L'Arribada de la impremta als Països Catalans : 550 anys de les Trobes / Antoni Furió
Furió i Diego, Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 5-7 (Articles) 

Una Premsa guarnida e quatre sorts de letreria [.] per lo offici de stamper. Els primers temps de la impremta a Barcelona (1473-1520) : impressors i llibres / J. Antoni Iglesias-Fonseca
Iglesias i Fonseca, Josep Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 115-146 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La introducció de la impremta a Barcelona, el 1473, suposa l'arribada a la ciutat d'un col·lectiu important de professionals d'aquest nou art, molts d'ells d'origen alemany, els noms i la producció editorial dels quals coneixem força bé gràcies a la documentació coetània (cancelleresca, eclesiàstica, notarial i municipal) i la bibliografia sobre aquest tema elaborada durant la darrera centúria (edició de facsímils d'alguns dels incunables més destacats, històries sobre el llibre i l'edició, repertoris documentals, tipobibliografies, etc.). L'estudi destaca les principals aportacions fetes i els recursos necessaris per a conèixer la història del llibre imprès a Barcelona en el període incunable i postincunable (1473- 1520).

Núria Sales i Folch (1933-2023) en el record / Joan Pons Alzina
Pons i Alzina, Joan


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 195-197 (Obituaris) 

Crises and Transformation in the Mediterranean World. Lessons from Catalonia / [ressenya de] Carles Manera Erbina
Blasco Martel, Yolanda


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 201-206 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Crises and Transformation in the Mediterranean World. Lessons from Catalonia / Jordi Catalan Vidal (Ed.) : Palgrave Macmillan, 2023

Revolució Industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context : XVII Curs d'Història monetària hispànica / [ressenya de] Yolanda Blasco-Martel
Blasco Martel, Yolanda


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 212-214 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Revolució Industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context : XVII Curs d'Història monetària hispànica / Albert Estrada-Rius (coord.). Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2013

Salvador Seguí. El colós de l'anarquisme / [ressenya de] Marc Macià Farré
Macià i Farré, Marc


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 215-217 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Salvador Seguí. El colós de l'anarquisme / Jordi Martí Font (Ed.). Tarragona : Lo Diable Gros Edicions, 2021

Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936 / [ressenya de] Jordi Planas
Planas, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 218-220 (Ressenyes) 
Notes.
Ressenya de:
. Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936 / Raimon Soler-Becerro i Josep Tort Miralles. Olèrdola : Ateneu Mogenc Fem Poble ; Ajuntament d'Olèrdola, 2022

Fermances de censals : les raons dels avals personals en el deute rural a la Vall d'en Bas (segle XVI) / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 5-36 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

L'anàlisi microhistòrica ens permet mirar d'entendre les raons d'una forma específica de solidaritat entre els pagesos de mas: l'aval en els censals. En el cas de la Vall d'en Bas al segle xvi, la motivació més freqüent són els lligams familiars i el veïnatge. Molt majoritàriament, els avals es concedeixen entre iguals, famílies que tenen un estatus i una evolució patrimonial similar. Per al mas, haver concedit avals genera un coixí de favors deguts i representa una inversió en consideració social. Hi ha també avaladors desiguals. Masos sòlids busquen fermadors per reduir l'exposició de béns propis en el seu deute, i pressionen els veïns en circumstàncies difícils. A la inversa: masos endeutats poden ser avalats per famílies molt benestants, que busquen així prestigi en el si de la comunitat.

Autoorganització i suport mutu: el comú i la Universitat d'Altafulla al segle XVII / Carlos Terrón Vasco
Terrón Vasco, Carlos


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 37-60 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

L'estudi dels organismes de govern local de les comunitats rurals catalanes del segle xvii ha estat poc estudiat fins avui dia. En aquest article s'analitzen els motius d'aquest oblit, tant les mancances documentals com els enfocaments interpretatius. Per comprovar fins a quin punt es pot arribar en l'estudi d'aquests organismes, es pren com a exemple el comú i la Universitat d'Altafulla, i s'analitzen dos aspectes fonamentals d'aquests òrgans locals: l'autoorganització i el suport mutu. Aquests dos aspectes s'examinen partint de dues de les seves manifestacions: les assemblees de veïns i les compres conjuntes de grans. Contra aquest vessant interpretatiu, el present treball pretén elaborar un estat de la qüestió sobre les relacions entre gremis tèxtils i activitat protoindustrial a les darreries de l'època moderna. Amb les contribucions més recents dels estudis gremials i de la protoindustrialització sobre la taula, el nostre estudi compara aquestes relacions en diversos àmbits europeus i traça una realitat que transcendeix aquests esqueme.

Una Proposta de separatisme català francòfil : la proclamació de la República Catalana peninsular de Díaz Capdevila i la Lliga Nacionalista Catalana (París, gener de 1922) / Josep Pich Mitjana, Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta Casas
Pich i Mitjana, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 87-113 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Els principals objectius de l'article són estudiar el contingut i l'abast d'una fins ara desconeguda proposta de separatisme català francòfil, i posar-lo en relació amb el desenvolupament inicial del moviment independentista català. L'article aporta informació sobre un personatge pràcticament oblidat: Llucià Trinitat Díaz Capdevila, qui impulsà i dirigí des de 1903 a París la Lliga Nacionalista Catalana (LNC), adherida a la Unió Catalanista, així com també els Republicans Socialistes Catalans (RSC). El gener de 1922 publicà un manifest on declarava la independència de la Catalunya peninsular, com a base d'un projecte federal "francoibèric", o fins i tot "retornar a França per pacte autonòmic federatiu". Informà de la declaració d'independència i la constitució del govern provisional tant el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, com la premsa i les principals associacions catalanistes.

"Termina el fiscal pidiendo." : La repressió franquista sobre els comitès de control obrer de les indústries col·lectivitzades: el cas de General Motors Peninsular / José Montiel Pastor
Montiel i Pastor, José


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 115-135 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

A partir de la documentació dels tribunals militars estudiem la repressió sobre el comitè obrer de la General Motors Peninsular, empresa automobilística col·lectivitzada el juliol de 1936. En una primera part farem un seguiment de les seves activitats durant la guerra per, a continuació, analitzar la repressió exercida sobre membres i col·laboradors: abast, mètodes, funcionament, objectiu i conseqüències. L'estudi d'aquest cas il·lustra perfectament la brutalitat del cop descarregat sobre el moviment sindical, un pas més en l'objectiu d'erradicar qualsevol rastre del període republicà.

Les Institucions i les classes dirigents catalanes, un llarg camí fins a la culminació d'inicis del XVIII / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 139-160 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Les institucions catalanes, d'arrels medievals, són el pal de paller i veu de les aspiracions transversals de la societat catalana, la qual es va enfrontar repetides vegades amb la monarquia. S'ofereix una interpretació de la dinàmica: institucions, classes dirigents i aspiracions transversals de la societat catalana des del segle xv fins a la desaparició de les institucions públiques de Catalunya amb el Decret de Nova Planta.

Canvis i conflictes en el món rural català (segles XVIII-XIX) : Onze estudis d'història econòmica i social / [ressenya de] Julie Marfany
Marfany, Julie


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 163-165 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Canvis i conflictes en el món rural català (segles XVIII-XIX) : Onze estudis d'història econòmica i social*xJaume Torras Elias. Girona : Documenta Universitària, 2021

Vins, aiguardents i caves : la comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII-XIX) / [ressenya d']Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 166-168 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Vins, aiguardents i caves / Josep Colomé-Ferrer; Jordi Planas y Raimon Soler-Becerro (coords.). la comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII - XIX) : Universitat Rovira i Virgili ; Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2022

La Superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) / [ressenya de] Llorenç Ferrer Alós
Ferrer i Alós, Llorenç


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 169-171 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) / Gemma Tribó Traverí : Edicions del Llobregat, 2021

Francesc Cambó : l'últim retrat: El polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions / [ressenya de] Francisco Romero Salvadó
Romero Salvadó, Francisco J.


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 172-174 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions / Borja de Riquer. Barcelona : Edicions 62, 2022

Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) / [ressenya de] Conxita Mir Curcó
Mir i Curcó, Conxita


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 175-179 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) / Enric Pujol i Casademont, Josep Santesmases i Ollé (Eds.). Barcelona : Diputació de Barcelona, 2019

La Tierra es vuestra. La reforma agraria : un problema no resuelto. España: 1900-1950 / [ressenya de] Rafael Serrano García
Serrano García, Rafael


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 180-182 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Tierra es vuestra. La reforma agraria : un problema no resuelto. España: 1900-1950 / Ricardo Robledo Hernández. Barcelona : Pasado y Presente, 2022

Hi va haver germanies a Catalunya? : l'evolució política del Principat entre 1516 i 1523 / per Àngel Casals
Casals, Àngel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 73-90 (Les Germanies: noves perspectives) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

En aquest article, s'exposen els problemes socials i polítics que hi va haver a Catalunya als anys 1519-1522 per plantejar els vincles que va tenir amb les Germanies de Mallorca i València. La presència reial a Catalunya i la celebració de les Corts el 1519 van cohesionar la classe dirigent. Tot i això, els conflictes de bàndols locals i la pressió fiscal van crear tensions que no es poden relacionar amb els fets paral·lels de Mallorca i València.

Els Cambrers de La Alianza : treball i societats obreres a la Barcelona d'inicis del segle XIX / per Manel Masó Ponz
Masó Ponz, Manel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 91-114 (Articles miscel·lanis) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

Entre 1897 i 1919 la Societat de cambrers, La Alianza fou cabdal en la construcció de l'ofici a Barcelona. No hi havia marc laboral establert, la patronal era combativa i l'ofici molt precari: nivells elevats de desocupació, moltes hores de treball diàries, cap festa setmanal, salaris baixos, propina humiliant i fort intrusisme. Malgrat tot, els cambrers crearen una societat prestigiosa. Confeccionaren l'organització política i econòmica, uns serveis com ara, el d'ocupació, la Germandat o La Quinta de Salud i van facilitar la comunicació, culturització i socialització dels socis a partir d'una revista o d'un local social sobre el qual gravitava bona part de la vida social.