Capbrevacions eclesiàstiques : Constantí i Riudoms en les dinàmiques socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 151-183 : il.
Notes a peu de pàgina.

El capbreu és una font documental d'ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s'hi han d'afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l'agricultura i la indústria, l'onomàstica i la lexicografia. En aquest article s'analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d'altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d'ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.

La Propietat del santuari Puig de la Creu en els segles XIX i XX. Entre Castellar i Sentmenat / Gemma Perich Vidal
Perich i Vidal, Gemma


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 95-106 : il.
Bibliografia. Notes.

La història de la propietat del Puig de la Creu, especialment durant els segles XIX i XX, és llarga i complexa. A mitjans del segle XIX el Puig de la Creu va ser una de les propietats eclesiàstiques que va formar part de la desamortització. Després de més de dues dècades sense trobar comprador, el 1880 el Puig va passar a mans de Jaume Pallarès Rufí, cunyat de Manuel Domènech i Vinyals, un hisendat amb interessos a la futura carretera entre Castellar i Sentmenat. El 1925, el Puig de la Creu va trobar un nou propietari, Josep Perich, que hi va fer un hostal i en va reformar la capella. Finalment, l'any 1951, el Puig de la Creu passa a mans dels germans Borrell Fumadó, que volien tornar a Castellar per raons sentimentals.

L'Era del rector / LLorenç Balanyà
Balanyà i Fort, Llorenç


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Segona època. Edició digital, núm. 34 (juny 2023), p. 12-17 : il.

L'era del Rector formava part dels terrenys que contenien l'antic cementiri, l'església romànica, l'abadia i les parades de l'abadia, tot patrimoni de l'Església. Podem suposar que aquesta era, antigament, fou completament oberta als quatre vents, sense cap de les edificacions que avui l'envolten. Per una foto feta a finals del segle XIX sabem que en aquesta època cal Mano encara no estava edificat, però sí cal Tomàs, cal Sastre, cal Pere Mosso i cal Marino. Cal Marino és, sens dubte, la més antiga d'aquestes cases. Per la seva tipologia podem deduir que deu ser del segle XVI o XVII.

Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques : ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d'identitat local / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 187-206 : il
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'article es mostren diverses interaccions existents entre el poder local establert -batlles, regidors i altres càrrecs-i les persones que tenien el control i bon govern sobre els béns de les esglésies parroquials -arquebisbes, rectors, membres dels gremis-, i població en general, a l'arxidiòcesi tarragonina en època del barroc. Drets, deures, obligacions seculars -escrites i no escrites-tenien veu i votsobre la manera de millorar els béns artístics de l'església. De les seves decisions en depenia la pèrdua, millora, conservació o renovació del patrimoni religiós existent a les esglésies parroquials que es van aixecar al llarg del s. XVIII. S'anoten també altres exemples de valoració d'un patrimoni -el de les portalades romàniques- que no es volia perdre al construir noves fàbriques parroquials i sobre el que es tenia una certa "consciència" patrimonial.

Ressenya de la monografia "la Secuita senyoriu de Santes Creus. Notes històriques" de Daniel Recasens i Comes / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 259-267
Ressenya de:
. Secuita, Senyoriu de Santes Creus / notes històriques per Daniel Racaens Comes : La Guspira, 1929

Casas de Sant Cugat del Vallés en la ciudad de Tarragona / José Rius Serra
Rius i Serra, Josep


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLV, fasc. 1-2 (enero-junio 1945), p. 54-57 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Escornalbou : la destrucció : Riudecanyas / Eduard Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 33 (setembre-octubre 1925), p. 245-253

La Gent de la casa / Eduard Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 21 (setembre-octubre 1924), p. 249-252 (Curiositats de Poblet) 

Moviments patrimonials de la seu de Girona a l'època del bisbe Berenguer Dalmau (1114-1144/45) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 127-150 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La documentació conservada durant els trenta anys en què Berenguer Dalmau va ésser bisbe de Girona ens permet de veure amb força amplitud les variacions patrimonials que es produïren en aquesta institució, un fet que ens pot ajudar a comprendre la procedència dels béns que acumulaven les seus catalanes, si més no durant la primera meitat del segle XII.

Apunts d'història local. El traspàs de Santa Caterina als frares Agustins i els conflictes entre la universitat i la parròquia de Torroella a començaments del segle XVIII / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1988) , p. 37-42 : il.

Crònica de l'expulsió dels monjos de Sant Feliu de Guíxols (1835) / Ernest Zaragoza Pascual
Zaragoza i Pascual, Ernest


Barcelona : Impr. Balmesiana, 2004
[75] p. ; 24 cm
Separata de: Analecta sacra Tarraconensia, vol. 77, 2004, p. 157-232. Inclou: Transcripció del manuscrit "Memorias para servir a la historia del Monasterio de San Feliu de Guíxols ..." / Isidoro Gil Dalmau. Text en català, text del manuscrit en castellà.

Les Desamortitzacions a l'Alt Urgell / Montserrat Molí Frigola
Molí i Frigola, Montserrat


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 20 (2019-2021) , p. 739-770
Exemplar dedicat a Mossèn Enric Moliné i Coll. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Pro Iosepho Vergonyós presbytero, administratore Causae Piae fundate per Ioannem Batllia ... responsio ad dubia tradita per ... D.D. Felicem de Vilaplana abbatem regii monasterii Rivipulli ... in causa contentionis firmata in Regia Audientia per procuratorem fiscalem patrimonialem, syndicum Universitatis de Begur & Paulum Mauri de Vall contra Procuratorem Fiscalem Curiae Ecclesiasticae Gerundens. & Iosephum Vergonyòs ...
Vergonyós, Josep


Barcelona? : [s.n.], [1717 o post.]
[20] p. ; 30 cm
Text datat a Barcelona el 7 de desembre de 1717. Precedeix el tít.: Iesus, Maria, Ioseph.

Respuestas juridicas a las dudas que la Real Sala del noble señor Don Leonardo Gutierrez de la Huerta ... ha dado en el pleyto vertiente entre partes del dr. Joseph Blanch, presbytero, en nombre de obtentor del beneficio baxo la invocacion de San Miguel, fundado en la iglesia parroquial de la Vall de Aro, de una y Pedro Aymerich, labrador de la parroquia de Belllloch de la misma valle, de otra
Blanch, Joseph


Barcelona : [s.n.], [1725 o post.]
28 p. ; 28 cm
Text datat a Barcelona el 14 de novembre de 1725. Text signat per: Dr. Antonio Pellisser. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per: Jesus, Maria, Joseph.

Juridica respuesta por el Dr. Joseph Blanch presbitero en la villa de San Felio de Guixols residente Obispado de Gerona, como à obtentor del beneficio baxo la invocacion de San Miguel, fundado en la Parroquial de Santa Cristina de la Valle de Aro contra Pedro Aymerich labrador de la parroquia de Santa Maria de Belloch de la Valle de Aro de dicho obispado a las dudas que se han dado por la Real Sala del noble Sr. D. Leonardo Gutierrez de la Huerta Cavallero del Habito de Alcantara en la causa que entre dichas partes vierte en dicha Real Sala
Blanch, Joseph


Barcelona : Pablo Campins, 1726
23 p. ; 29 cm
Port. orl. i capll. orn. Text signat per Antonio Cervera y Bofarull.

La Fi dels templers catalans [Fitxer informàtic] / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


Lleida : Pagès, 2010
1 recurs electrònic (502 p.) (Els ordes militars, 10) 
ISBN 84-9779-849-X

La fi dels templers catalans analitza els motius que abocaren a la detenció dels frares del Temple arreu de l'Europa cristiana (1307) i a iniciar en contra d'ells un llarg procés que acabaria amb la supressió de l'ordre del papa Climent V durant la celebració del concili de Viena del Delfinat el 1312. El llibre recull les diverses etapes d'aquest procés, des de la resistència dels templers a lliurar-se als oficials de Jaume II de Catalunya, passant pel setge i capitulació dels castells on s'havien fet forts i pels interrogatoris als quals foren sotmesos, fins a arribar a la declaració d'innocència dels frares catalans decretada al concili provincial de Tarragona la tardor de 1312. S'exposen, així mateix, les negociacions dutes a terme pels ambaixadors del rei català a Viena durant la celebració del concili amb les quals, malgrat l'assignació general dels béns dels templers a l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, aconseguiren la creació del nou ordre de Montesa al País Valencià.

Poblet i Montblanc : relacions tempestuoses a l'entorn de l'explotació del bosc (II) / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 91 (setembre 1994), p. 45-46

Poblet i Montblanc : relacions tempestuoses a l'entorn de l'explotació del bosc / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 89 (juliol 1994), p. 36-39

Nòtula sobre el bisbe consagrant de l'església de Sant Esteve de Parets del Vallès i nova edició de la dotalia / Jesús Alturo i Perucho
Alturo i Perucho, Jesús


En: Scrinium. Barcelona. segona època, núm. 1 (Maig 2022), p. 39-58 : il.
Notes a peu de pàgina.

La Quadra de Santes Creus a l'Espluga de Francolí (segles XV-XIX) / Josep M. Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep Maria


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXX (2019-2020) , p. 71-136