português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
HISTORIA []
References found:
3822   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 192
go to page                         


1 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El "Dossier" Àtala i l'ocupació carolíngia de les terres empordaneses / J.M. Nolla, Josep Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 195-214 : il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les activitats fundacionals o reconstructives dutes a terme per l'abat Àtala a les darreries del segle VIII, en cenobis i llocs de culte empordanesos, condueix cap a noves conclusions pel que fa a la data de l'ocupació de les terres al nord de Girona pels francs, situant-la entre el 759 i 778. Això voldria dir que l'activitat de l'abat es va fer en un territori no sotmès als àrabs, sinó sota control carolingi. Un seguit de fortificacions controlant els accessos a Girona des del nord i llevant, sobre les principals vies, confirmarien la hipòtesi del domini franc sobre la zona alguns anys abans del que tradicionalment s'ha suposat.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Monestirs ; Abats ; Fortificacions ; Fonts documentals
Matèries: Atala, Abat
Matèries:Monestir de Sant Pere de Roda
Àmbit:Girona ; Roses
Cronologia:759 - 778
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394625
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Fortificació de l'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià en època baixmedieval / Jordi Mota Montserrat, Andrea Ferrer Welsch, Joan Frigola Torrent
Mota Montserrat, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 215-239 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià van ser objecte de dos grans processos de fortificació entre 1389 i 1478 que van transformar la seva fesomia per sempre. L'article posa en relació els resultats de les excavacions realitzades a l'àrea del claustre i les dependències monacals, de la recerca documental i de l'estudi historicoartístic de l'església, per tal de dilucidar, conjuntament i de manera interdisciplinària, les fases d'aquests processos, així com també les destruccions i reconstruccions que van tenir lloc entremig. D'aquesta manera, s'atorga una cronologia als elements arquitectònics que pertanyen a aquest període i que són part ostensible del monument en l'actualitat.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Esglésies ; Monestirs ; Fortificacions ; Elements arquitectònics
Matèries:Església de Sant Miquel de Fluvià ; Monestir de Sant Miquel de Fluvià
Àmbit:Sant Miquel de Fluvià
Cronologia:1389 - 1478
Autors add.:Ferrer Welsch, Andrea ; Frigola i Torrent, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394626
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Presa de possessió del comtat d'Empúries per Joana Folch de Cardona el 1599 / Marisa Roig Simon
Roig i Simon, Marisa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 241-260 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Estudi on s'analitza i es posa en context la presa de possessió del comtat d'Empúries per part de Manuel de Rajadell, procurador de la comtessa Joana Folch de Cardona, el setembre de 1599. El treball parteix d'un document procedent de l'Arxiu Ducal de Medinaceli, conservat en suport digital a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, que detalla el recorregut fet per la comitiva comtal al llarg de tota la demarcació emporitana.


Matèries: Edat moderna ; Comtats ; Senyoria ; Plet jurisdiccional ; Noblesa ; Actes socials i públics ; Crònica ; Fonts documentals
Matèries: Rajadell, Manuel de ; Folch de Cardona, Joana
Àmbit:Empúries, comtat ; Castelló d'Empúries
Cronologia:1599
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394627
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Immigració francesa a l'Alt Empordà als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 261-284 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix. Resums en català i anglès.

Tot i que l'estudi de la immigració francesa ha esdevingut un tema clàssic dins la historiografia catalana, l'Alt Empordà no disposa d'una recerca aprofundida i d'àmbit comarcal sobre aquest flux migratori. En aquest cas, el present article té per objectiu aproximar-se a l'estudi d'aquesta onada migratòria dels segles XVI i XVII al conjunt d'aquest territori a partir de les dades proporcionades pels llibres de matrimonis de setze localitats i per la Matrícula de francesos de 1637. Tot plegat ha de permetre determinar la possible contribució d'aquest moviment de població en el creixement demogràfic dels segles XVI i XVII, detectar quins efectes va tenir el Tractat dels Pirineus de 1659 en el desenvolupament d'aquests desplaçaments humans i com es van distribuir els immigrants francesos a l'interior de l'Alt Empordà.


Matèries: Edat moderna ; Immigració ; Característiques demogràfiques ; Tractat dels Pirineus ; Creixemen demogràfic ; Fonts estadístiques
Matèries: Francesos
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1500 - 1700]; esp. 1637
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394628
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Entorn familiar i social del doctor Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 285-312 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) adquirí un gran prestigi a la segona meitat del segle XVIII, especialment pel seu mètode per tractar les epidèmies. Nomenat metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV s'instal·là a Madrid i morí l'any 1801 acompanyant la família reial. En aquest article estudiem els lligams familiars de Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII, tot intentant completar un gran buit que hi ha sobre el coneixement de la seva família i la seva biografia.


Matèries: Metges ; Biografia ; Epidèmies ; Famílies ; Genealogia ; Carles III d'Espanya ; Carles IV d'Espanya
Matèries: Masdevall i Terrades, Josep de (1731-1801) ; Masdevall-Terrades, família
Àmbit:Figueres ; Madrid ; Alt Empordà
Cronologia:[1650 - 1900]; 1731 - 1801
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394629
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fugint de la Guerra Gran a l'Alt Empordà (1794-1795) : els expatriats empordanesos a la comarca del Pla de l'Estany / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 313-342 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Gran suposà un gran desgast demogràfic i econòmic per a les poblacions empordaneses. A finals de l'any 1794 van travessar el riu Fluvià un gran nombre de refugiats empordanesos amb les seves famílies, fugint del temor i la violència de les tropes revolucionàries franceses camí de la comarca del Pla de l'Estany i la vila de Banyoles. Molts expatriats no retornarien mai més a l'Empordà. El front de guerra durant el 1795 quedà establert en el riu Fluvià.


Matèries: Guerra Gran ; Refugiats de guerra
Àmbit:Alt Empordà ; Fluvià, riu ; Banyoles ; Pla de l'Estany
Cronologia:1794 - 1795
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394630
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Plaça del Gra de Figueres : com i per què es va cobrir / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 343-370 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'any 1885, uns veïns de l'actual plaça del Gra de Figueres varen proposar a l'Ajuntament fer-hi una teulada que la cobrís i traslladar-hi el mercat de grans i cereals que, fins aleshores, es venia celebrant a l'actual plaça de les Patates, i per ajudar varen oferir sis mil pessetes. Explico tot el procés i l'enrenou que va comportar, des de la remoció de tots els mercats que se celebraven a la ciutat, les reclamacions dels veïns de la plaça de les Patates que perdien aquest esdeveniment i el plet que l'Ajuntament va endegar contra els promotors de la idea quan es varen negar a pagar l'aportació promesa perquè, segons deien, el Consistori no va acceptar les condicions del contracte i va fer canvis pel seu compte.


Matèries: Mercats municipals ; Ajuntament ; Projectes d'arquitectura ; Contractes ; Plet ; Places
Àmbit:Figueres
Cronologia:1885
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394631
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Figueres de Pardo Bazán : insults i reaccions / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 371-388 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La novel·lista i escriptora gallega Emilia Pardo Bazán va visitar Figueres al final del segle XIX. De les impressions copsades a la ciutat, el castell de Sant Ferran i l'actuació militar del general Álvarez de Castro, va deixar-ne constància en un article periodístic publicat a Madrid, reproduït també a la premsa de Barcelona. Atès que determinades qualificacions i visions del que va retratar no foren acceptades i considerades un insult per als figuerencs, la rèplica resultà imminent. Aquest treball sintetitza i enquadra la visió de l'escriptora i les reaccions que suscità.


Matèries: Escriptores ; Premsa ; Viatges ; Militars ; Guerra del Francès ; Opinió pública
Matèries: Pardo Bazán, Emilia (1851-1921) ; Alvarez de Castro, Mariano (1749-1810)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1810; 1899
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394632
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Primera regidora de Figueres, Maria del Remei Bosch i Salamó, una pionera en temps de dictadura / Èlia Torrent i Ragolta
Torrent i Ragolta, Èlia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 389-404 : il. (Història
L'origen d'aquet treball fou un treball de recerca de batxillerat. Notes a peu de pàgina. Fonts documentals, bibliografia i webgrafia. Resums en català i anglès.

Les dones d'arreu s'estan obrint pas en la política, però les seves veus encara són minoritàries i les seves contribucions són freqüentment ignorades. Aquest article estudia com la primera regidora de Figueres, Maria del Remei Bosch i Salamó, va entrar a l'Ajuntament durant un període de dictadura, entre els anys 1927 i 1930, i recupera de l'oblit la seva biografia mitjançant l'anàlisi de la seva activitat educativa i, especialment, política.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Regidores ; Mestres ; Ajuntament ; Dona ; Biografia
Matèries: Bosch i Salamó, Maria del Remei (1875-19??)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1927 - 1930
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394633
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Informació, espionatge, objectius, bombardeigs (1936-1939). Una aproximació a partir de l'exemple alt-empordanès / David García Algilaga
Garcia Algilaga, David


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 405-423 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Arxius, fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Els revoltats, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir capacitat per crear una xarxa d'informació que va alimentar una base de dades de possibles i teòrics objectius militars que els bombardeigs havien de colpir (amb total menyspreu per la vida de la població civil a la rereguarda). Molts d'aquests teòrics objectius varen identificar-se a l'Alt Empordà, territori estratègic, fet que, lluny de justificar els bombardeigs patits, potser sí que ens ajuda a entendre de la manera més aproximada possible, què va passar i per què va passar.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Bombardeigs ; Espies
Àmbit:Figueres
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394634
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Cementiri fora murs (Lleida, 1809) : la cèdula de Carles III / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 8-15 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La cèdula decretada per la Reial Ordre del Rei d'Espanya Carles III a l'any 1787, pren com a primera resolució fer ús de la disposició d'una disciplina vigent segles enrera que era el "Ritual romà per als enterraments. En segon lloc exposa que és preferent l'observança de portar al bon ddesenvolupament la salut i la higiene pública. En el tercer punt estaria la gran tasca de construir els cementiris lluny de les ciutats, en llocs ventilats i en disposició d'enterrar en sepultures dignes a qualsevol persona sense distinció de classes ni doctrines. Seran els cementiris "comuns". La quarta proposta fa referència a la prohibició de les inhumacions dintre dels temples, esglésies, catedrals o ermites, exceptuant de moment els dignataris del Clero i la Reialesa.


Matèries: Cementiris ; Salut pública ; Carles III d'Espanya ; Cèdula reial ; Reials ordes ; Fonts documentals
Àmbit:Lleida
Cronologia:1787
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/396996
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Lleida 1858, la ciutat de la por / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 16-27 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1858 Lleida va viure terroritzada. Es van produir tres crims, amb el resultat de quatre morts: l'Isidre Grau i la seva criada Gertrudis Ariet, un carrabiner i la Teresa Gigó. Set persones van ser executades per aquells fets. I tot va passar en plena llum del dia i en cases cèntriques i habitades. La crònica dels fets, la captura dels assassins, el judici i la seva execució van omplir els diaris d'arreu de Catalunya i de tot l'estat i van esdevenir veritables espectacles que van congregar una immensa generació, com mai no s'havia vist a Lleida. L'any 1858 Lleida va ser la ciutat de la por.


Matèries: Bandolerisme ; Delictes ; Delinqüència ; Assassinats ; Crònica
Àmbit:Lleida
Cronologia:1858
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/396997
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Període de transició entre els segles XIX i XX al Segrià nord : les contradiccions en l'arrencada d'un procés de progrés / Josep Forns i Bardají
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 28-36 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La davallada dels preus agraris i la crisi de la vinya descapitalitzen els sectors dèbils del camp. L'emigració, la posta al dia de conreus i l'aportació del salari de les "fabricanes", són les alternatives immediates per la petita pagesia. Les noves idees polítiques, l'associacionisme o la intensificació del regadiu, són algunes novetats que permetran l'especialització i la transformació de la producció per a potenciar un sector autòcton a mitjà i a llarg termini.


Matèries: Crisi del 98 ; Plaga de la fil·loxera ; Crisi agrària ; Associacionisme ; Pagesia ; Conreus ; Regadiu
Àmbit:Segrià
Cronologia:[1881 - 1912]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/396998
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Cost humà de la Guerra Civil a Maials: entre la sanitat de guerra republicana i la rebel / Noemí Riudor i Garcia
Riudor i Garcia, Noemí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 37-45 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Dins el marc de revisions comarcals del projecte del Cost Humà de la Guerra Civil, la recerca feta al Registre Civil de Maials ha permès completar la nòmina de víctimes que moriren com a conseqüència d'aquest conflicte al municipi. Les defuncions es posen en context de les ofensives bèl·liques que les produïren. El tractament de les dades permet aproximar-nos als serveis sanitaris que tant l'exèrcit republicà com el rebel tingueren en aquesta població. L'article presenta un llistat de 129 combatents, registrats a Maials, morts en acció de guerra al Segrià entre el maig de 1938 i el gener de 1939.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Víctimes de guerra ; Assistència sanitària ; Operacions militars ; Exèrcit ; Mortaldat
Àmbit:Maials
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/396999
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Exèrcit feixista inicia l'assalt a Catalunya. La Guerra Civil a la Granja d'Escarp / Francesc Aran i Guiu
Aran i Guiu, Francesc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 46-53 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La desfeta del front d'Aragó a començaments de 1938 va provocar el ràpid avenç de l'exèrcit franquista cap a l'est. Al març, els revoltats entraven a Catalunya i establiren els caps de pont de la Granja d'Escarp i de Seròs però, després de forts combats, les forces republicanes van aconseguir recuperar la Granja i fortificaren els turons de la marge esquerra del Segre. El 23 desembre l'exèrcit franquista trencava el front i des del cap de pont de Seròs, una columna va avançar cap a la Granja d'Escarp per després continuar cap a Almatret. La porta cap a l'interior de Catalunya ja estava oberta.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Ocupació de Catalunya ; Exèrcit
Àmbit:Granja d'Escarp, la ; Segre, riu
Cronologia:1938 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/397000
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Novelista Zamacois, en Vilanova / Nicolás Barquet
Barquet Olivella, Nicolau


En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 15 (agosto 1976), p. [27-28] (Historia anecdótica local


Matèries: Escriptors ; Novelistes
Matèries: Zamacois Quintana, Eduardo
Àmbit:Cuba ; Barcelona ; Vilanova i la Geltrú
Cronologia:1898 - 1919
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000641537 [Exemplar complet]
Localització: B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Comparses, de 1955 ençà



En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 14 (febrero 1975), p. 26 (Fent una mica d'història


Matèries: Carnaval
Àmbit:Vilanova i la Geltrú
Cronologia:1955 - 1975
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000641513 [Exemplar complet]
Localització: B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Hospital del Mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre) / Josep Munté Mateu
Munté i Mateu, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 159-168 : il. (Història
Fonts documentals. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article cerca una triple finalitat. En primer lloc, es mostra una breu anàlisi sobre la ubicació, i el funcionament durant la batalla de l'Ebre, del que va ser conegut com a "Hospital de Campaña del XV Cuerpo de Ejército de Venta de Camposines o Ermita de Santa Magdalena". Una dependència sanitària militar republicana establerta al casalici del mas de Santa Magdalena, en terme municipal de Móra d'Ebre. Mentre, en segon lloc, s'exposa la informació documental existent sobre la fossa comuna recentment excavada en aquest espai. Finalment, en tercer lloc, el treball disposa la voluntat d'involucrar les diverses institucions públiques per dignificar i recuperar la memòria històrica dels fets esdevinguts en aquest edifici i en aquest indret.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre ; Víctimes de guerra ; Hospitals ; Sanitat militar ; Memòria històrica ; Estructures funeràries
Matèries:Hospital del Mas de Santa Magdalena de Móra d'Ebre
Àmbit:Móra d'Ebre
Cronologia:1938 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397452
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Falange triomfal a Madrid, el 1953 : l'exponent personal de la Ribera d'Ebre / Antoni Gavaldà Torrents
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 169-190 : il. (Història
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El falangisme celebrà a Madrid el seu únic congrés en la seva llarga trajectòria, el 1953. Hi sumà una apoteòsica concentració falangista a l'estadi de Chamartín, complementària en xifres, que van de les cent cinquanta a les dues-centes mil persones assistents. El règim mostrà múscul després d'anys d'ostracisme, pel fet que els Estats Units de Nord-amèrica, les potències europees i els organismes internacionals havien obert el cercle que havia ofegat un Estat espanyol, tancat en si mateix, amb pocs aliats. En aquesta circumstància la Falange intentà recompondre forces front a altres grups del règim que postulaven vies menys dogmàtiques. La concentració a Chamartín va voler demostrar la potència de la Falange. S'hi indica l'acte en si, els discursos i les reaccions des del falangisme i la corresponsalia estrangera. En aquesta tessitura s'hi assenyalen els comandaments provincials i els falangistes de la Ribera d'Ebre que hi assistiren, poble a poble.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Falangisme ; Congressos ; Manifestacions
Àmbit:Madrid ; Ribera d'Ebre
Cronologia:1953
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397457
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3822
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Possibles orígens d'alguns topònims asconencs / Felip Fucho Pascual
Fucho i Pascual, Felip


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 191-212 : il. (Història
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El terme del municipi d'Ascó, a més de comptar amb una extensió considerable, disposa d'un relleu força accidentat, tot passant de zones planeroses com les Illes, fins als crestalls de la serra de la Fatarella (uns 550 m). Factor que comporta un gran nombre de barrancs, els quals, per diferenciar-los, van rebre noms diversos, que amb el temps es convertiren en partides de terme. Atès el dilatat període que els sarraïns van habitar la vila i el terme asconenc, alguns noms de partida han conservat el nom original d'aquells avantpassats. L'article mira d'esbrinar els possibles orígens d'alguns dels topònims esmentats, tot basant-nos en la documentació consultada, i reforçant-ho i contrastant-ho alhora amb opinions de persones de cultura àrab, ja siguin residents a la vila o altres amb residència al Magreb. El resultat ha generat un ampli ventall de topònims que, passats els segles, encara conserva dels sarraïns la vila riberenca.


Matèries: Toponímia ; Etimologia ; Edat mitjana ; Epoca musulmana
Àmbit:Ascó
Cronologia:[1000 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397457
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 192
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3