L'Home que va portar el turisme a Camprodon : Dr. Robert / text de Carles Llorens
Casanovas, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 257 (agost 2023), p. 50-53 : il. (Segle XX) 

Casa d'estiueig dels Gallissà-Colubí / dibuix i text: Lluís Cebrián
Cebrián Guerrero, Lluís


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 744 (febrer 2013), p. 20-24

Creixement i modernització de Taradell : construccions i evolució urbana 1919/1950 / Salvador Solagran Preseguer, Josep Munmany Vila
Solagran i Preseguer, Salvador


En: Nou vint-i-u : Taradell: història, imatges i memòria. Taradell, núm. 4 (desembre 2021), p. 75-123 : il.
Bibliografia i fonts.

Els Inicis de l'estiueig a Taradell : Memòries / Pere Grañén i Raso
Grañén i Raso, Pere


En: Nou vint-i-u : Taradell: història, imatges i memòria. Taradell, núm. 1 (abril 2016), p. 165-193 : il.

Taradell : història, imatges i memòria / direcció i disseny portada: Salvador Solagran i Preseguer



Taradell : Ajuntament de Taradell, 2016
193 p. : il. ; 24 cm (IX XXI, 1) 

En aquest primer volum de Nou vint-i-u Taradell història, imatges i memòria trobem onze temes: Els boscos cremats de Taradell. Biodiversitat 32 anys després del foc de Jordi Baucells i Colomer; Taradell. La revista mensual en català des de l'any 1949 de Josep Baucells i Reig; La festa del carrer Sant Sebastià a càrrec del Grup de Recerca Local de Taradell; Arqueologia industrial. El molí Xic dels Sorts de Míriam Martínez i Raurell; Al·legoria del Martiri de Sant Sebastià de Mario Bedini a càrrec de Laia Miralpeix; Taradell.com. Un mirall comunicatiu insòlit de Joan Morcillo; La vila de Taradell el 1717 i els inicis de l'estiueig a Taradell. Memòries de Pere Grañen i Raso d' Antoni Pladevall i Font; La Madriguera, un mas i un llinatge en la història de Taradell de Carles Puigferrat i Oliva; El camí del Castell. Imatges de Lluís Reig i Casassas i La butlla Papal. Arxiu Municipal Ajuntament de Taradell.

L'Estiu passat : una geografia de les vacances d'artistes i escriptors dels Països Catalans / Joan Safont i Plumed
Safont i Plumed, Joan


Barcelona : Comanegra, 2023
179 p. ; 21 cm (Espores, 8) 
ISBN 9788419590329

Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram. (Editorial).

Impactes socioculturals de l'estiueig. Unes reflexions / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 21-26 (Dossier. El turisme al Baix Llobregat) 

L'objectiu d'aquests article és oferir una sèrie de reflexions sobre l'estiueig que posin, per una banda, especial èmfasi en els aspectes més conceptuals i interpretatius d'aquest fenomen social durant els anys 1850-1950; i, per l'altra, que identifiquin els seus principals impactes econòmics, socials i culturals, amb especial referència a les comarques del Baix Llobregat i Barcelonès. Finalment, es faran unes breus reflexions sobre les petjades patrimonials que han quedat d'aquest fenomen social.

La Restauració del rellotge de sol de Salvador Dalí (Can Serraclara - Cabrils, el Maresme) / Laura Bosch, Mireia Ferrerons i Francesc Tornero
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 49-51 : il
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021. Bibliografia.

Memòries culinàries : a mitjan agost celebrem una festa campestre / Josepa M. Santos Ametlla
Santos Ametlla, Josepa M.


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 126 (2019) , p. 111-115 (XVIII Premi de Memoria Alcoverenca) 
Segon premi memòries culinàries.

La Floresta (pearson) desapareguda / Claudia Arruga, Adam Vernet
Arruga, Claudia


El Papiol : Efados, 2023
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Vallès Occidental) 
ISBN 9788419239792

L'acurada selecció de documents gràfics que formen aquest recull retraten l'origen i l'evolució del barri de la Floresta, des que es va fundar com a colònia d'estiueig, el 1919, fins a la dècada del 1970, ja convertit en un lloc referent de l'anomenada "cultura hippy". Les primeres cases i carrers, el baixador del ferrocarril, el Casino Tarruell, les escoles, els comerços i, com a testimonis de tots els canvis, les persones que, primer com a estiuejants i després com a florestans i florestanes de tot l'any, van construir el present d'aquest barri. (Editorial).

La Gran casa de Vallmanya : estructures familiars, econòmiques i polítiques / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 177-187 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la casa de Vallmanya, pertanyent a la família Macià Lamarca, des d'una vessant social, econòmica, familiar i política. També avaluarem com aquesta casa, envoltada d'una gran finca de 3.700 hectàrees, fou una de les més emblemàtiques de la zona, sobretot quan, amb l'arribada de l'aigua en 1910, va poder regar-ne una part important. Llavors, va passar de ser una finca d'esbarjo, molt adient per a la caça i descansar, a una residència habitual del president de la Generalitat Francesc Macià Llussà, acompanyat de la seva família.

El Tren, l'estiueig i el termalisme a la Cerdanya : els testimonis d'Emmanuel Brousse i de Pau Vila / text: Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Revista de Girona. Girona, núm. 334 (setembre-octubre 2022), p. 26-30 : il. (Reportatge) 

Hi ha llibres que són clàssics perquè, malgrat el pas del temps, continuen essent referents de consulta obligada i constitueixen valuosos testimonis documentals de com en un moment determinat s'estudiava i interpretava un fenomen concret. La Cerdanya, per sort, en té uns quants, d'aquesta mena de llibres. Aquí en destacarem dos. En primer lloc, Les Pyrénées inconnues: La Cerdagne française (1896), d'Emmanuel Brousse Fils (1866-1926), periodista, impressor del diari de Perpinyà L'Indépendant i diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la Gauche Républicaine Démocratique durant els anys 1906-1924. En segon lloc, La Cerdanya (1926), del geògraf Pau Vila (1881-1980), destacat introductor a Catalunya de la geografia humana possibilista, a la manera de Paul Vidal de la Blache.

Aiguafreda a les primeres postals
Duran i Tort, Carola


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 75-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant quatre anys s'ha analitzat químicament 223 fonts de la Reserva de la Biosfera del Montseny. El 2020 s'ha dut a terme una investigació a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, per estudiar un tractament estadístic a fi de trobar similituds i diferències dels paràmetres analitzats. Les anàlisis estadístiques han determinat diferències mineralògiques en les aigües de les fonts de tres zones del Montseny. Les anàlisis de components principals i de clústers ha determinat quins paràmetres són els diferenciadors de cada zona. El Montseny oest té una mineralització alta a causa de la gran quantitat de roca calcària present. Les zones est i nord del Montseny són d'aigües de mineralogia dèbil. La seva diferenciació ha estat realitzada per l'altitud de les mostres. Aquesta recerca permetrà valorar químicament l'aigua de les fonts segons la guia del MITECOA començaments del segle XX van coincidir dos fenòmens socials que es van complementar: un és l'estiueig, o sigui el canvi estacional de domicili durant l'època calorosa, i l'altre, la popularització de les targetes postals amb imatges fotogràfiques de pobles, ciutats, monuments i paisatges. Com a lloc d'estiueig, Aiguafreda té una important participació en la creació de postals, amb diferents edicions esglaonades al llarg dels anys, i aquest treball es proposa classificar, datar i intentar identificar els autors i els editors de les diverses sèries.

Família Permanyer Mon, Viladrau i Montesa / Marco Permanyer Bel
Permanyer Bel, Marco


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 195-200 : il.
Resums en català i anglès.

La família Permanyer Mon és originària de Viladrau per part d'àvia, Rosa Mon Pradell. L'article comença a partir de la seva pròpia àvia, Maria Pujol Palou, fins la generació d'avui. Rosa Mon Pradell es va casar amb el jove industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner qui va fundar l'empresa de motocicletes Montesa. El relat resum l'apassionada història de la creació d'aquesta marca, els seus inicis, d'on ve el nom i la trajectòria resumida per dècades. Finalment apareix el relat més personal de l'estiueig dels darreres 40 anys a Viladrau.

De l'estiueig dels forasters a la invasió dels visitants / Lluís Mundet i Cerdan
Mundet i Cerdan, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 107-116 : il. (El turisme) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

La Colònia d'estiuejants d'Arenys de Munt / Jordi Julià
Julià Sala-Bellsolell, Jordi


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 237-249


Arenys de Munt, com moltes altres poblacions del Maresme, comptava amb una colònia d'estiuejants o "colonia veraniega". Aquesta colònia perdurà des de principis del segle XX fins a mitjans dels setanta, i estava formada, majoritàriament, per famílies benestants de Barcelona que hi passaven els tres mesos d'estiu. Moltes de les famílies tenien arrels familiars amb Arenys de Munt, però d'altres venien recomanades pel metge o per amics que hi estiuejaven.

Estiueig i estiuejants a Vilassar de Mar / Alexis Serrano i Teresa Sierra
Serrano Méndez, Alexis


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 223-236

De les llargues vacances del 36 a San Sebastián a tot un 1938 d'estiueig diplomàtic a Caldetas / Jordi Sellarés
Sellarés, Jordi


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 211-222


Les vacances acostumen a ser a l'estiu, època de viatges. L'estiu de 1936 van suposar per a molts ambaixadors a Espanya, una situació provisional que va allargar-se fins el final de la guerra civil, que van passar a San Sebastián i el País Basc francès. En canvi, els segons de les ambaixades van anar viatjant, primer a València, després Barcelona, i es van quedar al Maresme el 1938, fins que en van fugir el 25 de gener de 1939. Localitzem on.

Sant Cebrià de Vallalta : primers forasters, primers turistes / Marta Colell
Colell Rotger, Marta


En:


Sant Cebrià de Vallalta, en la comarca de l'Alt Maresme, és un poble d'interior que, fins a la dècada dels setanta del segle XX, va viure gairebé replegat en sí mateix i amb molt poca projecció a l'exterior. Format per un nucli urbà molt petit i per una munió de cases disseminades, la població vivia essencialment del sector primari: agricultura i ramaderia en petites propietats. Tanmateix, la seva situació privilegiada entre tres valls -Sant Andreu, Vallfogona i Vallalta-, la proximitat de la costa, el bon clima i la bellesa de l'entorn van propiciar, ja en el primer terç del segle XX, l'arribada dels primers forasters.


Conté:
- 000009  Díaz. José Antonio. Luchas internas en Comisiones Obreras (Barcelona 1964-1970).

Els Banys a Premià de Mar : El Bellamar / Maria Carme Carmona
Carmona Marín, Maria Carme


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 201-204


Premià de Mar, gràcies al seu contacte amb el mar i la bona comunicació que li garantia la línia de ferrocarril, la primera de la península, va resultar ser un bon punt d'estiueig, a finals del segle XIX i al segle XX. Gràcies a aquest fet, es van establir al municipi, tota una sèrie de casetes o edificis destinats al bany i oci relacionat amb el mar. Aquestes iniciatives van tenir més o menys èxit, però és indubtable que l'edifici del Bellamar ha estat el més arrelat a la memòria col·lectiva de Premià.