Les Mines d'argent de les muntanyes de Prades / Joan-F. Cabestany Fort
Cabestany i Fort, Joan F.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 129-131
Notes a peu de pàgina.

Una Concòrdia entre Clarà i la Pobla de Montornès / Jordi Morant i Clanxet
Morant i Clanxet, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 141-146
Notes a peu de pàgina.

Els Llibres de capbreus / Maria Josep Castillo
Castillo i Ezquerra, Maria Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 44 (octubre 2010), p. 31-32 : il. (Llibres a raig) 
Ressenya de:
. Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques / Maria Josep Castillo i Ezquerra ; Pròleg de Josep M. Salrach. Argentona : L'Aixernador, 1990

La Baronia Desbosch del Maresme : una jurisdicció feudal en l'edat moderna (II) / M. Assumpció Zapata
Zapata i Buxens, M. Assumpció


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 19 (juliol 2004), p. 19-22 : il. (Arxiu) 
Notes.

La Baronia Desbosch del Maresme : una jurisdicció feudal en l'edat moderna (I) / M. Assumpció Zapata
Zapata i Buxens, M. Assumpció


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 18 (abril 2004), p. 23-26 : il. (Arxiu) 
Notes.

Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval : Baronia de Llagostera, 1330-1395 / [ressenya de] Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 42, núm. 1 (2024) , p. 236-238 (Reseñas) 
Ressenya de:
/ Lluís Sales Favà. Madrid : CSIC, Crèdit privat i morositat a la Catalunya baix-medieval. Baronia de Llagostera, 1330-1395

Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera / [ressenya de:] Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , [3] p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera / Lluís Sales i Favá. Madrid : CESIC, 2022

Figures femenines del castell de Móra. De l'arribada dels Castellvell a la fi del senyoriu d'Entença / Sandra Ordoño Cugat
Ordoño Cugat, Sandra


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 40 (abril 2019), p. 48-52 () 
Exemplar dedicat a: De noms i renoms a Móra d'Ebre.

Móra d'Ebre, una villa de la baronía de Entença, a través de la Recopilación documental de Llobet (1667) / Antonio Sánchez González
Sánchez González, Antonio


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 39 (abril 2018), p. 8-22
Exemplar dedicat a: La Móra dels Entença.

La Guerra dels templers i els Entença a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta / Josep Alanyà i Roig
Alanyà i Roig, Josep


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 37 (gener 2016), p. 4-14
Número dedicat a Móra i els Entença.

Móra d'Ebre, una villa de la Baronía de Entença, a través de la recopilación documental de Llobet (1667) / Antonio Sánchez González
Sánchez González, Antonio


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 37 (gener 2016), p. 15-30
Número dedicat a Móra i els Entença.

Sarraïns i moriscos a la Baronia d'Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 31 (desembre 2009), p. 51-55
Exemplar dedicat a: Anem de Festa Major.

Una Terra de múltiples dominis / Artur Cot i Miró
Cot i Miró, Artur


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 24 (març 2004), p. 7-8
Exemplar dedicat a: De la Picossa al riu. Inclou informació sobre un capbreu del segle XIV de la baronia d'Entença.

Dels Castellvell als Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 299-313 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es refereix als orígens de la baronia de Castellvell a l'actual Ribera d'Ebre, amb Garcia, Móra i Tivissa, des del seu primer titular Guillem Ramon III de Castellvell i seguint amb els titulars successius fins a la seva cessió a Jaume II. D'aquesta manera resseguim els canvis de llinatge senyorial que es produeixen per raó de matrimoni, herència i venda: dels Castellvell, als Sant Martí Subirats, als Entença i a la Corona, tot al llarg dels segles XII a XIV, fins a la fundació del comtat de Prades.

La Baronia que va ser del noble Guillem d'Entença (1174-1408) / Manuel Romero Tallafigo
Romero Tallafigo, Manuel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 315-326 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Des del coneixement dels documents de la baronia d'Entença s'aclareixen les institucions del castell, de la baronia i del nom d'un dels Entença aplicat a un territori. El domini del castell de Tivissa va ser compartit per un senyor i un castlà sota vassallatge del rei d'Aragó del 1174-1408. Aquesta dualitat va originar més escrits per aclarir-la, que avui ens serveixen millor com era la vida d'un castell. Per a una visió global de la baronia, disposem d'una descripció en el document de venda que va fer Guillem d'Entença al rei Jaume II l'any 1313.

Seguint les petjades de l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença / Albert Martínez Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 327-343 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'any 1342, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou esdevenia comte de les Muntanyes de Prades i senyor de la baronia d'Entença. Aquests títols nobiliaris els va exercir fins al 1358, quan va prendre l'hàbit franciscà i es va retirar al convent de Sant Francesc de Barcelona. Per tant, va estar vinculat a aquest territori durant setze anys. La seva presència va ser curta però intensa. De fet, l'empremta de l'infant va ser remarcable en diversos àmbits, tant pel ressò que va tenir en aquell moment com pel llegat que va deixar. Durant aquells anys, a més a més, va haver de bregar amb la pandèmia de pesta negra. En aquest article, tot combinant el buidatge bibliogràfic amb l'estudi de la documentació d'arxiu existent, es pretén reflexionar sobre l'abast de les decisions que va prendre l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença i entendre com d'important va ser la seva aportació per a la història de la senyoria.

La Guerra dels templers i els Entença a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta / Josep Alanyà Roig
Alanyà i Roig, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 345-360 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es presenten, a partir dels documents de la cancelleria reial, les pugnes que sorgiren a les comarques ebrenques de la Ribera i de la preceptoria de Miravet a la fi del segle XIII entre l'orde del Temple i els Montcada, d'una banda, i els Entença, de l'altra, per la disputa del domini territorial i l'execució i el control jurisdiccionals de drets i imposicions, així com de les activitats polítiques, econòmiques i socials dels súbdits i senyors respectius.

L'Explotació de l'argent pels comtes de Prades i barons d'Entença : una empresa a cavall entre l'edat mitjana i el modernisme / Joan Abella Creus
Abella i Creus, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 361-381 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest títol agombola diverses realitats que he volgut destacar a fi de normalitzar determinats patrons culturals força esbiaixats, tot posant de relleu, entre altres, el nivell de coneixements, el refinament i la modernitat que hi havia a la Catalunya de la baixa edat mitjana, destacant una figura cabdal i poc estudiada com és la de l'infant Pere d'Aragó, desfent el tòpic que Catalunya no ha estat mai país de mineria i, finalment, difonent l'excepcionalitat geològica d'àmbit universal que van descobrir uns miners sards, com va ser el filó d'argent nadiu que va portar riquesa i prosperitat.

Col·lecció diplomàtica de la baronia d'Entença (1174-1411) / [edició a cura de: Manuel Romero Tallafigo, Maria Teresa Palet Plaja]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
727 p. ; 24 cm (Diplomataris, 84) 
Índex toponímic i antroponímic.
ISBN 9788413034201

Dins la ingent obra de preparar la totalitat dels documents de totes les èpoques i tots els llocs de la baronia d'Entença, aquest llibre recull una col·lecció documental d'una època (1174-1411) i d'uns llocs determinats: Vandellós, l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa, Pratdip i Mòra seguint un ordre cronològic. No s'inclouen aquí dos documents ja publicats: 1) el Capbreu de la Baronia d'Entença (s. XIV) (1987) i 2) el manuscrit Usatges de Tivissa, Vandellòs i Coll de Balaguer. Informació d'en Borràs de Pegueroles (2022). Els autors ofereixen el seu estudi històric a modus de preàmbul per tal de fer més assequibles els documents, les persones, els fets i els llocs. Aquests documents revesteixen un particular interès, no solament per a la història d'aquella terra, sinó també per l'onomàstica, la toponímia i l'antroponímia. Per això, aporten els índexs corresponents. Així mateix, han elaborat un lèxic català ordenat alfabèticament. (Editorial).

Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada (1 part) / Josep M. Armengol i Villanueva
Armengol i Villanueva, Josep M.


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 235-278
 (Comunicacions) 

Seguiment documental del lloc de Goscons, al terme municipal d'Arenys de Munt, que en el temps va arribar a ser centre d'una senyoria amb possessions extenses a l'Alt Maresme i al Vallès Oriental. Famílies nobles que el van habitar i el seu esdevenir històric.