Els Fills de Guillem. Fidelitats, patrimoni i molins a Martorelles fa mil anys / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 9-37 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Una família de Martorelles (Vallès Oriental), formada per Guillem, la seva esposa Beliarda i els seus fills (entre ells cal destacar Miró i Vives) ens serveix per conèixer una època decisiva en la configuració de la societat catalana del segle XI. Guillem i la seva família van ser els senyors de l'església de Sant Martí, situada a Can Sunyer (Martorelles). L'església era el nucli familiar del seu ric patrimoni, que es va anar estenent per Martorelles i les localitats veïnes de Mollet del Vallès, Montmeló i Montornès. Els fills de Guillem eren cohereus; és a dir, eren copropietaris i gestionaven el patrimoni familiar de manera conjunta, tal com era habitual en les primeres dècades del segle XI. Guillem va ser un home de la seu de Barcelona. Els seus fills també van associar-se amb potentats locals (Bernat) o van assolir càrrecs destacats de la catedral (Vives va ser-ne prepòsit). La posició en la societat de la família de Guillem ens ajuda a entendre la procedència i el paper d'un grup social molt actiu i important del moment històric del qual parlem, el dels milites (cavallers), i la funció que van tenir els propietaris benestants en l'explotació de la riquesa hidràulica de la conca del Besòs, a través del domini de l'aigua i de la construcció de molins.

Bernat de Campsentelles, els templers i la conquesta de Mallorca / Xavier Pérez Gómez
Pérez i Gómez, Xavier


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 39-52 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou annex amb transcripció del pergamí del testament del 1230. Resums en català i anglès.

L'any 1229 el miles (cavaller) Bernat de Campsentelles, membre d'una família de la baixa noblesa de Sant Fost de Campsentelles, participà en la conquesta de Mallorca encapçalada pel rei Jaume I. El març de 1230 atorgà testament a la mateixa ciutat de Mallorca i va morir poc després. Bernat tingué una especial estima per l'orde dels cavallers del Temple i molta confiança en el cavaller Bernat de Mogoda, fets que queden reflectits en les seves últimes voluntats. En aquest article també s'analitza l'estreta vinculació dels Campsentelles amb el convent de monges agustines de Montalegre, a la Conreria, de les quals foren benefactors.

Le Malheureuse affaire de Santa Perpetua ou Mollet : noves aportacions a l'estudi de la Guerra del Francès al Baix Vallès / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 53-106 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou: Annex 1. Periòdics que van donar notícia del combat; Anex 2: Glosari. Resums en català i anglès.

Afer desafortunat (malheureuse affaire) és el gràfic i succint comentari amb el qual el general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va definir el combat de Mollet a les seves memòries, publicades el 1821, sobre la seva participació al front català durant la Guerra del Francès. Aquesta frase resumeix el profund impacte que la derrota de les forces imperials va produir a l'exèrcit francès i contrasta vivament amb el poc coneixement que d'aquesta acció militar es té dins la historiografia local. Amb un estudi minuciós de les fonts primàries disponibles podem, però, situar aquest combat dins el context general de les estratègies militars desenvolupades a Catalunya per les forces bel·ligerants els dos primers anys de la guerra i provarem que lluny de ser una acció espontània o casual va resultar una conseqüència natural de la situació estratègica del front català. També oferirem una relació de l'ordre de batalla de les tropes imperials i realistes que hi van participar a dia 21 de gener de 1810, al temps que intentarem reconstruir el xoc entre els dos exèrcits. Aquestes noves aportacions tenen, a més de presentar al lector una narració d'aquells fets, el propòsit de fixar els elements de veracitat de la tradició oral recollida per Vicenç Plantada a finals del segle XIX i també oferir noves eines per a l'estudi de la societat molletana durant aquell conflicte, tot assenyalant noves línies d'investigació.

La Política molletana a través de la premsa local (1909-1931) / Marc Piedrafita Torras
Piedrafita Torras, Marc


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 107-122 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article és una aproximació a la història de la política molletana a través de l'estudi de la premsa local, des dels seus orígens a Mollet del Vallès (1909) fins a la proclamació de la Segona República Espanyola (1931). L'article s'ha elaborat sobretot a través del buidatge, l'anàlisi i la contextualització històrica de la premsa local, preservada a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA). Durant les tres dècades estudiades, la premsa molletana va ser un instrument clau de la política local i, avui, ha esdevingut una de les eines més útils per conèixer el pensament polític i els personatges més destacats del moment.

Martí Pou Torrents (1909-1990), el primer arxiver de Mollet / Glòria Arimon Ventura
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 123-140 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem qui és Martí Pou Torrents (Mollet del Vallès, 1909- 1990), un home que començà a colú leccionar de jove informació sobre la ciutat, tant publicacions escrites com propaganda en forma de cartells, programes, bans... sobre els esdeveniments culturals, polítics, esportius, comercials... Les primeres informacions són de l'any 1876 i les darreres, del 1987, en paper i fotografies. La seva família, després de la seva mort, la donà a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), tal com volia. Per ara, és el fons privat més gran dels que hi ha dipositats, amb 31.235 documents classificats en 193 caixes, 118 ítems en la taula de classificació, més un apartat diferenciat amb caixes d'altres formats. Expliquem què conté i per què és important.

Joan Casals Gómez (Mollet del Vallès, 1911-1944), combatent republicà i presoner de guerra / M. Àngels Suárez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 141-168 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és donar a conèixer el fons, principalment epistolar, de la família Casals durant el temps de guerra. El matrimoni Casals mantindrà una intensa correspondència entre 1937 i 1939 a través de la qual el jove molletà Joan Casals ens parla de les seves vivències i sentiments des que és cridat a files i incorporat com a soldat a l'exèrcit republicà, passant per la seva estada al front de Terol i més tard com a presoner de guerra a la zona franquista, fins al seu retorn a Mollet. En aquest article descobrirem el contingut d'aquestes cartes tot fent parlar els seus protagonistes i reproduint els textos que ens han semblat més significatius.

El Concili II del Vaticà i les esglésies de la ciutat de Mollet del Vallès / Joaquín V. Pifarré Martínez
Pifarré Martíne, Joaquín V.


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 169-175 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article exposa els canvis, derivats de l'aplicació de les directius del concili II del Vaticà, que van afectar la litúrgia sacramental i l'espai litúrgic de l'església de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. Uns canvis que ja estaven implementats en construir la nova església de Santa Rosa, a la perifèria de la ciutat. S'han utilitzat fonts parroquials, conciliars i contextuals amb els temps dels canvis.

Un Cap de la Verge del Roser pròxim a Pedro de Mena : una joia barroca a la col·lecció Abelló / Àlex Garcia Delgado
Garcia Delgado, Àlex


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 179-186 : il. (Patrimoni. Museu Abelló) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les obres d'art esdevenen testimonis directes dels fets històrics més rellevants del nostre passat. En aquest sentit, la col·lecció Abelló conserva una peça visiblement castigada pel pas del temps però amb una sensibilitat absolutament captivadora: un Cap de la Verge del Roser pròxim al cèlebre escultor Pedro de Mena. L'article, davant d'una absència de documentació primària molt destacada, intenta presentar al lector el context en el qual la peça es va crear i es va conservar fins que el 1964 el colú leccionista molletà Joan Abelló la va comprar a l'escultor malagueny Paco Palma.

Els Esgrafiats de La Marineta i la seva restauració / Cristina Macho Agudo, Elena Moral Santamaría, Jordi Bertran Duarte
Macho Agudo, Cristina


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 187-196 : il. (Patrimoni. Art al carrer) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'aparença actual de l'edifici és fruit d'una important reforma noucentista, realitzada l'any 1920, per l'arquitecte Josep Goday, sobre una construcció original del segle XVI. D'entre les moltes millores, cal destacar-ne els esgrafiats de la façana, dissenyats per Francesc Canyelles i executats per Ferran Serra (Ferdinandus). El pas del temps i el canvi d'usos i de propietaris distorsionà l'obra original. L'any 1984, l'Ajuntament de Mollet del Vallès compra l'edifici i, el 1987, el converteix en el primer equipament cultural de la ciutat. L'aspecte que fins a l'any 2023 va tenir la façana era fruit de la rehabilitació prèvia a la inauguració de l'equipament cultural. El setembre de 2023, amb motiu de la rehabilitació que necessitava la façana i els esgrafiats, es van descobrir restes del disseny original que han permès, conjuntament amb una important feina de documentació, la recuperació de l'aspecte que tenia ara fa un segle.

Som. Desestigmatitzant la salut mental a través de l'art / Rocio Abalos García
Abalos Garcia, Rocio


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 197-200 : il. (Patrimoni. Art urbà) 
Resums en català i anglès.

El grafit Som, realitzat el 2022, mostra la diversitat de Mollet del Vallès a través de siluetes de colors, que representen personatges i elements patrimonials de la ciutat. Forma part del projecte Parelles Artístiques, impulsat per la Fundació Osonament. Aquest projecte és una experiència d'ajuda a la salut mental, mitjançant la creació i posterior exhibició d'obres d'art, on un dels creadors està vinculat a recursos de salut mental. Parelles Artístiques converteix l'art en una eina terapèutica i de visibilitat comunitària.

Un Judici sobre les aigües de Martorelles. Justícia, poder i molins a començaments del segle XI
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 9-35 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Pergamí, transcripció i resum del document. Resums en català i anglès.

Un judici de l'any 1027 a Martorelles serveix per observar els canvis que es van produir en la societat dels comtats catalans a començaments del segle XI. El plet havia de dirimir el conflicte generat pel pas de les aigües que travessaven les propietats dels demandants i anaven a nodrir uns molins. El demandat adduïa que el rec funcionava des de feia temps, tot i que no podia demostrar-ho. Els litigants eren personatges poderosos que formaven part de l'entorn del president del tribunal, Gombau de Besora. Aquest va acabar amb la disputa a través d'un acord que no perjudicava cap de les parts. Era una manera de resoldre els conflictes que trencava amb la forma habitual de solucionar els litigis i esdevindria general més endavant. Gombau de Besora argumentava que la seva proposta impedia que s'haguessin de destruir els molins. Els molins eren una eina fonamental en el canvi que s'estava produint en el sistema de producció alimentari basat en els cereals. Les novetats en el sistema de producció venien determinades pel creixement demogràfic i econòmic del moment.

De l'horta i el fruiterar : El passat agrícola en el record de la pagesia del Baix Vallès / Gerard Piñero i Viñas
Piñero i Viñas, Gerard


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 36-66 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article és una contribució a la recuperació de la memòria agrícola del Baix Vallès, confeccionada sobretot a través de la informació oral facilitada per vint-i dos informants, vinculats a la page sia baixvallesana de la segona meitat del s. XX. Aquestes aportacions han permès la recuperació d'antigues varietats locals, velles pràctiques agrícoles i particularitats lingüístiques pròpies d'aquest territori. En aquest sentit, cal tenir present que el món agrícola tenia una gran riquesa lèxica, sovint amb moltes particula ritats territorials. L'article se centra en les varietats, els usos i els mètodes de cultiu tradicionals de l'horta i els fruiterars del Baix Vallès.

El Naixement de Derbi i les claus del seu èxit / Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 67-78 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El primer franquisme portà a un tancament de l'economia espanyola que estimulà el desenvolupament de la indústria de les motocicletes a Espanya. Simeó Rabasa fou un dels homes que aprofità l'oportunitat per saltar de la fabricació de bicicletes a la de motos. Per aconseguir-ho hagué de buscar socis fora de la família i acceptar perdre la majoria en el capital de l'empresa, l'any 1950. Les motos Derbi tingueren més èxit de l'esperat i en pocs anys la família Rabasa recuperà la majoria del capital. Derbi s'adaptà a la crisi del sector de la dècada de 1960 especialitzant-se en ciclomotors i fou l'única de les grans empreses de motos catalanes que sobrevisqué independent a la crisi industrial de finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. El 2001 fou comprada per Piaggio, que tancà la fàbrica el 2013.

Joan Campañà i Ros (1925-2020), enginyer, molletà d'infantesa, montsenyenc de maduresa / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 79-91 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En Joan Campañà i Ros (Barcelona, 1925-2020) provenia d'una família d'arrels molletanes, era net de Frederic Ros i Sallent. Tot i que va passar part de la infantesa a Mollet del Vallès, va treballar a Barcelona i va desenvolupar la seva gran passió al Montseny. Avi i net són figures simètriques però en dimensions diferents. En aquest article esbossem la seva biografia, i destaquem la seva aportació durant més de trenta anys al coneixement del Montseny, a través de l'Associació d'Amics del Montseny, i a la publicació de les Monografies del Montseny. Part del treball parteix de bibliografia publicada de la família Ros a Mollet, i altra de la passió que sentia en Joan pel Montseny. S'ha completat els aspectes bibliogràfics amb la memòria oral de les famílies Campañà Barceló i Solé Campañà, i s'ha procurat relacionar els resultats amb investigacions ja publicades.

El Silenci dels vençuts. El cas d'un molletà a l'exili : Santi Vidal Fortuny (1900-1982) / Glòria Arimon Ventura
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 93-113 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Salvi Vidal Fortuny neix el 23 de juliol de l'any 1900 a Mollet del Vallès. De família humil, treballa en moltes feines, es casa i té tres fills. Simpatitza amb la CNT i va voluntari a defensar la República el 1936. L'any 1939 fuig a Prats de Molló i comença una ruta que el portarà per diferents camps de concentració: Bram, Vernet d'Arieja, Mailly, Argelers... i després arriba a les bases de submarins de l'Atlàntic dins l'organització Todt. Acaba a Cherbourg i, quan l'exèrcit dels EUA arriba, treballa per a ells fins al final de la guerra. Tem tornar i es queda treballant a França fins el 1950. De nou a Mollet, treballa, es jubila i mor el 1982. Amb ell queden enterrats onze anys de lluita i patiment silent. Un oblidat que recuperem per a la memòria democràtica.

Mollet a les pàgines del progressista Mundo Diario els anys previs a la transició democràtica (1974-76) / Ester Vizcarra Fortuny
Vizcarra Fortuny, Ester


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 115-141 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Mollet del Vallès tenia presència als mitjans de comunicació social en iniciar-se la transició democràtica, i Mundo Diario era una de les publicacions més progressistes entre aquelles on apareixien les notícies sobre la ciutat. Contextualit zarem aquesta publicació en el marc polític i mediàtic, general i local, n'analitzarem les característiques i exposarem les preocupacions de la societat local de l'època i la manera en què les expressava, a través d'allò que queda reflectit a les notícies publicades per aquest diari, sense deixar de banda la visibilització dels col·lectius protagonistes dels moviments socials de l'època.

La Tasca cultural de Mn. Joan Galtés i Pujol com a rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet del Vallès (1978-1987) / Josep Gordi i Serrat
Gordi i Serrat, Josep


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 143-154 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article analitza les principals iniciatives culturals que Mn. Joan Galtés i Pujol (Barcelona, 1945-2021) va promoure en la seva etapa com a rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. Després de recordar, breument, com era la situació econòmica, social i política de Mollet a finals de la dècada dels setanta, es presenten els principals eixos de la tasca pastoral de Mn. Galtés i tot seguit s'estudien les diferents iniciatives que va fer per promoure la recerca i la divulgació local, tant en el marc de les ciències socials com naturals.

Mn. Joaquim Brustenga i Miquel, un rector de Mollet (1991-2002) dinamitzador i obert al poble / Miquel Àngel Pérez i Sánchez, Montserrat Tura i Camafreita
Pérez i Sánchez, Miquel


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 155-171 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Un article que presenta dues mirades diferents i complementàries sobre Mn. Joaquim Brustenga i Miquel (Rubí, 1935-2021), rector de la Parròquia de Sant Vicenç entre els anys 1991 i 2002. La mirada del seu vicari i la mirada de la institució del govern de la ciutat. Miquel Àngel Pérez i Montserrat Tura fan un retrat de qui va ser rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet en el tombant de segle, una etapa de grans transformacions a la ciutat, amb gran implicació ciutadana. Pérez analitza la seva acció pastoral i la seva participació en entitats religioses de signe progressista, mentre que Tura ho fa situant al personatge en el context de grans transformacions locals, algunes impulsades des de la Parròquia. Tots dos recorden activitats conjuntes com la celebració del Mil·lenari, la creació del Centre d'Estudis Molletans (CEM), la continuïtat d'aquesta revista, Notes, els acords urbanístics i la creació de serveis. Mn. Brustenga va aconseguir una gran implicació de la comunitat cristiana en una etapa fructífera i en transformacions que tenien voluntat cohesionadora.

Lluís Bonal, la història d'un botiguer i de milers de fotografies. Un llegat on es retrata la transformació de Mollet al llarg de 27 anys (1983-2010) / Ramon Company Estadella
Company Estadella, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 175-180 : il. (Memòria oral) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Lluís Bonal i Solà (Barcelona, 1945), sempre va viure a Mollet fins el 2010, quan es jubila i marxa a Vilabertran, a l'Alt Empordà. Va ser el propietari de Confeccions Bonal, una botiga de roba, de tradició familiar, fundada pels seus pares, l'any 1934. A partir de 1983 combina la professió de botiguer amb l'afició per la fotografia i decideix iniciar un sistemàtic reportatge fotogràfic, on retrata i documenta, sota el títol "Mollet a disset anys de l'any 2000", els profunds canvis urbanístics que experimentava la ciutat. Finalment, el reportatge s'allargarà fins al 2010. Un llegat i un testi moni d'una llarga etapa de Mollet que es pot consultar a l'Arxiu His tòric de Mollet del Vallès (AHMVA) gràcies a la donació que n'ha fet l'autor. Es tracta de 9.234 fotografies perfectament documentades i etiquetades per tal d'identificar-les correctament.

El Fons fotogràfic Lluís Bonal i Solà : Mollet (1983-2010), una ciutat en plena transformació / Dolors González Reche
González Reche, Dolors


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 183-193 : il. (Patrimoni. Arxiu Històric) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Lluís Bonal i Solà (Barcelona, 1945), molletà de soca-rel, comerciant i aficionat a la fotografia, va començar a fotografiar els car- rers i llocs de Mollet del Vallès l'any 1983, tot just quan s'havia posat en marxa el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del 1982, el primer pla urbanístic de la democràcia. Fins el 2010 va captar 9.234 instantànies que donen testimoni de la gran transformació que va experimentar la ciutat. A més a més, totes les fotografies estan perfectament ordenades i descrites, fet que les dota d'un gran valor historiogràfic. Un llegat cultural valuós que, gràcies a la do nació del seu productor, ja forma part de l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA).