El Canonge Josep Xiqués i Soler. : un canetenc a l'alta jerarquia de l'església / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 91 (març 2025), p. 19-22 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

L'autor aprofundeix en la biografia del Dr. Josep Xiqués i Soler, fins avui el canetenc que ha ostentat més funcions de nivell dins l'alta jerarquia eclesiàstica d'entre segle.

Sixena: la croada de la memòria / Francesc Canosa i Farran
Canosa i Farran, Francesc


Juneda : Fonoll, 2018
271 p. ; 22 cm
Bibliografia.

Aquest no és un llibre sobre la guerra de l'art. Supereu el quadre del conflicte entre Catalunya i Aragó per les 97 peces artístiques i les pintures murals del monestir de Sixena. Mireu darrere el marc i hi veureu la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, fasificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges... Sí, més de vuit segles que mostren la ficció i el fracàs d'això que s'ha anomenat Espanya, a través de Sixena. El monestir que està enmig de tot. La frontissa de Catalunya i Aragó. Aquí: entre el record i l'oblit hi viu la memòria. Aquesta és l'obra més valuosa de la vida per continuar vivint. Perquè Sixena no és una història d'art: és la darrera croada de la memòria. (Editorial).

Bombers de Lleida : (1840-2024) / del text: Leonard Jové Vidal
Jové, Leonard


Lleida : Pagès Edicions, 2025
149 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia.
ISBN 9788413036182

Aquest llibre explica la història del cos de bombers de Lleida, des de l'any 1840 fins al 2024. Es detallen els edificis emblemàtics de la ciutat que han albergat els parcs de bombers, les primeres eines d'extinció i la seva evolució fins a l'actualitat, la manera d'organitzar-se del cos, qui eren i què feien els bombers. D'altra banda, a través de documentació arxivística, es relaten diversos incendis i explosions, alguns força desconeguts, que han marcat de manera singular la població de Lleida. Un recorregut històric que va acompanyat d'un ampli i interessant recull fotogràfic, en alguns casos encara inèdit. (Editorial).

Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana : actes

Congrés d'Història de la Medicina Catalana (3r : 1981 : Lleida )


Lleida : Seminari Pere Mata, Departament de Medicina Legal y Toxicologia, Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, 1981
3 vol. (322 ; 346, 470 p.) : taules ; 24 cm
Disponible en altres formats (en línia): Gimbernat revista catalana d'història de la medicina i de la ciència Barcelona : Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona, Núm 1 (1984), Núm. 2 (1984), 3 (1985).

Conté:
- 267482  Jordà i Güell. Ricard. Notícia de l'Hospital de Sant Jaume d'Olot durant l'ocupació napoleònica.

Estudi sobre l'oferta lingüística a diverses ciutats de Catalunya : Ofercat 2010 : poblacions: Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramanet



2010
2 vol. ; 30 cm
Estudi promogut per la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització lingüística i executat per l'Instituto Apolda i el Consorci. Mecanoscrit inèdit. Conté: Vol. I. Dades sintètiques -- Vol. II: Informe de resultats. Informació relacionada en línia: Dossier de premsa i presentacions de dades de cadascuna de les poblacions i resum de l'informe amb el títol "Ofercat 2010. L'oferta lingüística a Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet".

Recollida d'informació a l'àmbit dels comerços i empreses de servei de les poblacions d'Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

Certamen Literario y Artístico en Honor de Nuestra Señora del Tura / [textos de M. Concepció Carreras i Pau, Josep Danés i Llongarriu, pare Nolasc del Molar, Francesc Caula i Vegas, [et al.]]

Certamen literario y artístico en honor de Nuestra Señora del Tura (1954 : Lleida )


Lérida : Academia Mariana, 1955
3 vol. ; 21 cm
Conté: Tercera Parte. Nuestra Señora del Tura, Patrona de Olot. A la part superior de la portada: Pontificia y Real Academia Bibliográfico-Mariana.

Conté:
- 265997  Caula i Vegas. Francesc. Santa María de Olot.
- 265998  Rebull i Muntanyola. Daniel. Del culte i per al culte d'Olot a la Mare de Déu del Tura.
- 265999  Danés i Llongarriu. Josep M. Devoción de Olot a su excelsa patrona.
- 266000  Carreras i Pau. Maria Concepció. Tríptic marià.

Museu Morera : nova vida per a l'art de ponent / text de David Gutiérrez i fotografies de Jordi Bas
Gutiérrez, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 272 (novembre 2024), p. 68-71 : il. (L'experiència) 

Domus domini : fires i mercats (i 2) / Miquel Carrera Castellví
Carrera Castellví, Miquel


En: La Femosa : revista d'opinió i informació local. Artesa de Lleida, núm. 329 (març-abril 2024), p. 19

Tsunami Animalista Lleida diu Prou!! / Eulàlia Solà Miró
Solà Miró, Eulàlia


En: La Femosa : revista d'opinió i informació local. Artesa de Lleida, núm. 329 (març-abril 2024), p. 31-33 : il.

Més d'un segle d'art als renovats museus de LLeida i Vilanova i la Geltrú / Susanna Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 48-51 : il. (Mirador. Art) 

Un Topònim controvertit : Moradilla/ Moredilla / Carlos Ángel Rizos Jiménez
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 15-23 : il. (Onomàstica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu principal d'aquest estudi és aportar documentació d'un nom de lloc del municipi de Lleida que confronta amb el terme dels Alamús com és el tossal de Moradilla per tal d'interpretar millor l'etimologia d'aquest topònim. Partirem de la carta de població (30 de maig de 1213) i en recollirem les diferents mencions que apareixen a la documentació al llarg dels segles per tal de corroborar o refutar la interpretació etimològica que han donat els experts (Coromines, Onomasticon Cataloniae, seguit després per Albert Turull, 2007) sense comptar amb la documentació, basant-se únicament en la pronúncia. També recollirem les diferents pronúncies d'aquest nom a diferents contrades del voltant per tal de fixar-ne l'ortografia.

Els Aveïnaments a la ciutat de Lleida entre 1641 i 1686 / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 24-30 : il. (Onomàstica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels actes d'aveïnament produïts en la ciutat de Lleida en el període 1641-1686 segons un volum manuscrit dipositat a l'arxiu de la Paeria.

Els Docs de l'estació del ferrocarril i el Banc Mercantil de Lleida / Felip Gallart Fernández, Joan-Ramon González Pérez
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 31-42 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pràcticament desconegut per la gent de Lleida, l'edifici dels docs està situat a unes passes de l'estació Lleida-Pirineus. Lligat al naixement, evolució i decadència del Banc Mercantil de Lleida, en aquest treball volem donar notícia dels orígens, construcció i evolució d'un dels principals edificis d'arquitectura industrial de finals del segle xix que encara resta dempeus a Lleida i del banc que en va ser promotor i reivindicar el seu record, el seu valor inqüestionable i una rehabilitació digna i respectuosa dins del Projecte de la nova Estació d'Autobusos de Lleida.

Les Plaquetes dels premiats a l'Exposició Agrícola de Lleida de 1928 / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 61-66 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Exposició Agrícola de Lleida de 1928, organitzada per la Confederació Sindical Hidrogràfica de l'Ebre i celebrada al recinte dels Camps Elisis, va ser l'esdeveniment més destacat que la ciutat visqué durant el primer terç del segle xx. Milers de persones la visitaren, i un centenar d'empreses participaren en el concurs de maquinària agrícola i hidràulica. La seva importància també es pot percebre a partir de les plaquetes que s'entregaren a les empreses mereixedores del primer i segon premi del certamen. El seu disseny anà a càrrec de l'artista Ángel Díaz Domínguez i l'encunyació va ser realitzada per l'empresa Pedro Faci, de Saragossa.

La Societat Econòmica d'Amics del País de Lleida (SEAPL) (1834-1931) / Quintí Casals Bergés
Alvarez Bartolomé, Santiago


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 67-76 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball es fa una anàlisi de l'activitat de la Societat Econòmica d'Amics del País de Lleida (SEAPL), el seu teixit social i la seva incidència en la vida de la ciutat de Lleida des de la seva fundació, l'abril de 1834, fins a la darrera notícia que hem localitzat de la seva activitat, que és de 1931. Després de la nostra repassada arribem a la conclusió que la SEAPL va estar integrada per la majoria dels intel·lectuals de la ciutat, al marge de la seva coloració política, els quals pertanyien a les professions liberals, i la seva incidència en la millora pública va decaure amb el pas dels anys, quedant en les dècades del segle xx en una associació simbòlica.

"Los Cursillos de Selección" a l'Escola Normal de Lleida : proposta formativa en xarxa / Glòria Jové, Meritxell Simon
Jové Monclús, Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 77-82 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 3 de juliol de 1931 es va aprovar un Decret que va introduir una iniciativa pedagògica alternativa, de caràcter formatiu i selectiu, per poder obtenir plaça pública a les escoles de la República: els "cursillos de selección profesional". Al Servei d'Arxiu i Documentació de la Universitat de Lleida, el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1840-1951) disposa de manuscrits inèdits: diaris escrits per c. 190 mestres cursillistes durant el mes de febrer de 1932. En aquest article fem visible aquells/es cursillistes que van obtenir plaça en pobles de les terres de Lleida i que es van vincular amb el grup de renovació pedagògica Batec, portant a la seva escola metodologies pròpies de l'Escola Nova en general i freinetista en particular.

De la muntanya al pla : l'explotació Torre Robert (les Vaqueres) a la partida de Grenyana entre 1950 i 1980 / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 88-97 : il. (Agricultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi presenta, a partir de la documentació familiar conservada, l'evolució de l'agricultura de la Torre Robert-Les Vaqueres a la partida de Grenyana de l'Horta de Lleida entre els anys 1950 i els anys 1980. S'analitza l'adaptació de la petita i mitjana pagesia a les realitats històriques i als seus canvis. En el nostre estudi trobarem dues etapes ben definides: la primera, economia de subsistència (dècades de 1940 i 1950) un cop acabada la guerra civil; i una segona de canvi tècnic i especialització fruitera (a partir dels anys 1960). El treball vol insistir en la importància de la conservació dels documents de la petita i mitjana pagesia, tot i que, sovint, no permeten disposar de sèries contínues com sí que segurament ho tindríem per a una empresa gran.

La Dictadura de Primo de Rivera a Lleida : primers dies / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 98-105 : il. (Política) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va proclamar un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, acabant amb el sistema parlamentari de la Restauració. S'estudien les reaccions a tal fet dels diaris de Lleida i de la Paeria.

Republicanisme i República a Lleida (1873 i 1874) : entre l'oportunitat, el conflicte i la legalitat / Maria Lluïsa Huguet Recasens
Huguet i Recasens, Maria Lluïsa


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 132-141 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pretenem aproximar-nos a la Primera República i fer visible com es van viure a la ciutat de Lleida aquells anys republicans de 1873 i 1874. Un republicanisme hereu d'una tradició política, social i cultural de dècades, que va assumir el poder local en un context intens i complex. La situació exigí una praxi política local per mantenir la legalitat republicana i l'ordre públic davant de l'amenaça carlina i la insurrecció cantonal. Malgrat contradiccions i dificultats cal reconèixer en el republicanisme lleidatà la introducció d'idees de progrés social i polític en el segle XIX lleidatà.

El Motí dels consums, Lleida 1885 / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 142-145 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 10 de juliol de 1885 a Lleida es va produir un dels pitjors motins de la seva història. Provocat per les protestes contra l'impost de consums, hi van morir quatre persones, hi va haver un gran nombre de ferits, alguns d'ells molt greus, i molts empresonaments. Pràcticament desconegut fins avui, aquest article n'evoca els fets i el context on es van produir.