Milicia, patronazgo y promoción nobiliaria : las estrategias de colocación de la clientela catalana de Luis de Requesens a finales del siglo XVI / Víctor Joaquín Jurado Riba
Jurado Riba, Víctor


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 253-288 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Mediar con la palabra. Secretarios y traductores de lenguas en la monarquía de España (1516-1714)". Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Casa urbana a Girona durant el segle XII : dades documentals / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 7-18 : il. (Varia) 
Fonts documentals. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la documentació escrita, s'apleguen i s'analitzen les diverses referències, més aviat escasses, sobre els edificis on habitaven els gironins de l'època. Alguns exemples més ben coneguts permeten fer-nos idees més precises.

Ceràmiques de cuina de cuita reductora del Castell de Campelles (Ripollès) : circuits regionals, pautes de consum i especialització productiva a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV - XVI) / Albert Pratdesaba i Sala, Esther Travé Allepuz
Pratdesaba i Sala, Albert


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 19-39 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball presentem els resultats d'un estudi recent de caracterització dels materials ceràmics del castell de Campelles (Ripollès). En el marc d'un projecte de recerca més ampli, hem dut a terme una anàlisi petrogràfica d'una vintena de mostres de ceràmica comuna de cuita reductora amb la finalitat de conèixer els trets d'aquestes produccions en termes de provinença i tecnologia de producció i, alhora, d'explorar les possibles connexions regionals del jaciment amb el territori circumdant. Els resultats han estat reveladors i han possibilitat la descoberta d'unes produccions locals que abastien el jaciment, juntament amb importacions del Berguedà i l'àrea gironina en un radi relativament ampli. El conjunt ens permet aprofundir en els patrons de producció i distribució d'aquest tipus de materials en cronologies més tardanes de les conegudes fins ara i obre la porta a la recerca futura en aquest àmbit.

Una Escudella d'orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona : un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 / Itziar Gutiérrez Soto, Andreu Muñoz Virgili
Gutiérrez Soto, Itziar


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 40-55 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta l'estudi sobre una escudella d'orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme a la galeria del rereclaustre nord. El context en qüestió està associat a una estructura que compta amb la inscripció fundacional. Tot plegat, permet contextualitzar la peça amb un notable grau de precisió cronològica i fiabilitat estratigràfica.

Topografia urbana de Cardona abans dels processos d'emmurallament de la segona meitat del segle XIV / Ainhoa Pancorbo Picó, Andreu Galera Pedrosa
Pancorbo i Picó, Ainhoa


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 56-84 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els darrers treballs arqueològics duts a terme a Cardona gràcies a l'aplicació del Pla Especial de Protecció del Nucli Antic de Cardona, han contribuït a un millor coneixement dels processos d'urbanització previs a la delimitació del nucli antic a partir de la construcció de la muralla gòtica, en el decurs del darrer terç del segle XIV. Combinats amb l'estudi de la documentació escrita, han permès identificar les estructures localitzades al peu de la costa de migdia del castell com els indicis d'un primer nucli d'habitat a partir del qual es pot anar resseguint l'evolució topogràfica de la vila entre el segles IX i XIV.

El Coneixement arqueològic del sistema defensiu medieval i modern de la vila de Sant Feliu de Guíxols : l'exemple de la finca de l'avinguda Juli Garreta, número 20 / Jordi Vivo Llorca
Vivo i Llorca, Jordi


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 85-107 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vila medieval de Sant Feliu de Guíxols estava protegida mitjançant un sistema defensiu format per una muralla, un conjunt de torres i un fossat. El moment final té una data i unes circumstàncies molt precises, però la construcció i les fases evolutives són molt més desconegudes, com a conseqüència del moment primerenc en què fou aterrat i el desenvolupament urbanístic dels espais que havia ocupat, que en van comportar la desaparició física. Només quan s'esdevenen reformes que afecten el sòl del casc antic sorgeixen oportunitats per localitzar-ne trams i estudiar-los arqueològicament, com el que es presenta en aquest treball.

Unes Muralles medievals molt antigues : Tarragona / Joan Josep Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 305-336 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

La Força vella de Girona (2) : castells i torres / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 337-354 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

La Casa urbana unifamiliar a Girona durant l'alta edat mitjana (segles X i XI) : dades documentals i arqueològiques / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 209-230 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Per a aquestes cronologies tan reculades les dades són escasses. Tanmateix una anàlisi detallada dels documents i de les restes arqueològiques permet fer-se una idea de la seva localització, tècnica constructiva i d'algunes de les seves característiques. El pati (curtis), el cellarium i una sala noble al primer pis (cenaculum), són elements bàsics. Les seves dimensions varien en funció del lloc i és normal, dins murs, la presència de vinyes, arbres fruiters i fronts de pedrera.

Aliot / Albiol, mirall trencat? / Gautier Sabrià i Jordi Bonet
Sabria, Gautier


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 16 (2021) , p. 158-173 (Part VI: Vària) 
Número mongràfic: Poesia, poetes, poemes. Resums en català, francès i anglès.

"Era tingut e reputat per bon hom" : el proceso contra el mercader Luchino Scarampi en la curia de Aviñón a finales del siglo XIV / Esther Tello Hernández
Tello Hernández, Esther


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 2 (2022) , p. 193-211 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Culturas fiscales en la Europa Bajomedieval".

El propòsit d'aquest article és analitzar el procés que es va desenvolupar en la cúria pontifícia d'Avinyó contra el mercader d'Asti Luchino Scarampi. En un convuls any 1396, aquest financer de la monarquia aragonesa va ser acusat de sufragar les despeses de les companyies mercenàries apostades a Avinyó per a atacar el nord de la Corona d'Aragó. Tot sembla indicar que les incriminacions eren falses, però a instàncies de la reina Violant va començar un procés inquisitorial ordenat pel papa Benet XIII. A través de la rica documentació conservada en l'Arxiu Apostòlic Vaticà podem comprovar els fluxos d'informació que envoltaven a Scarampi, a la monarquia i al papat i les xarxes que tenia el financer a la ciutat d'Avinyó. Tot això en el marc d'una sèrie d'acusacions sobre corrupció i mala gestió del patrimoni real del qual Scarampi va ser un dels principals implicats.

El Precio de la rebelión : el endeudamiento de la Diputació del General de Catalunya durante la guerra civil catalana (1462-1472) / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 240-242 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Guerra medieval ibérica: organización, desarrollos, narrativas".

Quan en 1462 va esclatar la guerra civil catalana entre els partidaris de Joan II i els de la Diputació del General de Catalunya, aquesta va haver d'enfrontar-se a un seriós problema: trobar finançament per a mantenir la lluita armada contra el rei. Davant la impossibilitat de confiar únicament en els seus ingressos fiscals ordinaris, la institució es va decantar per l'emissió de deute. No obstant això, a mesura que passaven els mesos i el conflicte es prolongava, la Diputació va començar a tenir més dificultats per a trobar possibles creditors, de manera que es va veure forçada a sol·licitar la intermediació del municipi de Barcelona. Al llarg d'aquest treball s'explicarà l'evolució de l'endeutament del General entre 1462 i 1472, així com les característiques principals dels títols de deute venuts i el paper jugat per la Ciutat Comtal en aquest procés.

"E cert te molt gran fama de bruixa e se fa metgessa e fa medecines" : la demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI) / Pau Castell i Granados
Castell i Granados, Pau


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 31 (2013) , p. 233-244 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Los "pequeños mundos": sociedades locales en la Alta Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

A la fi de l'Edat mitjana assistim a un canvi de percepció respecte a unes certes pràctiques de salut dutes a terme majoritàriament per dones. Aquestes pràctiques, condemnades durant segles per les elits laiques i eclesiàstiques, adquireixen progressivament un caràcter herètic i diabòlic, donant origen a la imatge de la bruixa durant els primers anys del segle XV. Les etapes d'aquest canvi són perceptibles a través de la documentació catalana, la qual ens permet plantejar una evolució que connecta les actuacions contra la màgia popular en el segle XIV, les primeres acusacions de bruixeria a inicis del XV i les grans persecucions en època moderna.

Pleitear contra el señor del castillo y bajo su jurisdicción : resistencias de los campesinos catalanes frente a la servidumbre de las obras de "Castell termenat" (siglos XIV-XV) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 30 (2012) , p. 213-235 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder y fiscalidad en la Edad Media hispánica". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Nota acerca de la evolución de los grupos sociales dependientes en Cataluña y el sur de Francia durante los siglos IX y X (c. 878-963) / José Enrique Ruiz Domènec
Ruiz Domènec, José Enrique


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 1 (1983) , p. 151-156 (Varia) 

Com tots els organismes vius, les estructures socials deriven conjuntament del comportament dels individus, de les intencions del poder i de les pressions demogràfiques de la població, propietats -les tres en el seu conjunt, i difícilment per separat- altament sintètiques. No hi ha cap organisme que estigui sempre perfectament adaptat. Gairebé tots els paràmetres del seu ambient varien constantment. Així, un petit canvi evolutiu en la forma d'un grup social, s'amplia fins al seu aspecte màxim a causa de la distribució extensiblement ascendent de la dialèctica d'aquestes pulsions dins de les múltiples facetes de la vida d'una comunitat humana, d'un conjunt social determinat. Considerem, per exemple, l'ocorregut als hispani de Catalunya i el Sud de França entre 878-963, i descobrirem alguns problemes sobre l'evolució dels grups socials dependents en les dècades prèvies al començament del procés de feudalització a l'Europa occidental.

Memòria inèdita de la vida i mort de Jaume Guiu Guimó / Cristian Muñoz Gracia
Muñoz Gracia, Cristian


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Vària) 

Aquest article està basat en la recopilació i en l'anàlisi de les diferents versions sobre l'eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d'estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l'autor i fins ara no tingudes en compte.

Maria Pallach i Estela : una petjada ferma i resistent / Agnès Toda i Bonet
Toda i Bonet, Agnès


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Vària) 

Amb motiu del traspàs de Maria Pallach i Estela, un breu repàs per qui va ser i la recuperació d'uns poemes que va escriure amb el seu home amb els quals va guanyar el XXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura el 1968.

Plecs de descàrrec : desenterrant el silenci / Sergi Bernal
Bernal, Sergi


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Vària) 
Inclou enllaç a una versió de l'article en castellà. Resums en català, castellà i anglès.

L'agost del 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura d'un mestre assassinat el juliol de 1936 dient "Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo". El mestre era català i es deia Antoni Benaiges. Durant aquella setmana d'agost del 2010 entre l'equip d'exhumació hi havia un fotògraf català documentant aquells treballs. A partir d'aquell moment el documentalista inicià un treball de recuperació de la memòria d'aquell mestre. Un assaig, una novel·la, una exposició fotogràfica i un documental són el resultat del seu projecte cooperatiu, anomenat "Desenterrant el silenci". Ara, 11 anys després d'aquella exhumació, un altre company investigador fa un article acusant-lo de crear fal·làcies de manera interessada amb l'objectiu d'obtenir-ne beneficis que no mereix. Aquest treball presenta els plecs de descàrrec en la meva defensa, ja que jo soc aquell fotògraf, Sergi Bernal.

Josep Carner, traductor de Dante i Leopardi / Jordina Gort Oliver
Gort Oliver, Jordina


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Varia) 
Número dedicat a : Recordant Joan Perucho. Bibliografia. Resums en català, anglès i castellà.

Jordina Gort, en un treball aprofundit de recerca, ens apropa a la tasca de Josep Carner com a traductor i, en concret, a les traduccions que va fer de cinc sonets de la Vita Nuova de Dante Alighieri el 1912 i de quatre composicions de Giacomo Leopardi el 1923.

Murs més alts han caigut. L'impacte del fenomen feminista en la premsa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (1898-1931) / Frederic Samarra
Samarra i Sancho, Frederic


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Varia) 
Número dedicat a : Recordant Joan Perucho. Notes. Resums en català, anglès i castellà.

Per tal d'entendre i valorar millor el context (inicis del segle XX) de les tres entitats feministes que Frederic Samarra Sancho va tractar en el seu article del darrer número de la Revista del Centre de Lectura, ara aborda, fent especial èmfasi en les comarques tarragonines, la societat d'aquell moment i el posicionament de les forces polítiques davant d'aquest tema, la qual cosa el porta a incloure el posicionament entorn el sufragi femení.