Menjar de rics, menjar de pobres / text de Maria Coll, il·lustracions de Cinta Fosch
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 262 (gener 2024), p. 10-15: il. (Actualitat) 

La Febre dels cromos / text de Lluc Casals
Casals, Lluc


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 260 (novembre 2023), p. 28-31 : il. (Actualitat) 

Llarga vida al món associatiu de Riudoms! / Arnau Carbonell Ollé
Carbonell Ollé, Arnau


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 20-21 (Finestra a l'actualitat) 

A Riudoms tenim més de quaranta entitats que abracen àmbits tan diversos com l'educació, l'esport, la religió, la política, la cultura o els drets dels animals, entre d'altres. Tots plegats ens omplim la boca dient que les entitats són un dels motors principals del nostre Riudoms, i això no es diu per dir, es diu perquè és així i és com ha de continuar sent. Costa molt trobar un cap de setmana de l'any en què no tinguem cap activitat organitzada per alguna de les entitats de Riudoms, i tot això cal valorar-ho. Els que em coneixeu sabeu que fa anys que estic involucrat en el teixit associatiu del poble motiu pel qual la Maria Eugènia em va proposar escriure aquestes línies per a la revista Lo Floc fent una radiografia del món de l'associacionisme de Riudoms des d'una mirada local i jove.

Apunts sobre el voluntariat cultural / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 25 (Finestra a l'actualitat) 

Tal com afirma Sergi Pardos-Prado, Catalunya disposa d'una llarga trajectòria de voluntarisme social el qual, en els seus inicis estava molt vinculat a l'església catòlica sobretot en matèria d'educació, ajut als pobres, atenció als malalts, infants i vells, com per exemple en entitats tan conegudes com Càritas, Mans Unides o l'Apostolat del mar. Sovint aquestes entitats tenien el paper de suplir l'administració quan aquesta no cobria les necessitats bàsiques dels individus, especialment en educació, sanitat i assistència. L'instint d'ajudar els altres obeeix a la voluntat de millorar la societat sobretot en moments crítics com les catàstrofes car, malgrat que ens trobem en una època en què domina l'individualisme, el món occidental es troba en una fase de transformació constant i de canvis de tota mena. (vegeu A canvi de res? Els perquès del civisme actual, editorial Pòrtic, 2005).

Cetacis del Mediterrani. Dofins i balenes de les nostres costes / Cel Bonet Cabestany
Bonet Cabestany, Cel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 12-17 (Finestra a l'actualitat) 
Notes.

Aquest trimestre poso fil a l'agulla a la meva primera col·laboració a la revista Lo Floc per escriure-hi un petit article i és que, com diu Jacques-Yves Cousteau, "Només protegim allò que estimem, només estimem allò que entenem i només entenem allò que ens ensenyen". Així, doncs, permeteu-me ensenyar-vos quatre coses sobre aquests animals tan meravellosos que són els cetacis i que podem veure fins i tot a casa nostra, molt a prop de Riudoms.

La Meva experiència en matèria documental en els mercats de vell / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 18-19 : il. (Finestra a l'actualitat) 

En els darrers anys determinats membres de població nouvinguda, sobretot la procedent del Magreb i també autòctons, s'han especialitzat en el buidatge dels interiors d'immobles dels difunts (pisos i cases) i la posterior venda del seu contingut en mercats a l'aire lliure que setmanalment hi ha arreu de Catalunya. El més conegut sens dubte és el dels Encants de Barcelona, però n'hi ha molts d'altres propers a nosaltres que podem esmentar com per exemple els mercats de Reus o el de les Borges Blanques. Dècades enrere ja hi havia una xarxa de compradors ambulants, alguns d'ètnia gitana, que viatjaven pels pobles amb la finalitat de adquirir mobles o qualsevol cosa vella que tingués valor. Aquesta funció també existia de forma fixa amb comerciants locals que es dedicaven a la compra-venda de mercaderies de segona mà, una activitat que encara és manté i que els que s'hi dediquen s'anomenen brocanters.

El Cinquè (i últim) any dels "Avis i àvies de Riudoms per la llibertat" / Maria Eugènia Perea Virgili
Perea Virgili, Maria Eugènia


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 20-21 : il. (Finestra a l'actualitat) 

Tot arriba un dia que s'acaba. Després de cinc anys o, el que és al mateix, al cap de 260 dissabtes de sortir ininterrumpidament per defensar la llibertat del poble català, els Avis i àvies de Riudoms per la llibertat pleguen. O potser seria més precís dir que qui hi ha estat tot aquest temps al capdavant, el Joan Mestre Domingo, fa un pas al costat a l'espera que, tal vegada, un dia surti algun altre voluntari per continuar l'empresa. Han estat moltes setmanes d'esforç i constància, qualitats que al Joan no se li poden negar.

El Model energètic de la Catalunya Sud / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 14-21 (Finestra a l'actualitat) 

L'objectiu de l'article és tractar el problema de la producció energètica a les comarques tarragonines. El nostre territori pateix el colonialisme energètic per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, basat sobretot en la localització al nostre territori de tres centrals nuclears i nombrosos parcs eòlics. Aquesta situació es pot agreujar amb la transició energètica recentment aprovada pel Govern de la Generalitat que té com a objectiu l'augment de les energies renovables, eòlica i fotovoltaica. Aquestes energies ocupen molt més espai que les energies fòssils tradicionals. Com ja passa en zones rurals d'Espanya, la demarcació de Tarragona es pot convertir en un polígon industrial d'energies renovables per satisfer les necessitats energètiques de Barcelona. Per aquesta raó, l'article pretén donar alternatives sostenibles de producció energètica que beneficiïn el territori i la seva gent.

Donant valor a la cultura musical / Jordi Gallisà Giménez
Gallisà Giménez, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 22-23 (Finestra a l'actualitat) 

El CERAP, una xarxa de cultura per a totes / Glòria Coll Domingo
Coll Domingo, Glòria


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 24-26 (Finestra a l'actualitat) 

Universitat i territori / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 28-29 (Finestra a l'actualitat) 

Resultats del referèndum de l'Estatut a Palafrugell / Miquel Ferrer
Ferrer, Miquel


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 153 (juliol 2006), p. 14 : il. (Comentaris d'actualitat política) 

La Realitat de l'eficiència energètica de l'habitatge a la ciutat de Tarragona



En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, Núm. 95 (1r quatrimestre 2023), p. 12-14 : il. (Actualitat) 

Un Consens per l'Empordà / Javi Martin Uceda, Eduard Carbonell Esteller
Martín Uceda, Javier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 243-251 (Actualitat) 
Ponència encarregada amb motiu dels 10 anys de les jornades: L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic.

L'Alt Empordà continua sent una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19 entre la seva població. La cinquena i la sisena onades patides al llarg d'aquest segon any de pandèmia han evidenciat que les campanyes massives de vacunació han esta efectives, ja que han reduït considerablement les defuncions. L'article plasma els volums de casos positius, defuncions i ingressos a la comarca, així com la incidència de la vacunació a la població altempordanesa.

El Segon any de la Covid-19 a l'Alt Empordà / Josefa Juanola Pagès
Juanola Pagès, Josefa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 253-265 (Actualitat) 
Notes a peu de pàgina.

L'Alt Empordà continua sent una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19 entre la seva població. La cinquena i la sisena onades patides al llarg d'aquest segon any de pandèmia han evidenciat que les campanyes massives de vacunació han esta efectives, ja que han reduït considerablement les defuncions. L'article plasma els volums de casos positius, defuncions i ingressos a la comarca, així com la incidència de la vacunació a la població altempordanesa.

Peculiaritats argentonines : eleccions municipals 2019 / Francesc Villà
Villà i Pardo, Francesc


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 79 (juliol 2019), p. 37-38 (Actualitat) 

Reflexions sobre la cultura camptarragonina / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 240 (abril-juny 2022), p. 22-23 : il. (Finestra a l'actualitat) 

A les comarques de Tarragona hauríem d'exigir qualitat i excel·lència en la cultura, cercar col·laboracions entre institucions i associacions i intentar esmenar les errades.

Cultura amb C de CERAP / Modest Guinjoan Ferré
Guinjoan i Ferré, Modest


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 240 (abril-juny 2022), p. 24-25 : il. (Finestra a l'actualitat) 

Per a algú que no conegués els premis, la sola xifra 31 ja li resultaria un indicador prou rellevant de vitalitat cultural. Per a un soci del CERAP de tota la vida, com és el meu cas, que va viure i va participar activament en les etapes prèvies i durant els primers anys a arrencar la institució que impulsa els premis en qüestió, l'esdeveniment és moltes coses més.

Cartografiar el paisatge medieval de Catalunya (segles VIII-X). Primera part : a partir dels "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 17-77 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Cartografiar el paisatge medieval de Catalunya (segles VIII-X). Segona part : a partir dels "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 79-163 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.