português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
TERRASSA []
References found:
12402   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 621
go to page                         


1 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vallparadís : paradigma del paleolític català / Joan Garcia, Kenneth Martínez
Garcia i Garriga, Joan


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 53 (abril 2006), p. 17-19 : il. (El patrimoni


Matèries: Jaciments arqueològics ; Paleolític ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de Vallparadís de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2005 - 20066
Autors add.:Martínez Molina, Kenneth
Accés: https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6219/arjau_guixols_arxiu_053_ocells_vall_ridaura.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De mossèn Arnella a l'actualitat / Domènec Ferran Gómez
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 18-35 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421168
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Patrimoni oblidat de Terrassa / Cristina Coll Márquez, Sílvia Comellas Compte, M. Gemma Garcia Llinares, antonio Moro Garcia



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 36-49 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Modernisme ; Fàbriques ; Esglésies
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Autors add.:Coll Márquez, Cristina ; Comellas i Compte, Sílvia ; Garcia i Llinares, M. Gemma ; Moroi Garcia, Antoni
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421169
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
En guàrdia! La salvaguarda del patrimoni egarenc durant la guerra civil / Anna Vila Gestí
Vila i Gestí, Anna


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 50-65 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el patrimoni cultural com "un conjunt de testimonis que formen l'herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l'art, el llenguatge, l'entorn, el paisatge, etc.". El patrimoni és una idea àmplia, molt àmplia, que comprèn aspectes tan distants, i a la vegada tan propers, com poden ser un quadre, una fàbrica, un registre parroquial o una Festa Major. Tots ells, però, comparteixen la capacitat de ser vestigis de la història d'un poble, d'una comunitat, d'unes persones. Tanmateix, aquest és un concepte que ha anat variant al llarg del temps, adaptant-se als nous discursos i a les noves necessitats de les societats. A dia d'avui, allò que considerem patrimoni dista bastant sobre el que un florentí del segle xiv o un parisenc de finals del setcents podien considerar com a tal. Així doncs, la noció de patrimoni és permeable, a vegades fins i tot etèria, i va variant al llarg dels anys.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421170
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Defensa del patrimoni arquitectònic com a defensa de la ciutat (1970-1977) / Pau Monterde Farnés, Òscar Monterde Mateo, Pere Vidal Palet
Monterde i Farnés, Pau


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 67-93 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El 26 de maig del 1973, el diari Tarrasa Información publicava una carta al director sota el títol "Es preciso conservar el patrimonio modernista", signada pels presidents de tres entitats i un grup d'arquitectes i estudiants d'Arquitectura de la ciutat1, motivada per la destrucció de la casa Roig Llauger, al carrer Nou de Sant Pere, 56, obra de Lluís Muncunill, datada el 1910, i que contenia a l'interior uns frescos de 1944 del pintor terrassenc Joan Duch. A la carta, a més de destacar la passivitat de les persones directament responsables de protegir el patrimoni artístic urbà de la ciutat, manifestaven una serie de consideracions.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Modernisme
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1970 - 1977
Autors add.:Monterde i Mateo, Òscar ; Vidal i Palet, Pere
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421171
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Patrimoni natural terrassenc : valor, estudi i protecció / Josep Germain Otzet
Germain i Otzet, Josep


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 94-26 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En aquest article es parlarà del valor i les característiques del medi natural terrassenc i dels que l'estudien i el defensen, però la primera imatge que es vol recollir del patrimoni natural terrassenc no és la dels científics o dels conservacionistes, sinó la dels que simplement s'han sentit atrets per la seva bellesa.


Matèries: Medi geogràfic ; Patrimoni natural
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421172
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Educació en el patrimoni. Què és i per a què serveix? / Mia Pérez Tolrà
Pérez Tolrà, Mia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 149-150 (Pensaments
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Partint de la certesa que "som el resultat de què i qui ens ha precedit", la importància d'educar en el patrimoni és primordial. Ara bé, el concepte de patrimoni no és estàtic. Varia i s'adapta a cada realitat, però el definim a grans trets, com tots aquells béns tangibles i intangibles d'important valor per al coneixement, creences, diàleg, cultura, llengua, etc. i que ens defineixen com a societat i com a individualitat.


Matèries: Patrimoni cultural ; Educació
Àmbit:Terrassa ; Catalunya
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421177
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Plataforma Tu Ets Entorns Terrassa! / Toni Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 151-153 (Pensaments
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La plataforma creada amb la denominació TU ETS ENTORNS TERRASSA! va néixer per donar a conèixer i protegir els valors naturals i agrícoles dels diferents espais a l'entorn de la ciutat de Terrassa i sobretot per la necessitat de mantenir els connectors ecològics amb altres espais protegits o no de la comarca del Vallès Occidental.


Matèries: Patrimoni natural ; Patrimoni cultural ; Espais naturals ; Agricultura ; Ecologia ; Associacions ecologistes
Matèries:Tu ets Entorns Terrassa
Àmbit:Terrassa ; Vallès Occidental
Cronologia:[2021 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421178
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Seu d'Ègara. Diàleg entre el patrimoni, la cultura i les arts / Carles Sánchez Márquez
Sánchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 154-156 (Pensaments
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La Seu d'Ègara és un testimoni extraordinari de la pintura i l'arquitectura en època medieval. Des del neolític fins a l'actualitat, aquest espai carregat de cultura i història ha estat habitat per diverses civilitzacions que hi han deixat la seva empremta. Des del poblat ibèric d'Egosa i el municipi romà d'Ègara, fins a la creació de la seu episcopal d'Ègara al voltant de l'any 450, i la posterior canònica de Santa Maria de Terrassa, al segle XII.


Matèries: Patrimoni cultural ; Esglésies ; Pintura ; Arquitectura religiosa ; Edat mitjana ; Jaciments arqueològics
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421187
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Patrimoni arquitectònic i especulació immobiliària / Sílvia Margalef Callau
Margalef Callau, Silvia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 160-162 (Pensaments
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

No cal dir que la Terrassa actual és hereva d'una important tradició tèxtil i modernista que ha marcat el seu paisatge urbà fins a dia d'avui. Fàbriques, magatzems, residències de la burgesia, cases d'obrers, entre d'altres, encara romanen presents als carrers i formen part indissoluble de la imatge i identitat terrassenca, fins al punt que aquest ric patrimoni industrial ha esdevingut l'eix central de promoció turística de la ciutat. Molts d'aquests elements arquitectònics amb valor històric, ara entesos com a recurs i com a oportunitat, els podem trobar convertits en noves peces urbanes que acullen equipaments públics, habitatges o altres usos. D'aquesta manera s'assegura preservar els vestigis que van donar vida a un lloc i van configurar un espai, garantint el seu futur i conservació.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Edificis
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421189
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Terrassa fa pudor (en la ciutat desaromatitzada) / Ander Zurimendi
Zurimendi, Ander


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 167-169 (Pensaments
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Les ciutats pateixen un procés de pèrdua d'olors genuïnes (i per tant, de patrimoni immaterial). Està directament associat amb els canvis socioeconòmics i l'afebliment dels trets idiosincràtics locals. Recorrem Terrassa amb un mapa de les olors que encara trobem i d'altres que ja no hi són.


Matèries: Patrimoni cultural ; Ciutats
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421191
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Marissa Josa / Miquel Peralta Mas
Peralta Mas, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 174-189 (Miscel·lània
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Marissa Josa porta 53 anys dalt dels escenaris. La primera obra en què va tenir un paper va ser el 1968, a Terrassa, i la darrera el 2021, a Barcelona. Va estudiar a l'Institut del Teatre de Terrassa i, així que va acabar els estudis, ja hi va treballar de professora de veu, feina que ha compaginat sempre amb la d'actriu. L'activitat teatral l'ha dut a actuar en 49 muntatges dramàtics diferents. A més, ha treballat d'actriu de televisió i de cinema.


Matèries: Entrevistes ; Actrius ; Teatre ; Professores ; Televisió ; Cinema
Matèries: Josa, Marissa
Àmbit:Terrassa ; Catalunya
Cronologia:[1968 - 2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421193
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dades dels elements del patrimoni a Terrassa / Enric Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 192-202 (Dades
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

l reconeixement i la protecció dels diferents béns patrimonials requereix incloure'ls en inventaris o catàlegs oficialment reconeguts. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya disposa de diferents inventaris de patrimoni en què la presència dels béns patrimonials de Terrassa és ben desigual, i s'hi troben poc o gens representats. Així, els elements que formen part del patrimoni etnològic són tot just una desena, mentre que els inclosos als inventaris de patrimoni arquitectònic i arqueològic superen els 300. Pel que fa a la protecció urbanística dels béns patrimonials a escala municipal encara és vigent el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Terrassa (1986), que està format pel catàleg d'edificis, l'inventari d'edificis i elements d'interès arquitectònic, els elements d'interès i les restes i vestigis arqueològics i es pot consultar íntegrament a la pàgina [...] Per tipologies, els elements catalogats més comuns del Pla Especial del Patrimoni són els edificis de tipus residencial, seguits de les masies i dels d'ús públic, mentre que els de caràcter religiós, fàbriques o magatzems tenen una representació més baixa.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Patrimoni municipal ; Inventaris ; Urbanisme ; Legislació
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421194
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Del futur de la història, el nou Terme i el desgast / Centre d'Estudis Històrics de Terrassa



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 9-11 (Editorial
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.


Matèries: Centres d'estudis locals ; Revistes
Matèries:Centre d'Estudis Històrics de Terrassa : CEHT ; Terme. Revista
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2021 - 2022
Autors add.:Centre d'Estudis Històrics de Terrassa : CEHT
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421098
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sobreviure a una pandèmia / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 16-20 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

La revista, que a partir d'ara passa a anomenar-se "Terme. Revista d'història i pensament", incorpora un important apartat de reflexió per tal d'aprofundir en la comprensió dels fenòmens socials que vivim en el present, que pretén complementar l'habitual rigor científic per comprendre els fets i els esdeveniments del passat. Aquesta tercera època vol convertir la revista en un punt de referència obligat per comprendre problemàtiques i fenòmens en el seu conjunt, mirant de superar la mera acumulació d'articles de recerca.


Matèries: Centres d'estudis locals ; Pandèmies ; COVID - 19 ; Revistes
Matèries:Centre d'Estudis Històrics de Terrassa : CEHT ; Terme. Revista
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421099
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Epidèmies a Terrassa durant el segle XIX / Marcel Taló i Martí
Taló Martí, Marcel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 21-40 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aquest article analitza com van impactar a Terrassa els principals brots infecciosos del segle xix, fent especial èmfasi en aquells que han estat menys estudiats: els de la primera meitat de segle. A través de les actes de les juntes de sanitat i dels plens de l'Ajuntament es reconstrueix el dia a dia de la vila mentre feia front a l'epidèmia. De cada un d'ells es destaca un aspecte característic i se'l vincula amb el desenvolupament de l'Estat liberal i la industrialització. Finalment, es fa una aproximació a la mentalitat religiosa durant el vuitcents a partir de l'anàlisi de diferents testaments.


Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Assistència sanitària ; Ajuntament ; Fonts documentals ; Actes administratives ; Testaments
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421100
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Grip de 1918 a Terrassa. La gestió política de la pandèmia / Mariona Viguès i Julià
Viguès i Julià, Mariona


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 41-60 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

En una Terrassa que vivia uns mesos socialment convulsos derivats dels efectes colaterals de la Gran Guerra, la grip de 1918 va ser la darrera epidèmia que va patir la ciutat al segle xx. La malaltia va tenir relativament poca incidència en comparació amb altres localitats properes com Barcelona. Sens dubte, l'organització sanitària i les mesures higièniques que de manera tímida s'havien anat implantant des del segle XIX hi van tenir alguna cosa a veure. L'article analitza el difícil context social del moment i la crisi de subsistències, l'especial afectació de la grip en les classes populars, el lideratge de l'alcalde Emili Soler Anglada, les decisions preses pel Ple Municipal, la creació de la Junta Administrativa de Sanitat com a òrgan gestor de la situació i la incidència de la recapta pública realitzada.


Matèries: Pandèmies ; Malalties infeccioses ; Grip ; Salut pública ; Assistència sanitària ; Administració local
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1918
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421101
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies, pandèmies, i mort durant el primer franquisme a Terrassa : 1939-1959 / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 61-99 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aproximació a l'estudi de les causes de la mort per epidèmies, pandèmies i malalties infeccioses durant el franquisme a Terrassa: 1939-1959. El treball recull les dades de mortalitat, morbiditat, mortalitat infantil, esperança de vida i altres variables relacionades i per quatre àmbits geopolítics: Espanya, Catalunya, Barcelona (capital) i Terrassa. La salut pública va millorar progressivament durant la dictadura, però mostra unes deficiències extraordinàries, fins a la dècada dels anys cinquanta, quan el canvi de política econòmica del règim permetrà oferir uns serveis sanitaris mínims a la població. El règim utilitzarà les malalties infeccioses per culpabilitzar el règim republicà i les classes populars i treballadores, eludint sempre, inclús en l'últim període, les seves responsabilitats en la propagació de les malalties infeccioses (poliomielitis).


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Condicions de vida ; Salut pública ; Assistència sanitària
Àmbit:Terrassa ; Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939 - 1959
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421112
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Posant-li cara a la sida / Ana Fernández Álvarez
Fernández Álvarez, Ana


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 101-135 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Aquest article és un resum de com van afectar el VIH i la sida a Terrassa des de 1985, any en què es registraren els primers casos, fins a l'any 2020, i quines foren les respostes i les accions que la ciutat va donar i organitzar per lluitar contra aquesta malaltia a través de les diferents iniciatives portades a terme des de les institucions públiques i les associacions privades.


Matèries: Sida ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Assistència sanitària
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1985 - 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421113
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 12402
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Mala notícia recoberta de proteïna afebleix la ciutat / Josep Lluís Lacueva
Lacueva i Moreno, Josep Lluís


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 137-169 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Aquest article tracta del sotrac que ha provocat l'arribada de la pandèmia global de la Covid-19, una malaltia infecciosa causada pel coronavirus SARS-CoV-2. És una crònica d'urgència -amb el pas del temps i la prudent perspectiva temporal tindrem recerques que tractin sobre la memòria i la història d'aquest passat més proper- que comença parlant sobre algunes de les característiques d'un patogen viral responsable d'afeblir ciutats com Terrassa. El treball fa una síntesi de les diferents onades d'un enemic invisible que no entén de fronteres, des que a finals de desembre del 2019 la Xina informava l'OMS de casos afectats per coronavirus fins a la finalització de l'estat d'alarma a principis del mes de maig del 2021, quan Terrassa ultrapassava els 19.000 casos positius amb un total de 529 persones que havien perdut la vida. Una aproximació ràpida a un temps de confinaments, d'emergència sanitària amb totes les seves febleses, de situacions de vulnerabilitat d'una part important de la població i de reptes per preservar la vida.


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Malalties infeccioses ; Salut pública
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421114
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 621
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3