português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
PRODUCCIO []
Referències trobades:
87   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Model energètic de la Catalunya Sud / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 14-21 (Finestra a l'actualitat

L'objectiu de l'article és tractar el problema de la producció energètica a les comarques tarragonines. El nostre territori pateix el colonialisme energètic per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, basat sobretot en la localització al nostre territori de tres centrals nuclears i nombrosos parcs eòlics. Aquesta situació es pot agreujar amb la transició energètica recentment aprovada pel Govern de la Generalitat que té com a objectiu l'augment de les energies renovables, eòlica i fotovoltaica. Aquestes energies ocupen molt més espai que les energies fòssils tradicionals. Com ja passa en zones rurals d'Espanya, la demarcació de Tarragona es pot convertir en un polígon industrial d'energies renovables per satisfer les necessitats energètiques de Barcelona. Per aquesta raó, l'article pretén donar alternatives sostenibles de producció energètica que beneficiïn el territori i la seva gent.


Matèries: Recursos energètics ; Producció
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:2022
Accés: https://raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/423107
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Economía y organización del trabajo de los ceramistas (olleros, jarreros y escudilleros) barceloneses (s. XV) / Ma. del Carmen Riu de Martín
Riu de Martín, M. Carmen


En: Acta historica et archaeologica mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 479-524 (Història
Notes a peu de pàgina. Abstract en castellà i anglès.

Estudi de l'activitat laboral dels ceramistes (olleros, jarreros i escudilleros) en el qual es tenen en compte: les normes dictades pel Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, les normatives internes del gremi i altres aspectes soci-laborals com els contractes d'aprenentatge, d'obra i comercials, al costat d'altres caràcters vinculats a la producció. S'han localitzat a través dels censals, els béns immobles a cens i els llocs on residien o treballaven; també s'ha establert una aproximació al volum d'artífexs que hi havia, amb la finalitat d'aprofundir en el coneixement d'aquest ofici durant la primera meitat del segle XV.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Baixa edat mitjana ; Producció ; Reglaments ; Oficis ; Treball
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1400 - 1450]
Accés: https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/309097
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
TIC, cualificación, organización y productividad del trabajo : un análisis empírico sobre las nuevas fuentes de la eficiencia empresarial en Cataluña / Joan Torrent i Sellens, Pilar Ficapal Cusí
Torrent i Sellens, Joan


En: Investigaciones regionales = Journal of Regional Research. Madrid, núm. 20 (2011) , p. 93-115
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Economia ; Producció ; Productivitat ; Empreses ; Tecnologies de la informació ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2011]
Autors add.:Ficapal Cusí, Pilar
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3786096


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució vitivinícola del Priorat : l'exemple de Porrera / Esteve Abelló, Jordi Planas
Abelló, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 13-39 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l'atenció en el municipi de Porrera, que n'ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l'any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l'inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.


Matèries: Vinya ; Indústria vinícola ; Cellers ; Vi ; Tecnologia ; Denominació d'origen ; Producció
Àmbit:Porrera ; Priorat
Cronologia:[1981 - 2020]
Autors add.:Planas, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390674
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ceràmica, tecnologia i transferències. Els centres productors del projecte Tecnolonial / Marisol Madrid i Fernández, Cristina Fernández de Marcos García, Cristina P. Barrachina, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 16-67 : il. (La ceràmica sota la lupa
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenten els resultats de la primera i segona fase del projecte Tecnolonial respecte als centres productors de Barcelona, Sevilla i del País Basc. La investigació d'aquest projecte es basa en l'estudi de la ceràmica tipus pisa o majòlica, una de les primeres icones de la globalització, així com de la ceràmica comuna vidriada i les alfàbies, que van jugar un paper important, una com a ceràmica utilitària i l'altra com a contenidor adequat per al comerç ultramarí. Els resultats de la caracterització arqueomètrica i la seva integració amb l'estudi arqueològic dels tres centres, mostren una gran complexitat en els tres casos, en relació amb la utilització, per part dels ceramistes, de diverses tècniques per tal d'obtenir diferents objectes ceràmics, a partir de les propietats del material emprat i del seu disseny formal.


Matèries: Projectes ; Indústria de la ceràmica ; Producció ; Tecnologia ; Edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Barcelona ; Sevilla ; País Basc
Cronologia:[1200 - 1800]
Autors add.:Madrid i Fernández, Marisol ; Fernández de Marcos García, Cristina ; Barrachina, Cristina P.
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6427055
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/13/01-tecnolonial.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Redes comerciales y desarrollo industrial en la manufactura corchera catalana antes de 1914 : el ejemplo de Genís y Cía / Rosa Ros, Pere Sala
Ros Massana, Rosa


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 56 (2014) , p. 49-80
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Abstract en anglès.

A diferència de la majoria de la indústria espanyola, la manufactura tapera, localitzada en gran manera a la província de Girona, va tenir des del seu inici en el segle XVIII una marcada orientació exportadora. A més, el sector surer va realitzar una rellevant aportació al conjunt de les exportacions espanyoles durant el segle XIX i primeres dècades del XX. Aquest article aborda una qüestió fonamental per a entendre l'èxit exportador d'aquesta indústria: el desenvolupament i característiques de les xarxes comercials de les empreses. Per a això, s'analitzaran en primer lloc les formes de comercialització dels exportadors de taps en l'etapa de primer desenvolupament de la indústria, fins a mitjan segle XIX. En segon lloc, i principalment, s'estudiarà el funcionament d'aquestes xarxes a partir de l'exemple de l'empresa Genís, especialitzada en la venda de taps a l'Europa central i oriental, a finals del segle XIX i inicis del XX.


Matèries: Indústria surera ; Producció ; Comerç ; Exportació
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà ; Selva ; Catalunya
Cronologia:[1850 - 1914]
Autors add.:Sala, Pere
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/285609
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Tres Chimeneas : implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés / [Ressenya de:] Carles Sudrià
Sudrià i Triay, Carles


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 8 (1995) , p. 237-239
Ressenya de:
. Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés / Horacio Capel (Dir.). Barcelona : FECSA, 1994


Matèries: Electrificació ; Energia elèctrica ; Empreses de serveis ; Centrals elèctriques ; Centrals hidroelèctriques ; Conflictivitat laboral ; Producció ; Ressenyes
Matèries:Sociedad Española de Electricidad ; Companyia Barcelonesa d'Electricitat ; Central Tèrmica de Mata ; Canadenca, La ; Energia Elèctrica de Catalunya ; FECSA
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1919 - 1990
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63006
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Producció hidroelèctrica dels rius Ter i Freser al Ripollès / Joan Díaz Currius, Rossend Terradas Lago
Díaz Currius, Joan


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2015-2016 (novembre 2017), p. 147-165 + CD : il. (Aportacions a l'estudi del patrimoni industrial del Ripollès. Energia) 
Inclou apèndix estadístic i documental al CD que acompanya el volum. Resums en català i anglès.


Matèries: Rius ; Energia hidràulica ; Centrals hidroelèctriques ; Producció ; Energia elèctrica ; Aprofitament d'aigües
Àmbit:Ripollès ; Freser, riu ; Ter, riu
Cronologia:[2016]
Autors add.:Terradas Lago, Rossend
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/338749
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal (Campdevànol); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sifons, gasoses, licors... / David Pujol i Roser Bech, coordinació ; Enric Pujol, Antoni Egea, Joan Ferrerós, [et al.]



En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 19 (primavera-estiu 2018), p. 34-70 : il. (Dossier

Abans que es popularitzessin els refrescos impulsats per les grans empreses a molts dels nostres municipis d'una certa rellevància hi havia una petita fàbrica de sifons, 'gracioses' o destil·lats diversos. En aquest número recuperem-ne la història; parlarem de l'Anís Empordanès i de l'Anís Barcino, de la fàbrica de gasoses de Gaietà Ferrer de Roses, de les Carbòniques Punset de Figueres, de Can Roig de Garriguella, dels sifons Callol Callol de l'Escala. També hem anat a alguna casa on encara fan ratafia o altres licors d'herbes.


Matèries: Indústria alimentària ; Botigues i comerços ; Begudes alcohòliques ; Licors i aiguardents ; Producció ; Distribució comercial ; Empreses familiars
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2018]
Autors add.:Pujol i Fabrelles, David (Ed.) ; Bech Padrosa, Roser (Ed.) ; Pujol i Casademont, Enric ; Egea i Codina, Antoni ; Ferrerós, Joan
Accés: https://goo.gl/vzSxDX [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sifons, gasoses i ratafia / Jordi Nierga, coordinació ; Mònica Font, Ramon Estéban Bochaca, Salvador Garcia-Arbós, [et al.]



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 21 (primavera-estiu 2018), p. 29-70 : il. (Dossier

Abans que les grans empreses de begudes estrangeres arribessin amb una força gairebé omnipresent al nostre territori, molts dels municipis de la contrada elaboraven els seus beuratges: des de begudes carbòniques, les que en força casos van assolir un èxit tan efervescent com la seva pròpia naturalesa indica, fins a licors i destil·lats fets, distribuïts i consumits a magatzems i locals de casa nostra.


Matèries: Indústria alimentària ; Botigues i comerços ; Begudes alcohòliques ; Licors i aiguardents ; Producció ; Distribució comercial ; Empreses familiars
Àmbit:Garrotxa ; Pla de l'Estany ; Ripollès
Cronologia:[2018]
Autors add.:Nierga, Jordi (Ed.) ; Font, Mònica ; Estéban, Ramon ; Garcia-Arbós, Salvador
Accés: https://goo.gl/8kC6mH [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Marià Vayreda (Olot); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Técnicas de producción de gas utilizadas en las fábricas de gas españolas. El caso de las fábricas catalanas : 1842-1960 / Juan Carlos Alayo Manubens, Francesc Xavier Barca Salom
Barca i Salom, Francesc Xavier


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 28-51

El primer sistema de producció de gas d'enllumenat consistia a destil·lar carbó a altes temperatures. No obstant això, aviat es van introduir canvis tecnològics que, mantenint el principi essencial, van venir a millorar la producció i van facilitar el treball. Eren les tecnologies que van afectar entre altres coses a les retortes, als forns de destil·lació i a la recuperació de calor. Moltes d'aquestes tecnologies es van generar en països com Anglaterra, França o Alemanya, i es van introduir a Espanya o per la relació d'aquestes empreses amb les estrangeres, o per l'acció de certs actors els contactes dels quals van facilitar la introducció d'aquestes millores tecnològiques. En aquest article tractem de descriure l'evolució tecnològica d'aquestes fàbriques de gas catalanes fins a 1960, destacant les innovacions introduïdes des de l'estranger i també les locals. El nostre propòsit és descriure el procés de transferència de tecnologia a través dels països i mostrar l'existència d'una globalització a la tecnologia del gas.


Matèries: Indústria del gas ; Enllumenat públic ; Enllumenat per gas ; Desenvolupament tecnològic ; Gas ; Carbó ; Producció ; Fàbriques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1842 - 1960
Autors add.:Alayo i Manubens, Joan Carles
Accés: http://www.tstrevista.com/sumarios/sum32/sumario_32_003_es.asp
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Gas sin carbón en la ciudad de Reus (1969-1977). La primera planta española de gas de aire propanado / Florentino Moyano Jiménez
Moyano Jiménez, Florentí


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 124-146

Després de 115 anys que Gas Reusense fabriqués gas mitjançant carbó, es va produir un doble canvi estructural en l'empresa de la ciutat de Reus. El 1969 Catalana de Gas i Electricitat va adquirir els actius del gas canalitzat de la societat i va transformar el sistema de producció. Era un moment en què l'obsolescència productiva de la indústria del gas catalana i espanyola no suportava més retards. A Espanya, el canvi tecnològic de la producció de gas es va iniciar en 1956, quan a Barcelona es va construir la primera instal·lació de nafta. Deu anys després, Gas Reusense va donar un primer pas en utilitzar provisionalment nafta i en arraconar el carbó com la matèria primera bàsica utilitzada. No va ser fins al 1969, que La Catalana instal·laria a Reus la primera fàbrica de gas d'aire propanat. Aquest sistema s'adoptaria a d'altres fàbriques espanyoles com a part del procés de transició cap al gas natural.


Matèries: Indústria del gas ; Innovació tecnològica ; Gas ; Producció ; Fàbriques
Matèries:Gas Reusense, SA
Àmbit:Reus
Cronologia:1969 - 1977
Accés: http://www.tstrevista.com/sumarios/sum32/sumario_32_007_es.asp
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 87
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Producció hidroelèctrica a la Vall de Santa Fe. L'obtenció d'una nova font d'energia per al Baix Montseny a principis del segle XX / Sònia Sànchez Mateo, Josep Antoni Pujantell Albós, Martí Boada
Sànchez Mateo, Sònia


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 30 (2015) , p. 339-356 : il.
Bibliografia.



Matèries: Energia hidràulica ; Centrals hidroelèctriques ; Producció
Àmbit:Santa Fe de Montseny - Fogars de Montclús
Cronologia:[1903 - 1936]
Autors add.:Pujantell Albós, Josep Antoni ; Boada i Juncà, Martí
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De la producció de l'energia elèctrica al consum domèstic : Barcelona: instal·lacions i industries auxiliars 1891-1936 / Mercè Tatjer
Tatjer i Mir, Mercè


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 35, núm. 128 (estiu 2016), p. 20-27 : il. (Dossier: Electricitat. Llum i Força
Notes.


Matèries: Energia elèctrica ; Producció ; Indústria elèctrica ; Consum energètic
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1891 - 1936
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/311791
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estratègies empresarials pioneres. L'electricitat al Berguedà, 1901-1944 / Mercedes Arroyo Huguet
Arroyo i Huguet, Mercedes


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 35, núm. 128 (estiu 2016), p. 28-35 : il. (Dossier: Electricitat. Llum i Força
Bibliografia i notes.


Matèries: Energia elèctrica ; Indústria elèctrica ; Centrals hidroelèctriques ; Producció ; Empreses de serveis
Àmbit:Berguedà
Cronologia:1901 - 1944
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/311792
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Refrescos i licors / Pitu Basart, coordinador



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 27 (juliol 2015), p. 37-89 : il. (Dossier. Refrescos i licors) 


Matèries: Indústria alimentària ; Botigues i comerços ; Begudes alcohòliques ; Distribució comercial ; Empreses familiars ; Producció ; Licors i aiguardents
Àmbit:Baix Empordà ; Gironès ; Selva
Cronologia:[1900 - 2015]
Autors add.:Basart, Pitu (Ed.)
Accés: http://goo.gl/TF8u5q [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Francesc Ferrer i Guàrdia (Caldes de Malavella); B. Municipal Pere Carner (Calonge)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi dels preus al sector hoteler de la Costa Brava Sud [Microforma] / Josep Maria Espinet i Rius ; dirigida per: Modest Fluvià i Font
Espinet i Rius, Josep Maria


Girona : Universitat de Girona, 2000
Dirigida per: Fluvià i Font, Modest. Universitat de Girona. Departament d'Economia, 1999
2 microfitxes ; 10 * 15 cm (Tesis doctorals
Data de defensa 25-05-1999.
ISBN 8484580105


Matèries: Política econòmica ; Economia ; Producció ; Sector serveis ; Turisme ; Preus ; Hotels ; Hostaleria ; Tesis doctorals
Àmbit:Costa Brava ; Girona, província
Cronologia:[1980 - 1998]
Autors add.:Fluvià i Font, Modest (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0408102-101312/
Localització: Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XV-XVI : Algunas modalidades contractuales / Ma. del Carmen Riu de Martín
Riu de Martín, M. Carmen


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 26 (2005) , p. 1095-1105
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.


Matèries: Artesans ; Ceramistes ; Ceràmica ; Producció ; Comerç ; Contractes
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1400 - 1600]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189225/254932
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Fordismo en la industria europea del automóvil y la SEAT (1950-1970) / Andrea Tappi
Tappi, Andrea


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 34 (2007) , p. 97-128
Referències bibliogràfiques.

A través del cas de la Seat, l'article aborda la transferència dels criteris de racionalització del treball a Espanya entre 1950 i 1970. La contínua posada al dia de la tecnologia productiva, dictada per la Fiat, va permetre a la Seat aconseguir economies d'escala i una bona posició entre les marques europees. No obstant això, a finals dels seixanta la Seat va patir els mateixos problemes organitzatius que la Fiat, empresa de la qual depenia. En complir-se el dilema de la productivitat, el sistema productiu es va demostrar excessivament rígid en front una demanda cada cop més diversificada. A més, l'augment dels ritmes i les difícils condicions de treball representaren no només les conseqüències de l'organització fordista de la producció, sinó també el brou de cultiu d'una conflictivitat obrera que, juntament amb altres factors, va contribuir a la retirada de la Seat per part de la Fiat el 1980.


Matèries: Indústria de l'automòbil ; Fàbriques ; Franquisme ; Organització del treball ; Indicadors econòmics ; Producció ; Productivitat
Matèries:SEAT ; FIAT
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1950 - 1970
Accés: http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/78522/107213
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 87
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La SEAT del Desarrollo, 1948-1972 / Jordi Catalán
Catalan i Vidal, Jordi


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 30 (2006) , p. 143-192
Referències bibliogràfiques.

L'experiència de SEAT durant 1948-72 constitueix un cas significatiu d'èxit en l'adopció de polítiques estratègiques. El suport a un "campió nacional" localitzat en un districte industrial clau, va convertir Espanya en exportadora neta d'automòbils. A més, la cooperació amb FIAT en el llarg termini també va permetre la reducció del cànon pagat per SEAT i la creació del seu Centre Tècnic. L'aliança del binomi FIAT-Banco Urquijo va servir per equilibrar les prioritats públiques amb la racionalitat del mercat. Fins a 1972 SEAT va ser un de les empreses més rendibles de l'INI i es va comportar acceptablement respecte a la mitjana d'empreses industrials espanyoles i de constructors europeus d'automòbils. El 1972 el govern espanyol va decidir reobrir el mercat espanyol a Ford. Aquesta sobtada decisió va constituir el primer pas cap a un canvi de polítiques, que acabaria provocant una tremenda crisi en la companyia de Barcelona i erosionaria la confiança de FIAT en l'administració espanyola.


Matèries: Indústria de l'automòbil ; Fàbriques ; Franquisme ; Política econòmica ; Indicadors econòmics ; Producció
Matèries:SEAT ; FIAT
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1948 - 1972
Accés: http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63715/87144
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3