português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
EPIDEMIES []
Referències trobades:
480   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 24
anar a la pàgina                         


1 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Epidèmia de còlera morbo, l'any 1885, a Banyoles (aportació a la seva crònica) / Antoni Mª Rigau i Rigau
Rigau i Rigau, Antoni Maria


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles. 1985. Vol. II (1986) , p. 225-242 : il.
Número Homenatge al Dr. Josep Maria Corominas, vol II. Notes a peu de pàgina.



Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Còlera ; Crònica ; Metges ; Fonts documentals
Àmbit:Banyoles
Cronologia:1885
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La "Passa" de grip de 1918 a Moià, fa cent anys / Elvira Permanyer i Sert
Permanyer i Sert, Elvira


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum X, núm. 59 (2n. semestre 2018), p. 45-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix: Defuncions a Moià (desembre de 1917 - gener de 1919).

Enguany fa cent anys de la gran epidèmia de grip que afectà tot el món. Una epidèmia que provocà entre 20 i 50 milions de defuncions i que els estudis dels últims anys indquen que podrien haver arribat a més de 100 milions de morts. A Moià 115 persones moriren per culpa d'aquesta epidèmia.



Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Grip ; Mortaldat ; Commemoració
Àmbit:Moià
Cronologia:1917 - 1919; 2018
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Moià; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 480
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Hipogeu funerari de la Sagrera (Barcelona) Resultats preliminars / Paz Balaguer Nadal, Paola García Medrano, Alba Tenza Ferrer, Francesc Antequera Devesa



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 23 (2013) , p. 77-88 : il. (Documents
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest estudi és presentar un avanç dels resultats obtinguts durant l'excavació arqueològica preventiva efectuada a l'hipogeu funerari de la Sagrera. Es tracta d'un hipogeu del neo- lític final que ha estat considerat com a excepcional dins l'àmbit de l'arqueologia catalana. Una excepcionalitat que ve donada tant pel seu estat de conservació com pel nombre d'individus enterrats (207 individus, a manca de l'estudi antropològic) com, sobretot, per la dinàmica de funcionament. A l'interior de la cambra sepulcral s'han pogut distingir dos grans moments d'ús. L'ús primigeni de l'hipogeu es caracteritza per una sèrie d'enterraments successius, reordenacions i arranjaments de l'espai que es tradueixen en acumulacions en posició secundària. En un moment donat, però, aquesta dinàmica d'ús es trenca sobtadament i és succeïda per un enterrament massiu i simultani. L'aparent absència de signes de violència així com la manca absoluta d'artefactes en aquest segon nivell ens porta a descartar el fet bèl·lic com a element explicatiu d'un enterrament d'aquestes característiques. Hipotetitzem, per tant, un fet traumàtic, tipus epidèmic, com a origen més probable d'aquest dipòsit.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Estacions de ferrocarril ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries ; Neolític ; Mortaldat ; Epidèmies
Àmbit:Sagrera, la - Barcelona
Cronologia:2011 - 2012
Autors add.:Balaguer Nadal, Paz ; García Medrano, Paola ; Tenza Ferrer, Alba ; Antequera Devesa, Francesc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/283565
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Veïnat d'Ardèvol : memòries des de la parròquia (1870/1939) / edició a cura de Rosa M. Vila Gangolells



Solsona : Arxiu Comarcal del Solsonès, 2018
96 p. : il. ; 22 cm (Estudis i textos del Solsonès, 4) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Textos en català i castellà.

El present estudi és un llibre de memòries que va ser escrit per diferents rectors i regents de la parròquia d'Ardèvol i les seves planes ens transporten a les vivències de la població. Els aspectes i temes que hi surten són molt variats: la religiositat, les aspiracions i els anhels de la població i, també, les disputes i rivalitats. L'actualitat que van viure amb episodis com l'epidèmia que va afectar una gran part de la població, la vinguda de les restes del general Tristany o l'ensorrament de la torre que aclareix, la discutida data en què es va produir. En definitiva un llibre que ens apropa a la vida a finals del segle XIX i començaments del segle XX des d'una atalaia privilegiada a Ardèvol i que té com a protagonistes la gent i les cases d'Ardèvol i de Pinós.



Matèries: Parròquies ; Fonts documentals ; Clergues ; Religiositat popular ; Societat rural ; Epidèmies ; Anecdotari
Matèries:Parròquia de Santa Maria de Ardèvol
Àmbit:Ardèvol - Pinós
Cronologia:1870 - 1939
Autors add.:Vila i Gangolells, Rosa Maria (Ed.)
Autors add.:Arxiu Comarcal del Solsonès
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Lleida; B. Carles Morató (Solsona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cervera sota la pesta negra : dossier / realitzat per F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 181 (des. 2011), p. I-VIII



Matèries: Pesta Negra ; Epidèmies ; Edat mitjana
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1350 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mesures sanitàries per risc epidèmic a la Cerdanya, abans i després del Tractat dels Pirineus : a propòsit del llibre del Morbo de 1720 de l'Arxiu Comarcal / Núria Casamitjana Cucurella
Casamitjana i Cucurella, Núria


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà-La Seu d'Urgell, núm. 2 (2017) , p. 141-154 : il.
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Salut pública
Àmbit:Cerdanya ; Marsella - França
Cronologia:1651 - 1652; 1720 - 1724
Autors add.:Jornades d'Estudis Comarcals de Cerdanya (2s : 2016 : Bolvir )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Còlera de 1854 a Vic / segons el Doctor Joaquim Salarich i Verdaguer ; transcripció i notes: Ferran Sabaté i Casellas, Josep M. Calbet i Camarasa ; [pròleg de Josep Arimany i Manso i Miquel Bruguera i Cortada]
Salarich i Verdaguer, Joaquim


Barcelona : Kit-Book, 2018
102 p. ; 22 cm
Bibliografia. Conté: Memória acerca del cólera morbo epidémico observado en la ciudad de Vich en el año de 1854 / Joaquim Salarich i Verdaguer; Auques sobre el còlera. Textos en català i castellà.
ISBN 9788494870125



Matèries: Epidèmies ; Còlera ; Salut pública ; Metges ; Medicina ; Estudi antropològic ; Auques
Àmbit:Vic
Cronologia:1854
Autors add.:Sabaté i Casellas, Ferran (Ed.) ; Calbet i Camarasa, Josep M. (Ed.) ; Arimany-Manso, Josep (Pr.) ; Bruguera i Cortada, Miquel (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Joan Triadú (Vic)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Epidèmies al Pont de Vilomara i Rocafort a principi del segle XX / Armand Rotllan Verdaguer
Rotllan i Verdaguer, Armand


Manresa : Zenobita Edicions, 2018
67 p. : il. ; 21 cm
Referències bibliogràfiques. A portada: Ajuntament el Pont de Vilomara i Rocafort ; Col·legi de Metges de Barcelona.
ISBN 9788494837043

Després de publicar "Topografia mèdica de Talamanca" (Zenobita edicions, 2018), Rotllan recupera ara la memòria històrica del Pont de Vilomara i Rocafort a través de l'estudi de les malalties que van afectar durament la seva població fa poc més d'un segle. Aquest segon llibre repassa novament el treball del metge Anicet Gresa de Mirambell, que va suplir el metge local d'aquest municipi durant les epidèmies de grip l'any 1918 i febre tifoide el 1920. Rotllan també descriu els problemes derivats de la mala salubritat de les aigües i del medi, aconseguint una fotografia inèdita de la salut pública d'aquest petit territori. (Editorial).



Matèries: Epidèmies ; Tifus ; Malalties infeccioses ; Grip ; Salut pública ; Metges
Àmbit:Pont de Vilomara i Rocafort, el
Cronologia:[1900 - 1920]
Autors add.:Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort ; Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. del Casino (Manresa); B. El Pont de Vilomara i Rocafort


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudi de les mesures preventives de Morbo en la ciutat de Tortosa des de 1557 a 1590
Marqués Soler, Emilio


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. Barcelona, Núm. 17 (1992) , 239-246



Matèries: Epidèmies ; Edat moderna ; Còlera ; Medicina ; Política sanitària ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1557 - 1590
Autors add.:Curto i Homedes, Albert
Autors add.:Congrés d'Història de la Medicina Catalana (7 : 1992 : Tarragona )
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Malalties infeccioses a Amposta en els anys 1873 a 1936 / Mario López Alemany
López i Alemany, Màrius


En: Ramàs. Amposta, núm. 4 (març 1998), p. 39-65



Matèries: Sanitat ; Salut pública ; Epidèmies ; Malalties infeccioses
Àmbit:Amposta
Cronologia:1873 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Sanitat a Amposta en el període 1873-1936 / Màrius López Alemany
López i Alemany, Màrius


En: Institut d'Estudis Comarcals del Montsià. Amposta, núm. 1 (octubre 1990), p. 9-22



Matèries: Salut pública ; Sanitat ; Epidèmies
Àmbit:Amposta
Cronologia:1873 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Iltres. Ayuntamiento Constitucional y Junta de Sanidad de la fidelisima y exemplar ciudad de Tortosa, a sus conciudadanos, Amaneció el hermoso iris de la paz en las doradas margenes del Ebro despues de la mas desaforada tormenta, y el soplo vivificador del aire puro recuerda que una completa seguridad os llama á ocupar las casas abandonadas en los aciagos dias de desconsuelo ...

Ajuntament de Tortosa.


Tortosa : Impr. de Puigrubí, heredero de Cid, 1821
[1] f. ; 30 * 20 cm
Peu d'impremta obtingut del colofó. Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text.



Matèries: Epidèmies ; Edictes ; Salut pública
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1821]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Memoria de los sucessos particulares de Valencia y su reino, en los años de 1647 y 1648, tiempo de peste / escrita por el R. P. Lector Fr. Francisco Gavaldá del Sagrado Orden de Predicadores
Gavaldá, Francisco


2a ed.
Valencia : en la oficina de Josef Estevan, 1804
[18], 126 p. ; 19 cm
Conté un panegíric de l'autor, en català i fet per Pere Jacint de Morlà.

1640X.



Matèries: Guerra dels Segadors ; Setges ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica ; Clergues
Àmbit:País Valencià ; Tortosa
Autors add.:Morlà, Pere Jacint
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 480
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memoria de los sucessos particulares de Valencia y su reino, en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste / dedícala Fray Francisco Gaualdá de la Orden de Predicadores, a la muy ilustre, leal y coronada ciudad de Valencia
Gavaldá, Francisco


Valencia : por Siluestre Esparsa, 1651
[94] f. : il. ; 20 cm
Port. olrada amb l'escut del regne de València, escut del regne de València al verso del f. signatura aa1, caplletra ornada i altra orn. Peu d'impr. repetit al colofó (amb la menció: "por Siluestre Esparsa impressor de la ciudad, en la calle de las Barcas". Inclou: "Memoria para gloria de nuestra ciudad y nacion, del considerable socorro con que esta siruio a su rey en el sitio de Torotosa, contra las armas del rey christianissimo de Francia". Conté un panegíric en català de l'autor de Pere Jacint de Morlà.

1640X.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Setges ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica ; Clergues
Àmbit:País Valencià ; Tortosa
Autors add.:Morlà, Pere Jacint
Accés: http://books.google.com/books?vid=BNC:1001914754&printsec=frontcover
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Grip de 1918 : testimonis d'una epidèmia mortal / Antoni Boyer
Boyer Gil, Antoni


En: Memòria del Perelló. El Perelló, Núm. 3 (abril 2007), p. 35-37
Article publicat al programa de festes de 1979.



Matèries: Epidèmies ; Grip ; Salut pública ; Mortaldat
Àmbit:Perelló, el
Cronologia:1918
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Cabra-Feixet (El Perelló)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 480
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies del segle XVII / Josep Cros i Cabré
Cros i Cabré, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any V, núm. 47 (juliol-agost 1983), p. 4-5 (Temes històrics
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.


Matèries: Epidèmies
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1676
Accés: http://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/295725/384409
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 480
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Documents cerverins relacionats amb l'existència d'epidèmies al Camp de Tarragoona (1457-1647) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 121 (2014) , p. 75-82 (Recerca
Inclou apèndix documental.


Matèries: Fonts documentals ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Epidèmies
Àmbit:Cervera ; Camp de Tarragona
Cronologia:1457 - 1647
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/330838
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 480
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fam, pesta i guerra : els estralls d'una epidèmia que va posar Barcelona en quarantena / per Jordi Mata ; amb l'assessorament d'Antoni Simon
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 187 (octubre 2017), p. 43-47 : il. (Reportatges

"Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra." Amb aquestes paraules, un testimoni d'excepció, l'artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història en relatar un episodi tan tràgic com desconegut: la pesta que es va abatre sobre Barcelona el 1651, a les acaballes de la guerra dels Segadors.



Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica ; Guerra dels Segadors ; Mortaldat
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1651
Autors add.:Simon i Tarrès, Antoni (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 480
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Camp de Tarragona, un segle de lluita contra les epidèmies, 1720-1819 / Josep Fàbregas Roig, Judit Vidal Bonavila
Fàbregas Roig, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 35 (2015) , p. 235-267 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El Camp de Tarragona, al llarg de l'edat moderna, va estar amenaçat pels perills del mar, un dels quals van ser les epidèmies. Fins al segle xviii, la pesta va generar inquietuds; des del segle xix, la febre groga, el còlera i altres malaltiesm van ocupar el seu lloc. Aquest estudi analitza les mesures preventives que, per evitar la difusió del contagi, van ser activades per les autoritats sanitàries tarragonines entre 1720 i 1819. Els avisos de l'existència d'epidèmies procedents dels ports del Mediterrani eren el senyal d'alarma que accionava el protocol sanitari. Tot això dins el marc del context polític, econòmic i social. Al llarg dels dos moments de major activitat legislativa, a l'àrea estudiada, no es va produir cap contagi. En altres moments, malgrat les alarmes enviades a les localitats, sí que va haver-hi contagi. Tot i el temps que va passar entre una data i l'altra, les prevencions no van canviar gaire, afirmació que podem estendre a èpoques anteriors i posteriors.


Matèries: Edat Moderna ; Epidèmies ; Salut pública ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Febre groga
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:1720 - 1819
Autors add.:Vidal Bonavilla, Judit
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/326579
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 480
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Edicte d'1 d'abril de 1720 i el tancament de fronteres : ¿Por al contagi de la pesta o al retorn dels fusellers reformats? / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 159-177
Notes. Inclou transcripció de l'edicte. Resum en català i anglès.

L'arribada de la notícia de la pesta de Marsella a Barcelona, la darreria del juliol de 1720, va mobilitzar les autoritats borbòniques que, ben aviat, van decidir tancar la frontera terrestre i marítima amb França, i així va restar fins al 1723. La por al contagi de pesta va portar a imposar un seguit de mesures per barrar l'extensió de l'epidèmia, bàsicament el control de persones, mercaderies i correus que poguessin arribar de les zones infectades i de França, en general. El cert és que la pesta de Marsella no va depassar en cap moment els marcs de la Provença. Les mesures de control de la frontera terrestre, la línia pirinenca, és clar, però també la costa mediterrània, van servir per reprimir qualsevol brot de dissidència austriacista que hi hagués en territori català (Joan Mercader ha qualificat la repressió empresa la primavera de 1720 de molt més cruenta que la posterior a la caiguda de Barcelona el 1714), alhora que els fusellers de muntanya que havien quedat a l'altra banda de la frontera, a Perpinyà sobretot, després de la fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança, no van poder tornar fins el 1723. Cordó sanitari, però, sobretot, mesura per reprimir la dissidència interna, en cap moment qualificada d'austriacista o d'imperial, sinó assimilada a la persecució del bandolerisme (de ®facinerosos», són qualificats els imperials i austriacistes). S'ha de tenir en compte que la incursió pirinenca de les tropes de Berwick el 1719 va anar precedida i acompanyada d'una revolta generalitzada al Principat, bàsicament protagonitzada per sectors pagesos i alguns menestrals de les comarques situades al sud de Barcelona, on Carrasquet, i altres, van posar en qüestió el control territorial de la nova Administració borbònica.


Matèries: Conflictes internacionals ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Edictes ; Frontera ; Epidèmies ; Repressió política ; Exèrcit
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:1720
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (9è : 2015 : Canillo (Andorra) )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/330912
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 24
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3