Armengol : l'artista que ridiculitzava Hitler / text de Joan Garcia, Eduard Miquel i Lourdes Casademont amb l'assessorament de Joan Villarroya



En: Sàpiens. Barcelona, núm. 270 (setembre 2024), p. 30-39 : il. (Segle XX) 

Mario Armengol va formar part d'una generació de grans artistes a qui la Guerra Civil va canviar la vida. Exiliat a la Gran Bretanya i reclutat pel Ministeri d'Informació britànic, va ser un dels millors caricaturistes de la IIGM. Les seves vinyetes antifeixistes es van publicar en mitjans de la Commonwealth i van influir en l'opinió pública d'arreu.

L'Activitat econòmica a Granollers i al Vallès : reptes i oportunitats / Manel Larrosa, Eduard Jiménez
Larrosa i Padró, Manuel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 67-78 : il. (Ponències) 
Resums en català i anglès.

La industrialització que va tenir lloc a Barcelona, Terrassa, Sabadell i Mataró va experimentar, ja fa més de setanta anys, una dispersió i un canvi de localització de l'activitat productiva. Avui, l'eix de l'AP-7 mostra una con-centració industrial que ha superat els vells nuclis i ha aportat un nou pes a ciutats com Granollers o Sant Cugat del Vallès, però també a altres municipis del Vallès. Aquesta transformació suposa una nova configuració de l'activitat econòmica, en què municipis com Granollers o altres poblacions emergents poden tenir un nou paper, i de tot plegat se'n poden treure algunes conclu-sions. En aquesta ponència, s'analitza de forma comparativa la localització de l'activitat econòmica de Granollers i altres ciutats mitjanes del Vallès (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès) per fer ressortir les especificitats del cas de Granollers i les oportunitats i els reptes que se'n deriven.

Técnicas de manufactura para la producción cerámica de la necrópolis de Can Missert (Terrassa, Vallés Occidental) durante el Bronce Final (1052-815 cal. ANE) : primeros resultados / Rubén Castillo La Torre
Castillo La Torre, Rubén


En: Cypsela. Girona, núm. 23 (2024) , p. 125-146 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

De dictadures, centenaris i la revista TERME / Junta Directiva del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 9-13
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

L'editorial de Terme, revista d'història i pensament, sempre és una ocasió excel·lent per fer balanç de la feina feta pel Centre d'Estudis Històrics de Terrassa aquest darrer any 2023. En primer lloc, cal subratllar el mèrit de publicar un número de Terme dedicat exclusivament a la dictadura de Primo de Rivera, que és un dels períodes menys tractats no només del segle XX sinó de la història local contemporània.

Sobre Terrassa, la història i la dictadura de Primo de Rivera / Jan Brugueras Torrella
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 14-21
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

En aquest número de Terme s'hi publiquen cinc estudis que enfoquen diferents aspectes de la dictadura de Primo de Rivera a Terrassa en un sentit ampli. Dic en un sentit ampli perquè l'article de Roc Solà sobre el procés de nacionalització català a través de les cultures polítiques esquerranes que s'oposaven a la dictadura és sobretot d'àmbit principatí general, tot i que amb la mirada centrada a Barcelona. No és un inconvenient: Terme és una revista local/ comarcal, però no és localista. No està tancada als límits de la ciutat. Vull dir que aspira a tenir una mirada comparatista. I per fer-ho és interessant conèixer altres realitats tan properes i amb una capacitat d'influència tan gran sobre Terrassa com la de la capital del país. De fet, la lectura del conjunt d'articles ja permet fer comparacions.

El Desplegament institucional de la Dictadura / Bernat Pizà Castella
Pizà Castella, Bernat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 24-43 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes. Bibliografia.

El cop d'estat de Primo de Rivera de 1923 va estroncar els diferents canvis polítics que s'estaven produint a nivell local. Els catalanistes, que governaven l'Ajuntament amb acords tàctics amb els republicans, després d'un notable èxit electoral, van ser bandejats del consistori. La vella oligarquia salista va passar a ocupar, de nou, els seus llocs, si bé ara sotmesos a una fèrria disciplina militar. Sota el pretext d'acabar amb el caciquisme i la violència social, la dictadura va institucionalitzar progressivament el seu poder a partir dels càrrecs municipals d'ordre governativa, els delegats governatius, la Unión Patriótica i el Sometent. El nou ordre dictatorial, lluny de solucionar els problemes que prometia resoldre, només va contribuir a tensionar socialment una ciutat que ja vivia en plena ebullició d'ençà la Primera Guerra Mundial.

La Construcció d'una ciutat industrial : la classe obrera terrassenca pren la paraula (1902-1931) / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 44-71 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

El moviment obrer terrassencs va trencar amb la moderació del segle XIX, després de la vaga del 1902 i la dura repressió posterior; només amb la creació de la Solidaritat Obrera, la CNT va recuperar la capacitat de lluita i mobilització, en les grans vagues del 1910- 1911 i 1913. La seva il·legalització, no va poder evitar un nou cicle de vagues i mobilització altament combatiu (1916-1923), que només la dictadura de Primo de Rivera (1923) va aconseguir apaivagar puntualment. Durant la dictadura, el sindicalisme catòlic, convertit en "lliure" -patronal-, el professional i el moderat -lligat al socialisme terrassenc- van col·laborar amb les institucions del règim (JLRS), mentre la CNT, quedava marginada i il·legalitzada. La reaparició dels anarcosindicalistes al final de la dictadura, els va garantir esdevenir una força fonamental del moviment obrer durant la Segona República i la Guerra Civil.

La Fi del noucentisme. Les arts plàstiques en el seu entorn cultural / Mireia Freixa Serra
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest text volem analitzar com va influir la repressió endegada per la dictadura de Primo de Rivera en l'àmbit de les arts plàstiques a la ciutat de Terrassa. Però, evidentment, no podem deixar de banda la perspectiva general de la vida cultural, atès que les institucions ciutadanes de lleure i cultura tingueren sempre un caire interdisciplinari. Va ser un període extremadament difícil, especialment per totes les activitats relacionades a l'entorn del catalanisme que havien estat molt fructíferes en el temps del noucentisme, però també per totes les promogudes per grups que no eren afins al nou règim polític. Ara bé, la repressió cultural va portar, com a contrapartida, un ressorgiment de l'activitat cívica a tots els nivells, el cant coral, l'excursionisme o la celebració d'exposicions. Precisament unes mostres celebrades durant la Festa Major de 1926 al Casino del Comerç i al Centre de Dependents van marcar un punt d'inflexió i, l'any següent, es va fundar Amics de les Arts, l'entitat que ha liderat la dinàmica artística a la ciutat fins a l'actualitat.

L'Organització dels catòlics terrassencs durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) / Enric Escofet Xercavins
Escofet i Xercavins, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest article fem una repassada de l'organització del món catòlic terrassenc durant la dictadura de Primo de Rivera, posant especial atenció en les associacions d'apostolat dels laics vinculades a les parròquies del Sant Esperit i de Sant Pere i de les cultures polítiques netament confessionals, com els tradicionalistes. Es dedica un apartat als Pomells de Joventut de Terrassa i s'aprofita l'estudi del món parroquial de Rubí per establir una comparativa entre totes dues poblacions.

Maria Verger : bibliotecària, arxivera i escriptora malgré tout / Isabel Graña Zapata
Graña i Zapata, Isabel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 130-133 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Verger era una dona liberal, avançada al seu temps en qüestions morals, tingué diversos amants, escrivia una poesia atrevida, amb vocació innovadora i era feminista declarada.

Rossell i la revista infantil Alegría / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 144-149 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El nom de Magdalena Rossell ressona a la ciutat de Terrassa per ser la fundadora de l'escola del carrer Sant Isidre, un edifici que encara avui conservem. No obstant això, també cal recordar-la com la directora de la revista infantil Alegría.

Valls Boada i el teatre amateur femení / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 160-163 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Actualment, per sort, s'està fent molta feina per recuperar dones importants de la nostra història que estaven a punt de caure en l'oblit. Rosa Valls Boada és una d'elles.

El Feixisme etern segons Umberto Eco : algunes consideracions / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 164-175 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El semiòtic Umberto Eco va definir el feixisme com una tipologia de totalitarisme d'aspecte nebulós, difuminat i de contorns imprecisos. Ho diferenciava dels totalitarismes més absoluts com ara el nazisme o l'stalinisme perquè estava, el feixisme, mancat d'un programa filosòfic clar i ben definit, sinó que era un totalitarisme adaptatiu, canviant i prou difús per filtrar-se a les societats més com una cultura que com un programa polític coherent i ben establert.

Dues dictadures i dues exhumacions / Marta Pasarin Closa
Cama Colomés, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 182-185 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Els que ens vam criar lligats a l'escola franquista no oblidarem mai els dos retrats que presidien les aules, un a cada costat de la creu: la imatge del "Caudillo Franco" i la d'un jove amb camisa blava que no sabíem gaire qui era, però que intuíem que devia ser algú també important. Amb el temps vam saber que era un tal José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, aleshores el partit oficial del règim, única força política oficial, aparentment monopolitzadora del poder.

Maymón i l'educació racionalista / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 182-185 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Diuen que Antonia Maymón era una dona robusta i amb caràcter, però sobretot decidida i fidel als seus pensaments. Fets que no costen de creure un cop llegeixes sobre ella i la coneixes més profundament. Al seu darrere hi ha una filmografia amb 72 títols, el lideratge en el Comitè Central de la UNICA (Unió Internacional de Cineastes Amateurs), de la qual és membre honorífic vitalici, i el guiatge en aconseguir que Terrassa sigui distingida per la UNESCO com a Ciutat de Cinema. També és un dels arquitectes més rellevants de la ciutat. De tot això en parlem en la següent conversa.

Entrevista a Jan Baca / Miquel Peralta Mas
Peralta Mas, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 196-209 (Miscel·lània) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El 13 de febrer de 2023, en un saló de sessions de l'Ajuntament de Terrassa ple de gom a gom i per unanimitat de tots els regidors i regidores, l'arquitecte i cineasta Jan Baca Pericot rep la Medalla d'Honor de la Ciutat. Se li atorga "com a prova de reconeixement de la seva trajectòria cinematogràfica amateur, en benefici i projecció de la ciutat de Terrassa". Al seu darrere hi ha una filmografia amb 72 títols, el lideratge en el Comitè Central de la UNICA (Unió Internacional de Cineastes Amateurs), de la qual és membre honorífic vitalici, i el guiatge en aconseguir que Terrassa sigui distingida per la UNESCO com a Ciutat de Cinema. També és un dels arquitectes més rellevants de la ciutat. De tot això en parlem en la següent conversa.

Dades estadístiques de Terrassa. 1920-1930 / Ilde Rojas Martínez, Enric Sanllehí Bitrià
Rojas Martínez, Ilde


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 210-223 (Dades) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Presentem un recull de dades estadístiques del període 1920- 1930 que fan referència a diferents aspectes de la societat de l'època: població, activitat econòmica, ensenyament, benestar social i activitat associativa. Aquestes dades s'han elaborat a partir de registres administratius de l'Ajuntament o s'han extret de les respostes del consistori a qüestionaris i enquestes provinents d'instàncies superiors.

Los Pecios de Cala Culip (Girona) y Castelldefels (Barcelona). Excavaciones en aguas interiores: La Draga de Banyoles (Girona); Iesso de Guissona (Lleida) y Can Guardiola de Terrassa (Barcelona) / Anna Jover i Armengol
Jover i Armengol, Anna


En: Monte Buciero, Núm. 9 (2003) , p. 382-395 : il.
Bibliografia.

Llibreta de soci del boter Francisco Puig de Terrassa a la "Sociedad de Obreros Toneleros de Barcelona y su radio" [Fitxer informàtic]



1919
1 recurs electrònic
Edició electrònica de: Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany / Biblioteca Comarcal del Pla de l'Estany.

Llibreta amb les anotacions de l'alta i de les quotes del soci Francisco Puig Masia a la 'Sociedad de Obreros Toneleros de Barcelona y su radio'. Signada pel president Enrique Salomó i el secretari Jaime Capdevila. Francisco Puig és el besavi de Josep Molins Reixach de Banyoles.

Jordi Soler, l'ànima renaixentista del periodisme / Lluís Freixas
Freixas i Mascort, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 218 (maig-juny 2003), p. 16-23 : il. (Entrevista)