português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MONOGRAFICO []
Referències trobades:
14   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 14   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Augusto e historiografías periféricas : estudio de la figura de Augusto en la historiografía catalana / Jordi Cortadella i Morral, Albert Masat Barcina
Cortadella i Morral, Jordi


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIV, núm. 27 (2 2017), p. 49-62 (Monográfico. Augusto. Balance historiográfico) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball és un estudi sobre la figura d'Augusto en la historiografia catalana, des de les cròniques monàstiques del segle XII fins a les reivindicacions nacionalistes del segle XX. En el recorregut per aquest llarg període veurem com Augusto passa de ser part d'un mer sistema de datació, relacionat amb el naixement de Crist, a convertir-se en un senyal d'identitat a causa de la circumstància (fortuïta) de residir per un temps en Tarraco, i per tant, governar el seu Imperi des de terres catalanes. En el camí, Augusto travessa per moments tant de complet silenci historiogràfic com d'absolut menyspreu fins a aconseguir aquella consideració atemporal i acrítica tan pròpia del clàssic. La qüestió a dilucidar és si aquest tractament del personatge es realitza en paral·lel a la historiografia oficial espanyola o en contraposició a ella.


Matèries: Epoca romana ; Consolat d'August a Tarraco ; Historiografia ; Nacionalisme ; Catalanisme
Matèries: August, Emperador (63 aC - 14 dC)
Àmbit:Tarragona ; Catalunya
Cronologia:63 aC - 14 dC; [1100 - 1938]
Autors add.:Masat Barcina, Albert
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6195875
https://doi.org/10.20318/revhisto.2017.3963
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Tarraco y Barcino en el Alto Imperio / Isabel Rodà de Llanza
Rodà de Llanza, Isabel


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 245-272 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou addenda. Resum en castellà i anglès.

L'article se centra en les dues úniques colònies romanes del territori de l'actual Catalunya, en el nord-est d'Hispània citerior: la capital provincial Tarraco (Tarragona) i la fundació augusta de Barcino (Barcelona). S'intenta fer un estat de la qüestió i balanç de la recerca, posant l'accent en les hipòtesis recents, algunes d'elles mancades de base, com l'existència d'un amfiteatre a Barcino i l'improbable canvi d'orientació del seu temple en el fòrum.


Matèries: Epoca romana ; Ciutats ; Edificis ; Temples ; Arquitectura ; Estructura urbana ; Arqueologia urbana ; Historiografia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco ; Ciutat romana de Barcino
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[100 aC - 300 dC]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5905619
https://doi.org/10.20318/revhisto.2017.3585
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Tarraconenses e "Hispani/-ae Tarraconenses". En torno a la memoria epigráfica cívica y provincial en la Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco / Estíbaliz Ortiz de Urbina Alava
Ortiz de Urbina Alava, Estíbaliz


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 160-170 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix: "Corpus Epigráfico". Resum en castellà i anglès.

La informació aportada pel corpus epigràfic de Tarraco, colònia romana, capital de l'extensa província Hispània citerior i primera seu d'un emperador fora de Roma, ens permet observar els processos d'integració política que estaven experimentat en època imperial les seves cives, així com les comunitats cíviques adscrites a la seva administració provincial. En aquesta contribució analitzem aquests processos a partir de les referències relatives a Tarragonines i "Hispani/-ae Tarraconenses" aportades per 73 inscripcions d'aquest corpus epigràfic i 5 evidències externes, amb esment de la procedència cívica (origo) i/o conventual (ex conventu), de la residència o domicili (domus), o del lloc de naixement (natio).


Matèries: Epoca romana ; Ciutats ; Poder polític ; Epigrafia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[45 aC - 300 dC]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5905623
https://doi.org/10.20318/revhisto.2017.3589
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un "Partido de partidos" para una "nación de naciones". Los socialistas catalanes y el socialismo español de la dictadura a la democracia (1974-1979) / Andrea Geniola
Geniola, Andrea


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 17 (2017) , p. 43-79 : il. (Dosier monográfico
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article ofereix una reflexió sobre els plantejaments en matèria nacional desenvolupats pel socialisme català durant la Transició, fins al referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia, situant-los en el marc de les reflexions existents sobre la nació i el nacionalisme. La importància que va tenir la qüestió nacional-regional durant el procés de canvi del règim es reflecteix en la centralitat que va tenir als programes i discursos polítics, i en la reconstrucció del socialisme català. Es planteja aquí una relectura crítica de l'estat de la qüestió a la llum de noves aportacions documentals i hipòtesis sobre la construcció del discurs i del relat nacional i regional del socialisme català. Per a això s'apliquen dues línies d'investigació. Primer, les vicissituds organitzatives del socialisme català en procés d'unificació. Segon, la presència de la nació i la seva significació, amb especial atenció al dret d'autodeterminació. L'aparell documental està constituït per la premsa i propaganda dels partits socialistes i les seves respectives elaboracions teòric-conceptuals, discursos polítics, treballs congressuals i intervencions parlamentàries. De la dialèctica entre necessitat de donar resposta a la qüestió catalana, assumpció de l'existència de la nació espanyola i oportunitat de donar una nova articulació regional (sub-nacional com sub-estatal) a l'Espanya democràtica sorgeix la dimensió concreta de la cosmovisió nacional-regional del socialisme català, la seva peculiar reconstrucció per confluències i incorporacions i la seva redefinició de la idea d'Espanya i de Catalunya d'aquells moments.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Partits polítics ; Catalanisme ; Identitat nacional ; Vida política ; Ideari polític ; Socialisme
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE ; Partido Socialista Obrero Español : PSOE
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1974 - 1979
Accés: http://hdl.handle.net/10045/80609
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura catalana asediada : un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista / Olívia Gassol Bellet, Mireia Sopena
Gassol i Bellet, Olívia


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 2 (2017) , p. 95-138 (Monogràfico
Número monogràfic: "Censura, punto y aparte". Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Després de la publicació de les primeres monografies sobre la censura franquista entre els anys setanta i noranta, la major part dels estudis apareguts al segle XXI han afermat les tendències que aquelles van marcar, alhora que han diversificat els enfocaments sobre el fenomen. El present article examina la bibliografia sobre la censura des dels seus inicis fins a l'actualitat, oferint un balanç crític i apuntant línies de recerca que haurien de permetre un aprofundiment en la repressió franquista en el llibre i la premsa en català des d'angles de procedència complementària.


Matèries: Franquisme ; Censura ; Historiografia ; Repressió política ; Premsa ; Indústria editorial i impremta
Matèries: Juan Arbó, Sebastià (1902-1984)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1961 - 1970]
Autors add.:Sopena, Mireia
Accés: http://www.represura.es/represura_2_nueva_epoca_2017.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Satélites de la curia diocesana : censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta / Mireia Sopena
Sopena i Buixens, Mireia


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 66-92 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En la dècada de 1960 el l'Arquebisbat de Barcelona va confiar a uns cinquanta col·laboradors externs el control de les traduccions al català d'un gènere aclaparadament majoritari en aquells anys: l'assaig. La majoria de censors eclesiàstics eren professors universitaris amb una gran preparació acadèmica i, en les seves resolucions, van compartir els criteris teològics del Palau Episcopal. Aquesta aproximació a les seves biografies i als informes que van emetre ens il·lumina per primera vegada sobre el seu grau de proximitat tant amb la cúria (que va poder ser major en casos com el d'Àngel Fàbrega o Gabriel Solà, i menor en el de Joan Tusquets o Josep M. Dalmau) com amb el règim franquista, que, malgrat el concurs de l'Església, no va deixar d'estar a l'aguait dels conats progressistes.


Matèries: Franquisme ; Església ; Censura eclesiàstica ; Assaig ; Edició de publicacions ; Indústria editorial i impremta ; Llengua catalana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1958 - 1971
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Albert Camus y la censura franquista en la colección "Isard", de la Editorial Vergara / Laura Vilardell
Vilardell Domènech, Laura


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 93-107 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article estudia la censura aplicada a la majoria de les obres d'Albert Camus publicades en català, en la col·lecció "Isard", de l'Editorial Vergara (1962-1971). Per a això, s'examinen els expedients de censura de la Pesta, La Caiguda, El mite de Sísif i l'inèdit El Malentès. Calígula . Veurem les raons per les quals es van autoritzar aquests títols, alguns amb antecedents negatius. Albert Camus no era un autor ben considerat pel règim: era ateu i lluitava en contra dels feixismes. S'analitzarà si aquests elements van influir en l'autorització o no d'obres seves.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Censura ; Escriptors ; Literatura ; Edició de publicacions ; Indústria editorial i impremta ; Llengua catalana
Matèries: Camus, Albert
Matèries:Editorial Vergara
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1962 - 1971
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Censura en las novelas de los años treinta de Sebastià Juan Arbó / Josep Miquel Ramis
Ramis Llaneras, Josep Miquel


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 108-145 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les novel·les publicades per Sebastià Juan Arbó en els anys trenta vertebren tota la seva carrera literària. Arbó no va deixar mai de publicar aquestes obres durant tota la seva vida, modificant-les, traduint-les i retraduint-les tantes vegades com va considerar necessari per aconseguir la màxima perfecció estilística. El llarg recorregut d'aquestes obres i la seva producció bilingüe català-castellà, així com l'ambigua posició política de l'autor, són un material valuosíssim per entendre certs funcionaments de la censura i les estratègies desplegades per Arbó per evitar-la o adaptar-se a ella.


Matèries: Franquisme ; Censura ; Escriptors ; Literatura ; Novel·la ; Llengua catalana ; Llengua espanyola
Matèries: Juan Arbó, Sebastià (1902-1984)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1931 - 1961
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Censura teatral y moral católica a fines de los cincuenta : a propósito de Mon coeur balance, de Michel Duran, traducción de Xavier Regàs / Enric Gallén
Gallén i Miret, Enric


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 146-183 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Inclou apèndix documental. Resums en castellà i anglès.

En l'escena catalana de finals dels cinquanta es va iniciar una tímida revisió de les normes de censura en relació amb el teatre estranger. La censura va autoritzar amb limitacions la representació del teatre estranger en català i la incorporació d'autors i textos del teatre nord-americà de postguerra. No obstant això, el respecte a la doctrina moral catòlica en relació amb el matrimoni i les seves possibles transgressions no va desaparèixer de la valoració dels censors. Amb quin es queda Monique?, la versió de Xavier Regàs de Mon coeur balance, de Michel Duran, va ser prohibida dos cops, malgrat els esforços del traductor català per aconseguir la seva autorització.


Matèries: Franquisme ; Censura ; Teatre ; Obres de teatre ; Escriptors ; Traductors ; Llengua catalana ; Moralitat ; Matrimoni ; Catolicisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1955 - 1959]
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Teatro catalán y la censura franquista. Una muestra de los criterios de censura de textos destinados a la representación (1966-1977) / Francesc Foguet
Foguet i Boreu, Francesc


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 184-215 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Obres citades. Resums en castellà i anglès.

El present article analitza l'efecte de l'acció de la censura en una mostra d'obres destinades a l'escena catalana durant el període 1966-1977. Es basa en les resolucions oficials comunicades a la Delegació Provincial del Ministeri d'Informació i Turisme de Barcelona i se cenyeix als textos en català. Per inferir les limitacions i els criteris censors, es classifica la mostra en tres grans blocs: 1) "prohibides", 2) "autoritzades amb supressions" i 3) "autoritzades sense retallades". Si en el primer bloc s'intenta deduir, de la lectura de les peces, les raons que podien motivar la transgressió de les "normes" prohibidores, en el segon es detalla el sentit que prenien les supressions i en l'últim es descriu la casuística d'impediments per a la seva representació.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Censura ; Teatre ; Obres de teatre ; Llengua catalana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1966 - 1977
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximación a la desigualdad económica a través de fuentes fiscales bajomedievales : Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478) / Luis Almenar Fernández, Guillermo Chismol Muñoz-Caravaca, Lledó Ruiz Domingo
Almenar Fernández, Luis


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 8 (2017) , p. 91-105 (Monográfico. Desigualdad
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'interès per la desigualtat en la riquesa entre les societats preindustrials s'ha reavivat amb força en la història econòmica. Els historiadors consagrats al període baixmedieval, i més concretament de la Península ibèrica, tenen per davant el repte de posar-se a l'altura dels seus companys modernistes. Alguna cosa possible gràcies a l'existència de mètodes d'anàlisis ja desenvolupades en la disciplina econòmica, i de fonts fiscals basades en una estimació del patrimoni dels contribuents. Amb la finalitat d'aproximar el tema, aquest treball analitza tres casos concrets, procedents de diverses poblacions peninsulars baixmedievals: Valls (1378), Sevilla (1384) i Palma (1478). En el cas de Valls i Sevilla, s'ha recorregut a transcripcions o material ja publicat, mentre que per al cas de Palma s'ha estudiat un registre original inèdit. La primera part planteja els límits i possibilitats de l'ús d'aquestes fonts per a l'estudi de la desigualtat en el context baixmedieval. La segona explica els fonaments de la nostra metodologia, basada en el càlcul de coeficients de Gini i l'anàlisi de la distribució de la riquesa per decils, aplicada a aquesta font concreta. La tercera i última part mostra alguns resultats provisionals, fonamentalment, des de la perspectiva de les desigualtats entre grups socials, entre poblacions rurals i urbanes i, finalment, entre homes i dones.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts d'informació ; Fiscalitat ; Economia ; Grups socials ; Composició socioeconòmica ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Valls ; Sevilla ; Palma de Mallorca
Cronologia:1378; 1384; 1478
Autors add.:Chismol Muñoz-Caravaca, Gullermo ; Ruiz Domingo, Lledó
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6157999


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Republicanismo, progresismo y sindicalismo en Cataluña durante el Trienio Esparterista (1840-1843) / Genís Barnosell Jordà
Barnosell i Jordà, Genís


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 25 (Enero-Junio 2011), p. 93-118 (Monográfico. El primer republicanismo español
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La política catalana es va caracteritzar en el període 1840-43 per l'existència d'un potent sindicalisme. Aquest sindicalisme va mantenir estretes relacions amb alguns grups polítics, republicans i progressistes. Els seus aliats principals, no obstant això, van ser els progressistes. Els republicans eren més febles políticament i van estar menys atents a les qüestions sindicals i laborals.


Matèries: Regència d'Espartero ; Republicanisme ; Liberalisme ; Progressisme ; Sindicalisme ; Vida política ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1840 - 1843
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/41663
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revista Feminal : paradigma de las publicaciones feministas españolas de principios del siglo XX / Ana Muñoz
Muñoz, Ana


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 3 (2012) , p. 91-105 (Monográfico. Història y Género: nuevas perspectivas
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La revista "Feminal" es va publicar com a suplement del periòdic "La Ilustració Catalana" des d'abril de 1907 fins a desembre de 1917. La importància d'aquesta publicació es deu a ser la primera, a Barcelona, que tracta qüestions de rellevància per a la història del feminisme espanyol com la reivindicació del dret al vot. En la globalitat de la revista s'aprecia, de forma explícita, l'interès de la seva directora per augmentar la cultura de la dona i el repertori musical no és aliè a aquest objectiu: en ell es poden apreciar diverses intencions de Carmen Karr com el foment de l'autoria femenina, la creació d'un vincle entre autores i intèrprets femenines i la plasmació en la música d'un determinat pensament cultural. El repertori musical de la revista aconsegueix crear una relació vinculant compartida pels participants de la "performance", configurant-se una determinada identitat social femenina.


Matèries: Història de la dona ; Moviment feminista ; Premsa cultural ; Pensament polític ; Drets de la dona ; Educació de la dona ; Revistes ; Música ; Cançons ; Músics ; Artistes ; Dona
Matèries: Karr i Alfonsetti, Carme (1865-1943)
Matèries:Feminal. Revista
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1907 - 1917
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3940965


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 14
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sant Cugat del Vallès: edificios públicos y urbanismo / Josep Benedito i Rovira ; Josep Massagué i Oliart ; Pep García ; [et al.]
Benedito i Rovira, Josep


Barcelona : Aram Ediciones, 1991
144 p. : il. ; 29 cm (Monográfico
És una revista que dedica un monogràfic a Sant Cugat. És la revista "On".
ISSN 0210-2080



Matèries: Arquitectura ; Arquitectes ; Projectes d'urbanisme ; Planificació urbanística ; Mobiliari urbà ; Habitatges públics ; Equipaments col·lectius
Matèries:Arxiu Nacional de Catalunya ; Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1991
Autors add.:Massagué i Oliart, Josep ; Garcia, Pep
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3