português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
FUNDACIO NOGUERA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 13
ir a la página                         


1 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Manual de Siurana (1229-1239) / [Ignasi J. Baiges i Jardí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
407 p. ; 24 cm (Acta notariorum Cataloniae, 29) 
Bibliografia. Índex. Text en català i llatí.
ISBN 9788413032344

A Catalunya detectem la presència de notaris i de documentació notarial pròpiament dita des de mitjan segle XII, si deixem a part els rogataris que feien les funcions de notaris en els segles anteriors a la recepció del dret romà i dels usos sorgits entorn de l'Escola de Glossadors de Bolonya. La presència d'aquest material ha facilitat l'elaboració d'estudis sobre l'activitat de diverses notaries catalanes del segle XIII (Alcover, Terrassa i Vic, entre altres) i presentar l'edició de les notes, les imbreviaturae, que van redactar els seus detentors en aquesta època primerenca de la implantació del notariat a Catalunya. Si des del segle IX, la presencia majoritària d'escrivans vinculats a l'Església (levites, preveres, ardiaques, monjos, etc.) contrasta amb l'escassa activitat de laics fent les funcions de rogataris (generalment identificats com a laicus o per la seva professió, com és el cas d'algun iudex o magister), a partir de la segona meitat del segle XII aquests escrivans començaran a adaptar-se a la nova realitat, tot iniciant la seva transformació vers el notari públic, un professional investit de la fe pública per part de qui tenia la potestat de conferir-la. De la mateixa manera, l'escriptura, la carta altmedieval, amb un discurs documental vehiculat per la Llei Gòtica, esdevé l'instrumentum publicum, amb l'adaptació del seu formulari als nous corrents jurídics i a les noves figures contractuals que exigia la realitat econòmica i social del moment. Un dels canvis més significatius en l'activitat dels notaris catalans és la presència molt primerenca -a partir de la década dels anys vint del segle XIII- dels primers llibres de notes: Un d'aquests primers llibres és el més antic de la notaria de Siurana, l'únic que es conserva d'aquesta centúria. (Editorial).


Matèries: Arxius notarials ; Notaris ; Fonts documentals ; Edat mitjana
Àmbit:Siurana de Prades - Cornudella de Montsant
Cronologia:1229 - 1239
Autors add.:Baiges i Jardí, Ignasi Joaquim (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/29-MANUAL-DE-SIURANA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Ramon Llull; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona (1039-1241) / estudi i edició a cura de Irene Brugués, Núria Jornet-Benito i Coloma Boada (directors) ; Carme Muntaner, Jordi Casals



Barcelona : Fundació Noguera, 2019
608 p. ; 24 cm (Diplomataris, 78) 
Bibliografia. Índexs. Conté: L'arxiu de Santa Clara de Barcelona / Núria Jornet-Benito, Irene Brugués i Coloma Boada - El productor: Santa Clara de Barcelona ; El fons i la col·lecció de pergamins ; Les actuacions arxivístiques - El monestir a través de la col·lecció de pergamins / Núria Jornet-Benito - La fundació i l'enclavament urbà ; La primera comunitat ; Els vincles devocionals -- Bibliografia -- Edició diplomàtica / Irene Brugués i Carme Muntaner ; Jordi Casals (textos hebreus) ; Normes de transcripció i edició ; Les fonts ; Taula d'abreviatures ; Documents ; Índex d'antropònims i topònims / Coloma Boada i Irene Brugués.

El present treball no és el diplomatari d'aquest monestir, sinó que, com el seu títol indica,és el diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona entre dues dates concretes, el 1039, any del primer pergamí de la col·lecció, i el 1241. S'optà pel 1241 com una data significativa per a la història del monestir, ja que fou l'any de la mort del papa Gregori IX i del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, dos actors amb un paper molt destacat en la fundació i assentament d'aquesta primera comunitat de clarisses en terres catalanes. Així, doncs, edita tan sols aquells documents que formen (o han format) part de la col·lecció de pergamins del fons d'aquest monestir, i no altres documents dins el mateix marc cronològic referents a Santa Clara de Barcelona, però conservats en altres arxius, fons o suports. (FN).


Matèries: Diplomataris ; Edat mitjana ; Monestirs ; Convents ; Manuscrits ; Pergamí ; Arxius eclesiàstics ; Arxius monacals ; Documentació eclesiàstica
Matèries:Convent de Santa Clara de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1039 - 1241
Autors add.:Brugués, Irene (Ed.) ; Jornet i Benito, Núria (Ed.) ; Boada, Coloma (Ed.) ; Muntaner i Alsina, Carme ; Casals, Jordi
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/78-DIPLOMATARI-DE-SANTA-CLARA_final.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
2 vols. (978 pàgines) : taules genealògiques ; 24 cm (, Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788413031156 (oc)
ISBN 9788413030937 (v. 1)
ISBN 9788413031149 (v. 2)

El primer volum d'un treball madur i complex, que està estructurat en dues parts, la primera de les quals està dedicada a les institucions pròpies, generades pel territori de Girona durant el període objecte d'anàlisi, i la segona se centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. El segon i darrer volum d'aquest complet treball es centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. Ens trobem davant d'una obra ambiciosa, rellevant, ben dissenyada, ben documentada, ben dirigida i ben escrita. (FN).


Matèries: Finances públiques ; Finances municipals ; Impostos municipals ; Administració local ; Vida política ; Institucions polítiques ; Elits locals ; Poder local ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:1345 - 1445
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E79-Llibre.pdf
https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E80-Llibre.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Argenteres de Falset (1342-1358) : gestió, control i registre de l'explotació minera i metal·lúrgica de la plata a la Catalunya medieval / Albert Martínez i Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
435 p. : il. ; 25 cm (Estudis, 81) 
Aquesta monografia ha estat publicada gràcies a l'adjudicació de la XXVI Beca Notari Raimon Noguera (2016), en la modalitat d'Història Medieval. Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413031347

El llibre recull bona part del contingut i les conclusions de la recerca que va donar lloc a la tesi doctoral titulada "Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358): regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset, la qual va ser defensada a la Universitat de Lleida el 18 de setembre del 2014 i guardonada amb el premi extraordinari de doctorat del curs 2015/2016 en l'àmbit d'Història, Història de l'Art i Història Social a la mateixa universitat. En ell s'estudia l'activitat d'una manera global, des de l'extracció del mineral fins a l'obtenció del metall noble, durant el període en què l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou va ser comte de les Muntanyes de Prades: des del 1342 fins al 1358. Una època en què l'explotació de l'argent va adquirir especial rellevància. (FN).


Matèries: Indústria minera ; Edat mitjana ; Indústria del metall ; Mines de plata ; Creixement econòmic ; Règim senyorial ; Noblesa ; Barons ; Explotacions mineres
Matèries: Pere I d'Empúries (1305-1381) ; Ribagorça, comte de
Àmbit:Falset ; Prades, serra de
Cronologia:1342 - 1358
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E81-Llibre.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat de Girona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer segle dels Jerònims a Catalunya : Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) / Carles Díaz Martí
Díaz Martí, Carles


Barcelona : Fundació Noguera, 2019
416 p. ; 24 cm (Estudis, 82) 
Bibliografia.
ISBN 9788413031491

Els jerònims tingueren una implantació pobra a Catalunya. Tan sols comptaren amb dos monestirs masculins, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393-1835) i Sant Jeroni de Montolivet / Murtra (1413-1835), i un de femení, Sant Maties. Aquest feble arrelament és la causa de la falta d'atenció historiográfica. Aquest treball es fruit de diversos estudis previs i ve a analitzar tots els aspectos de la vida d'aquests monestirs durant el primer segle d'implantació a Catalunya. El capítol inicial analitza les fites de l'establiment dels jerònims a Catalunya (fundació dels dos monestirs, intents de fusió, integració a l'orde dels jerònims), i els seguùents es focalitzen en àmbits específics: els religiosos (origen, entrada i arrelament), l'organització i l'activitat de la comunitat (càrrecs, funcions, personal contractat), l'economia (patrimoni i principals benefactors) i la construcció dels dos cenobis. Clou el text una aproximació cronològica, que integra tots els aspectes anteriors. (FN).


Matèries: Ordes religiosos ; Monestirs ; Edat mitjana ; Administració de l'església ; Propietat eclesiàstica
Matèries:Jerònims ; Monestir de la Vall d'Hebron de Barcelona ; Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona
Àmbit:Barcelona ; Badalona ; Catalunya
Cronologia:1393 - 1500
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E82-Llibre.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Llibres de privilegis i canalars de Mataró (1294-1819) / edició a cura de Jesús Rodríguez Blanco, Alexis Serrano Méndez



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2020
725 p. ; 24 cm (Llibres de privilegis, 16) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.
ISBN 9788413032184
ISBN 9788413032191

Compilació dels privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779). El privilegi atorgat per Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1419 és a la base de la constitució del primer embrió de govern o d'autogovern municipal mataroní. I, a la vegada, és un bon exemple per entendre, o explicar, què eren o què entenem per privilegis (reials, però no només) durant les edats mitjana i moderna. Com la majoria de privilegis reials, el del 1419 conté tota una sèrie de capítols o articles, tretze en concret, amb concessions o prerrogatives que el monarca atribuí als mataronins, entesos en el sentit ampli d'habitants del terme del castell de Mataró. Mataró aconseguí, el 20 de març del 1702, el privilegi de ciutat, una de les grans fites de la nostra història local. Com en altres indrets, aquests privilegis eren recollits en compilacions, volums que s'havien designat, tradicionalment, com a llibres de privilegis i canalars, mot que, en català antic, significa calendari i que, per tant, designa, en aquest context, aquells fets o dates assenyalades de les quals es volia, o calia, conservar memòria. (FN).


Matèries: Drets i privilegis ; Privilegi local ; Administració local ; Administració reial ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Fonts documentals
Àmbit:Mataró
Cronologia:1294 - 1819
Autors add.:Rodríguez Blanco, Jesús (Ed.) ; Serrano Méndez, Alexis (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/16-PRIVILEGIS-DE-MATARO_all.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat de Girona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps / Xevi Camprubí i Pla
Camprubí i Pla, Xevi


Barcelona : Fundació Noguera, 2018
639 p. : il. ; 24 cm + 1 disc d'ordinador (Estudis, 75) 
Bibliografia. Conté en el cd: Annexos: Catàleg de la premsa publicada a Barcelona - Repertori d'obres no periodístiques.

L'origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l'aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d'aquell segle, gràcies a l'acció d'uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s'organitzava l'estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral·lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període.


Matèries: Indústria editorial i impremta ; Impressors ; Biografia ; Premsa ; Premsa diària ; Periodisme ; Oficis ; Vida quotidiana ; Edat moderna
Matèries: Figueró, Rafael (1642-1726)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1642 - 1726]
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://hdl.handle.net/10803/129516
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Pública Arús (Barcelona); Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).


Matèries: Diplomataris ; Arxius capitulars ; Catedrals ; Documentació eclesiàstica ; Edat mitjana ; Bisbes ; Jaume I el Conqueridor ; Pere II el Gran
Matèries: Ponç de Torrella, Bisbe ; Bernat d'Olivella, Bisbe
Matèries:Catedral de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1212 - 1272
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Ed.) ; Tuset, Josep M. (Ed.) ; Pica, Manel (Ed.) ; Rovira Rafecas, Montserrat (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/76 DIPLOMATARI CAT TORTOSA I_marca.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Memorial dels infants : edició crítica d'una font per a l'estudi de la infància a la Barcelona del segle XV / Salvatore Marino ; presentació d'Ignasi J. Baiges Jardí ; estudi introductori de Salvatore Marino, Daniel Piñol, Teresa Vinyoles
Marino, Salvatore


Barcelona : Fundació Noguera, 2019
168 p. ; 24 cm (Estudis, 77) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413030784

La publicació del Memorial dels infants de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona posa a l'abast dels estudiosos una font de primera mà per a l'estudi de la història hospitalària a la ciutat de Barcelona, i es mostra, una vegada més, la capacitat d'aquesta ciutat, de les seves institucions i els seus representants de posar-se al capdavant de les reformes hospitalàries que exigia la societat barcelonina de principis del segle XV, contemporàniament al que s'estava produint a altres ciutats europees com Siena, Florència, París, Milà o Nàpols. L'estudi previ a l'edició del Memorial ressalta el paper de l'escriptura com a eina fonamental per a la conservació, custòdia i gestió de la documentació que va generar l'Hospital. Ben aviat va sorgir la necessitat d'elaborar unes ordinacions per regular l'exercici, el correcte funcionament dels diferents serveis, la documentació que s'hi produïa, les obligacions dels oficials i treballadors, en definitiva, i en paraules dels autors, "ordenar de forma eficaç tot allò que era necessari per a l'organització de l'Hospital". Hi ha una clara voluntat de control de totes les activitats dutes a terme i de totes les persones involucrades, entre les quals les criatures que eren deixades a les seves portes, autèntiques protagonistes del Memorial i de molta altra documentació notarial. (Fundació Noguera).


Matèries: Manuscrits ; Fonts documentals ; Hospitals ; Reglaments ; Infància ; Baixa edat mitjana ; Orfes ; Establiments benèfics
Matèries:Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Baiges i Jardí, Ignasi J. (Pr.) ; Piñol i Alabart, Daniel ; Vinyoles i Vidal, Teresa Maria
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/77 MEMORIAL DELS INFANTS_2.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Inventari de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle XX, (1901-1940). Volum IX / per Lluïsa Cases i Loscos



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2019
622 p. ; 24 cm (Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 37) 
Referències bibliogràfiques. Índexs.
ISBN 9788413031330

Com es feu amb el segle XIX, en què es tallà en el 1862 -any de promulgació de la Llei orgànica del notariat-, tampoc en aquest cas s'ha dividit el segle XX per la meitat i s'ha optat pel tall cronològic més coherent del final del período bèl·lic de 1936-1939. I també com en els dos volums anteriors, es descriuen els protocols de Badalona, localitat que, tot i formar districte propi des de la demarcació notarial de 1983, cal incloure-la dins el de Barcelona, perquè així es considerà en la primera demarcació de 1866 i per fidelitat al principi segons el qual un canvi en la demarcació no ha de comportar en cap cas la remoció física de la seva documentació.


Matèries: Inventaris ; Arxius notarials ; Protocols notarials ; Notaris ; Edat contemporània ; Restauració ; República espanyola II
Matèries:Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Badalona
Cronologia:1901 - 1940
Autors add.:Cases i Loscos, M. Lluïsa
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/37 PROTOCOLS DE BARCELONA_op.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 247
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516) : un port mediterrani sota la influència del primer tràfic negrer / Ivan Armenteros
Armenteros Martínez, Iván


Lleida : Pagès, 2015
IV, 491 p. : il., gràf. ; 24 cm (Estudis, 71) 
Bibliografia. A coberta i a portada: Fundació Noguera.
ISBN 9788499757025



Matèries: Comerç d'esclaus ; Ports ; Esclavisme ; Ferran II el Catòlic ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Economia ; Societat
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1479 - 1516
Autors add.:Fundació Noguera
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Catàleg dels protocols del districte de la Bisbal d'Empordà / per Marc Auladell i Agulló, Immaculada Costa i Viarnés, Sílvia Mancebo i Garcia, Santi Soler i Simon, amb la col·laboració de Jordi Turró i Anguila



Barcelona : Fundació Noguera, 2017
2 vols. (1456 pàgines) ; 24 cm (Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 35-36) 
ISBN 9788499759241
ISBN 9788499759180 (vol. 1)
ISBN 9788499759197 (vol. 2)

El districte notarial de la Bisbal d'Empordà va ser creat el 1866, amb la primera demarcació notarial espanyola. En ella s'assignaven al districte notarial baixempordanés otze notaries corresponents a nou poblacions del districte judicial: tres a la Bisbal d'Empordà, tres a Sant Feliu de Guíxols i una a Begur, Calonge, Llagostera, Palafrugell, Pals i Torroella de Montgrí. Tanmateix, el nombre de notaries fixat el 1866 és molt inferior al de les notaries històriques que van funcionar en aquest territori i de les quals s'ha conservat documentació. El districte notarial de la Bisbal d'Empordà reuneix vint-i-set notaries històriques. Els registres més antics d'algunes d'aquestes daten del segle XIII, el de l'aparició de la institució notarial a Catalunya. Per odre d'antiguitat de la documentació conservada, en son: Palamós (1287), Torroella de Montgrí (1298), Palafrugell (1301), Cruïlles (1302), Monells (1304), Sant Feliu de Guíxols (1307), Rupià (1309), la Bisbal d'Empordà (1315), Calonge (1320), la Vall d'Aro (1322), Foixà (1327), Ullà (1327), Peratallada (1332), Corçà (1334), Sant Sadurní (l'actual Sant Sadurní de l'Heura, 1336), Palau-sator (1342), Ullastret (1351), Vulpellac (1356), Santa Pellaia (1382), Púbol (1432), Parlavà (1460), Castell d'Empordà (1475), Pals (1514), Fitor (1597), Begur (1617) i Torrent (1631); i l'escrivania de la Província Marítima de Palamós, activa entre el 1751 i el 1881, dedicada al registre i protocol dels fets judicials i extrajudicials de la gent de mar o de marina. Dels fons notarials històrics, dipositats actualment a l'Arxiu Històric de Girona, el de la Bisbal és, després del districte de Girona, el més important quant a nombre de volums, amb més de nou mil cinc-centes unitats, i cronol·lògicament comprèn el llarg període que s'estén entre les últimes dècades del segle XIII els primers anys del segle XX. Volum I: Begur, La Bisbal d'Empordà, Calonge, Castell d'Empordà, Corçà, Cruïlles, Fitor Foixà, Monells, Palafrugel. Volum II: Palamós, Palau-sator Pals, Parlavà, Peratallada, Púbol Rupià, Santa Pellaia, Sant Feliu de Guíxols, Sant Sadurní de l'Heura Torrent Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, La Vall d'Aro, Vulpellac, Província de Marina de Palamós.


Matèries: Arxius notarials ; Catàlegs ; Notaris
Àmbit:Baix Empordà ; Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:[1200 - 1950]
Autors add.:Auladell i Agulló, Marc ; Costa i Viarnés, Immaculada ; Mancebo i Garcia, Sílvia ; Soler i Simon, Santi ; Turró i Anguila, Jordi (Col·l.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/35 PROTOCOLS DE LA BISBAL EMPORDA Ibis.pdf
http://www.fundacionoguera.com/libros/36 PROTOCOLS DE LA BISBAL EMPORDA IIbis.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona / estudi i edició a cura de Gaspar Feliu i Montfort



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2016
2 vols. (1338 p.) ; 24 cm (Textos i documents, 59-60) 
Notes. Bibliografia.
ISBN 9788499757544 (o.c.)

La Taula de Canvi de la Ciutat de Barcelona, creada l'any 1401, va ser el primer banc públic d'Europa. Va generar una gran quantitat de llibres comptables o auxiliars d'aquests, dels quals s'han conservat fins a un total de 940 unitats, custodiades a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l'Ardiaca). Però per l'etapa fundacional i els primers segles, quan la institució va ser més important per a la vida econòmica de Barcelona i del conjunt de Catalunya, només se n'han conservat uns pocs volums. En concret, per tot el segle XV, només set volums. Tot i la desgràcia hi ha el consol que entre els llibres conservats del segle XV hi ha alguns dels primers llibres majors produïts entre 1402 i 1407. No és gaire, però permet fer un tast del funcionament de la Taula, de les característiques del seu sistema comptable, del seu paper com a banc públic i com a finançador del municipi, a més del servei que prestava a la població, tant assegurant els dipòsits dels diners temporalment no disponibles, (per litigi, per condicions interposades o perquè estaven destinats a un ús posterior) com també donant seguretat als dipòsits voluntaris, afavorits per l'assegurança que la Ciutat establia sobre els diners dipositats i també per les operacions bancàries que la Taula oferia gratuïtament als seus clients. Només hi havia una funció bancària que la Taula no exercia, la concessió de crèdit, que reservava al municipi. (FN).


Matèries: Taula de canvi ; Fonts documentals ; Finances públiques ; Finances municipals ; Bancs ; Sistema bancari ; Llibres de comptes
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1401 - 1500]
Autors add.:Feliu i Montfort, Gaspar (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/PRIMERS LLIBRES TAULA DE CANVI 1.pdf
http://www.fundacionoguera.com/libros/PRIMERS LLIBRES TAULA DE CANVI 2.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa, marquès de Rialp, i el Regomir de Barcelona / Margarita Costa Trost
Costa i Trost, Margarita


Barcelona : Fundació Noguera, 2016
490 p. : il., map. ; 24 cm (Estudis, 74) 
Bibliografia.
ISBN 9788499757674

La historia d'un home i un casal, un personatge i la seva residència familiar, Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa i la Casa Vilana Perlas al Regomir de Barcelona. Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa va ser un dels personatges amb més poder de decisió política a la Catalunya del segle XVIII. Secretari personal del rei Carles III, convertit posteriorment en emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, El marquès de Rialp va intervenir d'una manera fefaent els esdeveniments històrics que varen modelar la Guerra de Successió espanyola, i posteriorment les seves conseqüències a l'exili. La casa o residència familiar del nostre personatge estava situada al bell mig de la ciutat de Barcelona, al barri del Regomir, i se'n conserva gran part del casal original. Ramon Frederic i la casa del Regomir es varen anar transformant, sense perdre mai el lligam que les unia, podent reconèixer en la història d'aquest complex conjunt edilici, la pròpia evolució de la vida del nostre personatge.


Matèries: Biografia ; Noblesa ; Notaris ; Polítics ; Austriacistes ; Guerra de Successió ; Cases ; Palaus ; Carrers
Matèries: Vilana-Perlas i Camarasa, Ramon Frederic de (1663-1741) ; Rialp, Marquès de ; Carles III de Catalunya-Aragó (1685-1740) ; Carles d'Àustria, Arxiduc
Matèries:Carrer del Regomir de Barcelona ; Palau de Vilana-Perlas de Barcelona
Àmbit:Oliana ; Barcelona ; Catalunya ; Viena - Austria
Cronologia:1663 - 1741
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/RAMON FREDERIC VILANA PERLAS.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Butllari de Catalunya : documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) / edició a cura de Tilmann Schmidt, Roser Sabanés i Fernández



Barcelona : Fundació Noguera, 2016
3 vols. (2272 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 73-75) 
Bibliografia. Índexs. Text de l'estudi en català i text de les butlles en llatí.
ISBN 9788499757759 (o.c.)
ISBN 9788499757681 (v.1)
ISBN 9788499757698 (v.2)
ISBN 9788499757704 (v.3)

En la llarga època que comprèn el butllari, -més de 200 anys- el papat intervenía en els assumptes estatals de relativa importancia i en aquells altres de tipus social, cultural, polític, militar, i fins i tot en els petits assumptes de relacions amistoses de les famílies de les cases reials, especialment en l'àmbit del dret familiar i matrimonial. Tot plegat serveix per a conèixer la posició adoptada per la Santa Seu en els diferents moments i matèries en què la seva opinió era requerida. Perquè el papa no era només una autoritat eclesiàstica i espiritual sinó també secular i política, el butllari, que conté les butlles papals originals en els arxius de Catalunya, esdevé com una síntesi de la història de l'Església i dels territoris de la Corona d'Aragó a més d'una eina imprescindible per als investigadors de l'època. Trobaran, a més de la transcripció del text original, el regest de cadascun dels documents. El primer volum abasta les butlles papals del segle XIII: D'Innocenci III (1198) a Benet XI (1304). El volum II compren les butlles del Papat d'Avinyó: de Climent V (1305) a Gregori XI (1377). El volum III compren les butlles del Cisma d'Occident: d'Urbà VI (1378) a Benet XIII (1417) i el Concili General de Constança.


Matèries: Diplomataris ; Documentació eclesiàstica ; Butlles ; Edat mitjana ; Papes ; Arxius eclesiàstics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1198 - 1417
Autors add.:Schmidt, Tilmann (Ed.) ; Sabanés Fernández, Roser (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/73 BUTLLARI I.pdf
http://www.fundacionoguera.com/libros/74 BUTLLARI II.pdf
http://www.fundacionoguera.com/libros/75 BUTLLARI III.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notaris carlins a Catalunya (1833-1840) / Joan-Xavier Quintana i Segalà
Quintana i Segalà, Joan Xavier


Barcelona : Fundació Noguera, 2016
240 p. ; 24 cm (Estudis, 73) 
ISBN 9788499757612

Els notaris, a catalunya, esdevingueren la peça clau de l'ordenament polític de l'Antic Règim, ja exercissin en institucions públiques locals, en jutjats, en juntes corregimentals, en l'exèrcit, o bé actuessin entre privats. El principal objectiu d'aquest treball és analitzar la funció que desenvoluparen molts dels escrivans i notaris posicionats a favor de Carles Maria Isidre de Borbó en el decurs de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) -o Guerra dels Set Anys- a Catalunya. Al mateix temps, aquest estudi pretén trencar amb el tòpic que relaciona la professió notarial amb el liberalisme polític. (FN).


Matèries: Notaris ; Biografia ; Guerra carlina I ; Carlisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1833 - 1840
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/NOTARIS CARLINS A CATALUNYA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomatari de Santa Maria de les Franqueses, 1075-1298 / edició a cura de Javier Escuder



Barcelona : Fundació Noguera, 2016
505 p. ; 24 cm (Diplomataris, 72) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499757667

Recull de més de 300 documents del monestir cistercenc, la comunitat femenina de les Franqueses, entre els rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i el Segre. L'autor en fa l'estudi històric i presenta els documents cronològicament. La documentació més antiga data de 1075, tot i que el monestir no comença a generar-ne fins al 1186. El darrer document transcrit data de l'any 1298. (FN).


Matèries: Monestirs ; Ordes religiosos ; Religioses ; Edat mitjana ; Diplomataris ; Documentació eclesiàstica ; Manuscrits ; Arxius monacals
Matèries:Monestir de Santa Maria de les Franqueses ; Cistercencs
Àmbit:Balaguer
Cronologia:1075 - 1298
Autors add.:Escuder Sánchez, Javier (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/DIPLOMATARI DE SANTA MARIA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomatari de Pere el Gran. 2 : relacions internacionals i política exterior (1260-1285) / edició i estudi a cura de Stefano M. Cingolani



Barcelona ; [Lleida] : Fundació Noguera : Pagès, 2015
835 p. ; 24 cm (Diplomataris, 68) 
Índexs toponímic i onomàstic. Bibliografia. Text en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499756226

Aquest segon volum del diplomatari, recull documents relatius a la política exterior i a les relacions internacionals procedents dels registres de la Reial Cancelleria; s'hi inclouen també els documents procedents d'un qüern conservat al fons Varia de Cancelleria. Es publiquen ordenats: relacions amb la Corona de Castella, amb el regne de Mallorca, amb el regne de Navarra,amb el regne de Portugal, d'Anglaterra,França ,amb Carles d'Anjou, amb els diferents estats i nobles italians, amb el papat, amb el món musulmà i altres relacions més esporàdiques. (FN).


Matèries: Pere II el Gran ; Corona d'Aragó ; Monarques ; Diplomataris ; Cartularis ; Epistolari ; Relacions internacionals ; Política exterior ; Diplomàcia ; Fonts documentals ; Manuscrits ; Catàlegs
Àmbit:Catalunya ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1276 - 1285]
Autors add.:Cingolani, Stefano Maria (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/68 DIPLOMATARI DE PERE EL GRAN.pdf
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Llibre segon d'inventaris i encants del notari de Tarragona Bernat Gendre : (1579-1612) / edició a cura d'Isabel Companys Farrerons i Montserrat Sanmartí Roset



Barcelona : Fundació Noguera, 2015
691 p., [4] f. de làm. : il. col. ; 24 cm (Textos i documents, 58) 
Bibliografia.
ISBN 9788499756813

Aquest segon llibre d'inventaris i encants del notari de Tarragona Bernat Gendre pertany, juntament amb el primer, a l'apartat de llibres especials del seu fons - custodiat a l'AHT. Aquest llibre ens permet seguir l'evolució del món urbà, religiós, econòmic i social tarragoní durant el darrer quart del segle XVI i començaments del XVII. (FN).


Matèries: Arxius notarials ; Inventaris ; Notaris ; Edat moderna ; Desenvolupament urbà ; Comerç ; Edificis ; Economia ; Pràctica religiosa ; Societat
Matèries: Gendre, Bernat
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1579 - 1612
Autors add.:Companys i Farrerons, Isabel (Ed.) ; Sanmartí i Roset, Montserrat (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/58 INVENTARIS I ENCANTS II.pdf
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 247
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer llibre d'inventaris i encants del notari de Tarragona Bernat Gendre : (1577-1597) / edició a cura d'Isabel Companys Farrerons i Montserrat Sanmartí Roset



Barcelona : Fundació Noguera, 2015
735 p., [4] f. de làm. : il. col. ; 24 cm (Textos i documents, 57) 
Bibliografia.
ISBN 9788499756806

El primer llibre d'inventaris i encants del notari de Tarragona Bernat Gendre pertany, juntament amb el segon (1579/1612), a l'apartat de llibres especials del seu fons - custodiat a l'AHT. Aquest llibre ens permet seguir l'evolució del món urbà tarragoní durant el darrer quart del segle XVI, en coincidència amb el regnat de Felip II de Castella i les prelatures d'Antoni Agustín i Albanell i Joan Terès i Borrull, sota els papats de Gregori XIII, Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII. Ressegueixen diferents edificis urbans, i ens introdueixen també en el context comercial i laboral de l'època, oferint-nos els preus de venda i la identitat dels diversos i nombrosos adquirents. S'hi reflecteixen alhora esdeveniments com les diverses epidèmies de pesta al camp de Tarragona, o les noves construccions i obres de la ciutat. (FN).


Matèries: Arxius notarials ; Inventaris ; Notaris ; Edat moderna ; Desenvolupament urbà ; Comerç ; Edificis ; Epidèmies ; Societat
Matèries: Gendre, Bernat
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1577 - 1597
Autors add.:Companys i Farrerons, Isabel (Ed.) ; Sanmartí i Roset, Montserrat (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/57 INVENTARIS I ENCANTS I.pdf
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 13
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3