Nativitat Yarza : la primera alcaldessa de Catalunya / text de Marina Llansana
Llansana, Marina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 256 (juliol 2023), p. 74-77 : il. (Dossier) 

Eladi Homs i Oller / Roman Galimany Solé
Galimany Solé, Roman


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 846 (maig 2022), p. 14-15

Casos de l'antic consell de la Vila : el mestre d'escola Jaume Fuster es queixava, el 20 d'agost de 1656, de l'absència de minyons a la seva escola / Pere Altès Serra
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXII], Núm. 596 (juliol 1999), p. [14]

Paulí Bayer i Coll (Osor, 1855-Montblanc, 1916), mestre i poeta, patriarca d'una nissaga d'artistes i intel·lectuals / Nativitat Castejón Domènech
Castejón Domènech, Nativitat


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 107-189 : il. (Història contemporània) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

Paulí Bayer Coll (Osor, 1855-Montblanc, 1916) fou un reconegut mestre i pedagog que va deixar petjada en les tres poblacions on va exercir: la Roca del Vallès (1881-1882), el Vendrell (1883-1887) i Montblanc (1887-1915). La seva llarga trajectòria professional es va assentar sobre tres pilars en què alhora fonamentà la seva vida: la música, la poesia i la fe. Ha estat el patriarca d'una nissaga que arriba als nostres dies, hereva de la seva sensibilitat pel coneixement, la llengua i la música. Aquest estudi dóna a conèixer la gran família Bayer, un exemple de perseverança, treball i esforç, que des del segle XIX ha nodrit el país de mestres, secretaris d'ajuntament, poetes i músics.

Martí Rouret : mestre, republicà i català / Parlament de Josep Solé Arnal en l'acte de presentació ....
Solé i Arnal, Josep


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 20 (desembre 2000), p. 44-46
Exemplar dedicat a l'arqueologia industrial (2). Inclou quadre amb els molins d'oli existents a Móra d'Ebre (primer terç del segle XX) i els molins d'oli després de la Guerra Civil.

Pepita Andreu i Gil / J.M.C.V.



En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 103 (març 1996), p. 21-24 : il. (Parlem amb) 

Onze mestres riberencs del segle XIX / David Tormo Benavent
Tormo i Benavent, David


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 123-137 : il. (Història) 
Bibliografia. Fonts. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El Mestre Pau González Montagut : director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme / Jordi González Garcia
González Garcia, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 139-159 : il. (Història) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Miquel Riera Perelló, mestre d'escola mallorquí, converteix l'àrida població de l'Argilaga en un verger l'any 1916 / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 57-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball es ressegueix el mestratge del professor d'escola mallorquí, Miquel Riera Perelló. L'any 1916 va arribar a la població de l'Argilaga, a la província de Tarragona. Les seves petjades es segueixen a través de les notícies que s'han documentat en hemeroteques digitals. La seva tasca cal situar-la en el context de l'Escola Nova i l'activitat de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) quan es va potenciar l'educació i l'escola en català. Entre els segles XIX i XX l'escola en el mon rural estava poc desenvolupada. La feina de Miquel Riera va aparèixer a la premsa de l'època com innovadora i revolucionària. Segons aquesta, va aconseguir eradicar l'analfabetisme a través de l'ecologia. Es va convertir en un exemple per a la resta de les escoles, algunes d'elles hispanes com la segoviana.

Entrevista al Sr. Felip Jové



En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Any I, Núm. 5 (maig 1982), p. 20-21

Galeria vallenca : notes per a un fitxer - 11 / Jordi
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 324 (diciembre 1973), p. 18

Un Poble que no oblida / Josep Maria Rodon Turbó
Rodon i Turbó, Josep Maria


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 322 (octubre 1973), p. 1-2

Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Mollet, recerca i coneixement. Els primers documents, imatges i llibres / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 7-38

Bibliografia. Annex.

Article amb vocació divulgativa que repassa , de manera breu i sintètica, la historia de la recerca i el coneixement a Mollet del Vallès. També inclou algunes referències a la història de la producció literària. Es reflexiona sobre la possibilitat de recerca que ofereix el municipi, s'estableix una cronologia d'algunes fonts documentals singulars i s'arriba al primer personatge (Vicenç Plantada i Fonolleda, 1839-1913) del qual tenim constància documental que s'interessa per conèixer i donar a conèixer el seu poble. A partir d'aquest primer erudit molletà es destaquen personatges i entitats que han contribuït, amb les seves recerques i publicacions, al coneixement de la ciutat i el municipi.

Raimon Torroja i Valls : mestre d'infants i mestre de mestres / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


Arenys de Munt : [l'autor] : Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, 2020
145 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418123030

Recordant la Josefina / [coordinació : Josep Maria Calbet]



Valls : La Torratxa, [2011]
68 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788495757715

Homenatge al Sr. Jesús Olivé Urgell, amb motiu d'haber-li [sic] estat concedida la Creu d'Alfons Xe El Sabi [sic] Rodonyà, 7 de novembre de 1965 [Enregistrament sonor]



Barcelona : Vergara, DL 1996
1 disc sonor : 33 rpm ; 25 cm
Conté els discursos d'ex-alumnes i del mestre homenatjat, així com la lectura d'adhesions diverses, amb el record als absents (per mort o exili).

Patricio Redondo i les noves escoles de Puigverd / Felip Niubó Gassol
Niubó Gassol, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 125-134 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 2020 va fer cent anys de l'arribada del mestre i pedagog Patricio Redondo Moreno a Puigverd de Lleida, un dels majors exponents de la tècnica Freinet a Catalunya i a l'estat espanyol. L'objectiu d'aquest estudi pretén posar de manifest noves aportacions històriques i biogràfiques de Patricio Redondo Moreno pel seu pas a Puigverd de Lleida, coincidint amb el centenari de la seva arribada a la població, on va exercir de mestre durant catorze anys i hi va fundar les seves primeres escoles.

Josep Pach Roselló, un lleidatà víctima de l'operació Bolero-Paprika / M. Glòria Garcia Vallecillos
Garcia Vallecillos, M. Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 135-142 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta una breu biografia de Josep Pach Roselló (Lleida, 1911-1975) que desvetlla els fets viscuts com a víctima de l'Operació Bolero-Paprika el 1950 i la seva deportació a Còrsega i Polònia. Mestre durant la II República, membre del col·lectiu de mestres Batec, regidor pel PSUC durant el 1937, participa en la Guerra Civil i s'exilia a França el febrer de 1939. Participa en la resistència i el 30 de juliol de 1944 és deportat a Buchenwald. És alliberat i repatriat a França. En plena Guerra Freda, el govern francès posa en marxa l'Operació Bolero-Paprika contra els comunistes.

La Perspectiva del professorat sobre els impactes de la Covid-19 en l'alumnat de primària i secundària de l'Hospitalet de Llobregat (cursos 2019-2020 i 2020-2021) / Diana Mata Codesal, Irene Sabaté Muriel, Sílvia Bofill-Poch
Mata Codesal, Diana


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 93-122 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article analitza la manera com la crisi sociosanitària ocasionada per la pandèmia de la covid-19 ha impactat sobre la vinculació amb el sistema educatiu dels infants i joves d'entre 6 i 16 anys de l'Hospitalet de Llobregat, el curs 2019-20 amb la suspensió de les classes presencials entre el març i el juny, i el curs 2020-21 amb la represa de les classes presencials sota els condicionants de l'anomenada "nova normalitat". Amb aquest objectiu hem recollit les perspectives de 34 professionals de nou centres educatius de primària i secundària mitjançant entrevistes virtuals semiestructurades en profunditat. Els resultats mostren com la pandèmia ha posat al descobert desigualtats socials prèviament existents que incideixen sobre la desvinculació escolar, tot eixamplant aquestes desigualtats i afavorint-ne de noves. Per exemple, l'anomenada escletxa digital no és sinó un símptoma d'una escletxa social més profunda que requereix actuacions àmplies i estructurals.