Anàlisi de la viabilitat de repoblació d'un micropoble : Sant Jaume de Frontanyà / Isaac Anselmo ; tutora: Gillian Connor
Anselmo, Isaac


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 70-71 (Tribuna jove) 
Resum del treball de recerca presentat a l'Institut Alt Berguedà.

Aquest treball de recerca s'ha centrat a comprendre per què molts pobles petits, coneguts com a micropobles, han estat patint un despoblament continu i com es pot revertir aquesta situació. En particular, l'estudi es focalitza en el cas de Sant Jaume de Frontanyà, un poble amb una història rica i una identitat única, però ara davant el repte de mantenir-se viu. Per això, l'objectiu principal del treball és demostrar que, tot i les dificultats actuals, els micropobles poden potenciar-se amb les estratègies adequades, així com convertir aquest treball en una guia per a altres pobles en situació similar.

El Procés de despoblació a l'antic municipi de la Mussara / Albert Manent
Manent i Segimon, Albert


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 2 (abril 1985), p. 103-115

El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament) 
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

Masboquera revive : tras estar al borde del despoblamiento, este núcleo crece en habitantes y actividad: ... : El número de censados ha pasado de 32 a 60 personas / A. Vicente
Vicente, Albert


En: Diari de Tarragona. Tarragona. Any CLXXXIX, 4a època, Núm. 4163 (18 de desembre 1998), p. 27

Poblament i despoblament a la Catalunya del Nord, segles XIX i XX : un estat de la qüestió / Nicolas Marty
Marty, Nicolas


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 87-124 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article pretén fer un estat de la qüestió relativa a l'evolució de la població a la Catalunya del Nord, és a dir, l'actual departament dels Pirineus Orientals, terra catalana annexada a França el 1659 i transformada en departament francès el 1790. Es pretén fer balanç dels treballs realitzats sobre la història de l'evolució del poblament i el despoblament d'aquest territori, a través d'una revisió dels treballs realitzats, la posada en valor de les fonts dispo-nibles i la proposta dels treballs que s'han de dur a terme per aconseguir un coneixement profund d'aquests elements estructuradors de la història d'aquest territori, vinculant-lo a les comparacions i la historiografia catalana. L'article es construeix cronològicament al vol-tant de tres grans períodes: el primer, des de la Revolució Francesa fins al 1856, està mar-cat per un relatiu equilibri territorial i una població plena a les muntanyes occidentals; el segon, entre el 1856 i els anys cinquanta del segle passat, mostra l'aparició d'un important desequilibri amb el despoblament de les muntanyes i el creixement de la plana del Rosselló; l'últim, des dels anys seixanta del segle XX, es caracteritza per la metropolització al vol-tant de la ciutat de Perpinyà i la costa i canvis significatius en la naturalesa de la població.

Despoblación rural y urbanización en Cataluña. Una aproximación demoespacial (1900-2021) / Joaquin Recaño
Recaño Valverde, Joaquin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 125-163 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es dibuixa una panoràmica de l'evolució demogràfica i territorial de la població local catalana al període 1900-2021 a partir de diferents escales geogràfiques: una primera que integra els 947 municipis catalans i, una altra, la derivada de la classificació DEGURBA que permet distingir els municipis rurals, les localitats i àrees semi-denses i les ciutats. Els objectius d'anàlisi seran: la despoblació de la Catalunya interior; la consolidació de la Regió Metropolitana de Barcelona gràcies als fluxos d'immigració de la resta d'Espanya; la desconcentració urbana després de l'ocàs de la migració interna; la massiva arribada de la immigració de l'estranger des del començament i del segle XXI i, finalment; els mecanismes de despoblació rural vinculats a l'envelliment. L'estudi d'aquests processos es durà a terme mitjançant l'aplicació de distintes tècniques estadístiques i d'anàlisi espacial que permetran identificar el paper de diferents factors de naturalesa geogràfica i demogràfica en aquestes evolucions.

Breu notícia de la vall del Bac i del seu despoblament / Anna Borbonet i Macià
Borbonet i Macià, Anna


En: Muntanya. Any XC, Núm. 679 (jun. 1975), p. 372-383

Els Corrents migratoris a la Alta Noguera / P. Sanuy P.
Sanuy P., P.


En: La Cabanera. Àger. Any 3, núm. X (1988) , p. [11-120]

De camino hacia otra parte : Jordi Nadal y la despoblación rural / Fernando Collantes, Vicente Pinilla
Collantes, Fernando


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 129-161
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest assaig repassem aquelles parts de l'obra de Jordi Nadal més relacionades amb la història de la despoblació rural a Espanya. Nadal proporciona diverses claus que s'insereixen sense grans tensions en el quadre més ampli de l'estat actual de la qüestió, entre elles el paper de la industrialització com a inductora de moviments migratoris des del camp cap a la ciutat i la decisiva acceleració que en aquest sentit es va produir durant la segona part del franquisme. Majors tensions trobem en canvi en temes com el paper del canvi agrari o el futur de la despoblació, en els quals es percep (com no podia ser d'una altra manera) la influència del context historiogràfic i demogràfic en què Nadal va escriure les seves obres. Com a conclusió incidim en la importància d'estudiar la dinàmica de la població rural com un tema interessant en si mateix, i no com a estació de pas cap a altres temes i debats..

Dinamitzar el Pirineu, avui / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 103-106


Plantejar una reflexió sobre les Accions dinamitzadores al Pirineu implica reconèixer explícitament que el Pirineu es troba afectat per una sèrie de problemes greus que el desvitalitzen i l'immobilitzen, alhora que el buiden a poc a poc d'activitat humana permanent i sostenible.

Montserrat Manén i Folch, records vius / text: David Pagès i Cassú
Pagès i Cassú, David


En: Revista de Girona. Girona, núm. 341 (novembre-desembre 2023), p. 14-20 : il. (Entrevista) 

Micropobles : solidaritat veïnal contra problemes de mobilitat / text i fotos: Clara Julià
Julià, Clara


En: Revista de Girona. Girona, núm. 341 (novembre-desembre 2023), p. 22-25 : il. (Reportatge) 

Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

La Vila, gairebé desapareguda de Fitor / Evarist Puig
Puig i Dunjó, Evarist


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 241 (novembre 2013), p. 31 : il. (Geografia humana) 

L'Impacte de la immigració a Sant Hilari Sacalm 1900-1980 / Pep Molist
Molist, Pep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 51 (juny 2022), p. 22-23 : il. (Recerques) 
Resum del Treball final del Màster en Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Director: Enric Saguer Hom. Data de lectura: setembre de 2021.

Exilis i evacuacions : l'impacte immediat de la guerra civil sobre el despoblament al Pallars Sobirà / Noemí Riudor i Garcia
Riudor i Garcia, Noemí


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 11-24
Bibliografia. Notes. Inclou annex gràfic. Resum en català i anglès.

Els pobles de Tírvia, Farrera i Alós d'Isil presenten, entre 1930 i 1940, una davallada poblacional superior al 40 per cent. Són els únics pobles del Pallars Sobirà de més de 100 habitants que presenten uns percentatges tan elevats. Observant els fets viscuts pels habitants d'aquests pobles durant la guerra, sembla que es pot establir una correlació entre la davallada poblacional i les migracions sobrevingudes com a conseqüència d'exilis i evacuacions.

"Urbanitzeu el camp, ruritzeu la ciutat" : el planejament territorial, una eina contra el despoblament a muntanya? / Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 25-38
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Mitjançant exemples il·lustratius en entorns de muntanya al Prepirineu i als Alps orientals, aquest article reflexiona sobre les causes complexes i les nefastes conseqüències territorials i sòcioecològiques del despoblament. L'absència d'un planejament territorial sòlid al nostre país, que arrenca amb el tergiversament del llegat d'Ildefons Cerdà, explica, en bona mesura, per què ens trobem en la situació actual. Només si som capaços de superar determinades fronteres mentals (com, per exemple, la que separa ®el camp» de ®la ciutat»), estarem en disposició d'afrontar amb garanties els reptes presents i futurs relacionats amb les dinàmiques demogràfiques i el canvi climàtic, per posar dos exemples. Aquestes fronteres mentals tenen a veure amb la poca tolerància amb tot allò que sigui diferent. Per això, argumento que, per a esdevenir una eina eficaç contra el despoblament, cal que el planejament esdevingui una arma contra l'®heterofòbia» i que assumeixi el lideratge en la coordinació de polítiques públiques amb impacte territorial. En la part final de la meva reflexió, introdueixo elements de judici pràctic: dues iniciatives de revitalització rural al Berguedà i a Andalusia, i els resultats d'un informe recent sobre la percepció al voltant de les polítiques de despoblament a Espanya.

Del superpoblament a l'abandonament. Les conseqüències de la immigració francesa a Catalunya dels segles XVI i XVII en les seves àrees d'origen / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 39-52
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació té per objectiu mostrar les causes que van abocar els habitants del Migdia francès cap a terres catalanes i les conseqüències que va suscitar aquest moviment de població en forma de pèrdues demogràfiques i abandonament de pobles en les seves zones de procedència. Per assolir aquests propòsits, s'analitzaran els llibres de matrimonis i els capítols matrimonials dels segles XVI i XVII de més d'un centenar de parròquies catalanes per identificar quines van ser les principals àrees subministradores d'immigrants a Catalunya, i a partir de la bibliografia i les fonts coetànies de les zones d'origen s'aprofundirà en el seu context socioeconòmic i en la percepció que van tenir les fonts de l'època sobre les conseqüències d'aquestes migracions per al Migdia francès.

Cal Riera (Puig-reig, Berguedà), una colònia tèxtil en procés de despoblament / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 53-64
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia tèxtil de Cal Riera (Puig-reig, Berguedà) neix a finals del segle XIX en el context d'industrialització i poblament de l'alta vall del Llobregat. De totes les colònies de Puig-reig, la de Cal Riera, anomenada també Colònia Manen, és una de les menys conegudes i reconegudes. La seva història està estretament vinculada a la de la masia que li dona nom, la Casa Gran de Cal Riera de Merola, els orígens de la qual es remunten als temps medievals; també a la de la família d'industrials Manent, després Manen, una de les moltes que van fer de Ca- talunya la fàbrica d'Espanya, i de la indústria tèxtil un motor de desenvolupament del país i del Berguedà. Fins als anys setanta del segle XX es va mantenir oberta la botiga i l'escola, però en tancar- se l'escola i haver-se de traslladar els nens i nenes a Puig-reig o a Navàs, moltes famílies van optar per abandonar els pisos de la colònia, molt envellits. El despoblament, accentuat per la davallada dels serveis i de les condicions de manteniment, precipità l'abandonament. Quan la fàbrica va tancar les portes l'any 1979 hi treballaven 370 persones, però a la colònia n'hi vivien moltes menys. La fàbrica fou adquirida per un industrial berguedà que reinicià l'activitat fabril amb una moderna filatura que es manté activa. Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i de Sant Antoni M. Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va arranjar i els va vendre a la gent que hi vivia. La resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa bar- celonina i es troben en un procés de degradació molt notable. Els esforços que l'Ajuntament de Puig-reig ha fet en els últims anys per revertir aquesta situació -urbanització de carrers i places, dotació de serveis bàsics de sanejament i servei d'aigües, enllumenat, serveis de recollida d'escombraries i centre cívic, entre les més notables- no semblen donar fruits. Dels 105 habitants del 2000 s'ha passat als 68 del 2020.

El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Una de les principals causes que explicaria l'abandonament de nuclis de població a les comarques pirinenques és, i ha estat, el conflicte. Conflictes molt diversos que es poden ca- talogar com a econòmics, socials, territorials, polítics i culturals. Tanmateix, sovint, aquestes desavinences humanes amaguen dificultats i disputes en relació amb l'accés, l'ús i la gestió dels recursos naturals. Són, per tant, conflictes ambientals. Un exemple d'això és la creixent problemàtica entorn a les persones desplaçades i migrants ambientals associades a les conseqüències del canvi climàtic d'origen antròpic i l'escalfament global. Però si bé aquest concepte és relativament nou (de fet, encara s'està debatent), el fenomen a què fa referència no ho és pas. En són un exponent clar els processos migratoris i el despoblament que va patir el Pirineu des de la segona meitat del segle XIX i sobretot durant les dècades centrals del segle XX. Els testimonis ens parlen de persones que es van veure empeses a deixar la seva terra per motius ambientals i per confrontacions relacionades amb els recursos naturals. En aquesta contribució analitzaré el cas concret de la construcció d'embassaments com un conflicte ambiental que va contribuir a la pèrdua de població a les comarques pirinenques durant el segle passat .