Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions) 

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.

L'Església de Riudoms, els temples anteriors / Joan Torres
Torres Domènech, Joan


En: Om : revista de Riudoms, Núm. 541 (gener-març 2017), p. 36-41

Les Naus de la Sagrada Familía : els secrets arquitectònics d'una obra irrepetible / Mark Burry, [et al.]



2a ed.
Barcelona : Mediterrània, 2018
221 p. : pral. il. ; 32 cm
En estoig. Bibliografia. Altres mencions de responsabilitat a portada: Jordi Coll, Ramon Espel, Jordi Faulí, Josep Gómez.
ISBN 9788499793238

Más sobre el anterior templo del Tura / Josep M. de Solà-Morales
Solà-Morales i de Rosselló, Josep M. de


En: Misión : Organo de Acción Católica local y comarcal, núm. 356 (1962) , 2 f.

De cómo sería el anterior templo del Tura / Josep M. de Solà-Morales
Solà-Morales i de Rosselló, Josep M. de


En: Misión : Organo de Acción Católica local y comarcal, núm. 254 (1960) , 2 f.

El Tibidabo, un cim desitjat / Carlota Giménez
Giménez i Fernández, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 6-12 : il.
Bibliografia. Notes.

Actualment la zona del Tibidabo, punt culminant de la serra de Collserola, està dins el Districte de Sarrià - Sant Gervasi; aquest punt era el lloc de confluència dels antics municipis de Sarrià, Gràcia i Sant Joan d'Horta i, com que hi ha diversos aspectes històrics vinculats a aquest últim municipi, fem aquí un recorregut per la fascinant evolució d'un espai completament inhòspit fins que el 1886 es va adequar, per construir-hi l'ermita, un camí des de la carretera de Vallvidrera fins al cim.

La Capella pública de Sant Sebastiá / Gaspar Guardiola i Triadú
Guardiola i Triadú, Gaspar


En: El Brull, Núm. 4 (nov. 2002), p. 22-23

Los Templos y claustros románicos de Gerona / J. Narciso Roca
Roca, J. Narciso


En: Revista de Gerona. Tomo XII. Año XIII, núm. 7 (julio 1888), p. 208-216
Notes.

La Sinagoga del carrer de les peixateries velles (Castelló d'Empúries, Alt Empordà) / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: 243162 Tretzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016. Barcelona ; Girona ; [Banyoles] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Banyoles, 2016. p. 359-366 : il., map

Bibliografia.

Gaudí y la Sagrada Familia / Manuel Jesús Segado Uceda
Segado Uceda, Manuel Jesús


En: Clío : revista de historia, núm. 268-269 (2024) , p. 134-141 : il.

Nuevamente sobre la decoración del ático del pórtico del recinto de culto a Divo Augusto en la acrópolis de Tarraco / Antonio Peña
Peña, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 59-79 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article presentem una sèrie de consideracions sobre l'àtic del pòrtic que va delimitar el recinte de culte a Divo August en l'acròpoli de Tarraco. El treball sorgeix com a rèplica a una recent publicació en la qual es tracta aquest recinte i es posa en qüestió la nostra proposta de decoració de l'àtic plantejada fa dos anys.

L'Epigrafia com a font topogràfica: Referències textuals a edificis i espais sacres de caràcter públic a Tarraco / Julio C. Ruiz
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 81-95 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es presenta aquí una aproximació al paisatge religiós urbà de Tarraco, mitjançant les referències en les fonts epigràfiques L'objectiu és establir una proposta d'identificació de santuaris i temples de la ciutat, tant els que han estat detectats arqueològicament com aquells que encara no s'han localitzat, i també realitzar una aproximació a la seva nomenclatura antiga Per això, s'ha recorregut a una sèrie d'inscripcions que al·ludeixen a conceptes relacionats amb l'arquitectura religiosa A més d'una major precisió sobre els edificis ja coneguts, l'estudi ha permès indagar en el coneixement d'alguns espais sacres sobre els quals no existeix fins ara cap evidència material.

La Construcción del recinto imperial de Tarraco (provincia Hispania Citerior) / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 32 (2010) , p. 423-479 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es defineix una hipòtesi inèdita relativa al disseny urbanístic del campament romà republicà. A partir de l'accessibilitat de la muralla i unint amb vies perpendiculars i paral·leles els accessos coneguts i els altres possibles documentats històricament, es planteja una retícula ortogonal per Tarraco amb paral·lels en ciutats romanes contemporànies. A partir d'un resum dels precedents constructius i models identitaris inspiradors de l'escenogràfica imatge del Fòrum Provincial, s'observen les extraordinàries similituds respecte a la domus Augusti al Palatí i l'estreta vinculació de Tarraco amb el princeps . Es descriuen els processos de disseny i construcció antics en relació al monument imperial, així com la idoneïtat respecte a l'ús d'un software vectorial a per l'estudi bidimensional i tridimensional d'aquest.

Las Tres fases constructivas del capitolio de Tarragona / Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo, David Vivó
Mar Medina, Ricardo


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 32 (2010) , p. 507-540 : il.
Bibliografia.

Templo de Octaviano Augusto de Tarragona : estudio inédito de D. Buenvaentura Hernández Sanahuja / Buenaventura Hernández Sanahuja
Hernández Sanahuja, Bonaventura


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLIV, fasc. 2 (abril-junio 1944), p. 25-36

La Mesquita de Palafrugell : notes per interpretar l'arquitectura islàmica / Josep Ferrés i Marcó
Farrés i Marcó, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 271 (maig 2016), p. 32 (Arquitectura i urbanisme) 

Espais de culte i pràctiques rituals a la Catalunya protohistòrica... / M. Carme Belarte, Joan Sanmartí
Belarte Franco, M. Carme


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 18 (1997) , p. 7-32
Bibliografia.

La Sagrada Familia / J.A. Gallart
Gallart, J.A.


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año III, núm. 9 (septiembre 1964), p. 11-12

El Baix Empordà de les religions : més de 70 parròquies i 17 locals de culte no catòlic / Josep M. Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 40 (març-juny 2013), p. 114-117 : il. (Religió) 

La Iconografia dels vitralls de la Sagrada Família / Lluís Bonet i Armengol
Bonet i Armengol, Lluís


Barcelona : Editorial Dux, 2021
221 p. : il. col. ; 25 cm
ISBN 9788412503104

L'arquitecte Antoni Gaudí va imaginar que les columnes de l'interior del Temple estarien decorades amb figures de santes i sants. Per recollir i donar forma a aquesta idea, mossèn Lluís Bonet i Armengol, rector emèrit de la Parròquia i Basílica de la Sagrada Família, els situà als finestrals inferiors que segueixen al perímetre de l'església. Aquesta obra, il·lustrada amb fotografies, esquemes i plànols, recull la descripció de cada finestral i fa referència a les vides dels sants i les santes, i també als santuaris, les ciutats santes i els llocs sants. (Editorial).