Mossèn Ballarín retorna al Santuari / Aleix Calle i Padullés
Calle Padullés, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 44-49 (Articles) 

Avui, dia 1 de setembre de 2023, 103 anys després del seu naixement, gairebé 30 anys de la seva marxa de Queralt i havent transcorregut set anys de la seva partença d'aquest món a l'altre, amb aquest bust que col·loquem, amb aquestes paraules que hem escoltat, amb els records de cadascun de nosaltres, entreteixits amb l'enyor i l'estimació, i amb el ball del qual gaudirem a continuació, per fi el Reial Santuari de Santa Maria de Queralt fa justícia i ret homenatge a aquell que va ser el seu capellà i el seu custodi durant tres dècades, Josep Maria Ballarín i Monset.

A propòsit d'Orson Welles / Jaume Duran Castells
Duran Castells, Jaume


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 50-53 (Articles) 

Quan a finals de 1964 Orson Welles aterrava a Catalunya per enregistrar una bona part del film Campanades a mitjanit (Falstaff - Chimes at Midnight, 1965), aquest prolífic director, actor i guionista estatunidenc ja havia estrenat oficiosament nou llargmetratges, i col·laborat com a actor, narrador i demés en prop d'una trentena d'altres films o tipus de produccions anàlogues.

Orson Welles a Berga, ara fa 60 anys / Quirze Grifell Sala
Grifell i Sala, Quirze


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 54-56 (Articles) 

Mossèn Josep Armengou i Feliu, en la seva Crònica menuda de la ciutat de Berga, el dia 10 d'octubre de 1964 anota: "Ahir el cafè Dansa era ple de gom a gom. Hi havia l'artista de cinema Orson Welles, que roda una pel·lícula a Cardona. Han vingut per veure si instal·la part del personal a l'hotel del castell d'ací.".

Els Escobet, Berga segles XVI-XIX / Joan Escobet Casals
Escobet Casals, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 8-21 : il. (Dossier. Històries familiars) 
Notes.

Els Escobet, Berga s. XVIXIX: nou generacions de fusters.

La Família Safont / Lluís M. Bosch i Safont
Bosch i Safont, Lluís M.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 40-49 : il. (Dossier. Històries familiars) 
Notes.

"Venim de França". Últimament havia sentit a una part de la família aquesta afirmació sense cap argument de records històrics. Es quan he fet l'arbre genealògic que ho he pogut confirmar. Partint del meu avi vaig retrocedir en el temps gràcies a les eines que utilitzem els genealogistes, començant per la informació personal familiar -les partides del Registre Civil-, i el resultat ha estat la troballa d'un primer migran arribat a Berga, el protagonista de la nostra història Francesc Safont, un gascó de Plasac.

Més que fotografies



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 50-51 : il. (Dossier. Històries familiars) 

Berga i el seu entorn a la tardor de l'Edat Mitjana / Pol Navarro Costa
Navarro Costa, Pol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 64-68 : il. (Articles) 
Notes.

A partir dels diferents contractes que conté el protocol estudiat, desgranarem com era Berga i el seu voltant a les acaballes de l'Edat Mitjana: les relacions entr els veïns, l'articulació del territori a partir de Berga com a eix vertebrador, les diferents. capes socials existents i els diferents nuclis de població que existien en aquest territori, entre d'altres.

Tres balls de gegants i nanos retrobats / Lluís Gual i Gasull
Gual i Gasull, Lluís


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 69-75 : il. (Articles) 
Notes.

Arran de l'enregistrament del CD Lambert: La Patum de Berga que hem promogut des de la Cobla Berga Jove, he pogut localitzar tres balls de gegants i nanos vells que s'havien interpretat, abans de 1936, a la Plaça de Sant Pere.

Els Murals urbans de Berga : autoria, objectius i futur / Maria Capdevila Bajona
Capdevila Bajona, Maria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 76-77 : il. (Tribuna jove) 
Resum del treball presentat a l'Institut Guillem de Berguedà.

La poca estimació cap a les pintures urbanes és el primer incentiu d'aquest treball, ja que les obres murals ben fetes tenen un fort impacte social que no s'hauria d'oblidar o menysprear. No és un treball amb una hipòtesi de partida especialment marcada. L'he desenvolupat amb la idea de descriure a fons els murals de la meva ciutat, Berga, i amb la principal finalitat de conèixer els motius i els artistes que hi ha darrere el pinzell. Alhora, he volgut observar, a través d'enquestes i entrevistes, les diverses opinions i visions que aquest art té. D'aquesta manera pretenc fer que el lector s'aproximi a un art mal entès i pugui entendre la seva importància.

Queralt i els Rasos de Peguera, dos exemples de no-dinamització del turisme a Berga / Ramon Felipó i Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 165-174

Bandolers, sometent i un fogatge / Lluís Maria Bosch i Safont
Bosch i Safont, Lluís Maria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 57-61 : il. (Artícles) 

Víctor Balaguer, Pablo Parassols, Josep Coroleu, Josep Pella i Forgas, Celestino Barallat i Falguera, Joan Serra i Vilaró, Joan Fuster, Joan Reglà, Josep Iglésies, Núria Sales, Xavier Pedrals, Xavier TorresSsans... varis autors han escrit sobre els tres temes del present anunciat. No és l'objecte d'aquest estudi aprofundir-hi però sí que podem saber de primera mà un conegut esdeveniment històric de finals del segle XVI gràcies a una Acta notarial que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i que tracta precisament d'accions relacionades.

Un Ventall autografiat per Ramon Vinyes / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 62-65 : il. (Artícles) 
Bibliografia i notes.

Pretenem ara explicar una de les col·laboracions que Vinyes va fer als anys 20 i 30, en unes exposicions de ventalls autografiats per escriptors que serviren per finançar diferents causes. Si bé podem conèixer aquesta activitat per les publicacions coetànies que se'n van fer, ens és ara molt interessant poder presentar un d'aquests ventalls -poema de Vinyes inclòs- que ens ha arribat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà a través de la família Bastardas.

Sant Climent de la Torre de Foix (o de Vallcebre) / Ramon i Jaume Corominas i Camp
Corominas i Camp, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 70-71 : il. (Artícles) 

Aquesta església la trobem documentada per primera vegada l'any 983 en l'acta de consagració de l'església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, formant part de la gran dotació que aquest important monestir tenia aleshores. Aquesta donació la feren els comtes de Cerdanya amb la presència dels seus fills, entre els quals hi figura l'Oliva, el que alguns anys després esdevindria comte del Berguedà i també del Ripollès. L'any 894, quan es consagra l'església de Sant Miquel, depenent també del monestir, l'abat Sunifred cedí aquesta església de Sant Climent a aquest nou temple.

Sobre Jaume Cascalls i el carrer de les Canals de Berga / Montserrat Aymerich Bassols
Aymerich Bassols, Montserrat


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 72-75 : il. (Artícles) 

Torno a recordar a Jaume Cascalls -escultor de primera fila que tal vegada hauria de ser més conegut i valorat per la ciutat de Berga- l'obra del qual va ser en bona part destruïda per l'acció humana. No és la meva intenció equiparar l'obra cascalliana amb el patrimoni arquitectònic i històric del casc antic de Berga. Tan sols assenyalar que qualsevol llegat, petit o gran, amb un valor artístic, arquitectònic, patrimonial o històric és digne de ser conservat.

Itinerario descriptivo de Cataluña / Arxiu Familiar Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 76 : il. (Història gràfica) 

50 anys de vida poètica; anàlisi i interpretació de l'obra d'Agustí Ferrer i Gasol / Xavier Perera Ferrer
Perera Ferrer, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 78-79 : il. (Tribuna jove) 

En el meu treball de recerca he volgut restar fidel als ideals que compartíem amb el meu avi. És per això que la millor manera de representar-ho és en forma d'homenatge al llegat que va deixar. Aquesta investigació ha estat una oportunitat única per a mi, ja que he pogut connectar amb la meva família i esprémer la meva passió per la poesia. El meu objectiu principal va ser crear una antologia a partir d'una preselecció de tota l'obra d'Agustí Ferrer. A més a més, realitzar una anàlisi dels seus poemes i extreure les conclusions més importants per a mi i que, partir d'aquí, em permetés començar a escriure la meva pròpia poesia, fent una certa al·lusió a l'estil i la forma de les obres del meu avi. El resultat final ha estat una antologia que no només representa l'obra del meu avi, sinó també la meva pròpia veu com a poeta.

Les Nenes del Parc. Colònia Escolar permananent de muntanya de Berga (1932-1939) / Martí Boneta i Carrera, Jordi Ortega i Tous
Boneta i Carrera, Martí


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
151 p. : il. ; 25 cm (Esplendor) 
ISBN 9788419736437

L'estiu del 1932, l'anomenat "Pavelló de Suècia" es va aixecar a Berga com la nova Colònia Permanent de Muntanya provinent de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Un cop acabat l'esdeveniment, el govern nòrdic va decidir cedir la construcció a l'Ajuntament de Barcelona en suport de la seva política en pro dels infants. Una part la van destinar a la colònia amb noms d'indrets emblemàtics del Berguedà i una altra, a una gran sala polivalent on escoltaven molta música i feien teatre. El pavelló de fusta, amb la torre triangular, ocupava un extrem de l'antic Parc del Pla de l'Alemany de Berga. La colònia es complementava amb l'edifici d'obra on hi havia les habitacions i el menjador. La Colònia de Berga, juntament amb altres iniciatives de l'Ajuntament de Barcelona, tenia la finalitat d'atendre la gran quantitat d'infants de Barcelona que vivien en unes condicions de salut deplorables. Però també va tenir un vessant educatiu innovador que va portar a la pràctica unes metodologies renovadores. Les "nenes del parc" com les anomenava la gent de Berga , a part de les activitats més usuals, tenien responsabilitats a la colònia. (Editorial).

Cinc generacions endolcint Berga : els Dorna-Pujol de Berga / Montse Subirana Malaret, text ; Ramon Vilalta, fotografia
Subirana Malaret, Montse


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 35 (tardor-hivern 2023), p. 18-21 : il. (Retrat de família) 

Una Carta escrita per Marcel·lí Massana / Rosa M. Massana
Massana i Ribas, Rosa M.


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 104 (juny 2002), p. 27 (Història) 

Història gràfica d'una línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona / Marc Rodríguez Feijas
Rodríguez Feijas, Marc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 14-17 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans disposava des del 1924 d'una línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona i que recorrerem gràficament a continuació des de la mirada dels mateixos viatgers.