El Carlisme a Lleida durant el Sexenni Democràtic (1868-1875) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, QuintíEn:
172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 155-193
Bibliografia i fonts.
En el present treball analitzarem el carlisme a la província de Lleida durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la seva biografia col·lectiva. En aquest periode es poden distinguir dues fases contrastades. En el primer periode (1869-1872), després de la caiguda d'Isabel II, els carlistes aposten per la via legal per intentar aconseguir el poder a través de les eleccions; però els progressistes, que controlaven el govern, eren partidaris d'introduir una nova dinastia i els perjudicaren fins al punt d'excloure'ls dels òrgans de govern. En la segona fase (1872-1875), els carlins van prendre la decisió d'aixecar-se de forma armada per tercer cop al segle XIX per aconseguir que el pretendent Borbó que creien legítim assolís la Corona espanyola.
