Amb arrels a pagès : els Viusà, del mas Palou / Joan Pinsach, text i fotografia
Pinsach, Joan


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 43 (primavera-estiu 2023), p. 18-22 : il. (Retrat de família) 

La Toponímia en els espais d'horta. El cas de la Sénia (Montsià) / Manel Serra
Serra Herèdia, Manel


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 15 (agost 2022), p. 18-27 : il. (Racó de la memòria) 
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Pagesos i hortolans : el desenvolupament de l'horta de Lleida abans de la fruita : 1716-1950 / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


Lleida : Ajuntament de Lleida, DL 1997
239 p. : il., gràf. ; 23 cm (La Banqueta : quaderns de divulgació ciutadana, 25)  /  (Banqueta, 25) 
Bibliografia.
ISBN 8489781087

Aquest número pretén apropar-nos la manera de treballar i viure que caracteritzà el pagès de Lleida, de l'horta de Lleida, abans de la introducció de la fruita. Fou una etapa de dificultats, lluites i desenvolupaments que vam permetre la incorporació de la ciutat i la seva horta en la Catalunya contemporània, jugant un paper clau en la incorporació de la Catalunya occidental en el procés de desenvolupament econòmic català. L'estudi tracta aspectes tan diversos com són els espais de treball, els cultius i treball, la tecnologia de l'aigua, les eines, el bestiar i la productivitat, les relacions socials, les solidaritats, la supervivència i les condicions de vida materials.

De l'horta i el fruiterar : El passat agrícola en el record de la pagesia del Baix Vallès / Gerard Piñero i Viñas
Piñero i Viñas, Gerard


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 36-66 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article és una contribució a la recuperació de la memòria agrícola del Baix Vallès, confeccionada sobretot a través de la informació oral facilitada per vint-i dos informants, vinculats a la page sia baixvallesana de la segona meitat del s. XX. Aquestes aportacions han permès la recuperació d'antigues varietats locals, velles pràctiques agrícoles i particularitats lingüístiques pròpies d'aquest territori. En aquest sentit, cal tenir present que el món agrícola tenia una gran riquesa lèxica, sovint amb moltes particula ritats territorials. L'article se centra en les varietats, els usos i els mètodes de cultiu tradicionals de l'horta i els fruiterars del Baix Vallès.

Passeig sentimental per les hortes / text: Jordi Grau ; fotos: Lluís Serrat
Grau, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 332 (maig-juny 2022), p. 26-33 : il. (Agricultura) 

L'espai comprès entre el riu Ter i la séquia Monar, a Salt i a l'antic poble de Santa Eugènia de Ter, constitueix un gran pulmó verd, però els vells hortolans i pagesos que el van configurar, el van treballar i el van convertir en l'espai que proveïa de planter totes les comarques i de verdura i hortalissa els mercats municipals estan en risc de desaparèixer. Ara la majoria de les hortes pertanyen a particulars que en treuen profit per al seu dia a dia, que hi fan una agricultura de subsistència i que en gaudeixen com a espai de lleure.

Sobirania alimentària : de proximitat i ecològica / text: Sergi Cot ; fotos: Joan Aureli Martí
Clot, Sergi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 329 (novembre-desembre 2021), p. 24-29 : il. (Reportatge fotogràfic) 

Com fer un hort ecològic : amb consells i dites de la gent gran de l'Urgell / [autors : Teresa Fuentes, [et al.]



[Tàrrega] : Consell Comarcal de l'Urgell, [2011]
87 p. : il. ; 20 * 20 cm

Els Horts de l'Armentara desl anys cinquanta del segle passat / Narració: Miquel Planas i Batlle, Quitèria Saliner i Pla, Robert Saliner i Colls ; transcripció: Joan Saliner i Colls



En: El Carbassó : revista de l'Armentera. Armentera, núm. 9 (desembre 2011), p. 39-41 : il. (Història. De quan el present era passat) 

Viabilitat d'una proposta de millores productives en una explotació hortícola, amb una superfície de 3 hectàrees, situada al terme municipal de Castelló d'Empúries [Fitxer informàtic] / Marc Bolasell Girgas ; [dirigit per: Joan Pujol Planella, Albert Turné Privat]
Bolasell Girgas, Marc


2002
Dirigida per: Pujol Planella, Joan; Turné Privat, Albert. Universitat de Girona, 2002
1 disc òptic (CD-ROM) (Projectes de fi de carrera) 
Projecte de fi de carrera (Enginyeria Tècnica Agrícola. Explotacions Agropecuàries) . Requeriments del sistema: Microsoft Office; Autocat 2000.

Fira Mostra de l'Horta i l'Artesania [Enregistrament de vídeo]



Vilabertran : Associació Cultural els Merdissers, [2005?]
1 disc òptic (DVD) (109 min, 7 s) : so, col. (Pal)

Anàlisi de viabilitat tècnica i econòmica d'una explotació hortícola ecològica [Fitxer informàtic] / Marc Oliveda Molina : [dirigit per: Pere Vilardell i Coderch, Isidre Llorente i Cabratosa]
Oliveda Molina, Marc


2015
Dirigida per: Vilardell i Coderch, Pere; Llorente i Cabratosa, Isidre. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2015
1 recurs electrònic (97 p.)
Projecte final de grau (Grau en Enginyeria Agroalimentària).

Estudi de les tasques necessàries i els costos totals per a la implantació d'una explotació hortícola duta a terme sota la normativa de la producció agrària ecològica en una parcel·la particular al terme municipal de Peralada (Alt Empordà), prop de la població de Vilabertran.

Estudi de l'efecte del desullat sobre caràcters agronòmics i químics de l'espigall del Garraf (Brassica oleracea L.) [Fitxer informàtic] / Emma Heredia Escude ; [dirigit per: Aurora Rull Ferré]
Heredia Escude, Emma


2019
Dirigida per: Rull Ferré, Aurora. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, 2019
1 recurs electrònic

L'espigall del Garraf (Brassica oleracea L.) és una varietat local de col brotonera pròpia del Garraf. Es tracta d'un tipus de col altament ramificant, que no fa cabdell i de la qual es consumeixen les ramificacions laterals (brotons) i les inflorescències immadures que apareixen als seus àpexs (espigalls). Actualment és poc conegut fora de les zones on s'ha cultivat tradicionalment. La Fundació Miquel Agustí (equip de recerca en varietats agrícoles tradicionals catalanes i en promoció de productes autòctons) juntament amb la Diputació de Barcelona i diverses entitats comarcals van posar en marxa, al 2013, el projecte Espigalls del Garraf. Espais Naturals amb Denominació d'Origen Protegida (EGEsNat) per promoure el seu conreu i consum. El desullat i la collita periòdica són la principal peculiaritat d'aquest conreu. El desullat consisteix en tallar el brot principal de la planta un cop aquesta ja està ben formada. Els pagesos realitzen aquesta pràctica amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament de noves ramificacions. La collita periòdica forma part del maneig tradicional de la planta. Els objectius d'aquest estudi són: (1) determinar l'efecte del desullat sobre el rendiment de l'espigall del Garraf, (2) determinar l'efecte del desullat sobre la seva composició química bàsica i (3) fer la descripció morfològica del material vegetal emprat (5a generació de llavor d'espigall del Garraf, fruit del procés de selecció massal del programa de selecció i millora del projecte EGEsNat). Es van aplicar tres tractaments al cultiu: no desullar amb una única collita final (T1), no desullar amb collita periòdica (T2) i desullar amb collita periòdica (T3). De la comparació de T2 i T3 s'esperava deduir l'efecte del desullat. De T1, conèixer millor el desenvolupament natural de la planta i considerar altres formes de maneig del cultiu. Pel que fa al desullat, estadísticament, no s'ha detectat que exerceixi cap efecte sobre la productivitat les plantes. Quant a la composició química, sí que s'han detectat diferències segons el tractament però no se'ls hi ha pogut donar una explicació. La forma de maneig amb una única collita final comporta valors de producció significativament més baixos que el maneig de collites periòdiques El material vegetal emprat en aquest estudi es caracteritza per assolir una alçada mitjana de 92cm, un grau d'arrissat a les fulles alt i el nivell de rebrot que s'espera d'aquest tipus de varietat.

Determinació de l'efecte genètic i ambiental de la nova varietat d'Espigall del Garraf [Fitxer informàtic] / Josep Santiago Muñoz ; [dirigit per: Joan Simó Cruanyes, Aurora Rull Ferré]
Santiago Muñoz, Josep


2019
Dirigida per: Simó Cruanyes, Joan ; Rull Ferré, Aurora. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, 2019
1 recurs electrònic

La col brotonera o espigall (Brassica oleracea L.) és una varietat tradicional de Catalunya, històricament cultivada, sobretot, a la zona del Garraf i del Vallès. Es tracta d'una varietat de col seleccionada antigament, de la que se n'aprofiten principalment els seus brots axil·lars. Actualment, el seu consum i cultiu s'han vist reduïts, i tant agricultors com investigadors s'han posat a treballar per tal de no perdre aquesta varietat. Gràcies a programes de selecció i millora en base a la morfologia de la planta que s'han fet, i estudis que s'estan duent a terme, plantes més rendibles econòmicament estan apareixent. Això facilitarà als agricultors el seu cultiu i posterior venda. Els objectius principals d'aquest treball, són valorar el paper que juguen el genotip i les condicions ambientals sobre el rendiment en diferents varietats de bròcolis (B. oleracea var. italica) i espigalls. Estudiarem quatre genotips diferents. De l'espigall, estudiarem dos genotips: una població de selecció del 2014 (BRAS0004), i una població de selecció posterior, del 2018 (BRAS0195). En aquestes, s'haurien seleccionat com a mares de la població les plantes més interessants, per tant, s'espera que la població BRAS0195 sigui millor respecte la població BRAS0004. D'altra banda, tindrem dos genotips de bròcoli (BRAS2072 i BRAS2141). Per tal de valorar el rendiment d'aquests quatre genotips, els collirem i fenotiparem fins que la seva producció s'acabi. Realitzarem l'assaig en tres camps de la comarca del Garraf: Sínia Sant Gervasi (Vilanova i la Geltrú), Sínia Pujadas (Vilanova i la Geltrú) i Can Girona (Sitges). A través de diferents tests estadístics: ANOVA, comparacions de mitjanes i estudi de correlacions, hem pogut arribar a una sèrie de conclusions interessants que validen la feina feta durant tot un programa de selecció i millora dels espigalls del Garraf. La nova selecció (BRAS0195) ha millorat el seu rendiment respecte la primera realitzada (BRAS0004). També, hem pogut veure que aquest rendiment no depèn de les característiques edàfiques del sòl, sinó que estaria subjecte a altres causes ambientals com, per exemple, el maneig de cada agricultor. Finalment, hem vist que pels caràcters relacionats amb el rendiment i la producció, l'espigall del Garraf està ben adaptat i no pateix els canvis d'ambient o localitat dins de la zona del Garraf.

Evaluación del programa de mejora genética de los Espigalls del Garraf [Fitxer informàtic] / Daniel Martin Cruz ; [dirigit per: Joan Simó Cruanyes]
Martin Cruz, Daniel


2017
Dirigida per: Simó Cruanyes, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya, 2017
1 recurs electrònic

La Sínia d'en Galceran o Hort d'en Tasis / Àngels Jordà i Alsina
Jordà i Alsina, Àngels


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XLII, núm. 162 (agost 2017), p. 6-8 : il. (Llocs, cases i famílies sitgetanes) 
Notes.

L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling, Parc Natural del Garraf [Fitxer informàtic] / Mònica Gómez Ferrero ; tutors: Martí Boada Juncà i Jamyang Rinchen
Gómez Ferrero, Mònica


2010
Dirigida per: Boada, Martí; Rinchen, Jamyang. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2010
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera, Ciències Ambientals.

Jornades tècniques sobre el conreu de la ceba : Mollerussa 28 i 29 de gener de 1985

Jornades Tècniques sobre el Conreu de la Ceba (1985 : Mollerussa )


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1985
58 p. : il, gràf., taules ; 30 cm

Instalación de un invernadero de hortalizas en el término municipal de Torregrossa (Lleida) / Manuel Ribes Dasi ; Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida
Ribes Dasi, Manuel


1978
Universitat de Lleida. Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida, 1978
1 vol
Treball final de carrera.

L'Aigua de reg de l'horta del terme de Tarragona / Josep M. Solé Barrufet
Solé Barrufet, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 37 (2021) , p. 151-172 : il.
Inclou apèndix documental.

Història del desenvolupament de les aigües de reg del terme de Tarragona viscuda per un pagès de Constantí. Decisió clau d'uns avantpassats que va fer modificar una infraestructura de reg molt important per l'Horta de Tarragona.

Abecedari del calçot / Josep M. Giné Rosselló
Giné i Rosselló, Josep Maria


En: El Foradot. Montblanc, núm. 10 (febrer 2002), p. 16-19 : il.