português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
GIRONA []
References found:
4022   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 202
go to page                         


1 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Caritat i assistència social a l'Antic Règim / Miquel Borrell i Sabater
Borrell i Sabater, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 15-48 (Ponències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La ponència realitza una visió general sobre la pobresa, classes de pobres i les solucions a la mateixa: les almoines del pa, les del vestuari, el maridatge de donzelles i el funcionament dels hospitals amb les persones a qui atenien: malalts, bojos, expòsits... Analitza també el pas de la caritat al gran tancament de pobres en els hospicis, per diferenciar els vertaders i els falsos pobres.



Matèries: Beneficència ; Assistència social ; Antic Règim ; Pobresa ; Establiments benèfics ; Desafavorits socials
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Els Antics hospitals de Girona : diferències i semblances, segles X-XV / Anna Gironella i Delgà
Gironella i Delgà, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 49-76 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre els segles XIII i XV a la ciutat de Girona existiren quatre hospitals. Estaven situats en diferents zones de la ciutat, tots fora muralles, i es dedicaven a l'acollida de persones pobres i malaltes. Alguns estigueren vinculats a l'autoritat episcopal i d'altres eren administrats pel govern municipal. Els seus fons documentals no s'han conservat de forma homogènia, no obstant en tenim prou dades per intentar reconstruir la seva història i la seva acció assistencial.



Matèries: Beneficència ; Assistència sanitària ; Hospitals ; Pobresa ; Establiments benèfics ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:[900 - 1500] (esp. 1200 - 1500)
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Transcendint pobresa i moral : dones i supervivència a la Casa de la Misericòrdia de Girona (1769-1781) / Céline Mutos Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 77-108 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Casa de Misericòrdia de la ciutat de Girona, una institució exclusivament femenina que va obrir portes l'any 1769. En primer lloc, es pretén fer un breu repàs del pensament assistencial del segle XVIII incidint en l'òptica de gènere, visió que permetrà entendre com s'hi integra l'establiment gironí. En segon lloc, descobrir els aspectes fundacionals de la institució. En tercer lloc, analitzar-ne l'organització tant des del punt de vista estructural, de les rendes i del personal, com funcional, tractant sobre l'aspecte del treball captiu. Finalment, s'aprofundirà en el perfil de les nenes i dones que hi ingressaven per tal de fer emergir pautes d'ús de la institució. El propòsit del treball, a més de l'interès que representa la institució per se, és mirar més enllà de l'obvietat del control i del càstig, per incidir en el rol social i econòmic, vist com una eina utilitzada per les mateixes dones amb la finalitat de maximitzar les seves oportunitats de futur.



Matèries: Dona ; Història de la dona ; Treball de la dona ; Pobresa ; Moralitat ; Control social ; Beneficència ; Fonts documentals
Matèries:Casa de la Misericòrdia de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1769 - 1781
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4022
select
print

Bookmark and Share
De la caritat de l'Antic Règim a la benificència pública contemporània : el pas de pobres a ciutadans en el segles XIX i XX / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 109-134 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'evolució de les institucions benèfiques, des de l'època medieval als nostres equipaments actuals es basa en el procés d'especialització de l'atenció i dels centres, i en la professionalització dels curadors. Dels hospitals alberg dels primers temps a les institucions actuals, on la terapèutica hospitalària més avançada es combina amb els equipaments sociosanitaris, hi ha tot un món. Una història que es relliga amb la solidaritat en l'atenció als desfavorits, i amb la consolidació de l'estat de benestar dels països desenvolupats actuals.



Matèries: Beneficència ; Assistència social ; Antic Règim ; Edat contemporània ; Establiments benèfics ; Equipaments d'assistència ; Desafavorits socials ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1700 - 2000
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 4022
select
print

Bookmark and Share
La Nau central de l'antic Hospital dels Capellans de Girona : intervenció arqueològica / Maribel Fuertes Avellaneda
Fuertes Avellaneda, Maribel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 137-160 : il. (Comunicacions
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'antic Hospital dels Capellans de Girona es va establir a finals del segle XII a la riba dreta del riu Galligants, al seu pas pel barri de Sant Pere, i va mantenir la seva activitat assistencial fins a la segona meitat del segle XVIII. L'estudi de l'edifici de l'antiga institució, que conserva en el seu aspecte actual gran part de la configuració arquitectònica del que havia estat l'antic complex, ha estat, conjuntament amb la informació aportada per les fonts documentals conservades, la base del coneixement històric que, sobre l'hospital, recullen diverses referències dins la bibliografia històrica de la ciutat. La intervenció arqueològica duta a terme entre els anys 2015 i 2016 a l'interior de la nau central de l'antic edifici ens permet, per primer cop, posar en relació aquelles informacions documentals i bibliogràfiques amb els testimonis materials que restaven a l'interior de l'edifici.



Matèries: Hospitals ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia medieval ; Edat mitjana
Matèries:Hospital dels Capellans de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:2015 - 2016
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Els Inventaris de l'Hospital de la Seu anys 1353 i 1362, amb l'invientari de la seva biblioteca / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 161-218 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

El treball forneix notícies dels arxius eclesiàstics de Girona (Arxiu Diocesà, Arxiu de la Catedral, Arxiu de Sant Feliu de Girona) entorn de l'Hospital de la Seu de Girona i dels rectors que va tenir durant la primera meitat del segle XIV. Se centra en la figura de Bernat Verdaguer, rector entre 1353 i 1362, i especialment en la biblioteca que figura en els inventaris de l'hospital després de la mort de Verdaguer. Són estudiats i identificats cadascun dels títols dels llibres inventariats, amb la bibliografia apropiada.



Matèries: Hospitals ; Biblioteques ; Arxius eclesiàstics ; Fonts documentals ; Inventaris ; Baixa edat mitjana
Matèries:Hospital de la Seu de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1353; 1362
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 4022
select
print

Bookmark and Share
El "Front" de la Pia Almoina de Girona : els projectes de 1379 i devers 1425 / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 219-252 : il. (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual edifici de la Pia Almoina del Pa de la Seu, nom amb què es coneixia la institució almoinera gironina, és una caixa gòtica, pràcticament sense contingut medieval, de la qual han perviscut amb alteracions notables les tres façanes exteriors, la principal de les quals és un exemple d'entre els més remarcables de l'arquitectura gòtica civil de Catalunya. Amb reformes i canvis moderns, aquestes tres façanes, bastides entre els segles XIV i XVI, corresponen a dos projectes espaiats en el temps, el primer dels quals s'encomanà als mestres pedrers gironins Guillem Bofill I (...1337-a.1389) i Antoni Escuder I (...1375-1396...), mentre que del segon no sabem encara qui o quins en varen ser els constructors, però sí la seva cronologia aproximada i alguns detalls del procés que es va seguir.



Matèries: Arquitectura civil ; Gòtic ; Edificis ; Projectes d'arquitectura ; Elements arquitectònics ; Façanes ; Mestres d'obres ; Fonts documentals
Matèries:Pia Almoina del Pa de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1379; 1425
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Salut i malaltia a Girona en temps de guerra (1638-1653) : doctors, cirurgans, apotecaris i adroguers / Xavier Solà Colomer
Solà I Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 253-286 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys que la revolta dels Segadors va portar a la guerra de Separació (1640-1653) la situació mèdica a la ciutat de Girona es va quedar totalment trasbalsada per l'ocupació francesa i per la proximitat amb la ratlla de França. La mobilització de soldats gironins per socórrer el Rosselló comportà la intervenció dels doctors en medicina i cirurgians. Al seu torn, el treball dels apotecaris i dels adroguers va continuar ben actiu amb el subministrament de cera, drogues i altres productes d'alimentació a la població.



Matèries: Assistència sanitària ; Metges ; Farmacèutics ; Adroguers ; Guerra dels Segadors ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1638 - 1653
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 4022
select
print

Bookmark and Share
L'Hospital del rei, o militar, a Girona. Dades procedentes dels manuals d'acords (1653-1694) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 287-306 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza el procés d'establir un hospital militar a Girona entre el 1653 i el 1694. Durant aquest temps, Girona era la punta de llança del sistema defensiu espanyol enfront d'una monarquia francesa cada cop més agressiva. La fortificació de Girona i l'establiment d'una guarnició foren unes de les conseqüències de tenir el front tan a prop. Una altra fou l'establiment d'un hospital militar, o en terminologia de l'època, un hospital del Rei. Els primers espais coneguts que es feren servir com a establiment sanitari foren el convent de Sant Agustí, per, poc després, ocupar el convent de la Mercè i, per últim, l'hospital de Santa Caterina. Entorn de 1676 ja hi ha constància de l'existència d'un hospital militar específic per als soldats. Tanmateix, quan es disparaven les necessitats de llits pels avatars bèl·lics, calgué de nou ocupar els convents de Sant Agustí i de la Mercè, principalment aquest últim, i part de l'hospital de Santa Caterina. Alternativament, en moments d'extrema necessitat també es feren servir determinats quarters, amb la problemàtica afegida d'haver de reubicar els soldats que s'hi allotjaven.



Matèries: Hospitals ; Gestió hospitalaria ; Sanitat militar ; Soldats ; Guerres ; Guerra dels Segadors ; Guerra de la Gran Aliança ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1654 - 1694
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Sistemes alimentaris observats en el "Llibre [de la] comanda, refató y Imfermeria" (1779-1791) de l'Hospital de Santa Caterina de Girona / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 307-354 : il. (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Dono a conèixer i estudio parcialment un llibre de compres de queviures i material divers (1779-1791) de l'hospital de Santa Caterina de Girona. Gairebé totes les despeses consignades són de tipus alimentari. Aquesta mena de registre de comptabilitat el portava un prior o un administrador nomenat per una junta rectora. També comento i reprodueixo altres documents de la mateixa temàtica, anteriors i posteriors a aquest, en qualitat d'annexos. Eren els usos de taula vigents que seguien uns grups socials determinats de dirigents i servidors de l'establiment (prior o comanador/a, metge, apotecari, fadrí apotecari, clergues, dides, germans i germanes, personal d'infermeria, mossos, un escolà, etc.).



Matèries: Hospitals ; Assistència sanitària ; Gestió hospitalaria ; Alimentació humana ; Aliments ; Grups socials ; Costums alimentaris ; Fonts documentals ; Llibres de comptes
Matèries:Hospital de Santa Caterina de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1779 - 1791
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Enric Mirambell Belloc (Girona, 12 de juliol de 1922 - 6 de març de 2020) / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 425-434 : il. (Necrològica



Matèries: Necrologia ; Historiadors ; Biobibliografies
Matèries: Mirambell i Belloc, Enric (1922-1920)
Àmbit:Girona
Cronologia:1922 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2019-2020 / Marcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 435-442 : il. (Notes i documets d'arxiu



Matèries: Centres d'estudis locals ; Institucions culturals ; Memòria d'activitats
Matèries:Institut d'Estudis Gironins
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:2019 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 4022
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Tàndems gironins fan córrer la llengua / Joan Vila i Pujol
Vila i Pujol, Joan


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 38 (juny 2005), p. 12-14 (Dossier


Matèries: Universitats ; Llengua catalana ; Normalització lingüística ; Estudiants ; Política lingüística ; Voluntariat
Matèries:Universitat de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:2002 - 2005
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Kesse/article/view/290558
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 4022
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Inventaris post-mortem. Una font per a la història econòmica i social / [ressenya de:] Llorenç Ferrer Alos
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 16, núm. 4 (Diciembre 2020), p. 91-101 : gràf. (Reseñas
Ressenya de:
. Els Inventaris post mortem : una font per a la història econòmica i social / Belén Moreno Claverías (ed.). Girona : Documenta Universitaria, 2018


Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Inventaris ; Testaments ; Transmissió de béns ; Economia ; Societat
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:1600 - 1750
Accés: https://doi.org/10.33231/j.ihe.2020.06.001
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Abarracats : la pesta de 1650-1654 a la muntanya catalana de Girona a Manresa / Francesc Roma Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


Sant Joan les Fonts : Editorial Oliveras, 2019
202 p. ; 21 cm
Guanyador Premi Plana de Vic 2018.
ISBN 9788409092123



Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Girona ; Manresa
Cronologia:1650 - 1654
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Joan Triadú (Vic)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Els Arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII? / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: 202095 El Delme com a font per a la història rural. Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2020



Matèries: Rendes eclesiàstiques ; Església ; Catedrals ; Arrendament d'impostos ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica ; Producció agrària
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1503 - 1705
Localització: Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Modest Urgell, més enllà de l'horitzó



[Girona] : Museu d'Art de Girona, DL 2019
167 p. : il. col. ; 21 * 28 cm
Conté: Modest Urgell: "El vull ben meu" o la possessió total del paisatge / Miquel-Àngel Codes Luna - Urgell, més que paisatges / Francesc Fontbona - Miró-Urgell, el record de l'experiència viscuda / Dolors R. Roig - Modest Urgell i Salvador Dalí, l'atenció del crepuscle / Ricard Mas - Modest Urgell, home de teatre / Enric Ciurans - La demanda d'urgells / Esther Alsina - Obres exposades. Text en català i anglès.
ISBN 9788439399964

Per commemorar el centenari de Modest Urgell (Barcelona, 1839 - 1919) el Museu d'Art de Girona dedicà una exposició i aquest catàleg al que va ser un dels pintors amb més èxit a finals del segle XIX i primers del segle XX. Va exposar assíduament, d'ençà els anys 1870, en exposicions nacionals (Barcelona, Olot, Girona o les Nacionals de Belles Arts de Madrid) i internacionals (a París, Munic, Brussel·les, Berlín, Chicago o Filadèlfia). Va guanyar fama i reconeixement i va saber impulsar i mantenir una sòlida carrera, fent del seu art un mitjà de vida. Va esdevenir un dels pintors preferits de les classes benestants, els seus paisatges de gran format es van convertir en un signe de distinció i bon gust en el parament de la llar i les seves obres van acabar essent les més cotitzades del mercat. Aquest catàleg planteja un itinerari pels fets i moments més determinants en la carrera artística del pintor i proposa noves mirades més enllà d'Urgell, més enllà del pintor de cementiris i capvespres: la del jove dibuixant d'auques, la de l'artista irreverent, la de l'etern nòmada que es plantà a París dècades abans que ho fessin els modernistes i que va voltar per tot Catalunya, la del pintor d'èxit comercial, la del dramaturg frustrat i, sobretot, la del mestre inspirador de joves artistes i pintor admirat, entre d'altres, per Joan Miró, Salvador Dalí o Joan Hernández Pijuan. (Editorial).



Matèries: Exposicions artístiques ; Catàlegs ; Pintors ; Biografia ; Pintura
Matèries: Urgell i Inglada, Modest (1839-1919)
Àmbit:Catalunya ; Girona
Cronologia:[1839 - 1919]; 2019
Autors add.:Museu d'Art de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Falsos verdaders : l'art de l'engany



Girona : Museu d'Art de Girona : Gabinet tècnic del Departament de Cultura, 2019
119 p. : il. ; 21 cm
Exposició del 22 de novembre de 2019 al 19 d'abril de 2020, Museu d'Art de Girona. Referències bibliogràfiques. Conté: Falsos verdaders, l'art de l'engany / Joan Bosch i Francesc Miralpeix - El cas de Pere Mates: crónica d'una descoberta / Carme Clusellas - Falsos i verdaders - Estudi tècnic i científic / Josep Paret - Catalogació. Textos en català i anglès.
ISBN 9788439399452

Catàleg de l'exposició "Falsos verdaders. L'art de l'engany" al Museu d'Art de Girona. L'exposició té com a punt d'inici l'episodi viscut al voltant de l'adquisició d'unes taules renaixentistes atribuïdes a Pere Mates, l'any 2016. Aquell any van sortir a subhasta sis taules renaixentistes, dues d'elles idèntiques a unes altres que feia sis anys, el 2010, el museu havia comprat. Un exhaustiu procés d'estudi i anàlisi de totes elles va revelar, finalment, que les obres inicials eren falses. Aquella descoberta va plantar la llavor de l'exposició que proposa un suggeridor discurs visual entorn del que hem anomenat "l'art de l'engany". (Editorial).



Matèries: Exposicions artístiques ; Catàlegs ; Pintors ; Renaixement ; Retaules ; Obres d'art ; Delictes
Matèries: Mates, Pere (1490?-1558)
Àmbit:Girona
Cronologia:[1490 - 1558]; 2019
Autors add.:Bosch, Joan (Ed.) ; Miralpeix i Vilamala, Francesc (Ed.) ; Clusellas i Pagès, Carme
Autors add.:Museu d'Art de Girona ; Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 4022
select
print

Bookmark and Share
Autobiografia de Girona / Joan Boadas Anna Gironella
Boadas i Raset, Joan


El Papiol : Efadós, 2020
320 p. ; 30 cm
ISBN 9788418243103

Res no canvia de manera més permanent que la ciutat. Encara que moltes vegades, a ulls dels que hi habiten, les modificacions són pràcticament imperceptibles tot, persones i pedres segueixen el ritme que constants alteracions marquen, i han marcat, cada moment del nostre present i el nostre passat. Aquest és el relat que se n'extreu de la lectura d'aquesta "Autobiografia de Girona", de l'arxiver Joan Boadas i l'arxivera Anna Gironella. Els textos que han elaborat i la selecció de documents conservats a l'Arxiu Municipal de Girona, ens proposen un suggerent recorregut per un espai on fa més de dos milers d'anys que hi batega la vida. (Editorial).



Matèries: Fonts documentals ; Arxius històrics ; Arxius municipals ; Història general ; Desenvolupament urbà
Matèries:Arxiu Municipal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Gironella i Delgà, Anna


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 4022
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Correspondència epistolar de la família Burguès (1750-1850) / Javier Antón Pelayo
Antón Pelayo, Javier


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2013
332 p. : il. ; 23 cm (Monografies Manuscrits, 9) 
Índexs.
ISBN 9788449042126

Aquest llibre transcriu, analitza i interpreta la correspondència familiar -inèdita- de la família Burguès durant la seva estada a Coromines (Sant Martí Sescorts) entre 1730 i 1765. El casament de l'hereu Narcís de Burguès i de Font amb la pubilla Isabel Coromines el 1727 va implicar el trasllat de part de la família a terres osonenques. Aquesta circumstància i la necessitat de mantenir la comunicació entre els parents i els amics van generar un notable volum de correspondència. A través de les cartes s'han pogut reconstruir diferents episodis familiars: la nefasta relació entre l'hereu i el seu pare, les reivindicacions de la noblesa catalana davant la justícia i Cort, l'estratègia per aconseguir dues monges del monestir de Ripoll i la turmentada vida matrimonial de Manuel Sisternes, fiscal de la Reial Audiència de Catalunya. La cultura escrita del segle XVIII català queda reflectida en les pràctiques epistolars que apliquen els corresponsals de la família Burguès quan escriuen cartes familiars, gratulatòries, consolatòries o amoroses. (Editorial).


Matèries: Famílies ; Genealogia ; Arxius familiars ; Epistolari ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Noblesa ; Propietaris agraris ; Militars ; Vida quotidiana ; Matrimoni ; Relacions interpersonals ; Vida privada ; Cultura
Matèries: Burguès, família ; Burguès i de Coromines, Josep de (1743-1799) ; Burguès i de Caramany, Narcís de (1766-1825) ; Burguès i de Guàrdia, Narcís Maria de (1792-1836) ; Burguès i de Coromines, Martí de ; Burguès i de Caramany, Benet de ; Burguès i de Guàrdia, Jaume de ; Burguès i de Caramany, Maria Ignàsia de
Àmbit:Girona, província ; Girona
Cronologia:1727 - 1774
Autors add.:Universitat Autònoma de Barcelona
Accés: http://ddd.uab.cat/record/116778
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 202
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3