Imatges ultraviolades i dipòsits parietals de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila (la Febró, Baix Camp) / Josep Vallverdú i Poch, Ariadna Timoneda, Diego Lombao, Antonio Rodríguez, Albert Rubio, Ramon Vinyes
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 6-25 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia.

L'estudi dels dipòsits parietals de parets de coves pot ser tractat per diferents marcs conceptuals basats en les ciències dels materials fins a les de restauració-conservació. Aquest treball es focalitza en l'àmbit de coneixement de la cartografia i la microestratigrafia dels dipòsits bioquímics de paret de cova (espelotemes). El registre estratigràfic i cartogràfic dels espeleotemes de la Sala dels Gravats és susceptible de ser observat per a conèixer no només l'acreció dels espeleotemes (l'espessor dels dipòsits), sinó també la no deposició (hiatus) i l'erosió de la paret de la cova. En aquest treball mostrem una cartografia de la paret de la Sala dels Gravats feta a partir de fotografies digitals amb il·luminació ultraviolada. Les fotografies digitals son fetes amb una càmera digital modificada, en què només es registra l'espectre ultraviolat, i una altra de no modificada, que només enregistra la llum visible. La cartografia dels dipòsits de la paret de la Sala dels Gravats ha orientat el mostreig preliminar dels espeleotemes. En aquest text hi ha una breu descripció i interpretació de 2 espeleotemes mostrejats. La Cova de la Vila és un complex càrstic amb un registre arqueològic de la prehistòria recent. La Sala dels Gravats conté nombroses manifestacions gràfiques que permeten apuntar una cosmovisió particular de les comunitats humanes del Calcolític i de l'edat del Bronze (3000-1500 aC). El mostreig dels espeleotemes de la paret de cova pot aportar evidencies independents per a establir l'interval temporal en el qual es van portar a terme els gravats de la Cova de la Vila. La datació dels dipòsits parietals mostrejats ha d'esperar per la necessitat d'estudis més aprofundits dels espeleotemes de la paret gravada.

Els Pedrolo, una nissaga de mestres picapedrers i les seves obres a Cervera, Conesa, Tàrrega i el Monestir de Bellpuig de les Avellanes / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 26-72 : il. (Història Medieval) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Estudi que aporta dades inèdites, tan a nivell domèstic com professional, de la nissaga dels mestres Pedrolo, amb les seves intervencions a les noves esglésies parroquials de Cervera, Conesa, Verdú i Guimerà. Es defineix el catàleg escultòric de Guillem Pedrolo i el d'un mestre anònim relacionat amb els treballs de Guillem que podria ser, tal vegada, Pere Pedrolo, en especial s'analitza amb metodologia d'algorismes bidimensionals i escanejats tridimensionals el treball escultòric dels sepulcres comtals de Bellpuig de les Avellanes, actualment exiliats al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

L'Arrendament dels béns de la família Castellví de Montblanc a Tamarit de Llitera (1804) / Gabriel Serra Cendrós
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 74-78 (Història Moderna) 
Notes.

El 1804, Maria Gabriela Bellet Mercader, vídua de Josep Ignasi de Castellví i de Pontarró, resident a Montblanc, arrendà per quatre anys els seus drets i deures a Tamarit de Llitera al doctor Jordi Dumas per 5.600 lliures catalanes. Maria Gabriela, originària de Tamarit, era hereva d'una família benestant i havia aportat un considerable patrimoni al seu matrimoni amb Josep Ignasi de Castellví. El contracte estipulava que l'arrendatari assumiria totes les despeses i impostos, mantenint el prestigi social de la família Bellet i cuidant de les terres i arbres. Els pagaments es farien dos cops l'any en moneda d'or o plata, sense necessitat de fiadors. Exemple de com la baixa noblesa de la Conca de Barberà, en aquest cas els Castellví, de tendència austriacista, havia anat entroncat amb famílies clarament filipistes, els Bellet. I d'altra part exemple també de com la baixa noblesa rural catalana s'havia convertit, ja a primers del segle XIX, en un estament netament rendista.

Extracció professional dels nuvis dels sectors secundari i terciari que es casen a Santa Coloma de Queralt (1815-1838) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 80-138 (Història Contemporània) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Presentació de la demografia de Santa Coloma de Queralt a través dels censos i el moviment dels naixements i matrimonis i exposició de la importància de les fires per la vila comtal i les comarques de l'entorn. A continuació s'estudia l'origen laboral i naturalesa dels menestrals i professionals liberals, que es casen a la parròquia durant el primer terç del segle XIX. S'aprofiten notícies extretes de la premsa tarragonina posterior, per entendre el paper dels diferents sectors econòmics.

Les Esglésies de Santa Maria, Santa Magdalena de Montblanc i de Sant Miquel de Verdú. Evolució de les seves edificacions i altres notícies artístiques (segles XI-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 140-167 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

A partir de documentació notarial s'aporten dades directes de la construcció de l'església de Santa Maria de Verdú: els possibles autors de la portada romànica i rosassa, dels arcs formers i de la torre del campanar. S'afegeix informació dels beneficis eclesiàstics que permeten datar la construcció d'alguna de les capelles gòtiques. De l'església de Sant Miquel s'il·lumina sobre el seu període constructiu i de Santa Magdalena s'inclouen dades inèdites. Molta altra informació ateny la fundició de noves campanes, reforma del retaule major, obres d'argenteria i un tabernacle o sagrari xapat d'or, entre d'altres.

El Mestre Joan Llopis i la seva obra a Montblanc (l'hospital de Santa Magdalena) i la Conca de Barberà (segle XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 168-181 : il. (Història de l'art) 
Notes.

S'aporten dades inèdites per a fixar el moment d'inici de l'obra de construcció del nou Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, oferint una visió crítica i documentada de les antigues construccions dels segles XIII i XIV. Es fonamenta amb fermesa l'atribució de l'escultura arquitectònica al mestratge de Joan Llopis, indicant la seva probable direcció del nou edifici renaixentista. Es fa atribució d'una fase constructiva a l'església parroquial de Santa Maria de Montblanc i s'indica una possible intervenció en una segona i definitiva fase constructiva a l'església de Sant Salvador de Vimbodí.

La Calamarsada de 1828 a Tarragona i la relació d'Antoni de Martí i Franquès / Carlos Moruno Moyano
Moruno Moyano, Carlos


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 182-191 (Geografia) 
Bibliografia.

El present article forma part d'un estudi de fons que analitza els fenòmens meteorològics extrems (sequeres, inundacions, nevades i calamarsades) que es donaren durant els últims anys del Mínim de Dalton al Camp de Tarragona (1823-1830). En aquest cas, ens centrem en un dels episodis més extraordinaris, tant per les seves característiques com per la relació que en feu l'il·lustre científic altafullenc Antoni de Martí i Franquès.

La Font Baixa de l'Espluga de Francolí / Antoni Carreras Casanovas
Carreras i Casanovas, Antoni


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 192-198 (La peça d'avui) 

Poliedres. Diàlegs amb la cultura camptarragonina i conquenca / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 200-211 (La peça d'avui) 

Indexació de la revista El Pont Alt, de la Selva del Camp, números 126-140 (2016-2023) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 212-217 (Arxivística i Bibliografia) 

Recopilació i descripció dels edictes judicials sobre delictes comesos contra les persones, la propietat i l'Estat, referents a la Conca de Barberà, publicats al Butlletí Oicial de la Província de Lleida, durant la segona meitat del segle XIX.

Catàleg de les providències judicials dirigides a persones originàries o residents a la Conca de Barberà, dictades pel Jutjat de Primera / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 218-231 (Arxivística i Bibliografia) 

Recopilació i descripció dels edictes judicials sobre delictes comesos contra les persones, la propietat i l'Estat, referents a la Conca de Barberà, publicats al Butlletí Oicial de la Província de Lleida, durant la segona meitat del segle XIX.

Aplec de Treballs 40, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà / Antònia Blavi Altisent
Blavi Altisent, Antònia


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 232-234 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Aplec de Treballs, 40. Montblanc : Centre d'Estudis de la Conca de barberà, 2022

Agustí Alcoberro Pericay, Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682 - Viena, 1757) : la memòria de la Guerra de Successió / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 235 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682 - Viena, 1757) : la memòria de la Guerra de Successió / Agustí Alcoberro. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2023

Gener Gonzalvo Bou, Papers d'arxiver / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 235 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Papers d'arxiver / Gener Gonzalvo i Bou. Tàrrega : Ajuntament, 2023

Josep M. Vallès Martí, El violinista cec. Josep Maria Serret Bou / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 235-236 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El violinista cec : Josep Maria Serret i Bou, 1838-1892 / Josep M. Vallès i Martí. Tarragona : Diputació, 2022 (-El Saurí)

Notícies del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 2022-2024



En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 238-241 : il.

Mirant cap al campament : la primera representació d'un campament de caçadors-recol·lectors paleolítics / Marcos García-Diez
García Díez, Marcos


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 7-22 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els motius figuratius (especialment les representacions d'animals) i els signes són els temes dominants en l'art del Paleolític Superior. Aquestes representacions han estat vinculades tradicionalment amb les concepcions màgiques o religioses d'aquestes societats de caçadors-recol·lectors. En canvi, els paisatges i les realitats materials de la vida quotidiana van ser poc representats, particularment les estructures que defineixen el paisatge humà (cabanes i campaments). En aquest treball presentem una placa d'esquist amb gravats trobada al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), amb una cronologia al voltant dels 13.500 anys abans del present. Aquesta placa mostra set motius semicirculars que poden interpretar-se com la representació de cabanes de forma dòmica. L'anàlisi dels motius individuals i la composició, així com la seva contextualització etnogràfica i arqueològica, suggereixen que aquest gravat és la representació naturalista d'un campament de caçadors-recol·lectors. Tenint en compte les implicacions socials que tenen els campaments en la forma de vida de les societats paleolítiques, aquest gravat es pot considerar como la primera imatge d'un grup humà que tenim al registre arqueològic.

Les Prospeccions arqueològiques a la Conca de Barberà : resultats de la campanya del 2021 / Joan Canela Gràcia, Maria Carme Belarte
Canela Gràcia, Joan


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 23-33 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El 2021 es va dur a terme una campanya de prospeccions arqueològiques en el marc del projecte de recerca de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la Protohistòria. Aquests treballs es van desenvolupar en el sector occidental i septentrional de la Conca de Barberà, amb un doble objectiu: revisar els jaciments protohistòrics inclosos en la Carta Arqueològica de la comarca per comprovar-ne l'estat de preservació i potencial científic, així com estudiar el poblament protohistòric en àrees on no s'havien documentat fins el moment jaciments d'aquest període. En aquest article exposem els resultats d'aquesta intervenció arqueològica.

Abric de Baridana II. Un conjunt de grafies rupestres medievals (Montblanc-Tarragona) : 200 anys després del seu descobriment / Ramon Viñas, M. Serra Orpinell, Albert Rubio, Guillem Ollé, Jaume Felip



En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 34-54 : il. (Història Medieval) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Les grafies rupestres de l'abric de la Baridana II comparteixen, amb les de l'abric del Portell de les Lletres, la primera notícia sobre l'existència d'art rupestre a Catalunya. La cita pertany a un manuscrit de mossèn Fèlix Torres Amat, redactat l'agost de 1819, i presentat el 4 de juny de 1830 a la Real Academia de Historia. Després de 200 anys del seu descobriment, les Muntanyes de Prades -on es situen aquests dos conjunts- s'han configurat com un dels escenaris més significatius de l'art rupestre del territori català. En aquest article presentem una primera revisió, més completa, del panell de la Baridana II per tal de poder valorar el paper desenvolupat per aquest enclavament assignat a una etapa prehistòrica o protohistòrica, i posteriorment a l'Edat Mitjana. Tanmateix, volem aprofitar l'ocasió per commemorar aquest assenyalat aniversari.

"Ad Opera de Populeto" : el finançament de les obres de Poblet a partir de les deixes dels segles XII i XIII / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 55-72 : il. (Història Medieval) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es basa en l'anàlisi de les deixes "ad opera" vinculades al cenobi de la Conca, com a tals destinades a sufragar les obres durant l'etapa de construcció de les principals edificacions que conformen el conjunt monumental pobletà. Hom passa revista als donadors, la composició i el destí concret d'algunes de les deixes registrades, a fi d'intentar posar una mica més de llum sobre els diferents processos constructius desenvolupats al monestir, especialment durant el període 1163 1249. En darrer terme, s'incideix en l'aparició, en el si de la comunitat monàstica, d'un ofici específic, el d'obrer, com a gestor dels diferents tipus de béns adscrits a l'Obra.