Una Legenda aurea suplementada per a la Catedral de Barcelona : un testimoni únic per a l'estudi de les col·leccions hagiogràfiques llatines a Catalunya / Clara Renedo Mirambell
Renedo Mirambell, Clara


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 21 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta i analitza el Còdex 105 de l'Arxiu Capitular de Barcelona. Es tracta d'un manuscrit de mitjan segle XIV, llegat a la Catedral per un dels seus clergues, que conté el text llatí de la Legenda aurea de Jaume de Voràgine suplementat amb prop d'una setantena de textos més, molts dels quals d'origen local. Tenint en compte el mal estat de conservació dels manuscrits hagiogràfics a Catalunya, aquest és un testimoni excepcionalment complet i extens, que ens permet d'aportar noves pistes sobre la circulació dels textos i dels reculls hagiogràfics al nostre territori. L'article ofereix una descripció codicològica, seguida d'una perspectiva històrica des de la seva creació fins als nostres dies, i, finalment, conclou amb un examen detallat del contingut, primer de la Legenda aurea, i després dels textos afegits (dels que s'ofereix una descripció completa en apèndix).

Emporion i Rhode il·lustrades : la Disertación sobre las colonias de griegos en Cathaluña de Josep Vega i de Sentmenat (1780) i les primeres recerques sobre la fundació d'establiments grecs al Mediterrani occidental / Raimon Graells i Fabregat, Marta Santos Retolaza, Josep de Vega i de Sentmenat ; [pròleg de Adolfo Jerónimo Domínguez Monedero]
Graells i Fabregat, Raimon


Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2023
379 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques. Índex. Conté: Disertación sobre las colonias de griegos en Cathaluña / Josep de Vega i Sentmenat. Censura que por comision de la Academia hizo de la primera parte de dicha Disertacion / Pedro Nolasco Mora.
ISBN 9788494523496

Motets per a 1, 2 i 4 veus i instruments / Josep Carcoler ; edició Xavier Pallàs
Carcoler, Josep


Vilablareix : Ficta, 2020
102 p. ; 27 cm (Mestres Catalans Antics, 16. Quaderns dels Fons Musicals de Catalunya) 
Títol a coberta: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot. Text de la introducció en català, castellà i anglès.
ISBN 9790805434674

Catàleg de la biblioteca "Marià Vayreda" d'Olot / [volum a cura d'Agustí Estrader, de Núria Fullà i Bohigas i de M. Àngels Sanllehy i Sabi ; pròleg de Carme Simon i Adroher]

Biblioteca Marià Vayreda d'Olot.


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991
554 p. ; 24 cm (Catàlegs de biblioteques de Catalunya. Sèrie Impresos segles XV a XVIII, 3) 
A la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic.
ISBN 843931454X

Cimarosa a la Garrotxa : recepció i pràctica domèstica de l'òpera italiana del segle XVIII i inicis del XIX a Olot / Aurèlia Pessarrodona
Pessarrodona i Pérez, Aurèlia


En: Revista catalana de musicologia. Vol. 12 (2019) , p. 223-258

Aquest treball estudia la presència d'una trentena de manuscrits amb números d'òpera italiana del segle XVIII i inicis del segle XIX al fons musical de Sant Esteve d'Olot (Arxiu Comarcal de la Garrotxa), localitzats dins del projecte IFMuC. Donada la mancança de fonts musicals operístiques d'aquest període al Principat, aquesta troballa resulta especialment rellevant. L'objectiu d'aquest article no és només fer esment d'aquesta curiosa troballa, sinó sobretot contextualitzar-la en l'entorn de l'Olot de finals del segle XVIII i primeres dècades del segle XIX, tot centrant l'atenció en un aspecte encara molt poc conegut de la vida musical olotina (i catalana) de l'època: la pràctica operística domèstica en àmbits de famílies benestants, concretament al voltant de la família Conill.

Cançoner d'Olot



1980-1990
1 capsa ; 34 cm
Conté: fotocòpia del manuscrit amb el mateix títol conservat a l'Ajuntament d'Olot -- Microfilm del mateix manuscrit -- Llistat bibliogràfic sobre el document -- Fotocòpia de tres articles sobre el document -- Carpeta amb documentació diversa relativa a la història del document. Textos en català i en castellà.

El Centenari d'un manuscrit olotí : 1822-1922 / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


Olot : Impr. Aubert, 1948
[34] p. ; 16 cm (Biblioteca olotina, 7) 
Sobre: Torà, Domingo. Primeras líneas topográficas de la villa de Olot.

Breve noticia de las fiestas y demonstraciones de regosijo, con que la mui ilustre villa de Olot celebró la dedicacion de su nueva iglesia parroquial en el mes de setiembre del presente año de 1763



1763?
[24] p. ; 20 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Al principi del text: "Quanto es mas gloriosa una empressa, tanto mas tiene de verdadero y de justo el gozo de verla ...".

[Llibre de genealogia, propietats, beneficis i censals de la família Ferrer d'Olot]



[17??]
172 f. ; 31 cm
Els actes que es relacionen arriben fins a l'any 1760. A 2 columnes (text a la dreta i notes a l'esquerra). Sense enquadernació; només reforç de pell al llom. Incipit: "Successió de mi lo Dr. Francisco Ferrer y Sabater á Joan Ferrer, notari de Olot".

Llibre de debit y credit del Dr. Mr. Salui Ombert y Collfarrer



1627-1702
[25], 238, [49] f. ; 310 * 210 mm
Esparsos dintre el ms. hi ha diversos f. que hi fan referència.

El Llibre verd / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


En: 028444 Pretérits Olotins. Olot : Impr. P. Aubert, 1950. p. 450-458

Catalogació del fons més antic de la Biblioteca-Arxiu Històric Municipal d'Olot : memòria de final de carrera / Carme Simon ; [dirigida per: Assumpció Estivill Rius]
Simon i Adroher, Carme


1983
Dirigida per: Estivill Rius, Assumpció. Universitat de Barcelona. Escola Universitària de Bibliologia de Barcelona, 1983
215 f. : il. ; 30 cm
Treball fi de carrera. Bibliografia i índexs.

Forma part de les memòries de final de carrera presentades a l'Escola de Bibliotecàries entre 1933 i 1985.

El Receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439) : estudis i edició facsímil / Joan Martina, Lluís Cifuentes, Josep Perarnau ; [pròleg de: Elena Guardiola Pereira, Joan Sala Pedrós]



Ed. facsím.
Barcelona : Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2023
174 p. : il. ; 24 cm (Publicacions del Seminari d'Història de la Medicina de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 4 ) 
Edició facsímil publicada originàriament a: Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1992. Referències bibliogràfiques. Conté: Pròleg / Elena Guardiola i Pereira, Lluís Cifuentes i Comamala, Joan Sala i Pedrós -- El receptari de Joan Martina, de Sabadell, en el context d'aquest gènere mèdic / Lluís Cifuentes i Comamala -- El receptari mèdic baixmedieval i renaixentista: un gènere vernacle / Lluís Cifuentes i Comamala -- El receptari del sabadellenc Joan Martina (1439) (Carpentràs, Biblioteca Inguimbertine, ms. 126, ff. 86-90, etc.) / Josep Perarnau i Espelt -- Reproducció facsímil del receptari de Joan Martina.
ISBN 9788409555796

Sobre el llibre dels racionaris de la vila del castell de Llers / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 67-84 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El llibre manuscrit de Gregori Pallisser, pagès de Llers (que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII), Liber intitulatum rationarium primum, de gran interès per a la història local i de l'entorn, es va considerar desaparegut durant molt de temps. L'article dona notícia de les còpies mecanoscrites que se'n van fer, del seu promotor, dels seus posseïdors i de l'ús que diversos autors han fet d'aquestes còpies en els seus treballs històrics. Per la importància de l'obra, es propugna la recuperació pública del manuscrit o, almenys, d'una còpia mecanoscrita ben conservada.

[Libro de privilegios concedidos al Priorato de Santa Maria de Besalú]



[13??]
76, [2] f. ; 32 cm
Hi ha còpia en microfilm. Conté : Elecció de l'abat Adalbert [f. 1] ; Donacions comtals i reials (segle X i següents) [f. 2] ; Butlles pontifícies [f. 25] ; Documentació relativa a la orde de Sant Ruf (11 privilegis precedits d'un pròleg) [f. 33] ; Carta del papa Bernat al bisbe de Besalú Guifred [f. 40] ; Documentació menor (lletres, apel·lacions del Prioart de Besalú amb els bisbes de Girona) [f. 55]. Comença: Adviertase: que esta villa de Besalú fue ciudad antiguamente, y se llamaba Betula ...".

[Documentació notarial de Riudaura i altres poblacions de Girona]



1761-1780
[416] p. ; 32 cm
Enquadernació en cartró desenganxada, protegida per coberta de cartró. Textos en català, castellà i llatí.

Conté: Plica de testigos recibidos instando don Fr. Miguel de Ramon y Magarola, monge camarero del real monasterio de la villa de Ripoll en fuerza de reales letras compulsorias emanadas de la Real Audiencia del presente Principado de Cataluña y sala del noble don Andres de Simon Pontero, entre dicho don fray Miguel de Ramon y Magarola, camarero predicho, y el rector del Collegio de San Martin Sacosta en calidad de albacea del testamento de Antonio Llopis, quondam ciudadano honrado de la villa de Olot y otros (pàgines [1]-[56]). [Documentació notarial de Riudaura i altres poblacions de Girona] (pàgines [59]-[378]). Registro para la curia publica y ordinaria de la villa, termino y parroquia de Nuestra Señora de Ridaura para el año de 1780 (pàgines [379]-[414]).

1536, setembre 28. Venda. Maià de Montcal (Garrotxa) [Fitxer informàtic]



1536
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Geroni Cinera, àlies Seguer, burgès de Torroella de Montgrí, la seva esposa Elionor, Rafael Carol, de Girona, i el seu fill Josep, venen 2/3 del delme de la parròquia de Sant Vicenç de Maià de Montcal a Francesc Miralles, procurador de l'aniversari de la seu de Girona.

1494, agost 1. Censal mort. Sales de Llierca [Fitxer informàtic]



1494
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Roger Malarç, donzell, senyor del castell de Sales de Llierca, a la vegueria de Besalú, com a procurador de Bernat Joan de Gurb, donzell, domiciliat en la vegueria d'Osona, ven a Bertran Anglada, mercader, habitant de la vila de Banyoles, la part que el seu principal té en un censal de 24 lliures i 10 sous, amb una pensió de 35 sous.

1593, maig 6. Ridaura, monestir [Fitxer informàtic]



1593
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Manuel Angelet, pagès de Ridaura o Riudaura, fa donació als obrers de l'església parroquial del monestir de Santa Maria de Ridaura i als administradors de l'Hospital de la Santa Creu d'una casa amb hort de la vila i els cedeix un censal mort de pensió de.

1361, setembre 8. Dot. Sant Feliu de Bauda (Garrotxa) [Fitxer informàtic]



1361
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El tutor de Berenguer, fill del difunt Pere de Queixans, senyor del castell de Beuda, amb el consens de l'abat de Sant Esteve de Banyoles i d'altres personalitats, assigna a la seva germana Francesca de Queixans un dot de 15.000 sous amb motiu de les seves noces amb Vidal de Sagaró, fill del cavaller Guillem de Torra, i en desglosa detalladament la procedència.