português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
TESIS DOCTORALS []
References found:
2537   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 127
go to page                         


1 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Establiment d'un nou orde monàstic a la Catalunya medieval : Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) [Fitxer informàtic] / Carles Díaz Martí ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Bages i Jardí]
Díaz Martí, Carles


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Hernando Delgado, Josep; Bages i Jardí, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2017
1 recurs electrònic (1158 p.)

Els jerònims foren un moviment monàstic d'origen eremític que nasqué al regne de València l'any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l'estudi global d'aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l'any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s'ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d'administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d'altres. S'ha estructurat en tres blocs fonamentals que n'abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l'exterior. Aquest darrer capítol s'ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d'aquests tres grans capítols s'ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l'establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L'estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges.


Matèries: Tesis doctorals ; Ordes religiosos ; Monestirs ; Baixa edat mitjana
Matèries:Jerònims ; Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ; Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona
Àmbit:Sant Genís dels Agudells - Barcelona ; Vall d'Hebron - Barcelona ; Badalona ; Catalunya
Cronologia:1393 - 1500
Autors add.:Hernando Delgado, Josep (Dir.) ; Bages i Jardí, Ignasi J. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/461156
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Francisco Solanes: teoria política i pràctica de govern a Nàpols durant el virregnat austríac (1707-1734) [Fitxer informàtic] / Neus Ballbé i Sans ; [dirigida per: Joaquim Albaresa i Salvadó]
Ballbé i Sans, Neus


[Barcelona] : Universitat Pompeu Fabra, 2017
Dirigida per: Albareda i Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats, 2017
1 recurs electrònic (535 p.)

Francisco Solanes fou un dels màxims exponents del cos de juristes catalans que, a cavall dels segles XVII i XVIII i, sobretot, en el context de la guerra de Successió, vetllà pel manteniment de l'ordenament jurídic propi del Principat de Catalunya. Enviat a Nàpols com a agent de l'arxiduc Carles d'Àustria tot just conquerit el regne, continuà la seva carrera judicial i política en terres italianes, mostrant sempre una fidelitat absoluta als dos principis que van marcar la seva carrera: l'escrupolosa observança del dret i la fidelitat al príncep, que ja havia posat a bastament de manifest en la seva teoria política, exposada a El Emperador político y política de emperadores. La seva carrera institucional, desenvolupada en dues circumstàncies polítiques ben diferents, permet analitzar una trajectòria coherent i de conviccions fermes, reflex d'una generació de juristes compromesos amb els principis de la justícia, del bé comú i del compliment de la llei.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Juristes ; Dret ; Política ; Guerra de Successió ; Exili ; Austriacistes
Matèries: Carles III de Catalunya-Aragó (1685-1740) ; Solanes, Francisco ; Carles d'Àustria, Arxiduc
Àmbit:Catalunya ; Nàpols - Itàlia
Cronologia:1707 - 1734
Autors add.:Albareda i Salvadó, Joaquim (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/404616
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Primer catalanisme a les terres de l'Ebre : Francesc Mestre i Noè [Fitxer informàtic] / Maria Mestre i Pratdepàdua ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer]
Mestre i Pratdepàdua, Maria


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (392 p.)

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d'Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d'aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L'escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l'alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d'aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d'enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d'ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les "Veus" de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d'ordre i d'honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d'enteniment i d'implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d'aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d'un imaginari col·lectiu de país, al costat d'Enric Prat de la Riba, i la d'un intent d'encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d'assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l'acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s'ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l'adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d'esperança.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Escriptors ; Periodistes ; Catalanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Premsa local
Matèries: Mestre i Noè, Francesc (1866-1940)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:1866 - 1940
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Situar el hoy en el mañana. Comisiones Obreras en la transición y la democracia 1976-1991 [Fitxer informàtic] / Joan Gimeno i Igual ; [dirigida per: Pere Ysàs]
Gimeno i Igual, Joan


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Ysàs, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (570 p.)

En les pàgines que segueixen m'he aproximat al desenvolupament de les Comissions Obreres durant la transició i la democràcia. Més específicament, la meva recerca ha consistit en historitzar la transformació experimentada des de la seva condició de moviment sociopolític d'oposició a la dictadura, a la de central sindical confederal o, com ells mateixos van teoritzar durant el període de canvi polític, la construcció d'un "sindicat de nou tipus". En aquest sentit, han estat objecte d'estudi tant l'estructuració i els combats de la central durant la transició com, més tard, els debats estratègics mantinguts - no sempre de manera cordial - i l'acció sindical portada a terme durant les primeres legislatures de governs socialistes. Efectivament, CCOO va jugar un paper destacat en la crisi terminal del franquisme, no obstant això el seu prominent rol, fins i tot en una nova conjuntura marcada pel reflux de la mobilització social i l'articulació d'un marc democràtic, va continuar sent rellevant en el procés de consolidació del nou règim; qüestió que, no obstant això, la historiografia no ha recollit, al meu parer, en la seva justa mesura. La història que segueix, per tant, és la d'un actor sociopolític de primer ordre i, en aquest sentit, testimoni fonamental d'una època d'importants canvis. D'alguna manera, podríem dir que a la ruptura política amb el règim precedent, va seguir també una ruptura en termes socioeconòmics (i fins i tot culturals), sorra en la qual aquest actor col·lectiu desplegava la seva activitat. De la crisi dels anys setanta - sinònim d'un atur obrer de llarga durada- al procés de "modernització" dels socialistes, Espanya, seguint el deixant d'altres països europeus - encara que des d'un punt de partida diferent - va transitar del marc d'un fordismo (autoritari), a una economia més integrada en el mercat europeu. Integració que, galvanitzada per narratives centrades en la competitivitat, va resultar concomitant als processos de flexibilització i desregulació del mercat laboral, així com de moderació salarial. En un escenari advers però alhora prenyat d'oportunitats, CCOO va tractar de consolidar-se en termes orgànics i institucionals, evitar els fenòmens de disgregació social i proposar les seves alternatives concretes. Procés de unió-building i acció sindical que, llastrat per un desfasament d'almenys tres dècades, ofereix un balanç de llums i ombres, però que resulta, al seu torn, rellevant a fi d'aprehendre aquells anys de transició i consolidació democràtica.


Matèries: Tesis doctorals ; Sindicats ; Transició democràtica ; Vida política ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Sindicalisme
Matèries:Comisiones Obreras : CCOO ; Comissions Obreres de Catalunya : CCOO-CONC
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:1976 - 1991
Autors add.:Ysàs i Solanes, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667964
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Circulació de moneda baiximperial a les ciuitates de Girona i Empúries durant el baix Imperi romà [Fitxer informàtic] / Marc Bouzas ; [dirigida per: Josep Burch i Rius]
Bouzas Sabater, Marc


Girona : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Burch i Rius, Josep. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (1307 p.)

Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d'un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d'on s'elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d'estudis locals com el que aquí plantegem des d'on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l'afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s'aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d'economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l'estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l'emissor s'estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d'imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l'aproximació al tipus d'economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.


Matèries: Tesis doctorals ; Numismàtica ; Moneda ; Metalls ; Emissió de moneda ; Epoca romana ; Baix imperi ; Economia ; Ciutats ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries ; Ciutat romana de Gerunda
Àmbit:Girona ; Empúries - Escala, l'
Cronologia:[200 - 500]
Autors add.:Burch i Rius, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668027
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2537
select
print

Bookmark and Share
Evolución de los cuidados enfermeros en el Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet 1917-2010 / por: Paola Galabany Estragués ; directora: Dra. Roser Valls i Molins
Galbany Estragués, Paola


2011
Dirigida per: Valls Molins, Roser. Universitat de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria, 2011
416 p. : il., gràf., taules ; 30 cm
Programa de doctorado en Ciencias Enfermeras. Referències bibliogràfiques.



Matèries: Tesis doctorals ; Infermeria ; Hospitals
Matèries:Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:1917 - 2010
Autors add.:Valls Molins, Roser (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2537
select
print

Bookmark and Share
Mobilitat residencial, contraurbanització i canvi en l'estructura social de Santa Coloma de Gramenet: un municipi de la primera perifèria metropolitana de Barcelona [Microforma] / Antoni Durà Guimerà ; tesi doctoral dirigida per Maria Dolors Garcia Ramon
Durà i Guimerà, Antoni


: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra
Dirigida per: Garcia Ramon, M. Dolors. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1995
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p.) ; 18 cm (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona
Bibliografia. Índex. A la portada: Departament de Geografia. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 8449003962



Matèries: Mobilitat territorial ; Tesis doctorals ; Urbanisme ; Condicions de vida ; Estructura social ; Població ; Canvi social
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1995]
Autors add.:Garcia Ramon, M. Dolors (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2537
select
print

Bookmark and Share
Procés de treball, treball i estratègies laborals : producció i reproducció en el cas del subsector de la confecció a Santa Coloma de Gramenet / tesi doctoral [de] Pere Jódar Martínez ; directora Teresa Torns Martín
Jódar Martínez, Pere


[1994]
Dirigida per: Torns Martín, Teresa. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, 1994
2 vols., relligats ; 31 cm
Document llistat (fotocòpia). Bibliografia.



Matèries: Indústria tèxtil ; Treball ; Condicions de treball ; Indústria de la confecció ; Economia submergida ; Tesis doctorals
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1986 - 1994]
Autors add.:Torns Martín, Teresa (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2537
select
print

Bookmark and Share
Estudios de utilización de medicamentos en asistencia primaria pediátrica en la ciudad de Santa Coloma de Gramanet / Santiago Gomez Ortiz ; direccion Jose Maria Suñé Arbussa
Gomez Ortiz, Santiago


1985
Dirigida per: Suñé i Arbussà, Josep Maria. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia, 1985
237 f., : taules, gràf. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Farmàcia ; Medicina ; Infància ; Medicaments
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1985]
Autors add.:Suñé i Arbussà, Josep Maria (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Crèdit i morositat a la Catalunya del segle XIV. El cas de la baronia de Llagostera [Fitxer informàtic] / Lluís Sales i Favà ; [dirigida per: Pere Ortí Gost]
Sales i Favà, Lluís


[Girona] : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2019
1 recurs electrònic (777 p.)

La present tesi doctoral es proposa analitzar el crèdit privat estès entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, alhora, perseguir la morositat. El cas d'estudi escollit és la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. La base documental principal per a la investigació és la sèrie notarial conservada per aquest territori, i també els registres de la cort del batlle jurisdiccional. En primera instància s'exploren les fonts, fent especial èmfasi en els registres de la cort. En un segon bloc es presenten els principals productes financers a l'abast de la població del territori, descrivint particularnent les comandes de bestiar, la compravenda finançada de draps i el crèdit censal. Per últim, en el tercer bloc de la tesi s'introdueixen els mecanismes coercitius a través dels quals les senyories jurisdiccionals van donar seguretat jurídica al mercat financer.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Classes populars ; Finances ; Crèdits ; Censal ; Mercat de capitals ; Baronies ; Drets jurisdiccionals ; Senyoria ; Fonts documentals
Àmbit:Llagostera
Cronologia:[1300 - 1400]
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667626
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació als espais i objectes a les cases urbanes de Lleida des del final del segle XIV fins al segle XVI : del món real a la representació de les imatges. Una mirada interdisciplinària des de les fonts documentals per a l'aprenentatge de la història [Fitxer informàtic] / Imma Sánchez i Boira ; [dirigida per Ximo Company, Enric Vicedo i Rius]
Sánchez i Boira, Imma


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Company, Ximo; Vicedo i Rius, Enric. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (1421 p.)

Perseguim conèixer com eren les principals estances que hi havia en una casa als segles XIV-XVI. Desitgem saber com eren els mobles que hi hauríem trobat i les característiques de la resta d'objectes que hi havia. La primera font d'informació són els inventaris i encants que es feren a la ciutat de Lleida i que es conserven a l'Arxiu Capitular d'aquesta ciutat. En segon lloc, hem recorregut a les fonts iconogràfiques. Hem cercat els objectes que són esmentats als documents de Lleida en les representacions que trobem en la iconografia de l'Europa occidental. Recorrem a la pintura realitzada a Catalunya, als segles XIV-XVI. Amb tot, som conscients de la necessitat d'ampliar les fonts iconogràfiques amb els models nòrdics i italians si permeten documentar la informació de les fonts escrites. En tercer lloc, també són una font molt útil els objectes que es conserven als museus.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Vida quotidiana ; Estris domèstics ; Mobles ; Cases ; Fonts documentals ; Iconografia ; Art ; Objectes de museus
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1300 - 1600]
Autors add.:Company Climent, Ximo (Dir.) ; Vicedo i Rius, Enric (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667550
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya : 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltas i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltas i Montoro, Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Població ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Demografia ; Pesta Negra ; Crisi de subsistència ; Preus agraris ; Indicadors econòmics ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Priorat de Santa Maria de Meià durant l'Antic Règim [Fitxer informàtic] / Ramon Bernaus i Santacreu, memòria per a l'obtenció del grau de doctorat ; dirigida pel Dr. Enric Vicedo i Rius
Bernaus i Santacreu, Ramon


[Lleida] : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Vicedo i Rius, Enric. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs en línia (642 p.)

L'objectiu de la recerca ha estat aprofundir en el coneixement del priorat de Santa Maria de Meià especialment durant els segles XVII i XVIII, des d'una doble línia d'investigació: a)El Priorat de Meià des de la vessant religiosa i espiritual. Primer hem estudiat el marc geogràfic i històric del Priorat. Seguidament hem estudiat la prelatura nullius de Meià com a institució eclesiàstica durant el segle XVII, i per últim els sínodes celebrats a Meià, per demostrar la incidència que tenia sobre la vida religiosa del territori. b) El prior de Meià com a baró i senyor jurisdiccional. Primer hem estudiat els diversos aspectes de la jurisdicció temporal que el prior de Meià exercia sobre la gent que es trobava sota la seva senyoria. Hem continuat amb les rendes i altres drets senyorials que rebia el prior de Meià dels seus vassalls. Hem estudiat les institucions de govern local als pobles del Priorat, les persones i grups socials, i hem conclòs fent un estudi dels diversos aspectes de l'economia de Meià. Finalment hem estudiat quatre conflictes, dos de la jurisdicció secular i dos més de la jurisdicció eclesiàstica del prior.


Matèries: Tesis doctorals ; Monestirs ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Medi geogràfic ; Església ; Priors ; Règim senyorial ; Drets jurisdiccionals ; Plet jurisdiccional
Matèries:Priorat de Santa Maria de Vilanova de Meià
Àmbit:Vilanova de Meià
Cronologia:[1600 - 1800]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667379
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2537
select
print

Bookmark and Share
La Judería de Besalú : Gerona : siglos XIII al XV : tesis doctoral / realizada bajo la dirección del Dr. David Romano Ventura ; [por] Manuel Grau Monserrat
Grau Monserrat, Manuel


1975
Dirigida per: Romano, David. Universidad de Barcelona. Facultad de Filología, 1975
2 vols. (518, 600 f.) : gràf., taules ; 30 cm



Matèries: Tesis doctorals ; Jueus ; Barris ; Aljama ; Edat mitjana
Àmbit:Besalú
Cronologia:[1200 - 1500]
Autors add.:Romano, David (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Edició crítica, traducció i estudi de l'Ars gromatica siue Geometria Gisemundi [Fitxer informàtic] / Ricard Andreu Expósito ; tesi doctoral codirigida pels doctors: Cándida Ferrero i Oriol Olesti
Andreu i Expósito, Ricard


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2013
Dirigida per: Ferrero Hernández, Cándida; Olesti i Vila, Oriol. Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
1 recurs electrònic (128 p.)

Aquesta tesi presenta la primera edició crítica completa del tractat de Gisemund sobre l'art gromàtica o geometria, realitzada a partir dels testimonis directes (manuscrits Ripoll 106, ACA i París BN 8812) així com les fonts indirectes conegudes en què es basà el seu autor (bàsicament obres del Corpus Agrimensorum Romanorum, la Geometria I de Pseudoboeci i Orosi). L'edició es presenta amb els habituals praefatio, stemma codicum i conspectus notarum redactats en llatí i un complet aparat crític amb indicació de les fonts directes, les edicions anteriors i les fonts indirectes corresponents a cada passatge, així com de les variants textuals en totes les fonts. S'acompanya d'una traducció catalana amb notes aclaratòries, presentada en format d'edició bilingüe, i va precedida d'una introducció i estudi del seu contingut. En aquesta introducció s'explica la història de la transmissió del text, els anteriors estudis i edicions parcials de l'obra i el procés d'edició. També en aquest apartat es fan algunes aportacions al respecte del seu contingut en quatre aspectes fonamentals: 1- L'aportació de l'obra al coneixement del C.A.R. 2- Una nova visió sobre la qüestió de les Casae Litterarum. 3- Una anàlisi del contingut històric de la Discriptio Hispaniae. 4- Algunes observacions sobre la llengua i l'estil de Gisemund.


Matèries: Tesis doctorals ; Literatura ; Manuscrits ; Còdexs ; Monestirs ; Alta edat mitjana
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Bibliothèque nationale de France
Àmbit:Ripoll ; França
Cronologia:[1100 - 1200]
Autors add.:Ferrero Hernández, Cándida (Dir.) ; Olesti i Vila, Oriol (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/123200
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Obra de Manuel i Francesc Tramullas en l'art català del segle XVIII. Estudi i catàleg [Fitxer informàtic] / Anna Trepat Cespedes ; [dirigida per: Rosa M. Subirana Rebull]
Trepat Céspedes, Anna


2018
Dirigida per: Subirana Rebull, Rosa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (645 p.)

Aquesta investigació reconstrueix la trajectòria vital i professional de Manuel i Francesc Tramullas, dos dels pintors més rellevants del segle XVIII català. La monografia dedicada a la vida i obra d'ambdós germans insereix la seva activitat en el panorama històric, artístic i cultural de la Barcelona del segle XVIII i s'emmarca en la pràctica de la pintura des del principi fins a les darreries del segle XVIII. L'estudi al voltant de les seves monografies permet recórrer, des d'una visió interna i personalitzada, l'evolució dels canvis socials que va patir l'ofici de pintor des de la lluita iniciada pel seu mestre Antoni Viladomat fins a l'establiment de l'Acadèmia de Tres Nobles Arts per part de Manuel i Francesc Tramullas, juntament amb la formació i activitat dels respectius deixebles també en relació amb l'Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona (1775). La present tesi vol conciliar la imatge individual i al mateix temps comparativa entre Manuel i Francesc Tramullas a fi de visualitzar les diferències entre el recorregut de l'un i de l'altre, i situar la seva activitat en el conjunt de pintors actius a Barcelona al llarg del segle XVIII. Amb relació als seus catàlegs, la nostra investigació exposa cronològicament els treballs que van dur a terme al llarg de la seva trajectòria i té en consideració les desaparegudes i conservades, les peces autògrafes, el treballs documentats i un nombre reduït d'atribuïts. Concretament, l'estudi al voltant de l'obra de Manuel i Francesc Tramullas s'articula a partir de la lectura individual de cada peça on es té en compte la resta de treballs dels respectius catàlegs com també obres d'altres autors relacionades iconogràfica i estilísticament.


Matèries: Tesis doctorals ; Art ; Pintura ; Iconografia ; Barroc ; Pintors ; Biografia ; Catàlegs
Matèries: Tramullas i Roig, Manuel (1715-1791) ; Tramullas i Roig, Francesc (1722-1773) ; Viladomat i Manalt, Antoni, 1678-1755
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Autors add.:Subirana Rebull, Rosa Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667219
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l'església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017) [Fitxer informàtic] / Maria del Mar Rovira i Marquès ; [dirigida per: Rosa M. Subirana Rebull]
Rovira i Marquès, Maria del Mar


2019
Dirigida per: Subirana Rebull, Rosa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (783 p.)

L'objecte de la present tesi és l'estudi històric dels aspectes artístics i arquitectònics que caracteritzaren la casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, en ser concebuda a partir d'uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics en el context artístic català del Set-cents. Així mateix, el treball mostra els resultats de la investigació relacionada amb l'evolució estructural del conjunt per tal d'explicar l'adaptació de l'edifici a les successives modificacions dels seus usos i a l'entramat urbà que l'emparava. Per consegüent, s'han analitzat les circumstàncies relatives al seu establiment el 1703 al Principat, la seva evolució al llarg de tot el segle XVIII i primer terç del XIX, les conseqüències de la secularització d'aquest espai sacre i la seva transformació en conjunt civil entre el 1809 i el 1942, per finalment estudiar el procés d'enderroc del cenobi i la rehabilitació d'un dels seus elements constitutius, el temple de la Casa de la Missió del carrer Tallers, per tal de desenvolupar el procés d'adequació a la nova trama urbana i al culte mercedari. L'estudi de la fundació, del desenvolupament i de les vicissituds que envoltaren l'establiment de les Cases de la Congregació de la Missió a Barcelona, permet donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s'hi conserven i als béns patrimonials mobles que formaren part dels conjunts; així com reconèixer, a través d'aquests casos d'estudi, els condicionants que envoltaren la transformació dels conjunts cultuals de Barcelona en edificis per a ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d'aquestes ocupacions pel que fa a la gestió i conservació del seu patrimoni.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura religiosa ; Barroc ; Ordes religiosos ; Esglésies
Matèries:Mercedaris ; Església de Sant Sever de Barcelona ; Parròquia de Sant Carles Borromeu de Barcelona ; Església de Sant Pere Nolasc de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Raval, el - Barcelona
Cronologia:1703 - 2017
Autors add.:Subirana Rebull, Rosa Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667213
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Visch de mon treball y seguint los amos". Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (Bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) [Fitxer informàtic]
Barquer Cerdà, Arnau


2019
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2019
1 recurs electrònic (329 p.)

A partir de la caracterització de la immigració francesa durant els segles XVI i XVII pel que fa al Bisbat de Girona, les dades obtingudes destaquen una fortíssima presència de l'etiqueta de treballador, principalment entre els immigrants d'origen francès, però en proporcions cada cop més creixents pel conjunt de la població conforme ens introduïm al segle XVII. A partir dels extensos treballs que porta desenvolupant el Centre de Recerca en Història Rural de la Universitat de Girona, hem enfocat les nostres preguntes vers els profunds canvis que va patir el conjunt de relacions socials en el camp català; on hi destaquen processos d'acumulació patrimonial, diferenciació pagesa i sorgiment de nous grups socials, entre ells, el dels treballadors. Un grup la formació del qual esperem haver-ne esclarit les causes i les seves característiques a partir d'estudiar-ne la seva composició, pautes matrimonials i relació amb els mercats de treball, crèdit i de la terra.


Matèries: Tesis doctorals ; Immigració ; Immigrants ; Mercat de treball ; Agricultura ; Estructura agrària ; Treballadors ; Edat moderna
Matèries: Francesos
Àmbit:Girona, diòcesi ; França
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667059
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura visual del món casteller [Fitxer informàtic] / Maria Luisa Gené Rebull ; [dirigida per: Antonio Salcedo Miliani]
Gené Rebull, Maria Luisa


2017
Dirigida per: Salcedo Miliani, Antonio. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (470 p.)

La cultura visual del món casteller: l'art i els castells, es centra en un anàlisi d'aproximació a la visió del fet casteller. Primer des la mirada d'una acció performativa, i després des de l'anàlisi del castell com una obra d'art. Aquesta separació està plantejada per tal d'entendre, què són els castells, més enllà d'una acció en la cultura popular i quina repercussió han tingut en el món artístic. Aquest element popular estava considerat com una tradició, concentrada en la zona de Tarragona. Aquest regionalisme i el component folklòric que se li atribueix, ha provocat una baixa producció artística i una mirada crítica d'aquest sector. Tot i això, hem localitzat treballs d'artistes tant rellevants com Picasso, Anglada- Camarassa, Arranz-Bravo, Antoni Llena, entre d'altres. La justificació de la investigació és donar a conèixer, la interacció mantinguda entre el món casteller i el món de l'art. Per tal d'iniciar aquesta tesi, calia saber i conèixer els antecedents que podien existir, només en teníem dos, Daniel Ventura, un article de l'any 1981, i Antonio Salcedo de l'any 2014. A partir d'aquí vam iniciar la nostra investigació, el resultat de la qual, és la tesi que presentem. Aquesta tesi l'hem distribuït en un total de cinc capítols, on exposem una visió d'un fet que costa definir, però que ha creat, a hores d'ara, una gran expectació i afició. El primer capítol és una interpretació i justificació del fet casteller dins una visió performativa, el segon és el context de temps i espai on s'ha presentat aquesta acció. Un tercer capítol és descobrir a través de les imatges els antecedents dels castells. Un quart capítol és la mirada formal dels castells com una obra d'art. Finalment el cinquè capítol és el recull de les representacions plàstiques que hem pogut trobar. I el qüestionament de la relació entre el món de l'art i el món dels castells.


Matèries: Tesis doctorals ; Castellers ; Art
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2017]
Autors add.:Salcedo Miliani, Antonio (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667075
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2537
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina [Fitxer informàtic] / Mònica Bosch i Portell ; [dirigida per: Rosa Congost]
Bosch i Portell, Mònica


2019
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (786 p.)

Aquest treball estudia com els hisendats, o grans propietaris rendistes, de classe dominant econòmica i social en la societat gironina del segle XVIII, esdevingueren també classe dirigent en el marc de la conformació del nou règim liberal. S'ha realitzat un estudi de cas, l'anàlisi del patrimoni Carles, un dels més importants de la província de Girona al segle XIX, com una manera de focalitzar la visió sobre aquest grup social en els seus diversos àmbits d'actuació: les relacions familiars, la base econòmica i social del seu poder i la seva actuació pública en els medis de sociabilitat i la política local. La font principal del treball ha estat l'arxiu patrimonial de la família Carles, que ha estat complementat amb altres fons (parroquials, notarials, municipals i provincials). La geografia de l'estudi és la regió de Girona, al nord-est català, i la seva cronologia central la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Tesis doctorals ; Agricultura ; Propietaris agraris ; Llibres de comptes ; Arxius familiars ; Propietat de la terra ; Liberalisme ; Poder polític ; Poder local ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Carles, família
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1790 - 1850
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667113
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 127
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3