português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
CELLERS []
Referències trobades:
412   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 21
anar a la pàgina                         


1 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936 / [ressenya de] Jordi Planas
Planas, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 218-220 (Ressenyes
Notes.
Ressenya de:
. Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936 / Raimon Soler-Becerro i Josep Tort Miralles. Olèrdola : Ateneu Mogenc Fem Poble ; Ajuntament d'Olèrdola, 2022


Matèries: Ressenyes ; Sindicats agrícoles ; Indústria vinícola ; Cellers ; Cooperativisme ; Cooperatives agràries ; Conflicte rabassaire
Matèries:Sindicat Agrícola de Moja
Àmbit:Moja - Olèrdola
Cronologia:1891 - 1936
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/433705
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Una Gran empresa vinícola de Vilafranca del Penedès : de Cortina y cia a Bosch-Güell SA / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 99-124: il. (Col·laboracions
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'agost del 2023, després d'uns 37 anys, el vi va tornar a entrar a una de les naus Cortina gràcies a la posada en funcionament del viver de cellers. A inicis del 2024, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha rebut el suport de la Diputació per a instal·lar-hi la segona biblioteca, un projecte necessari per a la vila i llargament reclamat. És una bona notícia que peces clau del patrimoni vitivinícola de la nostra ciutat trobin nous usos que ajudin a mantenir-los vius i salvar-ne, si més no parcialment, els elements que en formaven part, com poden ser algunes de les tines de ciment. Tanmateix, tot i que l'Ajuntament vilafranquí insisteix a parlar de la "nau Cortina", cal remarcar que n'hauríem de fer referència usant el plural, atès que la nau que acull actualment el viver de cellers forma conjunt amb una altra nau lateral a la reformada i que té façana també al carrer del Comerç i al carrer de Magarola, nau que actualment es troba en desús. A més, malgrat que la majoria de vilafranquins i vilafranquines les coneixem com a naus Cortina (la nau en desús encara en conserva el nom a la façana), caldria aclarir que durant bona part de la seva història l'empresa va utilitzar la raó social de Bosch-Güell, amb les seves diverses variants legals (comanditària o anònima), i de fet, el seu soci principal i impulsor, tal com veurem tot seguit, va ser el barceloní Ròmul Bosch i Alsina, un fet que ha quedat oblidat en la memòria local.


Matèries: Indústria vinícola ; Cellers ; Empreses ; Instal·lacions industrials ; Patrimoni cultural ; Empresaris
Matèries: Bosch i Alsina, Ròmul (1846-)
Matèries:Cortina y Cia ; Bosch, Güell y Cía ; Bosch-Güell, SA
Àmbit:Calella ; Barcelona ; Vilafranca del Penedès
Cronologia:1846 - 1986
Accés: https://www.iepenedesencs.org/2018/creativecommons_delpenedes.php?id=40 [exemplar complet]
https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/436101
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estructura i fonaments de les caves del castell de Peralada / Antoni Blázquez Boya i Lluís Guanter Feixas
Blàzquez Boya, Antoni


En: Punxa. Girona, núm. 65 (maig 2024), p. 40-52 : il. (Article tècnic


Matèries: Cellers ; Arquitectura ; Elements arquitectònics ; Indústria vinícola
Matèries:Castell de Peralada. Caves
Àmbit:Peralada
Cronologia:[2024]
Autors add.:Guanter Feixas, Lluís
Accés: https://www.catgi.cat/images/ServeisCollegiat/Publicacions/Punxa/PUNXA_65.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó); B. Comarcal (Blanes); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Art als cellers / Pep Admetlla, Ramon Ripoll, Adolf Cabañas
Admetlla, Pep


En: Punxa. Girona, núm. 59 (2n. semestre 2020), p. 6-27 : il. (Tema central
Notes. Bibliografia.


Matèries: Arquitectura ; Cellers ; Tècniques de construcció ; Elements arquitectònics
Matèries:Celler Vinyes dels Aspres ; Celler Can Batlle
Àmbit:Cantallops
Cronologia:2020
Autors add.:Ripoll i Masferrer, Ramon ; Cabañas i Egaña, Adolf
Accés: https://www.catgi.cat/images/ServeisCollegiat/Publicacions/Punxa/59LaPunxa.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó); B. Comarcal (Blanes); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Celler de Vila-seca : l'obra i la seva definició geomètrica / Josep Llop i Tous
Llop i Tous, Josep


En: 154122 Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1869-1949). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1999. p. 155-164

També disponible la versió en línia.


Matèries: Arquitectura civil ; Cellers ; Arquitectes
Matèries: Domènech i Roura, Pere (1881-1962)
Matèries:Celler de Vila-seca
Àmbit:Vila-seca
Cronologia:[1919 - 1921]
Accés: http://www.bibliotecavila-seca.cat/images/stories/llocs/celler.llop.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Municipal de Salou; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pública de Tarragona; B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
100 anys del celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc / Damià Amorós i Albardea
Amorós Albareda, Damià


En: El Foradot. Montblanc, núm. 132 (octubre 2022), p. 12-13 : il.



Matèries: Commemoració ; Sindicats agrícoles ; Cellers ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries: Martinell i Brunet, Cèsar (1888-1973)
Àmbit:Montblanc
Cronologia:1922 ; 2022
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Restes d'un celler al carrer Isaac Peral, 26 de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) / Almudena García
García Ordóñez, Almudena


En: 258383 Quinzenes jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona : Documenta Universitaria : Generalitat de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, 2020. p. 247-249 : il., plàn

Bibliografia.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Estructures arqueològiques ; Epoca romana ; Cellers
Àmbit:Llafranc - Palafrugell
Cronologia:2018
Accés: http://hdl.handle.net/10687/428063 [Exemplar complet]
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un País a la copa : Alella, el vi humà / Laura Saula Tañà ; [fotografies: Jordi Borràs]
Saula Tañà, Laura


Juneda : Fonoll, 2022
107 p. : il. ; 24 cm (Lo Plançó, 24) 

El sauló, el mar i la pansa blanca donen caràcter i identitat a una de les denominacions d'origen més antigues i petites de l'Estat, la DO Alella. Cellers i paisatge an marcat durant mil·lennis el seu camí, però, sobretot, ho han fet les seves persones, des del pagès a la terra fins a l'embotellador del vi. l llibre Un país a la copa. Alella, el vi humà és una arqueologia humana de totes aquelles persones que conformen aquest patrimoni vitivinícola. Unes històries que parlen d'un petit enclavatge del Mediterrani, però que, en el fons, també ens expliquen les arrels viticultores de tot el país. A partir d'onze entrevistes i les fotografies de Jordi Borràs, s'esmicolen personatges, famílies, tarannàs diversos i imprescindibles per a la configuració d'una DO que ens omple la copa de vida, il·lusions i expectatives i ens transporta a un enclavament únic entre el mar i la muntanya. (Editorial).



Matèries: Indústria vinícola ; Cellers ; Denominació d'origen ; Pagesos ; Obrers
Matèries: Alellencs
Àmbit:Alella
Cronologia:[0000 - 2022]
Autors add.:Borràs, Jordi (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nueva Bodega Cooperativa



En: La Veu del Baix Ebre. Tortosa, Núm. 93 (5 de maig 1959), p. 12



Matèries: Cooperatives agràries ; Cellers ; Indústria vinícola
Àmbit:Freginals
Cronologia:1959
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
1000 anys del cultiu de vinya a Ripollet : En el centenari del "Celler Cooperatiu" (1920-2020) (Ripollet-Cerdanyola) / Ramon Martos, Josep Marínez
Martos, Ramon


Ripollet : Ajuntament de Ripollet, 2023
206 p.
ISBN 9788413035178

El novembre de 2020 s'acomplí el primer centenari de la fundació del Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola per part del Sindicat Agrícola de Ripollet. Aquesta iniciativa, presa majoritàriament per petits conreadors de vinya, parcers i rabassaires per donar sortida a les petites produccions individuals, comptà amb l'assessorament econòmic i tècnic de la Mancomunitat de Catalunya. El projecte va tenir, a més, la col·laboració de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, per al disseny i la construcció de l'edifici d'estil modernista.Aquest llibre posa en coneixement la trajectòria del Celler Cooperatiu al llarg d'aquests cent anys i la importància econòmica i social que el cultiu de la vinya va tenir a Ripollet i Cerdanyola, ja notori des del segle x. Els autors proposen un viatge de mil anys que s'endinsa en les relacions dels pagesos amb el monestir de Sant Cugat, propietari de la major part dels terrenys agrícoles de la zona, i en la seva vida social, tot ubicant els masos i les problemàtiques entre els seus propietaris i els pagesos remences i, posteriorment, els rabassaires.1000 anys del cultiu de vinya a Ripollet mostra com, a partir del cultiu de la vinya, es teixeix la microhistòria de la pagesia del Vallès Occidental i com s'explica la seva desaparició a les acaballes del segle XX, fets que mantenen una relació inequívoca amb els esdeveniments històrics del nostre país. (Editorial) .



Matèries: Agricultura ; Vinya ; Indústria vinícola ; Cooperatives agràries ; Sindicats agrícoles ; Edificis ; Modernisme ; Cellers ; Commemoració ; Pagesia
Matèries:Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola
Àmbit:Ripollet ; Cerdanyola del Vallès
Cronologia:[0000 - 2020]; 1920 - 2020
Autors add.:Martínez, Josep
Autors add.:Ajuntament de Ripollet


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Projecte d'un celler de vi i de l'enjardinament del seu entorn a L'Estartit, Torroella de Montgrí (Baix Empordà) [Fitxer informàtic] / Joan Lloret Estarriola ; [dirigit per: Gerard Arbat Pujolràs]
Lloret Estarriola, Joan


2020
Dirigida per: Arbat Pujolràs, Gerard. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Enginyeria Agroalimentària).

El present projecte té com a objectius el disseny, definició i càlcul tant del procés productiu del vi com del celler i el jardí, a més de la definició del cultiu de la vinya. El celler projectat s'ubicarà a l'Estartit, al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i les vinyes seran plantades al municipi de Torrent (Baix Empordà). A la parcel·la de l'Estartit hi caldrà edificar el celler, adquirir la maquinària necessària pel procés productiu, executar les instal·lacions necessàries i dissenyar i plantar el jardí. Al celler projectat entrarà raïm entre el 25 d'agost fins al 30 de setembre, i al ritme de treball de 14.500 kg/dia, la verema es durà a terme en un total de 14 dies. La verema serà escalonada i les entrades seran de mitjana de 14.500 kg diaris. Els raïms aptes passen per la desrapadora i són trepitjades. Si si es segueix el procés de vinificació en blanc s'envien a la premsa, i si es segueix en procés de vinificació en negre s'envien als tancs d'acer inoxidable sense premsar. Després de la premsa s'envia el most o el vi als tancs. El vi que vagi destinat a criança passarà un procés de maduració en roure i posteriorment un envelliment en ampolla. L'embotellament es farà en una màquina triblock que neteja, emplena i tapa les ampolles L'edifici estarà dividit en tres naus principals, col·locades de manera simétrica, essent la del mig més petita aconseguint així una forma de "U". Annex a la façana exterior nord, s'hi instal·larà un restaurant prefabricat i quatre lavabos prefabricats de fusta. Dins d'una de les naus hi haurà una construcció que inclourà les àrees d'oficines, serveis, laboratori i botiga així com una coberta accessible per tal de tenir una vista panoràmica del celler. S'han calculat els indicadors VAN, VAN7k, TIR i PAY-BACK i s'obtenen resultats molt positius de cada paràmetre considerant que aquest és un projecte rendible.


Matèries: Vinya ; Cellers ; Indústria vinícola ; Projectes
Àmbit:Estartit, l' - Torroella de Montgrí
Cronologia:[2020]
Autors add.:Arbat Pujolràs, Gerard (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10256/22127
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mas Oller, un celler d'avantguarda a tocar de Llofriu / Josep Salvatella
Salvatella Mallart, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 241 (novembre 2013), p. 8-9 : il. (Cellers de l'Empordanet


Matèries: Indústria vinícola ; Cellers
Matèries:Mas Oller de Llofriu
Àmbit:Llofriu - Palafrugell
Cronologia:[2013]
Accés: https://pandora.palafrugell.cat/viewer.vm?id=0000055014 [exemplar complet]
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Actual celler Mas Gil de Calonge fou el Mas Sabater (S. XIV-XX) / Mas Sabater (S. XIV-XX)
Loaisa i Dalmau, Esther


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 60 (març 2018), p. 82-85 : il. (Patrimoni


Matèries: Edificis ; Masos ; Hospitals ; Cellers ; Conversió d'edificis ; Fonts documentals
Matèries:Celler Mas Gil de Calonge ; Mas Sabater de Calonge
Àmbit:Calonge i Sant Antoni
Cronologia:[1300 - 2000]
Autors add.:Molla i Callís, Joan
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Mas Molla a dojo / Lluís Molla Callís
Molla Callís, Lluís


[Palafrugell] : [l'autor], 2018
201 p. : il. col. ; 24 cm
Text en català, resums dels capítols en anglès.



Matèries: Masos ; Indústria vinícola ; Pagesia ; Artesania ; Vi ; Cellers
Matèries:Mas Molla de Calonge
Àmbit:Calonge i Sant Antoni
Cronologia:[0000 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal de Sant Antoni de Calonge (Calonge); B. Municipal Pere Carner (Calonge)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diagnosi i potencial enoturístic del destí Calonge i Sant Antoni [Fitxer informàtic] / Mireia Pascual Olivé
Pascual Olivé, Mireia


2021
Universitat de Girona, 2021
1 recurs electrònic
Màster en Turisme Cultural.

El turisme gastronòmic i l'enoturisme han tingut un creixement al llarg dels últims 10 anys al món. La motivació del viatger, la classificació de l'enoturista segons el grau d'experiència en el sector són temes analitzats en varis estudis. En aquest treball revisarem les definicions fent un anàlisi de la literatura i veurem quins són els espais bàsics que tot destí enoturístic hauria de tenir. Vincularem el treball amb el municipi de Calonge i Sant Antoni fent un diagnosi del destí, a través d'entrevistes als cellers i masos de pagès que conformen les diferents realitats enoturístiques, també analitzant quines són les infraestructures actuals i fent una sèrie de propostes amb sentit per a convertir aquesta població en un destí enoturístic, com per exemple la creació d'un centre de visitants, una botiga especialitzada de vi ó un distintiu especial per als restaurants que tinguin els vins del municipi a la seva carta de vins, entre altres.


Matèries: Indústria vinícola ; Turisme cultural ; Cellers ; Masos ; Pagesia
Àmbit:Calonge i Sant Antoni
Cronologia:[2021]
Accés: http://hdl.handle.net/10256/20123
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bodegas Bell-lloc. Palamós, Girona = Bell-lloc winery. Palamós, Girona : RCR Aranda Pigem VIlalta Arquitectes. Rafael Aranda, Carme Pigem, Ramon Vilalta, arquitectos



En: On diseño, Núm. 297 (2008) , p. 80-99
Text en castellà i anglès.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Cellers ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries:RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes
Àmbit:Santa Maria de Bell-lloc - Palamós
Cronologia:2008
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Caves Bell-lloc, a Palamós, d'RCR, guardó d'Arquitectura del certamen



En: Informació i Debat (feb.-març 2009), p. 28-31 : il.
Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona. Fotografies.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Cellers ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries:RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes
Àmbit:Santa Maria de Bell-lloc - Palamós
Cronologia:2009


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
RCR arquitectes : azienda vinicola, Bell-Lloc, Spagna : l'antro del mosto / Francesca Chiorino
Chiorino, Francesca


En: Casabella, N. 771 (2008) , p. 80-87 : il.
Fotografies, dibuixos. Text en italià i anglès.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Cellers ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries:RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes
Àmbit:Santa Maria de Bell-lloc - Palamós
Cronologia:2008


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 412
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Habitar el subsòl: estudi sobre les capacitats de futur de l'arquitectura enterrada [Fitxer informàtic] / Gerard López García ; [dirigit per: Francisco Peremiquel Lluch]
López García, Gerard


2020
Dirigida per: Peremiquel Lluch, Francisco. Universitat Politècnica de Catalunya, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Aquest treball centra tota l'atenció en l'estudi i l'ús del subsòl, entès com a espai habitable o espai públic. En el passat trobem moltes civilitzacions que van adoptar els espais naturalment soterrats com a principal forma d'habitatge, avui dia gràcies als avenços tecnològics podem apropiar-nos dels espais del subsòl i fer-los habitables. Davant de l'actual crisi ecològica és necessari replantejar la construcció de les ciutats i repensar noves maneres de viure que siguin més respectuoses amb el medi ambient. Els anàlisis han demostrat que aquesta manera d'habitar comporta una considerable millora i un estalvi energètic sense un increment aparent del cost de construcció. A continuació s'analitzen alguns dels beneficis bioclimàtics de l'arquitectura enterrada com la inèrcia tèrmica, la integració en el paisatge o l'optimització del sòl (a l'alliberar la coberta) que ens permet recuperar i connectar els espais amb les zones verdes. Aquest treball té com a objectiu promoure aquesta pràctica establint uns paràmetres ideals per al disseny de l'arquitectura enterrada i verificar-los mitjançant l'estudi de tres casos pràctics. Cada un d'aquests casos pretén englobar un conjunt d'usos que, sovint trobem a les ciutats, amb la finalitat de demostrar la viabilitat de les construccions enterrades davant de la manera de construir les ciutats en l'actualitat. Finalment, a nivell de conclusions el subsòl ofereix una resposta eficient per a l'optimització del sòl. Aquest fet permet adoptar nous usos a les superfícies i donar continuïtat a les zones verdes. Tant pels beneficis tèrmics com la capacitat d'integrar-se en el paisatge, l'arquitectura enterrada suposa una solució sostenible i eficient que pot resultar clau en els pròxims anys en la lluita contra el canvi climàtic.


Matèries: Arquitectura ; Construcció ; Desenvolupament sostenible ; Canvi climàtic ; Balnearis ; Cellers ; Habitatge
Àmbit:Palamós ; Suïssa
Cronologia:[2020]
Autors add.:Peremiquel Lluch, Francesc (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/328450
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 412
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bodega, Mont-Ras, Girona



En: Conarquitectura, N. 64 (octubre 2017), p. 68-71 : il.
Fotografies, plantes, seccions i detalls. Arquitectes : Víctor Rahola, Jorge Vidal (2016). Text en castellà i anglès.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Cellers ; Arquitectes
Matèries: Rahola Aguadé, Víctor (1945-....)
Matèries:Vidal Tomás Arquitectes ; Celler de Mont-ras
Àmbit:Mont-ras
Cronologia:2016 - 2017


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 21
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3