Les Llibretes de Cirici Pellicer : el compromís polític d'un intel·lectual durant la Transició / Jaume Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 500 (abril 2023), p. 88-91 : il. (Focus) 

Espais d'exili 1492-1926 : els escenaris / text de Genís Casanovas
Casanova, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 66-67 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

La fugida de centenars de milers de persones a través dels Pirineus, al final de la Guerra Civil, ha deixat molts enclavaments que recorden aquell moment; llocs que actualment s'han convertit en espais per preservar la memòria dels qui van emprendre el camí de l'exili.

La Constitució de pau i treva del ms. 4 de l'Arxiu Capitular de Girona / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 97-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Estudi i edició de l'única constitució coneguda de pau i treva promulgada només per al bisbat de Girona entre 1064 i 1068, conservada al ms. 4 de l'Arxiu Capitular de Girona.

Un Retaule d'estampa : Perris de la Rocha i Nicolau Mates a la catedral de Girona / Joan Bosch Ballbona
Bosch Ballbona, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 181-214 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Força militar gironina durant la guerra dels Segadors : l'enviament de dues companyies el 1649 / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 215-232 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En l'article es mostra el procés que seguí la municipalitat gironina per constituir dues companyies d'infanteria el 1649 com a resposta a l'ofensiva espanyola. En l'anàlisi, ens centrarem més en la primera companyia, perquè podem comprovar l'eficàcia dels diferents incentius que s'aprovaren per accelerar el reclutament de soldats (prima per enrolar-s'hi i gratuïtat dels exàmens a la confraria o als Estudis Generals de Girona). Paradoxalment, tot i que en la segona unitat militar ja s'oferiren tots els incentius des del primer moment, l'escàs èxit obligà a buscar voluntaris a altres zones, especialment a Olot i el seu entorn. A part, també s'estudien aspectes com el cost econòmic de les companyies, el finançament, les desercions i els principals fets bèl·lics que van tenir lloc.

La Contractació de retaules, imatges religioses i altres empreses artístiques durant la guerra de Separació (1640-1653) / Francesc Miralpeix Vilamala, Xavier Solà Colomer
Miralpeix i Vilamala, Francesc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 233-296 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La guerra de Separació (1640-1653) no va suposar una frenada de la producció artística a la ciutat de Girona i rodalia. Tot al contrari, comitents laics (ciutadans honrats i nobles) i eclesiàstics (rectors i canonges), obreries parroquials, confraries devocionals i convents van portar la iniciativa en la contractació de retaules, imatges, pintures o passos processionals. Girona es converteix en el pol d'atracció i actuació de nombrosos artistes, pintors, escultors i dauradors, que treballen per aquesta variada clientela. L'obra més excepcional d'aquest període és, sense cap mena de dubte, el retaule de la Mare de Déu del Roser del convent de Sant Domènec, encarregat per la confraria a l'escultor Josep Tramulles i al fuster Joan Cisterna el 1649, del qual se'n dona a conèixer el contracte i se n'estudia l'ambiciosa proposta.

Llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona (1853, 1854 i 1855) (II) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 359-408 : il.

En aquest volum dels annals, continuo amb la transcripció i anotació del llibre de notes de la família Pérez-Claras de Girona. Les entrades que aneu a llegir corresponen als anys 1853, 1854 i 1855. Si en voleu saber més, consulteu el volum anterior, LXII que correspon a l'any 2021, pàgs. 477-524.

El Gironí Botet i Sisó, prohom de la Renaixença / Miquel de Crusafont
Crusafont i Sabater, Miquel de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 409-426 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Joaquim Botet i Sisó fou un intel·lectual del temps de la represa nacional de Catalunya que va tenir un paper destacat com a estudiós i impulsor d'institucions culturals, i també com a polític. Les seves obres sobre Empúries i la província de Girona són i seran sempre útils, i la seva tasca com a numismàtic encara no ha estat superada. Malgrat això no és conegut ni tampoc no ha estat reconegut com es mereix.

Ricard Guinó. Bones mans i bons advocats / Joan Barbarà
Barbarà i Gómez, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 427-446 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ricard Guinó (1890) va ser un imaginaire gironí de gran talent que fou considerat el millor escultor europeu de la seva generació. Després d'estudiar a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Girona, l'any 1906 prosseguí el seu aprenentatge a Barcelona. El 1909 conegué Aristides Maillol que, en adonar-se de les seves qualitats, li proposà traslladar-se a París per tal de completar la seva formació. A la capital francesa, fou deixeble i exercí d'ajudant del gran escultor de Banyuls de la Marenda. Entre 1913 i 1918, treballà amb Pierre-Auguste Renoir que l'acollí a casa seva durant la Primera Guerra Mundial. Atès que el gran pintor impressionista patia una artritis avançada en aquest període, Guinó es va convertir en les mans de Renoir i n'executà materialment tota l'obra escultòrica.El 1965, 46 anys després de la mort de l'artista de Llemotges, Michel Guino, fill de Ricard, acudí als tribunals per tal de reclamar la coautoria de totes les seves escultures. Després d'un llarg procés judicial, el 13 de novembre de 1973 el Tribunal de Cassació de París donà definitivament la raó a Guino i reconegué el seu pare com a coautor de l'obra i com a legítim beneficiari (al 50 per cent) dels rendiments que aquesta pogués generar. Quanla justícia es va pronunciar, d'una forma inapel·lable, ja feia 8 mesos que l'escultor gironí més internacional havia traspassat.

Un Camí oblidat : el que anava de Girona a Aiguaviva per Vilablareix / Ricard Teixidor
Teixidor i Palau, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 447-460 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Com a totes les vil·les suburbanes, hi havia un camí que comunicava Gerunda amb la vil·la romana de Vilablareix, tot i que no apareix documentat fins a l'any 1184. Bona part del traçat seguia per la llera de la Maçana o la resseguia. Tenim indicis, però, que continuava fins a Aiguaviva. Bona part del traçat ha desaparegut sota la trama urbana de Girona i Salt i ha estat llaurat.

Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

Josep Álvarez Niebla (1945-2021) i S. Roca-Delpech Costa (1947-2021) / Narcís Selles
Selles Rigat, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 509-512 : il. (Necrològica) 

Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2021-2022 / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 515-532 (Notes i documets d'arxiu) 

Una Nova obra arquitectònica atribuïble al mestre Bartomeu de Girona (segles XIII-XIV) : Santes Creus i Girona / Jaume Felip i Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXV (2012-2013) , p. 37-55 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Aportació de noves atribucions sobre el treball arquitectònic del mestre Bartomeu de Girona, un artista del qual fins ara només es coneixia l'autoria de la portada gran de la catedral de Tarragona com a obra arquitectònica. Es proposa adjudicar-li, també, la traça d'elements de la portada de l'església de Santes Creus, a la darreria del segle XIII, i la construcció de l'absis de l'església de Sant Feliu de Girona i alguna aportació al convent dominic gironí, al voltant de mitjan primer quart del segle XIV.

Unes Quantes notícies de Fra Antoni Escofet, monjo egregi de Santes Creus / [ressenya de:] Lluís Batlle i Prats
Batlle i Prats, Lluís


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. V, núm. 42 (1975) , p. 114-116 (Bibliografia sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
. Unes quantes notícies de Fra Antoni Escofet, monjo egregi de Santes Creus / Eufemià Fort i Cogul. Gerona : "Anales del Instituto de Estudios Gerundenses". Vol. 22, p. 269-296, 1974-1975

Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Els Escuts del Palau Episcopal de Girona : guia per a la seva identificació heràldica / Miquel Àngel Fumanal i Pagès ; [il·lustracions: Pere F. Puigderrajols i Jarque] ; [a cura de: Carme Clusellas]
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Girona : Museu d'Art de Girona : Agència Catalana del Patrimoni Cultural, 2022
88 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia.
ISBN 9788419326775

L'ampli repertori d'escuts heràldics que decoren els murs del Palau Episcopal de Girona és una font d'informació privilegiada per conèixer l'evolució de l'edifici. Els bisbes que van anar finançant reformes i ampliacions de l'estructura original van fer col·locar els seus blasons com a signe físic de la seva intervenció, cosa que permet traçar la cronologia dels diferents àmbits del conjunt. Aquest llibre estudia tots aquests escuts, n'identifica els titulars i analitza quines foren les obres arquitectòniques dutes a terme sota el seu govern. Tot plegat, ens permet avançar en el coneixement de la història de l'edifici que avui és la seu del Museu d'Art de Girona, un dels palaus residencials més espectaculars i ben conservats de l'antiga Corona d'Aragó. (Editorial).

Girona treballar i viure / Joan Boadas, David Iglésias
Boadas i Raset, Joan


El Papiol : Efados, 2023
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Gironès) 
ISBN 9788419239778

La narrativa d'aquesta publicació, construïda sobre la base dels fons fotogràfics del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, s'elabora al voltant dels oficis tradicionals, transformats amb el pas dels anys, i alguns d'ells fins i tot desapareguts. Molts d'aquests essencialment manuals, d'altres ja molt mecanitzats, doncs l'època de la fotografia corre en paral·lel a la industrialització del país. Aquestes 181 fotografies, compreses entre el 1890 i el 1995, permeten reflectir l'evolució d'una part del paisatge humà en un mateix escenari, la ciutat de Girona . (Editorial).

La Submissió del comte Hug IV d'Empúries i de la noblesa emporitana a l'Església de Girona (1226 - 1229) : una repercussió de la croada albigesa liderada per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya / per Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 139-145

La Seu adorant : catedral de Girona / Pere Ribot ; notes històriques: Jaume Marquès ; xilografies: Antoni Gelabert
Ribot i Sunyer, Pere


Santes Creus : Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1983
119 p.: il ; 29 cm (Totart, 12) 
ISBN 8430097074