La Darrera locutora de la Catalunya republicana / Sílvia Espinosa, text
Espinosa i Mirabet, Sílvia


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 253 (març-abril 2009), p. 38-41 : il. (Història) 

Balanç de la IV Jornada d'historiografia local



En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 46 (desembre 2023), p. 6-7 : il (CCEPC) 

Museu de l'Aigua de Lleida / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 46 (desembre 2023), p. 16-17 : il (El museu) 

Memòria de l'activitat del SCT-Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l'any 2022 / Carme Prats
Prats, Carme


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 157-161 (Crònica científica) 

50 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna : [1969-2019] : centenari Joan Oró i Florensa (1923-2023) / [Edició a cura de Miquel Torres, M. Teresa Fontanet, Joan-Ramon González i Ramon I. Canyelles]



Sant Martí de Maials : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2023
246 p. : il. ; 21 cm
ISBN 9788409573134

Lleida. Narracions mínimes / Jaume Barrull Pelegrí, Alfons López Tufet
Barrull i Pelegrí, Jaume


Lleida : Pagès Editors, 2024
112 p. : il. ; 29 * 22 cm (Visió, 93) 
ISBN 9788413035222

A "Lleida. Narracions mínimes" l'artista Alfons López convida a passejar per la ciutat on va néixer i amb la qual ha mantingut un intens vincle sentimental. Des de la ciutat que viu en el record d'infantesa fins al paisatge urbà contemporani, l'artista s'endinsa en petites escenes quotidianes que, amb color brillant i línia enèrgica, capturen la bellesa més essencial de Lleida. Carrers i places, veïnes i veïns que els donen vida i que amb cada gest transformen el paisatge urbà. El llibre inclou una vuitantena d'aquarel·les que, juntament amb les pinzellades d'història que hi afegeixen els textos de Jaume Barrull Pelegrí, ofereixen una ciutat viscuda, vella i nova. (Editorial).

El Claustre de la Seu Vella i la seva recuperació (1948-2018) / Josep Maria Font Oncins
Font Oncins, Josep Maria


Lleida : Pagès Editors, 2024
250 p. : il. ; 24 cm (Guimet, 251) 

La silueta de la Seu Vella de Lleida és una icona no solament pels seus valors plàstics excepcionals, sinó per la difícil història que ha viscut. La buidor del temple, la majestuositat de l'atípic claustre i l'esveltesa del campanar al mig d'una ciutadella formidable són algunes de les sorpreses que ofereix als visitants. Després de ser destinada a caserna durant 241 anys, a partir de 1948 se n'inicià la recuperació. S'ha fet molt per millorar- ne la imatge i l'estat general, però encara queda camí fins arribar a refer-la del tot. El claustre és una de les joies de la catedral medieval. Josep Maria Font, membre d'una il·lustre nissaga d'arquitectes, analitza acuradament la difícil i rigorosa tasca de recuperar- lo que va fer l'arquitecte Alejandro Ferrant. Aquest llibre permet descobrir les parts originals que encara se'n conserven i constitueix a la vegada un homenatge a tota la gent que ha treballat en la recuperació d'un espai que compta gairebé vuit segles d'història. (Editorial).

10 anys / Carlos Rizos
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 4 : il. (Editorial) 

Celestino Galli a Lleida (1837-1838) / Felip Gallart Fernández
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 6-15 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El polifacètic Celestino Galli Canaveri (1803-1868), filòsof racionalista, lliurepensador, periodista, filòleg, naturalista, historiador, poliglot (versificava en vuit idiomes), escriptor, erudit, i inventor del potenògraf, precedent de la moderna màquina d'escriure, durant la Primera Guerra Carlina va romandre a Lleida, on va esdevenir una de les figures més influents del progressisme liberal. Durant la seva estada a Lleida va publicar dos llibres: El Telegnoso o Ciencia de las distancias, con instrucciones para la guerrilla i El universo en marcha, una de les seves obres més importants i que va convertir Galli en el gran ideòleg dels liberals lleidatans. També va fundar una revista titulada El Amigo de la civilización, el primer intent de divulgar els progressos científics i les creacions literàries a Lleida. Galli mereix la publicació d'una biografia que doni a conèixer la seva novel·lesca vida i, sobretot, la petjada profunda i modernitzadora que va exercir sobre la ciutat de Lleida.

Ramon Argilés Bifet (1898-1943), l'arquitecte de la restauració del Palau de la Paeria / Iolanda Enjuanes
Enjuanes Alzuria, Yolanda


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 16-23 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ramon Argilés Bifet fou un arquitecte lleidatà amb un estil marcadament noucentista que despuntà ja des dels seus inicis i la prematura mort del qual truncà una vida prometedora plena de projectes d'èxit. Serà recordat per ser l'arquitecte que guanyà el concurs per a la restauració del Palau de la Paeria de Lleida l'any 1929. Autor desconegut d'alguns projectes que realitzà durant els seus dinou anys de professió, ara que es compleixen vuitanta anys de la seva mort era el moment de retre-li homenatge amb aquest petit article de la seva vida i obra.

Josep Sorigué Vilaseca, l'antecedent pedagògic de l'empresa Sorigué S.A. / Josep Varela Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 24-33 : il. (Biografia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article pretén donar a conèixer la figura del mestre Josep Sorigué Vilaseca (La Pobla de Segur, 1876 - Lleida, 1953). La seva tasca pedagògica fou elogiada però, sobretot, destacà per l'edició d'uns llibres pioners sobre treballs manuals escolars. El seu expedient de depuració política al final de la guerra civil també és instructiu.

Antoni Blàvia i Esquirol, militar separatista i lleidatà universal / Ferran Dalmau i Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 34-38 : il. (Biografia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Antoni Blàvia i Esquirol (Lleida, 1915 - Caracas, 1994) fou un destacat militar de l'Exèrcit Popular de la República i, al mateix temps, el màxim dirigent militar del partit separatista Estat Català, en el qual s'afilià de ben jove. En la seva vida professional, marcada per l'exili posterior a la desfeta republicana, destacà ocupant diversos càrrecs en el món universitari sud-americà i ocupant diversos càrrecs en organismes internacionals de cooperació, mentre participava sempre de les activitats de les comunitats catalanes a l'exterior, on n'era un actiu membre.

Lleida vista pels dibuixants catalans durant la segona meitat del vuit-cents / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 66-73 : il. (Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant la segona meitat del segle XIX, el patrimoni històric i artístic català va començar a ser percebut com a un element que calia ser recuperat. El primer pas que calia fer, era divulgar-ne l'existència i la importància, i en aquest punt les imatges reproduïdes en premsa i llibres hi jugaren un paper fonamental. En l'àmbit català, en resulten un bon exemple les que arriben de Lleida a Barcelona, la majoria de les quals realitzades per dibuixants l'interès dels quals per la ciutat havia sorgit a partir de la difusió realitzada per figures de l'àmbit local com Josep Pleyan de Porta i Lluís Roca i Florejacs.

L'Aventura d'un retrat d'Amadeu I d'Espanya a Lleida / Zenith Escolà Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 74-79 : il. (Art) 
Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

El Rei Amadeu I d'Espanya, Duc de Savoia, visità la ciutat de Lleida invitat pel Consistori amb motiu d'inaugurar la primera Fira Agrícola en els Jardins dels Camps Elisis. Un cop a la ciutat, l'important personatge lleidatà Jaume Nuet Minguell, amic personal del Rei, l'invità a pernoctar a casa seva. D'aquí en sortirà el títol de Comte de Torregrossa, atorgat al Sr. Jaume Nuet. L'Ajuntament, agraït per la visita i pel generós donatiu per a repartir entre els pobres, pretén honorar-lo comprant un retrat del Rei per a presidir la paret del Saló d'actes del consistori. El retrat, del pintor Frederic Trias, no es troba enlloc.

El Molí de Vilanoveta al llarg de la història / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 80-84 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Notea a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article repassem els 800 anys d'història del molí fariner de Vilanoveta o de Sant Anastasi, situat a l'actual barri de la Bordeta de Lleida. Els dos noms es refereixen, per una banda, a l'antic veïnat de Vilanoveta de l'Horta o Fontanet, i per l'altra, a la imatge del patró de Lleida que presidia la porta.

L'Eixample de Lleida per la Corda de Gardeny i el Portal de Sant Antoni, actual barri Instituts - St. Ignasi / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 92-99 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article revisarem la urbanització del Barri Instituts - Sant Ignasi des de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida en la dècada de 1860-1870 a l'actualitat. Prèviament situarem la zona com a una partida medieval de l'Horta de Lleida coneguda amb el nom de Corda de Gardeny. Després, revisarem la seva urbanització al voltant del primer eixample de la ciutat de Lleida, desenvolupat entre 1890 i 1920, per acabar amb les darreres reformes de la segona meitat del segle xx, que li han donat el seu aspecte actual.

El Baixó, instrument destacat en les capelles de música : Els baixonistes a les catedrals de Lleida (segles XVII-XIX) / Jordi Cebolla Mor, Josep M. Salisi Clos
Cebolla i Mor, Jordi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 100-106 : il. (Música) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Des d'inicis del segle xvii fins als primers anys del XIX el baixó formà part de les capelles musicals dels temples i les catedrals arreu de la península. El seu ús era primordial en l'acompanyament musical dels cants polifònics, tant litúrgics com paralitúrgics de les distintes celebracions religioses i molt sovint suplia les veus humanes de la capella. En el cas de les catedrals de Lleida, primerament a la Seu Vella i després a la nova catedral, la funció del baixó es mantingué impertorbable durant més de dos segles. El present treball es secciona en dues parts: una primera en mostrar el baixó com a instrument i la seva rellevància en les capelles musicals, i una segona on s'especifiquen els distints baixonistes que exerciren entre el segle xvii i inicis del xix als dos magnes temples lleidatans.

La Música a Lleida durant els anys de la II República espanyola (1931-1936) / Lluís Marc Herrera i Llop
Herrera i Llop, Lluis Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 107-113 : il. (Música) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera el 1930, a Lleida s'inicià un curt període que acabà a la guerra civil i que fou especialment ric i productiu des del punt de vista musical. Foren uns anys de desvetllament de la ciutadania i de la catalanitat de Lleida. De totes les iniciatives endegades, en aquest treball ens centrarem només en la creació de l'Orquestra Filharmònica de Lleida (1930 / 1934-35), la reorganització de l'Orfeó Lleidatà (1932) i la creació de Ràdio Lleida EAJ-42 (1934). Essent cadascuna rellevant en el seu àmbit específic, suposaren una aportació decisiva al panorama musical i a la vida cultural i associativa lleidatana.

Les Becquerianes a Del foc i la cendra, de la lleidatana Cèlia Viñas / Carlos Ángel Rizos Jiménez
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 157-161 : il. (Gènere) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fem una aproximació a l'obra poètica en català de la poeta Cèlia Viñas, nascuda a Lleida al 1915, per tal de veure-hi com recrea alguns poemes de Bécquer seguint així el gènere ja aleshores conegut com a becqueriana. Tot i que ens centrem especialment en el seu únic llibre de poemes en català, Del foc i la cendra (Palma, 1953), també parem atenció a algun altre que va romandre inèdit, segurament degut a la seua prematura mort, que es va produir l'any següent, amb només 38 anys.

Memòria d'activitats del CECS, 2022-2023

Centre d'Estudis Comarcals del Segrià.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 164-167 : il.