Màrius Díaz Bielsa. Una peça clau en la Badalona democràtica / Maria Julià i Fernández
Julià i Fernández, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 154-172 : il.
Bibliografia.

Màrius Díaz Bielsa fou el primer alcalde democràtic de la ciutat de Badalona després de la Guerra Civil. L'objectiu del present article és aprofundir en la persona del batlle que va estrenar la demo- cràcia a l'esmentat municipi. El seu carisma i la feina ben feta van aconseguir que la seva ciutat adoptiva cregués en ell i en el seu projecte. Va ser, i ho segueix essent, un home compromès amb la societat en la lluita cap a la democràcia i la igualtat, així com una persona d'acció. Avui dia, passats gairebé quaranta anys, quan es parla de Màrius Díaz Bielsa a Badalona, tothom té unes paraules de lloança i fins i tot de nostàlgia. Quan estudiem l'evolució his- tòrica dels fets i dels protagonistes, veiem com de rellevant va ser Màrius Díaz Bielsa en tot aquest procés. En resseguir la seva vida, doncs, veiem també la nostra història.

La Parla de Fraga / Josep Galán Castany
Galán Castany, Josep


En: Ilerda : Humanitats. Lleida, núm. XLVIII (1990) , p. 207-208 (Dossier) 
Notes.

Problemas y cuestiones de la sede de Roda hasta su traslado a Lérida / por el Dr. D. Luis Rubio García
Rubió i Garcia, Lluís


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 83-125 (Historia medieval) 
Notes a peu de pàgina.

L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

La Santeta Rosa Morancho (1839 - 1858) : la bella llum de la Ribagorça / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 4 (2022) , p. 149-185 (Miscel·lània) 
Resums en català, castellà i anglès.

El Mestre Pau González Montagut : director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme / Jordi González Garcia
González Garcia, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 139-159 : il. (Història) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida : Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143) Volum I / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
641 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413032610

Encara que el primer document sigui datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments publicats en aquesta col·lecció diplomàtica fa referència al període de temps que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure com gairebé tot canviava, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. Aquest primer volum de la primera part recull la introducció i estudi dels documents que es transcriuen al segon volum, amb una anàlisi molt completa sobre el seu enquadrament temporal i espacial. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida. Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143). Volum II / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
734 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413033136

Aquest és el segon volum de la primera part, on l'autor transcriu, regesta els documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143), afegint els índex toponímics i antroponímics. Excepte el primer document, datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments d'aquesta col·lecció diplomàtica corresponen al període que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure canvis substancials, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. (Editorial).

L'Ofensiva del Baix Segre (novembre de 1938) / Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos, Josep Maria Belío Cunyat
Camí Fernández de Ledigos, Josep Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 79-87 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després del fracassat intent de Vilanova de la Barca durant el mes d'agost de 1938, l'exèrcit republicà projectà un nou pla per eliminar el cap de pont de Seròs, situat en la marge esquerra del riu Segre. Era un pla imaginat pel general Vicente Rojo, el desenvolupament del qual ja estava present des de l'inici de la batalla de l'Ebre. Les baixes de les dues parts van ser nombroses. Al dia d'avui encara resten nou fosses de combatents morts i d'emplaçament conegut en el territori. Els enterraments en els fossars de Seròs i Fraga també foren molts, si bé, en aquests casos, majoritàriament de soldats franquistes.

Josep Acebillo, urbanisme, canvi d'escala i complexitat / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 492 (juliol-agost 2022), p. 16-29 : il. (L'entrevista) 

Josep Acebillo (Osca, 1946) és arquitecte i urbanista. Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on es va llicenciar el 1974, va entrar, de la mà d'Oriol Bohigas, a l'Ajuntament de Barcelona, on entre els anys 1980 i 2004, és a dir durant un quart de segle, va ser responsable d'urbanisme, en els mandats de Serra, Maragall i Clos. Va ser director de Projectes Urbans (1981-1987), director de l'IMPU (1988-1994) i de les obres associades als Jocs Olímpics del 1992, i finalment arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona (1999). Professor a diverses universitats, va ser catedràtic i degà de l'Accademia di Architettura de Mendrisio (Universitat de Lugano) (2001-2016) i professor visitant a la Universitat de Xangai (2017-2019). En retornar a Barcelona, ha intervingut en el debat sobre l'urbanisme municipal, amb una postura eminentment crítica cap a l'equip d'Ada Colau.

Miquel de Sabater i Argullol, l'últim abat de Santa Maria de l'Ó / Maria de Genover i Illa, Josep Maria "Pia" Lagares i Roset
Moré Aguirre, David


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 12, núm. 11 (2005) , p. 131-136 : il. (Biografies) 
Inclou transcripció del document.

El Món literati de Roda d'Isàvena, una petita seu dels Pirineus / Rebecca Swanson
Swanson Hernández, Rebecca


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 14 (2015) , p. 25-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada i fonts documentals.

Resum històric de les troballes de dinosaures al Pirineu / Bernat Vila
Vila Ginestí, Bernat


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 57-71 : il.
Bibliografia.

El treball exposa un recull històric de les troballes de fòssils de dinosaures realitzades al Pirineu (comarques catalanes de l'Alt Urgell, Bergedà, Noguera i Pallars Jussà; i l'aragonesa Ribagorça). S'hi resumeixen les dates, localitats i noms dels descobridors dels principals jaciments que han contribuït a consolidar el coneixement sobre aquests animals a la regió. La integració de tota aquesta informació posa de manifest el creixent interès científic i social que ha viscut la paleontologia de dinosaures en els últims cent anys.

En Francesc Xavier Ciuraneta, bisbe de Lleida (1999-2007), front al conflicte de la Franja / Francesc Fité Llevot
Fité i Llevot, Francesc


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 69-74 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article recull, de manera sistemàtica, totes les actuacions que va emprendre el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta en pro i defensa de les obres d'art religiós procedents de la Franja, i reclamades per l'Aragó (Barbastre), que durant més de cent anys s'han custodiat al Museu de Lleida, abans Museu Diocesà, el segon més antic de la península Ibèrica.

Córrer per la República : flors, banderes i suor en homenatge als màrtirs de Jaca



En: Sarret : full informatiu de l'ACUR. Tàrrega, núm. 9 (primavera 2014 [sic]), p. [6-7]
Consta com a data de publicació "primavera 2014", però sembla un error, hauria de ser 2015.

La Llengua ibèrica a la Ilergècia : una aproximació a l'onomàstica / Víctor Sabaté Vidal
Sabaté Vidal, Víctor


En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 485-508 : map

Bibliografia.

Un cop definida la dispersió geogràfica de les inscripcions ibèriques atribuïbles als ilergets, que serveix com a marc general de treball, l'estudi presenta una síntesi del coneixement sobre l'onomàstica ibèrica del territori d'aquesta formació, per mitjà tant de l'anàlisi de la documentació epigràfica com dels textos literaris.

L'Epigrafia Ilergeta des dels MHL III fins al present / Ignasi Garcés i Estallo
Garcés i Estallo, Ignasi


En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 459-484 : il

Bibliografia.

Es cerca avaluar les pràctiques epigràfiques desenvolupades a la Ilergècia. Per realitzar aquesta tasca comencem traçant una història de la recerca, amb especial atenció al periode transcorregut entre la publicació dels MLH III i l'edició de les actes d'aquesta reunió. A continuació repassem els suports emprats i n'efectuem una ordenació per fases cronològiques. El propòsit final és traçar un quadre sobre el ritme i les característiques en l'adopció i el desenvolupament de les pautes epigràfiques.

Los Restos ibéricos del conjunto arqueológico de la Codera, Alcolea del Cinca (Cinca Medio) / Fèlix J. Montón Broto
Montón Broto, Félix J.


En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 181-194 : il., gràf

Referències bibliogràfiques.

Els Noms de la libèl·lula i altres paraules pròpies de la comarca de la Llitera



Fondarella : Palestra, 2000
12 p. : il. ; 21 cm
Separata de: Estudis de dialectologia catalana.

Una Carta enviada des del front d'Osca a Rojalons durant la Guerra Civil (1938) : Vivències de la Guerra Civil / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 69 (novembre-desembre 2011), p. 6-7 : il.