português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
ESTUDIS D'HISTORIA AGRARIA []
Referències trobades:
222   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         


1 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Impactos y gestión de las epidemias de fiebres y de sarampión en un contexto de fuerte irregularidad climática : el caso de Barcelona (1793-1794) / Kevin Albert Pometti Benítez, Mariano Barriendos
Pometi Benítez, Kevin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 63-97 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present treball mostra un episodi de forta irregularitat climàtica, manifestada en una seqüència d'esdeveniments de pluja torrencial i sequera. Dins d'aquest episodi es produeixen tensions en la producció agrícola i dificultat per assegurar la qualitat del recurs hídric. La situació es complica pel conflicte bèl·lic existent amb França, i les mobilitzacions de recursos i tropes. El resultat dels diferents factors adversos és un complex equilibri sanitari amb múltiples brots epidèmics agreujats per les malalties ja pròpies i una tensió en la disponibilitat de recursos materials i humans per atendre la situació.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Climatologia
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1793 - 1794
Autors add.:Barriendos Valve, Mariano
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394421
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37336
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Inundación de Tortosa de octubre de 1787 : extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 99-133 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els dies 8 i 9 d'octubre de 1787, Tortosa va patir la pitjor de les inundacions conegudes fins aquella data. La van provocar el gran cabal del riu Ebre i el fortíssim temporal que va caure sobre el seu tram final i desembocadura. El desastre fou terrible, i la ciutat i el seu entorn van estar submergides sota les aigües durant dies. En aquest article s'estudien les circumstàncies que van provocar aquest esdeveniment extrem, les seves conseqüències, la gestió de la catàstrofe per part dels diferents responsables politico-administratius i la resposta de l'Estat.


Matèries: Edat moderna ; Riscos naturals ; Sequera ; Inundacions ; Damnificats ; Ajuntament ; Administració pública ; Actuació administrativa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1787
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394422
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37337
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Presència de la immigració francesa al bisbat de Girona : una aproximació a partir de les Dispenses de Proclames (1593-1640) / Arnau Baquer Cerdà
Barquer Cerdà, Arnau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 137-160 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El bisbat de Girona és una de les zones amb menys estudis pel que fa a la immigració francesa a l'edat moderna. La font de Dispenses de Proclames ofereix dades interessants per al seu estudi des de finals del segle xvi i inicis del XVII. Aquesta aproximació té la particularitat que es realitza des d'una font que abraça tot el territori i permet superar l'atomització dels registres parroquials. A partir del seu estudi, discutim la presència de la migració, la distribució territorial i la procedència dels immigrants. L'objectiu és oferir una visió complementària a altres fonts tradicionals i que permeti efectuar comparacions amb altres zones del Principat.


Matèries: Edat moderna ; Població ; Moviments migratoris ; Immigració ; Fonts documentals
Matèries: Francesos
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:1593 - 1640
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394423
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37339
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Drets sobre la pesca a l'Alt Maresme (terme de Montpalau). Delme, castellatge i peix senyoriu (segles XIII-XVI) / Antoni Ginot Julià
Ginot Julià, Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 161-188 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En la història de la renda senyorial, els drets sobre la pesca tenen un paper importantíssim en les senyories que comptaven amb activitat pesquera. Aquí ens centrarem en els drets que es documenten al llarg de quatre segles (XIII-XVI) a la baronia de Montpalau (Maresme), integrada al vescomtat de Cabrera. L'objectiu de l'estudi present és copsar com van evolucionar, entendre la vinculació que mantingueren amb la senyoria jurisdiccional i documentar drets poc estudiats: el castellatge del peix, per exemple.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Pesca ; Drets i privilegis ; Renda senyorial ; Edat mitjana ; Feudalisme ; Delmes ; Baronies
Àmbit:Cabrera, baronia ; Maresme
Cronologia:[1200 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394424
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37346
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Signes distintius de les denominacions d'origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica / Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol
Molleví Bortoló, Gemma


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 189-218 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d'origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. L'origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s'expandí durant l'edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d'elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).


Matèries: Vinya ; Indústria vinícola ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Edat mitjana ; Vi ; Denominació d'origen
Matèries:DO Empordà ; DO Tarragona ; DOQ Priorat
Àmbit:Catalunya ; Alt Empordà ; Baix Empordà ; Alt Camp ; Baix Camp ; Ribera d'Ebre ; Tarragonès ; Priorat
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Villoro Armengol, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394425
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37347
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució vitivinícola del Priorat : l'exemple de Porrera / Esteve Abelló, Jordi Planas
Abelló, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 13-39 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l'atenció en el municipi de Porrera, que n'ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l'any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l'inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.


Matèries: Vinya ; Indústria vinícola ; Cellers ; Vi ; Tecnologia ; Denominació d'origen ; Producció
Àmbit:Porrera ; Priorat
Cronologia:[1981 - 2020]
Autors add.:Planas, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390674
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Fages de Figueres i els inicis de l'associacionisme agrari català (1845-1851) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 41-67 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Societat d'Agricultura de l'Empordà, fundada el 1845, tenia l'objectiu de representar la veu dels propietaris davant la nova administració liberal, la qual, des del 1847, voldrà canalitzar-los a través de les juntes provincials d'agricultura. A través d'El Bien del País, del qual va ser director l'advocat Narcís Fages de Romà, es va mobilitzar els propietaris empordanesos perquè es posessin al davant de les seves explotacions i perquè s'associessin. I també per mostrar els greuges del sector agrari davant el govern liberal moderat. L'experiència empordanesa i més tard gironina acabà influint en la fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1851.


Matèries: Associacions de propietaris ; Propietaris agraris ; Propietat de la terra ; Famílies
Matèries: Fages, família ; Fages de Romà, Narcís ; Fages de Sabater, Marià (1820-1872)
Matèries:Societat d'Agricultura de l'Empordà ; Associació de Propietaris de Barcelona ; Junta Provincial d'Agricultura ; Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Àmbit:Figueres
Cronologia:1845 - 1851
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390677
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pautes de consum i condicions de vida dels treballadors de la terra a partir dels inventaris post mortem a Catalunya : el cas de la Selva (1750-1805) / Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 69-96 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present estudi es mostra l'anàlisi de prop d'un centenar d'inventaris post mortem d'individus etiquetats com a treballadors de la terra, redactats en notaries selvatanes al llarg de la segona meitat del segle XVIII, en tres talls cronològics concrets: 1750-1755, 1775-1780 i 1800-1805. L'objectiu és explorar l'evolució de les seves pautes de consum, així com la de les possibilitats d'accés a la propietat de la terra. També reflexionem sobre els processos de diferenciació social i el sorgiment d'una etiqueta nova per identificar els treballadors de la terra enriquits: els menestrals.


Matèries: Fonts documentals ; Testaments ; Consum ; Condicions de vida ; Obrers agrícoles ; Menestralia ; Propietat de la terra
Àmbit:Selva
Cronologia:1750 - 1805
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390688
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 97-113 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article pretén aprofundir en l'estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d'un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l'estudi d'algunes de les principals ciutats de Catalunya -com Barcelona, Tarragona i Girona- es presenta un període d'eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s'analitza la gestió de les autoritats davant la falta d'aigua i l'arribada a les ciutats d'importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l'Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l'any 1817.


Matèries: Sequera ; Guerra del Francès ; Postguerra ; Fonts documentals ; Crisi de subsistència
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1817
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390680
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Expansió del regadiu al Pirineu. El canal de l'Olla i Segalers, a Alàs i la Seu d'Urgell (1817-1818) / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 115-137 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La plana de l'Urgellet, centrada per la ciutat de la Seu d'Urgell, és una remarcable extensió de terra de conreu enmig del Pirineu, a l'aiguabarreig dels rius Segre i Valira. La seva producció agrària havia estat condicionada històricament per la meteorologia fins que, a partir del final del segle XVIII, la xarxa de petits recs documentats des de l'edat mitjana es va ampliar i complementar amb grans canals de regadiu. Les disposicions legals van afavorir aquesta dinàmica, a través de la qual, durant tot el segle XIX, gran part de la plana va ser convertida en irrigable gràcies a la construcció de nombrosos canals, entre els quals destaca el de l'Olla i Segalers, els anys 1817 i 1818.


Matèries: Agricultura ; Irrigació ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Salut pública
Àmbit:Alàs i Cerc ; Seu d'Urgell, la
Cronologia:1817 - 1818
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390689
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX : el cas del Pla d'Urgell / Lisard Palau Elcacho
Palau Elcacho, Lisard


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 139-172 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al llarg dels segles XVIII i XIX la comarca del Pla d'Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d'aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l'arribada de qualsevol epidèmia (algunes d'elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.


Matèries: Demografia ; Evolució demogràfica
Àmbit:Pla d'Urgell
Cronologia:[1700 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390752
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Famílies pageses, elits rurals i remença a Catalunya : el cas de Mollet del Vallès / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 173-209 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de l'acta de la reunió dels pagesos remences de Mollet, Gallecs i Parets de l'any 1448 es pot fer una anàlisi del paper de les famílies pageses remences de Mollet en la vida de la localitat abans i després de la trobada. Els pagesos més preeminents de Mollet estaven sotmesos al domini senyorial del bisbe de Mollet des de segles abans, com queda constatat en capbreus dels segles XII i XIII. Les famílies remences que trobem en la reunió de 1448 van formar part del grup de nissagues locals que van controlar el poder a Mollet, van assumir un protagonisme destacat en la formació de l'entitat municipal i van dirigir les institucions locals més enllà de la Sentència Arbitral de Guadalupe.


Matèries: Pagesia de remença ; Famílies ; Elits locals ; Serfs ; Edat mitjana ; Règim senyorial ; Bisbes
Àmbit:Mollet del Vallès ; Parets del Vallès
Cronologia:[1100 - 1300]; 1448
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390755
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions vassall-senyor al priorat de Meià en temps del prior Josep de Jalpí i Julià (1633-1678) / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 13-35 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En primer lloc, situem en l'espai i en el temps el priorat de Meià i les poblacions que estaven sota la jurisdicció temporal de la baronia del monestir en temps del prior Josep de Jalpí i l'evolució de la demografia fins a aquell moment. Aprofundim després en la biografia del prior per contextualitzar les aportacions. Finalment, a partir de les actes de la presa de possessió del prior Jalpí com a senyor jurisdiccional dels pobles de la baronia coneixem els diversos aspectes de la jurisdicció temporal que exercia sobre els seus vassalls. Donem molta importància, per la seva singularitat, als documents de la presa de possessió, redactats en primera persona i amb tota mena de detalls pel mateix prior.


Matèries: Monestirs ; Priors ; Biografia ; Baronies ; Edat moderna ; Règim senyorial ; Drets jurisdiccionals ; Fonts documentals ; Demografia
Matèries: Jalpí i Julià, Josep de (1633-1678)
Matèries:Priorat de Santa Maria de Vilanova de Meià
Àmbit:Vilanova de Meià
Cronologia:1633 - 1678
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380370
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fires a Catalunya. A Solsona, una fira cada mes / Enric Bertran Gonzàlez
Bertran i Gonzàlez, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 37-61 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball és una síntesi de les recerques de l'autor sobre les fires de Solsona. Els objectius principals de dita investigació eren escatir les raons de la celebració d'una dotzena de fires en aquesta població i la seva rodalia, establir-ne la tipologia segons l'origen i comprovar en quin moment històric coincidiren. El resultat fou constatar la filiació medieval de quatre fires vilatanes, la reunió en època moderna de cinc fires de camp, relacionades amb la transhumància, i l'aparició de cinc més a la ciutat els segles xix i xx, aprofitant una nova legislació que permetia de crear-ne de noves. Així, doncs, els primers decennis del segle xx Solsona feia fira cada mes.


Matèries: Fires i exposicions ; Concursos de bestiar ; Ramaderia ; Transhumància ; Fonts documentals
Àmbit:Solsona
Cronologia:[1000 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380374
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Renda senyorial i evolució agrícola a les Terres de l'Ebre : la batllia de Miravet als segles XVII i XVIII / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 63-92 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant els segles XVII i XVIII la batllia de Miravet es va veure marcada per diferents esdeveniments que van transformar el seu sistema senyorial i la seva evolució econòmica. Les guerres dels Segadors i de Successió van generar episodis crítics que van fer retrocedir els ingressos i el desenvolupament agrícola. En la segona meitat del segle XVIII es va esdevenir una expansió dels cultius i la producció que va millorar els recursos. L'expansió de la vinya i l'olivera seria un dels motors bàsics d'aquesta evolució a l'alça, juntament amb la proliferació d'altres cultius, tant de secà com de regadiu, i de petites manufactures artesanals que generaven una major pluriactivitat familiar. El poder senyorial va deixar que arrendataris i companyies comercials monopolitzessin part dels beneficis i de la seva comercialització, fins que a principis del segle XIX tot el sistema va començar a desestabilitzar-se, fet que ja marcava el seu final.


Matèries: Règim senyorial ; Renda de la terra ; Propietat rural ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Agricultura ; Conreus ; Delmes
Àmbit:Miravet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380376
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Torres, propietats agrícoles grans amb orígens en alous i territoris de vil·les altmedievals (Vallès Occidental, segles XI-XIX) / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 93-136 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inlcou annex. Resums en català i anglès.

L'estudi descriu el procés històric i cronològic d'unes propietats agrícoles grans, per al que és la comarca del Vallès Occidental, que s'anomenen torres, segons les dues accepcions d'estructura defensiva vertical, i de segona residència, i també segons l'accepció d'època moderna de gran finca amb casal, propietat d'amos forans. Els seus orígens es remunten a domus medievals i alous del segle XI. Coincideixen territorialment amb part dels termes d'algunes de les vil·les dels segles X i XI. Tot i les transformacions i la disgregació de la propietat aloera, un nombre significatiu d'aquestes finques continuaran poc alterades, pel que fa a l'extensió de les terres pròpies, fins al segle xix, situades enmig del paisatge de masos, parròquies i castells de plana.


Matèries: Masos ; Castells ; Propietat rural ; Tinença de la terra ; Alta edat mitjana
Àmbit:Vallès Occidental
Cronologia:[0900 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380378
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Orígens, evolució i expansió del contracte de rabassa morta a la Catalunya central (segles XVII-XIX) / Jaume Plans i Maestra
Plans i Maestra, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 137-169 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El contracte de rabassa morta va esdevenir un mecanisme per desbloquejar el mercat de la terra i una eina clau per ampliar la superfície vitícola. Alhora permetia a una gran quantitat de pagesos accedir a la propietat de la terra. Per estudiar les vicissituds d'aquest contracte agrari -l'origen, l'evolució i l'expansió- s'ha realitzat un buidatge sistemàtic dels protocols notarials de l'Arxiu Comarcal de Manresa, fons on consten contractes de rabassa morta de la majoria de pobles ubicats a la comarca del Bages. Aquest contracte agrari adquireix a Catalunya una rellevància especial a partir del segle XVIII, sobretot a la segona meitat del xix. S'analitzen alguns paràmetres clau, com ara: la seva cronologia i geografia; la intensitat de plantació i els diferents ritmes d'expansió; el seu antecedent: la complantació; l'enduriment o la flexibilitat de les clàusules, per exemple en la durada del contracte, les parts de fruits i el tipus d'entrada.


Matèries: Rabassa morta ; Conflicte rabassaire ; Tinença de la terra ; Emfiteusi ; Contractes de conreu ; Conreus ; Vinya ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Pagesia
Àmbit:Bages ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380379
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Mecanismes d'endeutament en una comarca de l'interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues) / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 171-192 : il. gràf. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article aporta una visió de l'evolució de diferents mecanismes d'endeutament a la Catalunya rural del segle XVIII partint de l'exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l'activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle XVIII, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d'un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle. Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d'entre les quals destaquem l'increment de l'endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l'interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca.


Matèries: Edat moderna ; Endeutament pagès ; Renda agrària ; Societat rural ; Censal
Àmbit:Garrigues
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380380
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Redelmes : nous gravàmens sobre els ingressos a les comunitats de la Catalunya del nord-est (c. 1350 - c. 1500) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 193-235 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d'ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s'analitza una mostra d'un centenar d'exemples de l'àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s'insisteix en el fet que el disseny i la implantació d'aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d'activitats i fonts d'ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Impostos-exaccions ; Renda agrària ; Sistema fiscal
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380382
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 222
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Oficis de la construcció a la Garrotxa i la Selva, 1560-1660. Arquitectes, picapedrers i mestres de cases / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 237-263 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La intensa activitat constructora a moltes viles de les comarques de la Garrotxa i la Selva, entre 1560 i 1660, és deguda a tres grans factors: a la millora de la conjuntura econòmica (a partir de l'especialització, sobretot entorn de la draperia), al notable creixement demogràfic i als efectes dinamitzadors del concili de Trento. L'arribada de centenars de mestres de cases i picapedrers occitans, i la participació de rajolers, fusters, serradors i ferrers locals, van fer possible un fenomen simultani i coincident de gran envergadura: la construcció de noves cases, barris i carrers sencers, l'alçament de masos de nova planta, la rehabilitació i embelliment de moltes cases de pagès, així com la construcció de noves esglésies, noves capelles i nous campanars.


Matèries: Construcció ; Oficis ; Arquitectes ; Picapedrers ; Mestres d'obres ; Edat moderna
Àmbit:Garrotxa ; Selva
Cronologia:1560 - 1660
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380384
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3