L'Hospital de carrabiners de Mas Solers (1937-1939) : un hospital de rereguarda a Sant Pere de Ribes / Irene Estévez Bladé
Estévez Bladé, Irene


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 15 (Octubre 2022), p. 138-169 : il. (4a Convocatòria del Premi Albert Virella d'Invetigació Comarcal 2021) 
Notes, fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Dins una txeca : les cel·les de l'horror / text de Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 251 (febrer 2023), p. 28-37 : il. (Guerra civil) 

Durant la Guerre Civil, a la zona de la rereguarda, la justícia paral·lela va tenir l'expressió més terrorífica en aquestes cambres, on els enemics de la República eren torturats físicament i psicològicament.

Caldetes : de lloc d'estiueig a refugi diplomàtic / text de Carles Llorens ; amb l'assessorament de Jordi Sellarés
Llorens, Carles


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 52-59 : il. (Reportatge. Guerra civil) 

Barcelona 1936-1939 : sistema defensiu i canvis en l'arquitectura d'una ciutat a la rereguarda. Una proposta d'estudi des de l'arqueologia del conflicte / Jordi Ramos Ruiz
Ramos i Ruiz, Jordi


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 16-57 : il. (Arqueologia del conflicte i ciutadania) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès. Síntesi en castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenta un estat de la qüestió sobre els elements que han estat recuperats i poden ser estudiats a partir de l'arqueologia del conflicte a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola. Principalment, s'analitza les construccions realitzades pel Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (SAC), que poden ser visibles avui dia, com edificis, escoles, reformes a habitatges, hospitals i immobles amb impactes per les bombes. Durant el conflicte bèl·lic a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegirse dels bombardejos feixistes. A més, també s'afegeix les estructures militars que van servir per a defensar l'urbs. Finalment, s'assenyalen algunes de les empremtes de la guerra que resten avui dia i les fosses comunes descobertes a la ciutat.

La Guerra Espanyola als pobles de la vall d'en Bas / text: Jesús Gutiérrez
Gutiérrez Martínez, Jesús


En: Revista de Girona. Girona, núm. 330 (gener-febrer 2022), p. 54-57 : il. (Història) 

Málaga-Almería, febrero de 1937 : conflicto político en la retaguardia republicana. Un antecendente de "els fets de maig" de Barcelona / Rafael Quirosa-Cheyrouze y Muñoz
Quirosa-Cheyrouze y Muñoz, Rafael


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 59 (Otoño 2022), p. 73-90 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Santa Sede y la fe de los otros. El viaje a Roma de Salvador Rial y la atención pastoral a los católicos catalanes al final de la Guerra Civil / Santiago Navarro de la Fuente
Navarro de la Fuente, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 70 (2022) , p. 855-887 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Barcelona en la mirada de les periodistes estrangeres durant la Guerra Civil / Bernardo Díaz Nosty
Díaz Nosty, Bernardo


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 5-15 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Notes.

La historiografia ha descuidat de manera significativa la presència de les periodistes estrangeres en la Guerra Civil, obviant per aquest motiu un relat del conflicte amb matisos clarament diferenciats de la narrativa dominant. Prop de dues-centes dones, no obstant això, van deixar testimoniatge del seu pas per la península Ibèrica, més interessades en els efectes de la guerra que en la cultura militar. La majoria d'elles van passar per Barcelona i es van fixar, entre altres aspectes, en la vida a la ciutat, els bombardejos aeris sobre la població civil, els successos sagnants de maig del 1937 i la sortida republicana cap a França.

Artemi Aiguader : posar ordre a la rereguarda / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409348206

Artemi Aiguader i Miró (Reus, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1946) inicia de ben jove un fort compromís polític que el porta el 1914, amb només vint-i-cinc anys, a esdevenir regidor republicà a Reus durant vuit anys. Passada la Dictadura primoriverista i instal·lat al cap i casal de Catalunya, el 1931 la proclamació de la República és el detonant d'una renovada militància, ara a Esquerra Republicana, de la qual en serà dirigent al Comitè Executiu Central, representant la Federació de Barcelona Ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el seu do de gents i caràcter enèrgic i resolutiu el duen primer al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i després a esdevenir conseller de Seguretat Interior, des d'on es fa càrrec de l'ordre públic de Catalunya maldant per acabar amb el desgavell a la rereguarda. La derrota i l'exili el porten a França i finalment a Mèxic, -continuant com un actiu i lleial militant del partit- on hi mor sense haver pogut tornar mai a Catalunya. (Editorial).

La Repressió franquista a Tortosa i el Delta de l'Ebre : periodistes, sindicalistes, dones, obrers, professionals, pagesos / Daniel Arasa
Arasa i Favà, Daniel


Centelles : Flash.Editors.cat, 2020
523 p. : il. ; 23 cm
ISBN 978840909924

"Paz, piedad, perdón" El 18 de juliol de 1938, quan es complien dos anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola, el president de la República, Manuel Azaña, pronunciava un memorable discurs al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en presència dels més alts càrrecs polítics i militars del bàndol republicà. Parlava amb tristor, reconeixent que la tragèdia en la qual estava immers el país era culpa de molts, també d'ell, i instava a la reconciliació. Del discurs han quedat gravades per a la història tres paraules: "Paz, piedad, perdón". Aquest llibre aborda a fons un dels aspectes a la vegada més foscos i més manipulats de la Guerra Civil i de les seves conseqüències, el de la repressió. I no repressió en general, sinó l'aplicada sobre persones concretes. La repressió de reraguarda o de postguerra, que és sovint més cruel que la voràgine de la lluita a les trinxeres, perquè no poques vegades és molt més revenja i cacera de l'home que desig de justícia. A més, aplicada en fred. (Editorial).

La Terra en comú : la col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939 / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 51-72 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

A partir de l'esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l'organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d'ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d'una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s'expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d'un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l'acció política de les diverses formacions antifeixistes.

El Poble en contacte amb la guerra / Rosa M. Sanromà i Barberà
Sanromà i Barberà, Rosa M.


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 97-98-99-100 ([gener-desembre] 2002), p. 141-155 (Recerca) 
Notes.

Francesc Fuguet Crusells / Francesc Fuguet Moiné
Fuguet Moiné, Francesc


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 97-98-99-100 ([gener-desembre] 2002), p. 195-203 (Vivències) 
Notes.

Aproximació a la història de la Guerra Civil a Barbens / per Marian Llauradó i Aiguadé, Sandra Giribet i Sanmartí
Llauradó i Aiguadé, Marian


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 16 (2003) , p. 25-40

Cultivar bajo las bombas : la agricultura urbana y periurbana en Barcelona durante la Guerra Civil, 1936-1939 / Marta Camps Calvet, Santiago Gorostiza, David Saurí
Camps Calvet, Marta


En: Historia agraria. Murcia, 84 (Agosto 2021), p. 141-171
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Amagats a les coves / Sara Gómez
Gómez, Sara


En: El Foradot. Montblanc, núm. 16 [extraordinari] (gener 2003), p. 26-27 : il.
Capa a Montblanc : número monogràfic dedicat a l'estada a la comarca, l'any 1938, del famós fotògraf de guerra Robert Capa, en motiu de l'acte d'acomiadament de les Brigades Internacionals.

Josep M. Montseny : durant la guerra els seus pares regentaven la fonda de l'estació / Nil Thraby
Thraby, Nil


En: El Foradot. Montblanc, núm. 16 [extraordinari] (gener 2003), p. 18-19 : il.
Capa a Montblanc : número monogràfic dedicat a l'estada a la comarca, l'any 1938, del famós fotògraf de guerra Robert Capa, en motiu de l'acte d'acomiadament de les Brigades Internacionals.

Les Combatents : la història oblidada de les milicianes antifeixistes / Gonzalo Berger i Tània Balló
Berger i Mulattieri, Gonzalo


[Barcelona] : Rosa dels Vents, 2021
250 p., 5 p. làm. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418033070

La seva entrega i participació com a combatents en la lluita contra el feixisme va ser cabdal en l'estratègia bèl·lica per part del bàndol republicà. Però, a mesura que la guerra anava avançant, les seves organitzacions les van relegar a tasques a la rereguarda, fins i tot desprestigiant la seva condició com a milicianes. Finalment la història les va oblidar. Però qui van ser aquestes combatents? A quins fronts van lluitar? Com es va produir la retirada de les dones del front? Què van fer fins la derrota de l'any 39? Quin va ser el seu destí final? La recerca per tal de reconstruir les seves biografies i recuperar així el paper fonamental que van exercir en els fets històrics seran el fil conductor per explicar els fets des d'una perspectiva de gènere. (Editorial).

L'Actitud dels borbònics envers la població civil. El cas de Sant Just Desvern / per Coral Torra i Pannón
Torra i Pannón, Coral


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 429-454

Eufòria i por a la rereguarda : el procés revolucionari a Salomó (juliol de 1936-maig de 1937) / Eduard Virgili Ferrando
Virgili Ferrando, Eduard


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 24 (2020) , p. 99-130

A Catalunya, la rebel·lió militar del 18 de juliol va ser derrotada per la intervenció de la Guàrdia d'Assalt, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i les milícies populars vinculades a les organitzacions obreres i sindicals de la CNT-FAI i el POUM. Aquestes es van erigir en el poder real, entorn del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. En l'àmbit local, els ajuntaments van ser substituïts pels comitès locals. En paral·lel a les necessitats de fer front a la guerra s'iniciava un procés revolucionari, emmirallat en l'exemple soviètic i en l'anarquisme, que tenia per objectiu la liquidació del capitalisme i de la societat de classes. En aquest article s'estudia i es contextualitza la constitució del Comitè Local de Salomó i les accions que va dur a terme en el marc del programa revolucionari: actes contra l'Església, terratinents i industrials, i diversos processos de col·lectivització sobre propietats rurals, immobles urbans i establiments industrials.