português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
CASALS BERGES, QUINTI []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 3
go to page          


1 / 45
select
print

Bookmark and Share
Macià, el president del poble. Origens ponentins i pensament polític / Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré ; pròleg de Jordi Cuixart
Casals Bergés, Quintí


Juneda : Fonoll, 2024
236 p. (Espai Macià, 3) 
ISBN 9788410220171

Una altra manera de llegir i aprofundir sobre la figura política i personal del president Francesc Macià.Una mirada renovadora sobre Macià i la Catalunya del seu temps. Francesc Macià és una persona polièdrica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els orígens i el vincle de Macià amb les Terres de Lleida, cabdals en la seva formació i manera d'actuar, tant en el seu vessant militar com en el polític. Després, el seu gir ideològic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista de la Federació Democràtica Nacionalista, i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Militars ; Presidents de la Generalitat ; Pensament polític ; Conservadorisme ; Nacionalisme ; Republicanisme ; Independentisme ; Alfons XIII d'Espanya
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933)
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Borges Blanques, les ; Catalunya
Cronologia:1859 - 1933
Autors add.:Macià i Farré, Marc ; Cuixart, Jordi (Pr.)
Localització: Universitat Pompeu Fabra; Biblioteca Municipal de Breda; Biblioteca Renaixença (Puigverd de Lleida)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Eixample de Lleida per la Corda de Gardeny i el Portal de Sant Antoni, actual barri Instituts - St. Ignasi / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 92-99 : il. (Arquitectura i urbanisme
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article revisarem la urbanització del Barri Instituts - Sant Ignasi des de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida en la dècada de 1860-1870 a l'actualitat. Prèviament situarem la zona com a una partida medieval de l'Horta de Lleida coneguda amb el nom de Corda de Gardeny. Després, revisarem la seva urbanització al voltant del primer eixample de la ciutat de Lleida, desenvolupat entre 1890 i 1920, per acabar amb les darreres reformes de la segona meitat del segle xx, que li han donat el seu aspecte actual.


Matèries: Urbanisme ; Eixamples ; Muralles ; Barris ; Estructura urbana
Àmbit:Lleida
Cronologia:1860 - 2000; 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424871
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Centre d'Estudis Comarcals del Segrià al servei de la comarca / Lluís Llavero, Quintí Casals
Llavero, Lluís


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 44 (desembre 2022), p. 4-5 : il. (coneguem els centres d'estudis


Matèries: Centres d'estudis locals
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Àmbit:Segrià
Cronologia:2012 - 2022
Autors add.:Casals Bergés, Quintí
Accés: https://www.frontissa.cat/documents/frontissa.cat/revistes/frontissa-44.pdf [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis del cooperativisme a les terres de Lleida (els casos de les comarques del Segrià i les Garrigues) / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 55-56 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la creació del món cooperatiu agrari a Catalunya, centrantnos en els casos de les comarques de les Garrigues i el Segrià. En ambdós casos es copsa la mateixa dinàmica de fundació, molt limitada cronològicament als anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que en va ser promotora. Altrament, l'evolució del cooperativisme agrari va ser molt diferent a partir de l'època franquista, mantenint-se gairebé inalterat a les Garrigues i evolucionant a formes més complexes capitalistes al Segrià.


Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Cooperatives agràries ; Cooperativisme ; Sindicats agrícoles ; Associacions pageses ; Agricultura
Àmbit:Segrià ; Garrigues
Cronologia:1902 - 1923
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412262
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gran casa de Vallmanya : estructures familiars, econòmiques i polítiques / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 177-187 : il. (Annex
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la casa de Vallmanya, pertanyent a la família Macià Lamarca, des d'una vessant social, econòmica, familiar i política. També avaluarem com aquesta casa, envoltada d'una gran finca de 3.700 hectàrees, fou una de les més emblemàtiques de la zona, sobretot quan, amb l'arribada de l'aigua en 1910, va poder regar-ne una part important. Llavors, va passar de ser una finca d'esbarjo, molt adient per a la caça i descansar, a una residència habitual del president de la Generalitat Francesc Macià Llussà, acompanyat de la seva família.


Matèries: Cases ; Explotacions agràries ; Famílies ; Estiueig ; Polítics ; Propietaris agraris ; Arquitectes ; Enginyers
Matèries: Lamarca i Quintana, Agapit (1821-1897) ; Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) ; Macià-Lamarca, família
Matèries:Casa Vallmanya
Àmbit:Vallmanya - Alcarràs
Cronologia:[1876 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412282
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Tranquil Taller de Frederic Castells Ballespí i la seva influència en els inicis del Republicanisme Catalanista a Lleida (1875-1882) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 149-157 : il. (Política
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article s'estudia la fundació i vida d'una associació poc coneguda a la Lleida del segle xix: el Tranquil Taller. Aquest col·lectiu fou, a més, un promotor del republicanisme catalanista a Lleida de la mà del metge Frederic Castells, el seu únic president. Inspirat en els ideals de Valentí Almirall, alguns dels seus socis van participar en el Primer Congrés Catalanista i sembraren a Ponent el catalanisme, tot i que la història posterior els va oblidar.


Matèries: Associacions polítiques ; Republicanisme ; Catalanisme ; Metges ; Restauració ; Vida política
Matèries: Castells i Ballespí, Frederic (1851-1897)
Matèries:Tranquil Taller de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1875 - 1882
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/397065
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Esquivando la corrupción : la remuneración del diputado y la cuestión de las incompatibilidades en España (1812-1933) / Gemma Rubí Casals, Quintí Casals Bergés
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 22 (2021) , p. 525-547 (Estudios. España) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

En el present article, els autors tracen un estudi pioner sobre la remuneració dels parlamentaris espanyols en l'època contemporània (1808-1933). Aquest treball de llarga anàlisi permet recórrer l'evolució de la legislació i analitzar els debats principalment centrats en la qüestió de les incompatibilitats. Partint d'una situació inicial en què els diputats de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal (1808-1823) cobraven unes dietes per representació, es va passar a l'adopció del sistema polític liberal censatari, que, exceptuant el Sexenni Democràtic (1868-1874), va durar fins a 1890, en què només participaven els majors contribuents i el càrrec de diputat es va considerar un honor que havia de ser exercit de manera gratuïta. Aquesta concepció va canviar amb l'arribada de la II República i l'adopció d'un sistema democràtic universal, que garantia els drets polítics de tots els ciutadans i la necessària retribució dels diputats.


Matèries: Corts generals ; Diputats a Corts ; Liberalisme ; Restauració ; República espanyola II ; Drets civils i polítics ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1812 - 1933]
Autors add.:Casals Bergés, Quintí
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8179610
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 45
select
print

Bookmark and Share
El Poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió / per Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 137-147

Bibliografia.



Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Administració local ; Finances municipals ; Poder local ; Decret de Nova Planta ; Vida política ; Regidors ; Càrrecs públics ; Corregiments
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1707 - 1766]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Municipal de Vila-rodona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Siscar d'Agramunt : una família d'erudits al Parlament espanyol del segle XIX / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 33 (2019) , p. 130-143 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Inclou annexos. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Polítics ; Parlamentaris ; Famílies ; Genealogia
Matèries: Siscar, família ; Siscar Calderón, Ramon de (1792-1850) ; Siscar i de Montoliu, Ramon de (1830-1889)
Àmbit:Agramunt ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/364978
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Lluita pel poder a Lleida entre Romà Sol Mestre i Joan Rovira Agelet : una pugna amb transcendència política en la Mancomunitat de Catalunya (1914-1920) / per Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 159-187
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Romà Sol i Joan Rovira lluitaren pel poder a Lleida entre 1917 i 1920. Afiliats al Partit Liberal, tingueren un paper decisiu en l'elecció del president de la Mancomunitat la tardor de 1917, moment en el qual Sol presidia la institució per la mort de Prat de la Riba i Ro-vira era presentat pels liberals dinàstics i els republicans com a candidat a la presidència davant Puig i Cadafalch, de la Lliga Regionalista. En la votació, alguns diputats liberals i republicans, com ara Sol, votaren per Puig i Cadafalch, que guanyà i continuà la política autonomista de Prat, que s'oposava a la provincialista de Rovira. Seguidament, Sol ingressà a les files de la Lliga i Rovira radicalitzà el discurs centralista a Lleida.


Matèries: Restauració ; Mancomunitat de Catalunya ; Vida política ; Poder polític ; Poder local ; Polítics ; Partits polítics
Matèries: Sol i Mestre, Romà (1870-1951) ; Rovira i Agelet, Joan (1868-1920)
Matèries:Lliga Regionalista ; Partit Liberal
Àmbit:Lleida
Cronologia:1914 - 1920
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369045
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 45
select
print

Bookmark and Share
El Carlisme a Lleida durant el Sexenni Democràtic (1868-1875) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 155-193

Bibliografia i fonts.

En el present treball analitzarem el carlisme a la província de Lleida durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la seva biografia col·lectiva. En aquest periode es poden distinguir dues fases contrastades. En el primer periode (1869-1872), després de la caiguda d'Isabel II, els carlistes aposten per la via legal per intentar aconseguir el poder a través de les eleccions; però els progressistes, que controlaven el govern, eren partidaris d'introduir una nova dinastia i els perjudicaren fins al punt d'excloure'ls dels òrgans de govern. En la segona fase (1872-1875), els carlins van prendre la decisió d'aixecar-se de forma armada per tercer cop al segle XIX per aconseguir que el pretendent Borbó que creien legítim assolís la Corona espanyola.



Matèries: Sexenni Democràtic ; Carlisme ; Partits polítics ; Oposició política ; Tradicionalisme ; Vida política ; Eleccions generals 1869 ; Eleccions generals 1871 ; Clergues ; Pensament polític ; Església ; Insurrecció ; Guerra carlina III
Àmbit:Lleida, província ; Lleida
Cronologia:1868 - 1875
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Pilarín Bayés (Vic); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); Biblioteca Joan Margarit de Sant Just Desvern; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); Bibliobús Pedraforca (Berguedà); B. Municipal (Gironella)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 45
select
print

Bookmark and Share
Catalunya dins l'Espanya centralista (1624-2019) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Ediciones de la Universitat de Lleida, 2019
558 p. : map. ; 24 cm (Espai/Temps, 75) 
ISBN 9788491441526

El llibre ens condueix, a partir d'un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l'anàlisi dels orígens de l'actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d'una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l'estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d'hora, es materialitzarà. L'autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania). (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Edat contemporània ; Vida política ; Govern central ; Nacionalisme ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1624 - 2019
Autors add.:Universitat de Lleida
Localització: Universitat de Lleida; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Quan el meu poble va deixar de ser-ho? / Ariadna Serra Garra
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 5 (2018) , p. 27-36 : il. (Geografia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, comunicacions, econòmics i culturals), hem dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l'oest; 5) la Séquia de Pinyana; 6) l'aiguabarreig del Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de partida per definir l'espai de la comarca i la gent que hi habita.


Matèries: Medi geogràfic ; Patrimoni natural ; Patrimoni cultural ; Demografia ; Agricultura ; Paisatge ; Comarques
Àmbit:Segrià
Cronologia:[2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350566
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Lleida : una identitat contemporània bicefàlica / Quintí Casals Bergés
Casals Berges, Quintí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 2-4 : il. (Temes-1
Notes.


Matèries: Ciutats ; Poder local ; Vida política ; Lleidatanisme ; Societat urbana ; Divisió territorial
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1833 - 1931]
Accés: https://www.irmu.org/download/plecs/editions/plecs172_5c597cc6721ad.pdf [Exemplar complet]
https://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/360565
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El acceso de las mujeres a la Universidad en España : el caso de las primeras universitarias leridanas (1882-1920) = Access of Women to the University in Spain : the Case of the First University Women in Lleida (1882-1920) / Quintí Casals
Casals Berges, Quintí


En: Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija. Madrid. Vol. 20, núm. 2 (2017) , p. 273-301 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Abstracts en castellà i anglès.

En el present article estudiem els casos específics de les primeres universitàries lleidatanes que coneixem com a paradigmàtics de l'accés de les dones a la universitat a Espanya a la fi del segle XIX i primeres dècades del XX. Els àmbits d'estudi són Medicina, Farmàcia i Filosofia i Lletres. Mitjançant la comparació de les biografies d'aquestes primeres universitàries lleidatanes busquem paral·lelismes que expliquin com en una ciutat petita com Lleida, es va donar la circumstància que sorgissin algunes de les pioneres espanyoles en els citats camps d'estudi.


Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Dona ; Història de la dona ; Educació de la dona ; Legislació ; Estudiants ; Biografia ; Diccionari biogràfic
Matèries:Universitat de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1882 - 1920
Accés: https://doi.org/10.20318/cian.2017.3943
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 45
select
print

Bookmark and Share
Guia de Ponent : 16 rutes per descobrir les Terres de Lleida / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Pagès, 2018
320 p. ; 21 cm (Trajectes, 5) 
ISBN 9788413030128

La guia, a banda de ser una proposta de descoberta del sud de la província de Lleida, és un inventari del seu excel·lent patrimoni. És una guia orientada a informar sobre el terreny amb precisió, obeint el desig d'acompanyar el visitant, però també una guia que destaca punts bàsics, raonats en la seva entitat, de cada divisió del territori acotat. En diu l'escriptor Josep Vallverdú, al pròleg, "els atractius d'una guia com aquesta seran molts per al lector, el del país perquè descobrirà moltes, moltes realitats que no li havien estat abans revelades, i el visitant de fora perquè aquest sí que veurà obrir-se progressivament un ventall de belleses i riqueses naturals i històriques i, a més a més, descobrirà la fortalesa humana d'una identitat i caràcter que desconeixia. (Editorial).



Matèries: Guies generals ; Guies monumentals ; Patrimoni cultural
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola Normal femenina de Lleida : les primeres directores fins a Pepita Úriz Pi (1885-1936) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 58-69 : il. (Pedagogia
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article fem una anàlisi de l'Escola Normal Femenina a Lleida des de la seva creació en 1885 fins al començament de la Guerra Civil a Espanya (1936). En aquest repàs fem una nòmina del personal que dirigí l'escola i les seves principals docents, centrantnos, sobretot, en les figures de Lilia Heras, directora de 1887 a 1927, i Pepita Úriz, directora en temps de la República (1931-1934) com els dos models pedagògics contraposats que lluiten en l'escola i Catalunya per imposar el seu model educatiu.


Matèries: Ensenyament primari ; Ensenyament de la pedagogia ; Escoles de mestres ; Dona ; Ensenyament de la dona ; Personal directiu ; Professores ; Guerra civil espanyola
Matèries: Uriz i Pi, Josepa (1883-1958)
Àmbit:Lleida
Cronologia:1885 - 1936
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332624/423404
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Primeres universitàries lleidatanes (1882-1920) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 64-78 : il. (Gènere
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

En el present article estudiem els casos específics de les primeres universitàries lleidatanes que coneixem com a paradigmàtics de l'accés de la dona a la universitat a Espanya a la fi del segle xix i primeres dècades del XX. Els àmbits d'estudi són Medicina, Farmàcia, Magisteri, Filosofia i Lletres i Dret. Mitjançant la comparació de les biografies d'aquestes primeres universitàries lleidatanes busquem paral·lelismes que expliquin com, en una ciutat petita com Lleida, es va donar la circumstància que sorgissin algunes de les pioneres espanyoles en els esmentats camps d'estudi.


Matèries: Ensenyament superior ; Universitats ; Educació de la dona ; Història de la dona ; Treball de la dona ; Biografia ; Diccionari biogràfic ; Dona
Matèries: Lois i López, Maria (1896-1933) ; Rossinach Pedrol, Zoe (1894-1973) ; Rossinach Pedrol, Pau (18??-19??) ; Montull Roser, Maria del Carme (1897-1980)
Matèries:Universitat de Lleida
Àmbit:Lleida ; Borges Blanques, les ; Cervera
Cronologia:1882 - 1920
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/317727
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 45
select
print

Bookmark and Share
La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016
414 p. : quadres ; 27 cm (Xicar. Llibres d'història, 3) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788416452101

La invasió francesa de 1808 provocà l'aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori espanyol. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d'institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les juntes provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials. La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L'anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l'elecció dels diputats catalans a Corts. L'estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d'esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l'origen del poder liberal de l'Espanya contemporània. (L'autor).



Matèries: Guerra del Francès ; Poder polític ; Juntisme 1808-1814 ; Diputats provincials ; Institucions polítiques ; Corts de Cadis ; Corts generals ; Diputats a Corts ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Polítics ; Prosopografia
Matèries:Junta Superior de Defensa de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1808 - 1814
Autors add.:Fontana i Làzaro, Josep (Pr.)
Autors add.:Institut d'Estudis Ilerdencs ; Diputació de Lleida
Localització: Universitat de Lleida; UAB: Sibhil·la; B. Institut d'Estudis Ilerdencs


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 45
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Eleccions parlamentàries a la Lleida liberal, 1810-1868 : Segona part: l'època isabelina (1845-1868) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 36-45 : il. (Història
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'agafaran tots els diputats que representaren la circumscripció de Lleida al Parlament espanyol i s'analitzaran totes les seves característiques (condició social, professió, dades econòmiques, nivell d'estudis, ideologia i participació política). Després s'agruparan en diverses variables (per sectors econòmics, riquesa, estudis, etc.) per arribar a les conclusions que defineixin la tipologia del diputat lleidatà dels primers 2/3 del segle XIX. Finalment, es compararan aquestes dades amb la resta de Catalunya i Espanya per veure si a Lleida se seguien uns paràmetres similars als de la resta de l'Estat.


Matèries: Revolució liberal ; Isabel II d'Espanya ; Eleccions ; Parlamentaris ; Diputats a Corts ; Senadors ; Vida política
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:1845 - 1868
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/304160/393875
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 3
go to page          

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3