Bisbes gironins desconeguts / text: Josep Maria Reyes Vidal
Reyes i Vidal, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 349 (març-abril 2025), p. 36-39 : il. (Història) 

Bernat Tallaferro va tenir un munt de fills al marge del seu matrimoni amb la comtessa Toda i els va heretar amb aproximadament seixanta mil hectàrees de terres que anaven de Besalú a les portes de Girona i de Vilabertran a Vilademuls. Una investigació de set anys ens mostra com aquests bastards, entre altres estratègies de poder, van apostar per obtenir importants càrrecs eclesiàstics.

Montserrat avui, història mil·lenària



En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 784 (abril 2025), p. 18-48 : il.

Conté: Montserrat, mil anys amb sentit / Dolors Vidal ; El bisbe Abat Oliba, fundador de Montserrat / Marc Sureda i Jubany ; Montserrat i la Generalitat. Relacions durant la segona república i la guerra civil / Josep Lluís Martín i Berbois ; L'Abat i el president / Joan Esculies ; Llum per les escletxes: "Serra d'Or" i "El Ciervo" / Jaume Boix ; La trajectòria editorial de l'Abadia / Manuel Llanas ; La impremta de Montserrat, la meva escola ; La Biblioteca de Montserrat / Àngels Rius i Bou ; El Mil·lenari, una oportunitat per al museu / Pilar Vélez ; Mil·lennistes escolans i músics / Maria Eugènia Perea Virgili ; P. Abat Manel Gasch: "Montserrat és acolliament" / Joaquim Noguero.

Culto y memoria de san Ot, obispo de Urgell (1095-1123): ¿un miles christi para la diócesis? / Pablo Acal Maravert
Acal Maravert, Pablo


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 15 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la figura i record del bisbe sant Ot d'Urgell (1095-1123) a través del prisma de la santedat guerrera. A partir de l'anàlisi de diverses fonts de diversa naturalesa (hagiogràfiques, documentals, iconogràfiques, etc.), especialment dues vitae i un estendard associats al bisbe, es plantegen hipòtesi i conclusions entorn de la possible militarització de la identitat d'aquest prelat urgellès. Aquesta actualització del seu perfil hagiogràfic va tenir com a marc de desenvolupament la tensió entre la teoria conciliar, contrària a la participació de clergues i monjos en la violència bèl·lica del període, i la realitat pràctica de societats intrínsecament lligades a la guerra. Per a superar aquesta contradicció es va recórrer a diverses estratègies narratives plasmades en dos escrits hagiogràfics sobre el sant, així com a la producció d'un element material complementari al discurs: el conegut com a "estendard de sant Ot".

Un Sermó del bisbe Robuster i Sala / Sanç Capdevila
Capdevila i Felip, Sanç


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VII, núm. 161-162 (octubre 1926), p. 277-279

Monografia sobre Simó Salvador, bisbe de Barcelona, originari de la Selva del Camp (segle XV) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 134 (2020) , p. 17
Ressenya de:
. Simó Salvador : d'acòlit papal a Bisbe de Barcelona : orígens familiars i trajectòria vital d'un home d'església del segle XV / Jordi Morelló Baget. Tarragona : Ajuntament de la Selva del Camp, 2020

El Estandarte y el frontal de sant Ot : ¿El ajuar del santo obispo de la catedral de la Seu d'Urgell? / Laila Monge Siméon
Monge Siméon, Laila


En: Anales de Historia del Arte. Vol. 24, núm. Esp. II (2014) , p. 9-25 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Simó Salvador, bisbe de Barcelona. i rector de Constantí a principis del segle XV / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 7-31 : il.
Notes a peu de pàgina.

Aquest article aporta noves clarícies sobre la biografia de Simó Salvador, si més no en relació amb els diferents beneficis eclesiàstics que tingué adjudicats al llarg de la seva llarga carrera clerical abans no arribà a ser bisbe de Barcelona. Clergue absentista mentre va estar estudiant a Avinyó, més tard seguí formant-se en un Estudi general, que a hores d'ara sabem que fou el de Lleida. Una altra dada fins ara desconeguda és que també fou rector de Constantí, almenys de forma nominal, com ho prova el fet que hagués de designar altres preveres per ocupar-se de l'administració parroquial. Partint de noves informacions, sobretot de les extretes d'un registre de gràcies apostòliques que es conserva a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, passem revista a una sèrie de vicissituds que el nostre personatge hagué d'afrontar en la defensa d'alguns dels seus beneficis, en especial per ser reconegut en la capellania/comensalia de Tarragona, baldament fos per poder-ne cobrar les rendes corresponents. Aprofitem l'avinentesa per veure com es distribuïen la resta de beneficis instituïts a la parròquia de Constantí a l'època en qüestió, a més de poder passar revista succinta a les rendes percebudes per la rectoria d'acord amb un capbreu de 1421.

L'Esclat de la Guerra dels Segadors a la Selva. La crema i destrucció de Riudarenes i Santa Coloma de Farners segons el procés notarial del bisbe Gregorio Parcero de 1640 / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 27-66 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina.

A finals d'abril de 1640 el tercio napolità de Leonardo Molas acampava a les Mallorquines, a la plana de la Selva, de tornada en la recuperació de Salses. El dia 3 de maig els seus soldats assaltaven l'església de Sant Martí de Riudarenes, després de robarne el contingut, i calar-hi foc fins a deixar-la destruïda del tot. A partir de llavors el capítol de canonges de la Seu de Girona, amb Francesc Pijoan al capdavant, i el bisbe Gregorio Parcero emprenen un procés judicial d'excomunicació dels soldats, tot considerar-los sacrílegs. El 13 de maig, per ordre reial, van destruir i cremar la vila de Santa Coloma de Farners com a revenja per la mort de l'agutzil Montrodon. S'hi afegirà una segona excomunió als mateixos soldats que van profanar l'església de Sant Sadurní de Montiró, a l'Empordà, abans de poder entrar a la fortalesa de Roses.

Documents vertaders i falsos referents a la construcció d'un edifici per a la canònica de la seu de Girona el 1019 / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 204-220 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Del darrer testament del comte de Barcelona Ramon Berenguer III se'n coneixien fins ara una còpia del 1204 conservada a l'ACA, i l'adveració sagramental conservada en còpia al Liber Feudorum Maior, del mateix ACA. L'aparició a l'ACG d'una altra còpia antiga, datada el 1209, i de dues còpies modernes, una del 6 de novembre del 1687 i una altra del segle XVIIIè convidaven a estudiar-ne les relacions i el possible iter arxivístic del testament del comte susdit. Les conclusions de l'anàlisi del cinc documents assenyalen 1) que hi va haver un original del testament de Ramon Berenguer III redactat pel monjo de Ripoll, Udalguer, el mateix redactor de l'adveració sagramental; 2) que aquest original del testament no era o no es va trobar a l'ACA durant la compilació del LFM (?-1196); 3) que al segle XVII Pierre de Marca va copiar a l'ACA l'original o una còpia antiga del testament redactat pel monjo Udalguer; 4) cal esperar que aquest document un dia aparegui.

La Masieta i el bisbe-príncep Guitart / Josep Salceda i Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 188 (març 1987) (Estampes cambrilenques) 

Vidal i Barraquer - Torras i Bages / Josep Salceda i Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 264 (juny 1993) (Estampes cambrilenques) 

Biografia del Dr. Joan Baptista Grau i Vallespinós / llegida per son autor el Dr. Ramon Minguell
Minguell i Gasull, Ramon


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any V, núm. 113-114 (octubre 1924), p. 209-212
Biografia llegida en l'acte de col·locació del retrat en la Gal·leria de Reusencs Il·lustres del Centre de Lectura el 16.06.1917.

Galeria de selvatans ilustres : Simó Salvador / Miquel Àngel Puig
Puig i Tàrrech, Miquel Àngel


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 5 (maig 1980), p. 4

Pau i treva, mil anys / Bernabé Dalmau
Dalmau, Bernabé


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2025
60 p.
ISBN 9788491913900

Al segle XI les autoritats de Catalunya es van reunir per a parlar de pau. Aquest Parlament és el sínode de Toluges promogut pel bisbe-abat Oliba el 1027. En vigílies d'acomplir-se el mil·lenari d'aquest esdeveniment, el llibre en fa una descripció contextualitzada de l'obra del bisbe de Vic i fundador del monestir de Montserrat. (Editorial).

Cosme de Montserrat / [Mariàngela Vilallonga]
Vilallonga i Vives, Mariàngela


En: Literatura llatina a Catalunya al segle XV ; Vilallonga, Mariàngel. Barcelona : Curial : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. p. 158-160

De cosenyors a coprínceps : el procés de desvinculació d'Andorra de la sobirania espanyola (segles XVI-XVII) / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 209-235
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A principis del segle XVI, coincidint amb la unió dinàstica de Castella i Aragó, i amb la simplificació de la frontera pirinenca amb la conquesta del regne de Navarra, les valls d'Andorra, regides per un senyoriu compartit entre els bisbes d'Urgell i els reis de Navarra, com a successors dels comtes de Foix, avancen cap a un procés de desvinculació de la sobirania dels reis espanyols, aprofitant certes inèrcies medievals i també algunes novetats destacables, com l'accés d'un dels titulars del cosenyoriu andorrà al tron de França l'any 1589. El present article pretén aprofundir en l'estudi d'un procés cabdal per a la comprensió de la realitat andorrana i, alhora, gens estudiat fins a l'actualitat, que culminarà amb l'assumpció de la plena sobirania d'Andorra per part dels antics cosenyors durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII.

La Consagració del bisbe Guillamet / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 7 (maig 2006), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

Record del Comte-Bisbe Miró, de Besalú, en el mil·lenari de la seva mort / Ramon Sala i Canadell
Sala i Canadell, Ramon


En: La Comarca d'Olot, Núm. 279 (30 ag. 1984), p. 37

Homilia de Mons. Jaume Camprodon i Rovira, bisbe de Girona, en la festa de la Mare de Déu del Tura
Camprodon i Rovira, Jaume


Olot : [s.n.], 1981
[4] p. ; 16 * 23 cm

Exlicació abreviada de les ceremonies de la consagració dels bisbes que la parroquia d'Olot dedica al poble fidel en recordança de l'acte de la consagració episcopal de Miquel Serrra i Sucarrats, bisbe de Canàries, cel·lebrat en l'església arxiprestal de Sant Esteve el dia 7 d'octubre de l'any del senyor MCMXXIII



Gerundae : [s.n], 1923
35 p. ; 18 cm
A port.: Feren de padrins al nou bisbe Manuel Malagrida i Concepció de Cors de Pons.