La Fúria del silenci. Arqueologia del silenci com a violència / Òscar Clarissó Merlo
Clarissó Merlo, Òscar


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 39 (2025) , p. 223-229 : il. (Documents. Residències de creació artística a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, Tàrrega) 
Resums en castellà i anglès.

La Guerra Civil a Alp / Pere Secases i Joan Peitx
Secases, Pere


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 39 (primavera 2026), p. 45-53: il. (El Bagul de la Guerra Civil) 
Notes a peu de pàgina.

Els Ultres de la Peña Ibérica : futbol, espanyolisme i violència a Barcelona (1925-1931) / [ressenya de:] David González Vázquez
González Vázquez, David


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 18 (2025) , p. 310-312 (Ressenyes i notes de lectura) 
Ressenya de:
. Els Ultres de la Peña Ibérica : futbol, espanyolisme i violència a Barcelona (1925-1931) / José Fernando Mota Muñoz. Barcelona : Manifest, 2024

Més sobre els ultres catalans / Jordi Casas
Casas, Jordi


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 175-176 (Ressenyes. Llibres) 
Ressenya de:
. Els ultres de la Peña Ibérica. Futbol, espanyolisme i violència a Barcelona (1925-1931 / José Fernando Mota Muñoz. Barcelona : Manifest Llibres, 2024

Un Moment penós en la nostra història : quan els tarragonins assaltaren Reus el 1349 / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Vol. IV (1981-1982) , p. 169-176

Un deis fets potser més divulgats (no per això, deis més coneguts) de la història de Reus, és el que fa referència a la topada, extremament violenta, esdevinguda el 1349 entre els tarragonins (suposadament instigats per l'arquebisbe) i els reusencs. Allò que fins avui en sabiem d'aquest fet era la versió del canonge Blanc, el qual, com a bon defensor de l'arquebisbe, no dubtà en donar-li la raó dels fets. Bofarull arreplegà aquesta notícia de Blanc, però hi va fer un afegit -basant-se en la documentació reusenca- que capgirava tota la qüestió: Segons Bofarull, l'arquebisbe volia prendre el senyoriu al cambrer, erigint-se així aquell en senyor de Reus. Els reusencs, a partir d'aquesta interpretació, no haurien fet altra cosa que defendre els drets legítims de llur senyor -en aquest moment,Pere Roger de Belfort- i en definitiva, i potser en un sentit més romàntic, els reusencs haurien defensat llur pròpia llibertat.

L'Assalt del dia de Sant Esteve a Caldes de Malavella (1365). Un exemple de la violència de les Grans Companyies en territori català / Pau Turon Izquierdo
Turon i Izquierdo, Pau


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 85-103 : il. (Estudis) 

El pas de les Grans Companyies a través del territori català l'any 1365 en el marc de la Guerra dels Dos Peres comportà el saqueig d'un gran nombre de poblacions, un fet que no es veia des de la croada contra Catalunya el 1285. Una de les viles que va ser assaltada durant aquests fets va ser Caldes de Malavella. En aquest cas, a diferència d'altres, coneixem el que succeí gràcies al testimoni de Dalmau Jaspert, que descrigué aquesta cruenta jornada en un manual de la notaria local. A partir de l'estudi d'aquest interessant testimoni i de la consulta de bibliografia especialitzada, no únicament reconstruïm els fets esdevinguts sinó que també els situem en el seu context històric.

Seguir contándolo :crónica del programa Barcelona Protege a Periodistas de México / Majo Siscar Banyuls, Sandra Vicente Barreira ; pròleg de : Cristina Rivera Garza ; Pedro Strukelj (Il.)]
Siscar Banyuls, Majo


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2025
272 p. (Barcelona Present i Futur) 
ISBN 9788491566496

Las historias reales de treinta periodistas mexicanos que, bajo amenaza, con frecuencia de muerte, se ven obligados a dejar su país de origen, para encontrar refugio en un programa municipal de Barcelona. Una crònica periodística llena de momentos dramáticos, pero también de esperanzas que surgen gracias al cobijo de Barcelona.eguir contándolo nos relata cómo una multitud de personas en Barcelona que creen en la solidaridad de los pueblos impulsaron hace diez años un proyecto para periodistas de México que necesitaban tomarse un respiro y salir durante unos meses de la espiral de violencia en la que viven. Un proyecto que pronto se convirtió en un programa del Ayuntamiento de Barcelona gestionado con la asociación Taula per Mèxic, inspirado por ese mismo espíritu internacionalista y de reciprocidad entre gobiernos.Aborda las experiencias de las más de treinta personas que han pasado por el programa, personas todas a las que admiramos y que forman parte de diferentes redes, colectivos o sociaciones de periodistas en México, un movimiento maravilloso y transformador que evidencia la potencia del periodismo y la unión para la construcción de alternativas.México es uno de los países más peligrosos para ejercer el periodismo, y aun así, miles de periodistas siguen trabajando en todo el país, siguen contándolo. El prólogo es obra de la escritora mexicana Cristina Rivera Garza, ganadora de un premio Pulitzer. (Editorial).

Convivència de butxaca
Negrillo Falcó, Carme


Cambrils : l'Ajuntament, 2010
2 vols. : gràf. ; 24 cm + 1 disc òptic (CD-ROM)
Relligat amb espiral. Conté: 1. Eines d'educació emocional, Educació infantil i primària-- 2. Eines de gestió de conflictes, Educació secundària.
ISBN 9788469161999

Dels Grisos a Villarejo : la història fosca de la policia espanyola / text de David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 266 (maig 2024), p. 28-39 : il. (Segle XX) 

Ressò de l'ètnia gitana a la premsa tarragonina: entre la marginalitat i la criminalitat (1861-1899) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 185-231 : il.
Notes a peu de pàgina.

A través de la premsa editada al Camp de Tarragona en el segle XIX, es recullen les notícies sobre els gitanos, estructurades en diversos àmbits, la repressió institucional, (control i expulsió), les diferents ocupacions, centrades principalment al voltant dels animals de peu rodó, i la venda ambulant de roba en fires i mercats. També es tracten les relacions amb la justícia, els atacs contra la hisenda pública (circulació de moneda falsa), el patrimoni privat (furts i robatoris) i, finalment, contra la integritat física de les persones.

Guerra y violencia en un dietario del Barroco. Joseph Monfar y Sorts y la sociedad catalana del Seiscientos / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Historia Social. Valencia, núm. 109 (2024) , p. 3-23 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina.

El diari del ciutadà honrat de Barcelona i doctor en Arts i Lleis Josep Monfar i Sorts (1631-1696), que abasta els anys 1683 a 1687, és un bon exemple de memòria personal, però també d'intent per preservar unes certes notícies referents a la seva ciutat natal, Barcelona, a la manera d'una crònica institucional. En aquest treball ens hem centrat en dos dels aspectes en els quals destaca el diari: la violència urbana i la guerra. Monfar va tenir l'encert de preservar per a la posteritat tota una sèrie de notícies sobre la violència, civil i militar, que agitava la societat de la seva època, però també unes certes notícies sobre l'Exèrcit Real de Catalunya, que poden ser contrastades i complementades amb un altre tipus de fonts, en uns moments en els quals l'opinió pública començava a ser alimentada per tota mena d'avisos, notícies i rumors.

Rituales de justicia, rituales de barbarie : memoria de la violencia durante la Guerra de Cataluña (1640-1652) / Ivan Gracia-Arnau
Gracia-Arnau, Ivan


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 49, núm.1 (2024) , p. 91-105 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El cicle de protestes populars que va commoure Catalunya en 1640 va deixar un ampli volum de relats de violència que van donar compte de les alteracions que van esclatar en el camp català contra els abusos comesos pels terços de la Monarquia Hispànica. Molts d'aquests relats van ser portats a impremta i durant els primers anys de la Guerra de Catalunya (1640-1652) van contribuir a forjar la memòria d'aquell convuls any. Aquest article analitza com va ser utilitzat políticament el record de la commoció dels segadors que va tenir lloc el Dia del Corpus Christi de 1640 a Barcelona -Corpus de Sang-, dia en què el virrei de Catalunya va ser assassinat. A partir de l'anàlisi de relacions de successos i escrits polítics de diferent índole difosos durant la dècada de 1640, aquest treball suggereix la confrontació de dues memòries del magnicidi, una associada al bàndol rebel, en forma de rituals de justícia, i una altra, al bàndol realista, en forma de rituals de barbàrie.

El P. Arcàngel de Tarragona (1810-1855) / Pere Cardona i Bueno
Cardona i Bueno, Pere


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 259-267: il
Notes a peu de pàgina.

Els dibuixos de Vicenç Roig i Torné, Vicentó, sobre la Guerra del Francès a Tarragona són ben coneguts. En un d'ells representa una mare suplicant a un soldat francès que sosté enlaire un infant travessat per la baioneta. Aquest infant va sobreviure, es deia Ignasi Fondà Sangés i als 17 anys entrà a l'Orde caputxí on se l'imposà el nom de Fr. Arcàngel de Tarragona. Acabats els estudis fou ordenat sacerdot. El 2 d'agost de 1835, a causa de les lleis desamortitzadores de Juan Álvarez Mendizábal, el P. Àngel de Tarragona hagué d'abandonar el convent on era de comunitat. Ell, com molts d'altres religiosos hagué de sortir d'Espanya i anà com a missioner a Veneçuela on hi romangué uns deu anys. En aquell país es dedicà a la predicació i arribà a ser un prestigiós i cotitzat predicador. També mostrà qualitats com a fabriquer o mestre d'obres dirigint la construcció d'alguna església. Retornà a Barcelona i continuà exercint el ministeri sacerdotal i predicant. Va morir a Barcelona el 23 de gener de 1855, sense poder veure restablerta la vida religiosa a Espanya.

La Violència a les escoles : un fenomen sotmès a estudi / Carles Serra i Salamé
Serra i Salamé, Carles


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 210 (gener-febrer 2002), p. 36-41 : il. (Educació) 

Morts violentes / Pitu Basart, coordinació



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 44 (tardor-hivern 2023), p. 38-93 : il. (Dossiér) 

Conté: El capellà de pèl de panotxa / Pitu Basart ; La mort ens fa humans / Elvis Mallorquí ; El misteriós decés del rei Joan I / Albert Reixach Sala ; Els Onclets de can Janoher / Narcís Subirana Feliu ; La Guillema Rocha, escanyada a Lloret / Pau Turón ; Quatre emparedats / Sílvia Yxart ; El Menut de Pins, mà dreta del Rellotger / Sílvia Yxart ; Les dones de can Colls / Dani Sabater ; L'Assassinat de la senyora de Sant Cebrià / Narcis Subirana Feliu ; El cas del rector de Fitor / Josep Matas ; Matasagristans i maganyeus / Albert Vilar Massó ; Jo me l'emmenaré... / Pitu Basart ; A la platja de Pals / Narcis Subirana Feliu ; La Criminala / Pitu Basart ; Una pena de mort a Santa Cristina / Lautaro Remedios ; 17 de novembre de 1936 / Alexandre Weltz Gispert ; Els Tapiols, terra de pas i de mort / Marc Martínez Comas ; Homicidi a Sant Feliu / Àngel Jiménez ; Cremada a Can Baument / Pitu Basart ; Assasinats a casa i pels de casa / Maria Puig Parnau ; Fratricidi a can Celis / Josep Pastells ; En un pou a peu d'obra / David Moré ; A sang freda / Teresa Bonal, Nuri Sàbat ; Atropellats pel progrés / Elvis Mallorquí ; El suplici de la Sole / Carles SErra ; Atemptat a Mas Nou / Albert López-Tauler ; Un innocent a presidi / Joan Ventura Brugulat ; Sepultures criminals / Tura Soler ; Crims i enraonies / Adrià Pujol Cruells.

Comentaris a Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) / Pep Castells
Castells, Pep


En: Humanitat nova: revista de cultures llibertàries, núm. 5 (2019) , p. 53-61
Notes.
Ressenya de:
. Anarquistes i baixos fons : poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) / Federico Vázquez Osuna ; pròleg de José María Mena. Barcelona : L'Avenç, 2015

Un Crit a l'Empordanet / Lluís Molinas i Falgueras
Molinas i Falgueras, Lluís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 64 (març 2019), p. 94-98 : il. (Història) 

Violència i repressió a la rereguarda republicana. L'exemple del Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 55-80 : il.
Notes a peu de pàgina.

Entre el marxismo y el patriotismo : el independentismo catalán en el ciclo global de violencia política del "largo 68" / Pau Casañellas Peñalver
Casanellas Peñalver, Pau


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 65-85 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilització social va recórrer gran part del món. Una dels vessants d'aquest llarg 68 va ser la violència política, que, a Espanya, va estar fortament condicionada pel franquisme. A vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l'emergència de nacionalismes subestatals, freqüents en diversos països de l'Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s'analitzen, partint de la seva pròpia documentació, les principals organitzacions armades que van sorgir de l'independentisme català en aquest context, situades entre l'empremta marxista i el simple patriotisme.

Torturades : Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror / Gemma Pasqual i Escrivà ; [pròleg de Carla Vall i Duran]
Pasqual i Escrivà, Gemma


Barcelona : Comanegra, 2023
315 p. ; 21 cm (Espores, 7) 
ISBN 9788419590152

La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d'avui, una gran quantitat d'acusacions de tortura i violència policial planen sobre l'edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d'aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d'aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l'oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d'haver passat mai. (Editorial).