Industrialització i moviment obrer a Sabadell, 1840-1868
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 116-127 : il. (Dossier temàtic: Josep M. Benaul i Berenguer. Obra publicada, selecció de textos) 

El Governador terrorista / per Jordi Mata
Mata i Viadiu, Jordi


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 754 (Octubre 2022), p. 25-28 : il.

Lecturas e interpretaciones del ciclo huelguístico en Cataluña. El Consulado británico en Barcelona, 1931-1933 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 70 (2022) , p. 787-819 (Miscelánea) 
Notes a paeu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

70 años de lucha, coraje y compromiso : memorias / Juan Martínez Martínez
Martínez Martínez, Juan


Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2022
204 p. : il. ; 24 cm (Els Llibres de Terrassa) 
Primera edició / a càrrec de Pedro Picón Jara, llicenciat en Història per la UAB.
ISBN 9788412388428

Juan Martínez va néixer a Abrucena, un poble d'Almeria, i als anys 40 va traslladar-se a Terrassa. Allà va esdevenir un destacat activista sindical i antifranquista, militant clandestinament al PSUC i sent un dels organitzadors de la Vaga de les bicicletes de 1956, una de les primeres grans protestes obreres contra el règim al Vallès. Després d'anys de tortures, es va exiliar a París fins a la Llei d'amnistia, quan va venir a viure a Rubí i va conèixer la que seria la seva parella, Paqui Cruz, La niña de la cárcel, també represaliada del franquisme. Junts, han estat cares habituals a Rubí durant els actes antifeixistes i de Memòria Històrica.

El Moviment obrer : eix de la contestació al règim a Montornès del Vallès / Emilio Sánchez Ortiz
Sánchez Ortiz, Emilio José


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 119-126 : il


Amb la construcció del polígon industrial i la ciutat satèl·lit Riera Marsà a principis dels anys seixanta, Montornès del Vallès va rebre una ingent allau migratòria. Les pèssimes condicions de vida que patien els treballadors residents al nou barri obrer sumades a unes males condicions laborals van generar un moviment de contestació sense precedents. Emilio Sánchez, doctor en història, ens fa conèixer com aquest moviment aprofità les escletxes del règim franquista en l'àmbit laboral per millorar les condicions laborals dels obrers amb mobilitzacions i vagues. Un article que parla de les estratègies sindicals en el moment de la caiguda de facto del sindicat vertical, de vagues històriques com les de les empreses Periman i Starlux, de la pressió popular i de les xarxes solidàries... Tots aquells elements que van determinar la singularitat del moviment obrer al poble.

Una Història de dones en lluita : la conflictivitat laboral en empreses tèxtils multinacionals (1961-1980) / [ressenya de] Berta Ramos
Ramos, Berta


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 51 (2019) , p. 79-81: il. (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Una Història de dones en lluita : la conflictivitat laboral en empreses tèxtils multinacionals : 1961-1980 / Ángeles de la Fuente Benito ; [pròleg: Miren Etxezarreta]. Tarragona : Publicacions URV : Arola, 2019

La Vaga de l'any tretze en el ram del calçat / Antoni Vigó i Marcé
Vigo i Marcé, Antoni


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any II, núm. 6 (juny 1977), p. [5-8] : il.
Notes.

Quan els vaguistes morien d'un tret policial i els diaris no en podein dir res / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 741 (setembre 2021), p. 21-24 : il. (Premsa) 

Les Mobilitzacions obreres a les construccions de la Canadenca (1912-1918) / Dolors Domingo Rúbies
Domingo Rúbies, Dolors


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 229-251 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

La segona revolució industrial a Catalunya es va caracteritzar per l'ús de l'electricitat com a font d'energia. A començament del segle xx, les construccions de preses i centrals hidroelèctriques a la Noguera Pallaresa i el Segre hi van jugar un paper cabdal.

La Vaga del 1891 a Santa Coloma de Queralt / Salvador Palau i Rafecas
Palau i Rafecas, Salvador


En: 209135 Recull Pau Monguió i Segura (1865-1956). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1988. p. 117-130

Harry Walker, lluita obrera, combat veïnal / Néstor Bogajo, Cristian Ferrer González, Joan Gimeno Igual
Bogajo, Néstor


En: MUHBA Butlletí : butlletí informatiu del Museu d'Història de Barcelona. Barcelona, núm. 35 (desembre 2019), p. 10 : il. (El programa del museu) 

La Revuelta de las mujeres : Barcelona 1918 / Toni Álvaro
Alvaro, Toni


Barcelona : El Lokal, [2017]
57 p. : il. ; 21 cm (Històries del Raval, 6) 
Bibliografia.

Estudi sobre la vaga de subsistències que van protagonitzar les dones obreres de Barcelona al gener de 1918.

8Hores / Pepe Gálvez Miguel, Alfons López Tufet
Gálvez Miguel, Pepe


Lleida : Pagès, 2021
112 p. ; 24 cm (Doble Tinta, 1) 
ISBN 9788413032481

La Rosa de Foc s'havia encès en revolta anys abans i es mantenia brasa encesa. En aquest clima de revolta latent, el Noi del Sucre arribà a Barcelona des de la seva Lleida natal per a donar-se a la lluita pels drets socials en la seva militància en la CNT. Salvador Seguí havia entès que la lluita havia d'ocupar tots els fronts i que, tots els mitjans necessaris implicava cobrir des de la resposta armada contra el pistolerisme de la patronal i la burgesia fins la batalla de les idees. Precisament, esbirros del Sindicat Lliure van cosir-lo a trets en ple carrer protegits per una aliança entre la patronal, governació i la dreta política. No van suportar la victòria de la Vaga de la Canadenca que proclamava: 8 hores de treball, 8 hores d'esbarjo, 8 hores de descans. Com que les victòries no són per sempre -com tampoc ho són les derrotes-, hem de vetllar pels drets socials, encara. Còmic situat en el context de la Fundació de la CNT i la vaga del 1917. (Editorial).

La Rebelión militar de la Generalidad de Cataluña contra la República : el 6 de octubre de 1934 en Barcelona / Alejandro Nieto
Nieto, Alejandro


Madrid : Fundación Alfonso Martín Escudero : Marcial Pons Historia, 2014
414 p. ; 22 cm (Historia)  /  (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788415963288

En la tarda del 6 d'octubre de 1934, Luis Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat català dins de la Republica espanyola; acte que va coincidir amb una vaga general revolucionària declarada per Aliança Obrera i amb una insurrecció social proletària que es va estendre per tota Espanya i singularment a Astúries. L'alçament català va ser sufocat en unes hores per l'Exèrcit republicà amb un dolorós saldo de morts i ferits per totes dues parts i posteriorment els seus autors van ser condemnats per un delicte de rebel·lió militar. Aquests successos han estat relatats i analitzats minuciosament per escriptors catalans; però sorprenentment faltava una obra en castellà. (Editorial).

Vaga i Guerra Civil a la Casa Canal de Mollerussa (1936-1939) / Daniel Altisent
Altisent Carulla, Daniel


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 9-18 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén establir una anàlisi historiogràfica sobre l'evolució dels fets que van ocórrer a la Casa Canal de Mollerussa entre els anys 1936 i el 1939. Analitzarem com l'ambient revolucionari, que es va escampar arreu del país a partir de les eleccions del 16 de febrer de 1936, va repercutir a Mollerussa en una vaga dels treballadors del Canal d'Urgell. Aquesta vaga, que va durar un mes i es va acabar amb l'esclat de la guerra civil, no va ser del tot compresa per part dels veïns ni per les autoritats republicanes, fet que va enterbolir encara més l'ambient previ al 18 de juliol de 1936. A partir de les declaracions jurades que els treballadors van fer a les autoritats franquistes i la diferent bibliografia existent, hem pogut extreure els fets més rellevants que van succeir a la Casa Canal durant els anys de guerra. L'objectiu d'aquest article és analitzar un període poc estudiat a Mollerussa i donar a conèixer els personatges, tant de dretes com d'esquerres, que van esdevenir protagonistes de la vida local entre 1936 i 1939.

Març de 1951 : de la vaga de tramvies a la vaga general / per Francesc Vilanova
Vilanova i Vila d'Abadal, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 735 (març 2021), p. 14-17 : il.

La Vaga dels tramvies : 1 de març de 1951 / Francesc Vilanova i Vila-Abadal ; pròleg, Agustí Alcoberro
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
339 p. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788418033674

L'1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l'augment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga d'usuaris en plena dictadura. Les lleis franquistes prohibien un munt d'activitats, però no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei públic. Aquesta protesta popular, que denunciava la incompetència i la corrupció moral del poder, i la posterior vaga general van esdevenir una referència inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignació i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara. (Editorial).

Les Vagues a Sabadell durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 76-95 : il. (Dossier) 
Bibliografia i fonts.

Durant els anys de la Primera Guerra Mundial hi hagueren 44 vagues a Sabadell. Però l'any 1914 n'hi va haver tres, i el 1915 només una. L'any 1916 en foren deu; el 1917, nou i el 1918 es dispararen fins a 21! Cal ressaltar que els dies de vaga de 1918, 505 dies, representen un 68,44[per cent] del total de dies de vaga de 1914-1918, que foren 760. Cal afegir que no s'han comptabilitzat aquí ni la vaga general del dilluns 18 de desembre de 1916,convocada a tot l'Estat per la UGT i la CNT en protesta contra l'alça dels preus dels queviures, ni tampoc la vaga general revolucionària del 13 al 15 d'agost de 1917, perquè ultrapassen el caràcter laboral de les anteriors. Aquestes vagues ens posen sobre la pista de la conflictivitat laboral a la ciutat durant aquells anys.

La Vaga del pa a Campdevànol l'any 1920 / Josep M. Colomer i Fossas
Colomer i Fossas, Josep M.


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2017-2019 (octubre 2020), p. 381-400 (Aportacions i estudis) 
Notes. Resums en català i anaglès.

Els Efectes de la Gran Guerra : l'obrerisme barceloní / Jordi Ibarz
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 29-50
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.