La Mestra que va obrir finestres : Antònia Adroher i Pascual, primera regidora republicana de l'Ajuntament de Girona, del 30 d'octubre del 1936 al febrer del 1937 / text: Gemma Busquets Ros
Busquets Ros, Gemma


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 34-35 : il. (Elles als ajuntaments: pioneres de la política local) 

Lluitadores : el paper de les dones durant la Guerra Civil / Glòria Granell Nogué, coordinadora del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 351 (juliol-agost 2025), p. 52-88 : il. (Dossier) 

Conté: Lluitadores : el paper de les dones durant la Guerra Civil / Glòria Granell Nogué ; Dones i guerra a casa de les Masó / Rosa Maria Gil Tort ; Elles escriuen la guerra : dietaris i autobiografies de la Guerra Civil escrits per dones / Glòria Granell Nogué ; La Guerra per la normalitat : les bibliotecàries gironines durant la Guerra Civil Espanyola / Blai Gasull ; Les Mestres durant la guerra (1936-1939) / Salomó Marquès ; Estic viu : cartes de guerra i cartes de padrines, uns documents íntims que també expliquen la nostra història / Alba Sabaté ; Infermeres a la Guerra Civil / Alícia Baltasar Bagué ; Les Dones passadores durant la Guerra Civil / Laia Perearnau ; Les Companyes del front : milicianes del fusell i la bata blanca / Gemma Busquets Ros ; Apunts sobre dones radiofonistes i periodistes durant la Guerra Civil / Alba Sabaté ; Literatura en guerra / Glòria Granell Nogué ; Exiliades però compromeses : la militància es manté després de la derrota / Gemma Busquets Ros.

Com la festa dels quintos va vincular Artur Cot i Miró amb Joan Amades i Gelats / Maite Cot Ardévol
Cot Ardévol, Maite


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 46 (abril 2025), p. 3-6
Exemplar dedicat a: La tradicional festa dels quintos a Móra d'Ebre.

Poliedres. Diàlegs amb la cultura camptarragonina i conquenca / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 200-211 (La peça d'avui) 

"Soy católico apostólico romano" : Ramón Merino Gracia o la conversión anticomunista del primer secretario general del Partido Comunista Español / Josep Pich i Mitjana, David Martínez Fiol, Julián Paniagua López
Pich i Mitjana, Josep


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 24 (2026) , p. 145-166 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La nostra recerca sobre Ramón Merino Gracia aporta noves fonts d'estudi provinents del seu expedient de depuració com a mestre nacional per les autoritats franquistes del AGA, de la premsa i d'ego documents. El nostre estudi s'emmarca en la nova perspectiva historiogràfica de la Història política. Aquest article és una aproximació a la trajectòria política de Ramón Merino Gracia (Cartagena, 1894-Barcelona, 1966). Aquest mestre de primària, vinculat a la innovació pedagògica impulsada per Freinet, va passar de dirigir les joventuts socialistes, a ser líder comunista, per a, posteriorment, formar part dels "lliures", el sindicat vinculat al sorgiment del primer feixisme espanyol, militar en la Unió Patriòtica de Primo de Rivera, impulsar una opció política laboralista durant la II República, afiliar-se en la CNT durant la Guerra Civil i superar la depuració franquista per a continuar la seva activitat docent durant el franquisme.

Commemoració de l'Any Joan Domènech i Moner : crònica de les activitats programades / Comissió per a la commemoració de l'Any Joan Domènech i Moner



En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 24 (juny 2025), p. 13-16 : il. (Projectes i actuacions) 

A la seva memòria : "Any Joan Domènech i Moner" / Joaquim Daban i Massana
Daban i Massana, Joaquim


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 23 (juny 2024), p. 1 : il. (La parada de Sesmond) 

El Dr. Adler, Joan Domènech i una fotografia que canvia de context / Joan Moret i Camps
Moret i Camps, Joan


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 24 (juny 2025), p. 44: il. (Imatges i documents de Lloret) 

Mestres i escoles de Sidamon 1834-1960 / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 119-131 (Articles) 

Les primeres informacions de la història de l'ensenyament de Sidamon estan emmarcades per singularitats que la diferencien d'altres pobles del Pla d'Urgell. A mitjans del segle XIX, Sidamon tenia un mestre de minyons i una escola particular. L'escola pública va ser arrasada per un escamot de soldats carlistes. A principis del segle XX, destacades personalitats de l'educació de les terres lleidatanes es desplacen al poble per convèncer als seus habitants de la necessitat de construir un edifici escolar. Tanmateix, testimonis orals d'alumnes de l'escola postrepublicana descriuen el nacionalcatolicisme com a eix vertebrador de la seva vida escolar.

Victorina Vila : dona, mestra, lluitadora, progressista i exiliada / Glòria Jové Montclús, Meritxell Simon-Martin
Jové Monclús, Glòria


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 38 (2024) , p. 43-57 : il. (Dossier. Les dones en la nostra història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els Boixet, una família de mestres i docents. Aproximacióa la vida musical a Bellpuig als segles XVIII I XIX / Josep M. Salisi i Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 38 (2024) , p. 101-131 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

La família Boixet fou una destacada nissaga de músics i docents assentada a Bellpuig provinent de terres de l'àrea solsonina. Desenvoluparen la seva tasca musical a la vila ducal així com en distintes poblacions de l'àmbit lleidatà, i fins i tot van arribar a França, on en reconegueren la vàlua. L'estudi dels distints membres de la nissaga, així com les composicions musicals que n'ha quedat, ens presenten una família ben formada musicalment i relacionada tant amb la pràctica musical com amb l'ensenyament.

Josep Pallach. Política i pedagogia. L'esperança truncada del socialisme català / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 274-275 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Josep Pallach. Política i pedagogia. L'esperança truncada del socialisme català / Joan Safont. Barcelona : Pòrtic, 2025

Mestres itinerants a la vall d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu / Jordi Pujadas Ribalta
Pujadas i Ribalta, Jordi


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 199-208 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

A partir de mitjans del S. XIX el sistema educatiu oficial s'anava implementat amb retard i lentitud a l'Estat Espanyol, com tants d'altres aspectes que implicaven modernitat. Aquest retard era encara més intens a les zones rurals muntanyoses aleshores relativament força habitades. Amb el temps va aparèixer la figura del mestre particular itinerant, sovint sense títol, que oferia els seus serveis a les famílies que vivien en les masoveries. Aquest estudi presenta el cas del territori que abasta la Vall d'Arbúcies on ha quedat registrat el nom de "mestres de sequer" un fenomen que no es pot documentar quins inicis va tenir donat que ha deixat poca documentació escrita i que s'ha rememorat amb testimonis orals.

Carme Romeu Torres : mestra i republicana / [ressenya de] Sergi Tella Pàmies
Tella Pàmies, Sergi


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 200 (febrer 2026), p. 21 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Carme Romeu Torres : mestra i republicana / Ramon Arnabat Mata. Llorenç del Penedès : Sic\\Art edicions, 2025

Educació i diferència de gènere al Vendrell (1802-1859) / Neus Oliveras Samitier
Oliveras Samitier, Neus


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 114-124 : il. (Col·laboracions) 
Referències bibliogràfiques.

Encara que existeixen moltes llacunes sobre l'ensenyament en aquesta etapa, l'objectiu és subratllar, seguint un ordre cronològic, els i les diferents mestres que van exercir al Vendrell, des de la primera notícia del 1802 fins al 1859, any en què es consoliden dues escoles per a nens. El desenvolupament de l'escola introdueix també una marcada diferència de gènere. Atès els anys d'endarreriment escolar, la dècada dels cinquanta augura una embranzida important: gràcies a la primera mestra per a nenes, un nou impuls en política educativa del Consistori Municipal i també l'entrada en vigor de la llei Moyano.

Sígfrid Prim Padró i la seua padrina de guerra Hélène Robin / Esperança Solans Buil
Solans i Buil, Esperança


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 138-145 : il (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'any 1937 Sígfrid Prim anà a la guerra al servei de la República, passà a França amb la retirada del 39 i fou empresonat en diferents camps de concentració. Allà contactà amb una associació d'ajuda als refugiats i establí una relació epistolar amb una padrina de guerra (Hélène Robin) el suport de la qual fou essencial des d'un punt de vista moral, anímic i material, en el temps que ell romangué a França. Després del retorn a Espanya el 1941 encara mantingueren el contacte uns quants anys. Mlle. Robin constitueix un bon exemple del paper de les padrines de guerra, una figura que sorgí a la Gran Guerra i reaparegué posteriorment.

Josep Baró Pena (1911-1980), batarrenc i mestre batequista / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 155-163 : il (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Josep Baró Pena (Albatàrrec, 1911 - Alguaire, 1980). Mestre i cursillista de 1932 del pla professional de mestres de la Segona República. Durant aquells anys va exercir en diverses escoles fins a arribar a la de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), de la qual va ser nomenat director. Allà, va utilitzar el mètode Freinet i va participar en diverses trobades del grup Batec. El 1935 va gaudir d'una beca de la Generalitat per completar l'actualització d'aquesta metodologia. Iniciada la Guerra Civil, es va incorporar a l'Escola de Guerra, d'on va sortir amb el grau de tinent de l'arma d'artilleria. Participà en les batalles de Belchite i Terol i fou fet presoner a València. Acabada la guerra, fou sotmès a un Consell de Guerra Sumaríssim en el qual fou declarat innocent. A continuació fou depurat i, després d'haver-se vist obligat a treballar durant dos anys sense sou, el setembre de 1946 va arribar a Alguaire, on va continuar exercint la seva professió fins a la seva mort. Això sí, com que les condicions de treball dels mestres havien variat molt amb el franquisme, Baró es va adaptar a les noves condicions sociopolítiques i es va veure obligat a exercir diverses activitats per poder complementar el seu sou.

La Participació de les famílies / Xarxa d'escoles bressol municipals de Reus



En: Infància : educar de 0 a 6 anys, núm. 205 (juliol-agost , p. 14-17

Cèlia Artiga : mestra (Reus, 14 setembre de 1912, 3 de gener del 2000) / Teresa Ferrater i Cubells
Ferrater i Cubells, Teresa


En: Perspectiva escolar, núm. 243 (març 2000), p. 79

Nuri / Cori Bach Voltas
Bach Voltas, Cori


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2023), 1 fitxer html : il. (Les Dones del Centre) 

Record de la Núria Valveny que en repassa les diferents aportacions, com la seva vinculació amb la Secció de Pedagogia o la Secció Excursionista del Centre de Lectura, però que té en compte també altres passions seves i altres aspectes vitals a tenir presents.