português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MEXIC []
Referències trobades:
234   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         


1 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaime Nunó : un sanjuanense en América / Cristian Canton Ferrer y Raquel Tovar Abad ; [traducción al castellano: L'Apòstrof]
Canton Ferrer, Cristian


Barcelona ; Sant Joan de les Abadesses : Casa Amèrica Catalunya : Ajuntament de la Baronal Vila de Sant Joan de les Abadesses, 2010
217 p. : il. ; 19 cm (KM 13.774
Bibliografia. Tit. orig.: Jaume Nunó : un santjoaní a Amèrica.
ISBN 9788485736553



Matèries: Biografia ; Músics ; Himnes
Matèries: Nunó i Roca, Jaume (1824-1908)
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Mèxic
Cronologia:[1824 - 1908]
Autors add.:Tovar Abad, Raquel
Autors add.:Casa Amèrica Catalunya ; Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaime Nunó i Roca : 1824-1908



[Sant Joan de les Abadesses] : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, [ca. 1985]
[1] f., [13] p. : retrats ; 33 cm



Matèries: Biografia ; Músics ; Himnes
Matèries: Nunó i Roca, Jaume (1824-1908)
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Mèxic
Cronologia:[1824 - 1908]
Autors add.:Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Resumen de las relaciones entre Sant Joan de les Abadesses y México



[S.l.] : [s.n.], [1994?]
1 vol. : il. ; 30 cm



Matèries: Biografia ; Músics ; Himnes
Matèries: Nunó i Roca, Jaume (1824-1908)
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Mèxic
Cronologia:[1824 - 1908]
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sant Joan de les abadesses, vila natal de Jaume Nunó, autor de la música de l'himne nacional mexicà. Població germana de San Luis de Potosí (Mèxic)



Sant Joan de les Abadesses : Ajuntament, 1984
[5] p. : il. ; 20 cm
A portada: Dissabte, 11 d'agost de 1984, a les 10 del vespre, a la plaça major, presentació del documental filmat per la televisió mexicana sobre Sant Joan.



Matèries: Biografia ; Músics ; Himnes ; Documents audiovisuals
Matèries: Nunó i Roca, Jaume (1824-1908)
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; San Luis de Potosí - Mèxic
Cronologia:[1824 - 1908]; 1984
Autors add.:Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Proyecto de fuente en San Juan de las Abadesas en honor del himno nacional mexicano y de su compositor el maestro Jaime Nunó nacido en aquella villa : exposición organizada por el Ayuntamiento y el Centro de Iniciativas Turísticas de San Juan de las Abadesas y patrocinada por el Ayuntamiento de Barcelona



Barcelona : Palacio de la Virreina, 1968
[8] p. : il. ; 23 cm



Matèries: Músics ; Exposicions culturals ; Homenatge ; Himnes ; Fonts
Matèries: Nunó i Roca, Jaume (1824-1908)
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Barcelona ; Mèxic
Cronologia:[1824 - 1908]
Autors add.:Palau de la Virreina de Barcelona ; Ajuntament de Barcelona ; Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Font de Mexicans de Sant Joan de les Abadesses / Eusebi Puigdemunt
Puigdemont i Puig, Eusebi


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 177 (1996) , p. 40-43 : il. (Història


Matèries: Fonts ; Homenatge ; Músics ; Himnes
Matèries: Nunó i Roca, Jaume (1824-1908)
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Mèxic
Cronologia:[1824 - 1969]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96586
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / [ressenya de:] Pineda Vaqué Ferrando
Vaquer Ferrando, Pineda


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 173 (abril 2019), p. 13 (Ressenyes
Ressenya de:
- Sancho Sancho, Josep. Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / Josep Sancho Sancho. Valls : Cossetània, 2018 (El Tinter, 147)



Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Escriptors ; Literatura ; Polítics ; Republicanisme ; Catalanisme ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Memòria històrica
Àmbit:Benissanet ; Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1907 - 1995
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fr. Don Benito María de Moxó y de Francolí, cervariense, último arzobispo de Charcas, en la América meridional durante la dominación española / por Fernando Razquin Fabregat
Razquin Fabregat, Ferran


En: Ilerda. Lérida. Año II, núm. III, fasc. I (julio-septiembre 1945), p. 7-50 (Missionalia Ilerdense. Biografia) 
Inclou apèndix documental.



Matèries: Biografia ; Clergues ; Arquebisbes
Matèries: Moixó i Francolí, Benet Maria (1763-1816)
Àmbit:Cervera ; Barcelona ; Mèxic ; Charcas, arquebisbat ; Amèrica del sud ; Salta - Argentina
Cronologia:1763 - 1816
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
A propòsit de Pere Bosch Gimpera : Universidad, política, exilio / [ressenya de:] Emili Junyent
Junyent i Sànchez, Emili


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 23 (2013) , p. 514-519 (Recensions
La ressenya es va publicar originalment al número 22, 2012 p- 244-249. Es torna a publicar de forma conjunta amb la rèplica de l'autor del llibre.
Ressenya de:
- Gracia Alonso, Francisco. Pere Bosch Gimpera : Universidad, política, exilio / Francisco Gracia Alonso. Madrid : Marcial Pons, 2011 (Historia)


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Historiadors ; Arqueòlegs ; Vida política ; Universitats ; Exili
Matèries: Bosch i Gimpera, Pere (1891-1974)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1891 - 1974
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/283590
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rèplica: Mitos y realidades en torno a la figura de Pere Bosch Gimpera / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 23 (2013) , p. 520-523 (Recensions
Ressenya de:
- Gracia Alonso, Francisco. Pere Bosch Gimpera : Universidad, política, exilio / Francisco Gracia Alonso. Madrid : Marcial Pons, 2011 (Historia)


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Historiadors ; Arqueòlegs ; Vida política ; Universitats ; Exili
Matèries: Bosch i Gimpera, Pere (1891-1974)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1891 - 1974
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/283590
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Bosch Gimpera : Universidad, política, exilio / [ressenya de:] Emili Junyent
Junyent i Sànchez, Emili


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 22 (2012) , p. 244-249 (Recensions
Ressenya de:
- Gracia Alonso, Francisco. Pere Bosch Gimpera : Universidad, política, exilio / Francisco Gracia Alonso. Madrid : Marcial Pons, 2011 (Historia)


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Historiadors ; Arqueòlegs ; Vida política ; Universitats ; Exili
Matèries: Bosch i Gimpera, Pere (1891-1974)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1891 - 1974
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/276693
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa / Joep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
241 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409099511

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Mèxic DF, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap el poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d'Àfrica. Tornat a Catalunya inicià el seu compromís polític a Fraternitat Republicana de Terrassa de la qual n'esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d'Esquerra Republicana. L'abril de 1931 fou elegit alcalde de Terrassa, càrrec que desenvolupà en diverses etapes durant el periode republicà. A la fi de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic on continuà sent un actiu membre i dirigent d'Esquerra Republicana i col·laborador de l'Orfeó Català. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Morera i Ribas, Samuel (1889-1969)
Àmbit:Monistrol de Montserrat ; Terrassa ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1969
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/SamuelMorera_w.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Aiguader, la nació popular / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona, 2018
239 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013951

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 - Ciutat de Mèxic, 1943) manifestà des de ben jove un gran compromís social que el portà a participar en una multitud d'iniciatives cíviques i culturals. Llicenciat en Medicina i conscient dels problemes de salut de la classe treballadora, fou un capdavanter de l'higienisme a casa nostra, maldant per millorar les condicions laborals i sanitàries del món obrer. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, fou elegit el primer alcalde republicà de Barcelona i diputat a les Corts Constituents. Ministre de la República durant la Guerra Civil, a la seva fi s'exilià primer a França i més tard a Mèxic, on morí poc temps després sense haver abandonat mai un intens compromís polític.


Matèries: Biografia ; Metges ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Ministres ; Dictadura de Primo de Rivera ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Espanya ; Mèxic
Cronologia:1882 - 1943
Autors add.:Fundació Josep Irla ; Ajuntament de Barcelona
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/01/biografia-jaume-Aiguader-fjirla.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Aigua i electricitat, motors del progrés : el projecte d'electrificació de Pearson a Catalunya, després dels casos de Mèxic i el Brasil / Lara Ribas Gené
Ribas Gené, Lara


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (juny 2017), núm. 9 (Articles
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'arribada de la hidroelectricitat a Catalunya a principis del segle XX va transformar el conjunt del territori. El present article analitza l'impacte de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, també coneguda com La Canadenca, en la implantació de l'energia hidroelèctrica a tot el país. El projecte va idear-lo el català C. E. Montañés, però va materialitzar-lo el nord-americà F. S. Pearson a través de la citada companyia. El resultat final va ser una major integració del territori, ja que va alterar la relació existent fins aleshores entre un centre industrial i una perifèria endarrerida. La Canadenca va fer avançar la capital catalana en conduir-la cap a una segona revolució industrial, però també va permetre-li reduir distàncies amb la resta del territori en convertir-lo en proveïdor d'energia, a més d'introduir-lo de ple al capitalisme. Aquest fenomen, tanmateix, no va donar-se exclusivament a Catalunya. La Canadenca va ser el projecte d'electrificació més complet de F. S. Pearson, però abans ell mateix havia portat la hidroelectricitat a Mèxic i el Brasil, on va experimentar en el desenvolupament de xarxes de producció, distribució i consum d'energia elèctrica, que després perfeccionaria en el cas de Catalunya.


Matèries: Electrificació ; Energia elèctrica ; Energia hidràulica ; Centrals hidroelèctriques ; Industrialització ; Empreses
Matèries: Pearson, Frederic Stark (1881-1915)
Matèries:Barcelona Traction Light and Power Company ; Canadenca, La
Àmbit:Barcelona ; Pallars Jussà ; Lleida ; Catalunya ; Mèxic ; Brasil
Cronologia:[1890 - 1930]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Entremons/article/view/327368
https://www.dropbox.com/s/xec8fy3mr4uuf7f/Entremons_9_article_Ribas.pdf?dl=0


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Lluhí i Vallescà : l'home que va portar la República / [ressenya de:] Daniel Roig i Sanz
Roig i Sanz, Daniel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 284-286 (Ressenyes i notes de lectura
Ressenya de:
- González i Vilalta, Arnau; [et al.]. Joan Lluhí i Vallescà : l'home que va portar la República / Arnau Gonzàlez Vilalta, E. Ucelay-Da Cal. Barcelona : Base, 2016


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Advocats ; Polítics ; Diputats a Corts ; Ministres ; Partits polítics ; Catalanisme ; Republicanisme
Matèries: Lluhí i Vallescà, Joan (1897-1944)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1897 - 1944
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27905
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Califòrnia americana i el caràcter català : Pere Fages, català de Guissona, primer pioner de la colonització / a càrrec de Ricard Altaba i Planuch [Enregistrament sonor] / a càrrec de Ricard Altaba i Planuch
Altaba i Planuch, Ricard


1980
1 fitxer d'àudio (63 min) : digital, mono., fitxer WAV
Enregistrament no editat. Enregistrament: Barcelona : Ateneu Barcelonés, 5 de desembre de 1980. Màster original: Altaba i Planuch, Ricard, 1901-1994. La Califòrnia americana i el caràcter català : Pere Fages, català de Guissona, primer pioner de la colonització, 1980. 1 casset sonora (63 min) : analògic. ; 10 * 6,5 cm. Conferència organitzada pel Grup d'Estudis Jaume Anton Aguadé i l'Ateneu Barcelonès.

Acte sobre la figura del militar i governador català de l'Amèrica Hispànica Pere Fages i Beleta. Sota les ordres de Gaspar de Portolà, participà en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco. Recolzà militarment la fundació de diverses missions, com la de San Gabriel, San Antonio de Padua i San Luis Obispo. Alhora de colonitzar el territori, fomentà l'agricultura i la ramaderia, impulsà obres de conducció d'aigües, concedí terres a colons, taxà el preu dels productes agrícoles, reglamentà la cria de bestiar, promogué el comerç del cuir i afavorí la implantació de petites indústries amb la presència d'artesans per ensenyar els indígenes. Finalment, el 1782 fou nomenat governador de Califòrnia. El 1791, però, es retirà a Mèxic, on va morir el 1794.



Matèries: Biografia ; Expedicions militars ; Colonització d'Amèrica ; Militars ; Autoritats colonials ; Administració colonial
Matèries: Fages i Beleta, Pere (1734-1796)
Àmbit:Guissona ; Califòrnia - Estats Units d'Amèrica ; Mèxic
Cronologia:1734 - 1796
Autors add.:Grup d'Estudis Jaume Anton Aguadé ; Ateneu Barcelonès


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria Dolors Bargalló, feminista i propagandista d'Esquerra / Betsabé García
Garcia, Betsabé


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
259 p. : il. ; 21 * 21 cm
Treball guanyador Beca d'Estudis Històrics President Macià 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Conté: Maria Dolors Bargalló, propagandista d'Esquerra / Betsabé Garcia; Feminisme en marxa : 43 articles periodístics / Maria Dolors Bargalló.
ISBN 9788469745366

Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 - Mèxic DF, 1980) inicià el seu compromís polític de ben jove, el 1925, militant a Estat Català, durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou una de la desena de militants pioneres d'Esquerra Republicana de Catalunya, impulsant la creació de la secció femenina del partit de la qual en fou la principal propagandista, com testimonien els més de 400 mítings i conferències en què intervingué. El 1937, en plena Guerra Civil, fou elegida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya, vinculada al Comitè Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme. El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a Mèxic on viuria fins a la seva mort, sense abandonar mai la militància a Esquerra Republicana, la lluita per la democràcia enfront el feixisme i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, a través de més de 4.000 emissions de "L'Hora Catalana", un programa radiofònic que dirigí des de 1953, durant tretze anys, a redós de l'Orfeó Català de Mèxic.


Matèries: Biografia ; Antologies ; Dona ; Vida política ; Pensament polític ; Polítiques ; Moviment feminista ; Republicanisme ; Partits polítics ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Feixisme ; Franquisme ; Premsa
Matèries: Bargalló i Serra, M. Dolors (1902-1980)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1902 - 1980
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/03/bargallo-web.pdf
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 234
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Urbici Soler i Manonelles : un escultor internacional amb orígens a la Segarra (1890-1953) / per M. del Carme Diví López
Diví López, Carme


Estaràs : l'Ajuntament, 2014
143 p. : il. ; 24 cm



Matèries: Biografia ; Escultors
Matèries: Soler i Manonelles, Urbici (1890-1953)
Àmbit:Ferran - Estaràs ; Barcelona ; Argentina ; Xile ; Uruguai ; Mèxic ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1890 - 1953
Autors add.:Ajuntament d'Estaràs
Localització: B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Resistència indígena, vista per una historiadora de Reus / Escrit per Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (4t trimestre 2015), 1 fitxer html, 3 p. : il.

L'arqueòleg Jaume Massó detalla la visió de la geògrafa, arqueòloga i historiadora Josefina Oliva Teixell que va néixer a Reus l'any 1912 i que va morir a la ciutat de Mèxic el 2007, als 95 anys sobre la resistència indígena. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Saragossa (1933) i professora de Geografia a l'institut de batxillerat de la Seu d'Urgell (1937) i en un de Barcelona (1938). A Mèxic, també va ser docent a diferents centres d'ensenyament i, com veurem, fou autora de diversos llibres de geografia i d'història precolonial de Mèxic.


Matèries: Biografia ; Historiadores ; Professores ; Historiografia ; Edat moderna ; Colonització d'Amèrica
Matèries: Oliva Teixell, Josefina (1912-2007)
Àmbit:Reus ; Mèxic ; Amèrica
Cronologia:1912 - 2007
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/307026
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/?p=1089


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 234
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Reus és Vilabona en una novel·la de Jaume Roig, president del Centre de Lectura del 1934 al 1936 / Escrit per Dolors Juanpere Viñeta
Juanpere Viñeta, Dolors


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n trimestre 2014), 1 fitxer html, 2 p.

El darrer dels Tubaus és el títol de l'única novel·la de Jaume Roig Padró, nascut el 1896. Metge de professió, ingressà al cos de sanitat militar que abandonà i s'establí de metge, finalment, a Reus on va ser president del Centre de Lectura entre els anys 1934 i 1936. La novel·la, publicada el 1946, planteja un paral·lelisme amb Reus: els fets esdevenen en una petita ciutat que l'autor anomena Vilabona, clara transposició amb Reus; l'església de Santa Clara és la prioral de Sant Pere, la Plaça Major és la Mercadal, etc. Jaume Roig formava part de la generació reusenca seguidora de les pautes del Noucentisme on el Centre de Lectura n'era l'epicentre.


Matèries: Institucions culturals ; Associacions culturals ; Literatura ; Novel·la ; Escriptors ; Metges ; Biografia
Matèries: Roig Padró, Jaume (1896-1969)
Matèries:Centre de Lectura de Reus
Àmbit:Reus ; Mèxic
Cronologia:1946
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/283549
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/?p=664


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3