português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
BANYOLES []
References found:
508   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 26
go to page                         


1 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Trama geomètrica de la nau gòtica de Santa Maria dels Turers de Banyoles / Erundino Sanz
Sanz Sánchez, Erundino


En: Revista de Girona. Girona. Any 40, núm. 165 (1994) , p. 40-45: il. (Arts


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Elements arquitectònics ; Gòtic
Matèries:Església de Santa Maria dels Turers de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1994]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/89858
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Sardana i els banyolins / Joan Fort i Olivella
Fort i Olivella, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 40, núm. 165 (1994) , p. 99 (Bibliografia
Ressenya de:
- Angelats i Juncà, Rafael. Banyoles i la sardana. Banyoles : Foment de la Sardana de Banyoles, 1993


Matèries: Ressenyes ; Sardana
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1900 - 1993]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/89881
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aportacions de les darreres campanyes d'excavació al poblat lacustre de La Draga (Banyoles, Pla de l'Estany) / per Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Antoni Palomo, Josep Tarrús



En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 13 (2005) , p. 135-146 : il.
Bibliografia.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Nuclis de població ; Neolític ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de la Draga de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1990 - 2005]
Autors add.:Bosch i Lloret, Àngel ; Chinchilla Sánchez, Júlia ; Palomo Pérez, Antoni ; Tarrús i Galter, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/QuaderndetreballAAG/article/view/141083
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Museu d'Arqueologia de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Jaciment neolític de la Draga, a Banyoles, i com fou descobert / Joan Abad i Arbussé
Abad i Arbussé, Joan


En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 7 (1992) , p. 16-18 : il.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Prehistòria ; Neolític
Matèries:Jaciment de la Draga de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:1991
Accés: https://raco.cat/index.php/QuaderndetreballAAG/article/view/141168
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Museu d'Arqueologia de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista amb el Dr. Josep Maria Corominas / F. Reixach
Reixach i Cabratosa, Francesc


En: Butlletí de l'Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 2 (1979) , p. 44-48


Matèries: Entrevistes ; Arqueòlegs ; Metges ; Arqueologia ; Prehistòria
Matèries: Corominas i Planellas, Josep M. (1906-1984)
Àmbit:Girona ; Banyoles ; Pla de l'Estany
Cronologia:1979
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiAAG/article/view/141257
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Museu d'Arqueologia de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Bòbila romana d'Ermedàs. Un projecte arqueològic consolidat / Joaquim Tremoleda, Pere Castanyer
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Empúries. Barcelona, núm. 55 (2007) , p. 141-161 : il. (Estudis
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Epoca romana ; Indústria de la ceràmica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[2007]
Autors add.:Castanyer i Masoliver, Pere
Accés: https://raco.cat/index.php/Empuries/article/view/138917
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Monuments funeraris dels Coll : l'escultura al servei d'un llinatge olotí del segle XIV / Miquel Àngel Fumanal Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 57-87 (Recerques

La família Coll constitueix un dels llinatges coneguts més antics de la contrada d'Olot. Durant la primera meitat del segle XIV, diversos membres de la nissaga van ostentar alguns càrrecs civils i eclesiàstics de rellevància arreu del Principat, d'Elna a Tortosa. Els seus monuments funeraris formen un interessant conjunt dins l'escultura catalana entre 1325 i 1350.


Matèries: Famílies ; Art funerari ; Escultura ; Gòtic
Matèries: Coll, família
Àmbit:Olot ; Banyoles ; Catalunya
Cronologia:1325 - 1350
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397206
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l'Estany) / Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 89-116: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1958, durant unes obres de rehabilitació a l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles, va descobrir-se un pou reblert amb centenars de peces ceràmiques. En el present article s'analitza, de manera global, aquest singular conjunt, tot intentant aprofundir en aspectes com la data de construcció del pou i l'estudi dels atuells usats per extreure l'aigua. S'analitzen, també, els successius abocaments de ceràmica esdevinguts entre els segles XVII i XIX, una vegada el pou ja estava en desús, i es proposa un origen per aquestes peces.


Matèries: Rehabilitació d'edificis ; Arqueologia urbana ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Edat moderna
Matèries:Pia Almoina de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1600 - 1700]; 1958
Autors add.:Ferrer Welsch, Andrea ; Tarrús Galter, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399408
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l'estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l'Estany) / Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 33-47 : il.
Bibliografia.

Presentem les darreres actuacions arqueològiques (2008 - present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l'entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s'emmarquen dins del projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l'Estany de Banyoles dins del context de la l'Europa Occidental (2008-2013). Els esforços d'aquest projecte han anat dirigits vers l'assoliment de dos objectius, d'una banda, entendre la dinàmica de l'ocupació prehistòrica de l'Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de l'altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La Draga.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Prehistòria ; Neolític ; Nuclis de població
Matèries:Jaciment de la Draga de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:2008 - 2013
Autors add.:Terradas i Batlle, Xavier ; Piqué i Huerta, Raquel ; Palomo Pérez, Antoni ; Bosch, Àngel ; Buxó i Capdevila, Ramon ; Chinchilla Sánchez, Júlia ; Saña i Seguí, Maria ; Bogdanovic, Igor ; Rosillo, Rafel ; Tarrús Galter, Josep
Accés: http://hdl.handle.net/10687/122535
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pla d'Escolaritazió Extensiva : el cas de Banyoles / Anna Roura Ballell, Mireia Martí Soria
Roura Ballell, Anna


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 56 (2019) , p. 259-272 (Estudis i recerques
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Banyoles es va posar en marxa, durant el curs 1998-1999, el Pla d'Escolarització Extensiva, una eina de planificació educativa que vetlla per l'escolarització equilibrada de l'alumnat als centres educatius del municipi. Basat en quatre pilars fonamentals -el consens, la planificació, la sensibilització i els recursos- el Pla ha permès equilibrar l'alumnat a les aules, evitar la segregació d'escoles i aconseguir que la ciutat sigui considerada un dels municipis de Catalunya amb un índex més baix de segregació escolar. El Pla d'Escolarització Extensiva es va engegar amb un gran pacte de ciutat i amb el suport del Departament d'Educació. Fruit d'això, avui es pot afirmar que ha esdevingut una eina bàsica de planificació educativa, que vehicula l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques a tots els centres del municipi i fomenta la igualtat d'oportunitats en l'accés al sistema educatiu. Els elements clau de l'èxit del Pla han estat el caràcter preventiu i precoç amb què es va iniciar i la consolidació del consens i el treball en xarxa al llarg de tot aquest temps. Banyoles és ciutat educadora, i com a tal vetlla per un model de ciutat que ofereix un marc de convivència i cohesió social al conjunt de la ciutadania. El Pla d'Escolarització Extensiva és, en aquest sentit, una bona pràctica que ha assolit els seus objectius i un model que cal donar a conèixer.


Matèries: Educació ; Política educativa ; Escolarització
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1998 - 2018]
Autors add.:Martí Soria, Mireia
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/360534
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 508
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Avanç sobre l'assentament lacustre del neolític antic de La Draga (Banyoles, Pla de l'Estany) / Josep Tarrús, Júlia Chinchilla, Bibiana Agustí, Angel Bosch, Ramon Buxó, Xavier Clop, Josep M. Faura, Carles Navarro, Maria Saña



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1991-1992 (1993) , p. 13-26 : il.
Bibliografia.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Neolític ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de la Draga de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:1991
Autors add.:Tarrús i Galter, Josep ; Chinchilla Sánchez, Júlia ; Agustí i Farjas, Bibiana ; Bosch, Àngel ; Buxó i Capdevila, Ramon ; Clop i García, Xavier ; Faura i Vendrell, Josep Miquel ; Navarro, Carles ; Saña i Seguí, Maria
Accés: http://hdl.handle.net/10687/91502
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 508
select
print

Bookmark and Share
Bassegoda : circular informativa de les entitats excursionistes de l'Empordà i la Garrotxa



Núm. 0 (març 1978) -
Besalú ; Olot ; Figueres ; La Jonquera ; Banyoles : Centre Excursionista de Besalú : Centre Excursionista d'Olot : Centre Excursionista Empordanés de Figueres : Centre Excursionista Jonquerenc : Centre Excursionista de Banyoles, 1978
20 cm. Mensual.



Matèries: Associacions excursionistes ; Revistes
Àmbit:Besalú ; Figueres ; Olot ; Jonquera, la ; Banyoles
Autors add.:Centre Excursionista de Besalú ; Centre Excursionista Empordanès ; Centre Excursionista d'Olot ; Centre Excursionista Jonquerenc ; Centre Excursionista de Banyoles
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 508
select
print

Bookmark and Share
Els Roura : història i genealogia d'una branca d'aquesta família : Arles, Girona, Banyoles, Palau-saverdera, Figueres, Llagostera i Olot : segles XVII-XXI / Montserrat i Glòria Galera i Monegal
Galera i Monegal, Montserrat


Barcelona : Difusió Publicacions i Vídeos, 2019
166 p. : il. ; 22 cm
Als preliminars: "Aquest llibre ha estat publicat gràcies al suport rebut de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica".



Matèries: Famílies ; Genealogia
Matèries: Roura, família
Àmbit:Arles - França ; Girona ; Banyoles ; Palau-saverdera ; Figueres ; Llagostera ; Olot
Cronologia:[1600 - 2019]
Autors add.:Galera i Monegal, Glòria
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 508
select
print

Bookmark and Share
Sant Esteve i Santa Maria dels Turers, la consolidació de dos poders religiosos a la vila de Banyoles a l'època moderna / Josep Grabuleda Sitjà
Grabuleda i Sitjà, Josep


En: 181997 Arquitectura gòtica a les terres de Girona : la construcció de l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2018. p. 141-160 : il

Bibliografia.

L'església de Santa Maria dels Turers era sufragània de la de Sant Esteve. En créixer Banyoles va aparèixer un grup de prohoms que es volia distanciar del poder feudal de l'abat. Aquest grup va veure en el control de Santa Maria un contrapoder al senyor feudal. Llavors es va establir una aliança entre els capellans de Santa Maria i els prohoms per anorrear el poder feudal, que va durar fins a la desaparició del monestir benedictí de Sant Esteve el 1835. Van ser segles d'enfrontaments i la lluita va abastar tots els camps de la vida col·lectiva. Aquest article estudia les disputes que tenien com a centre l'església de Santa Maria: per les claus de l'església, pel viàtic, pel dret a enterrar i disposar de cementiri, per les processons, per la parroquialitat, pels predicadors de quaresma o, entre moltes altres, per quins dies es podien celebrar misses a Santa Maria.



Matèries: Edat moderna ; Ajuntament ; Esglésies parroquials ; Monestirs
Matèries:Església de Santa Maria dels Turers de Banyoles ; Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1500 - 1835]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 508
select
print

Bookmark and Share
Santa Maria dels Turers i els mestres de Banyoles / Fernando Ramos Galino
Ramos Galino, Fernando


En: 181997 Arquitectura gòtica a les terres de Girona : la construcció de l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2018. p. 117-139 : il

Bibliografia.

Anàlisi de les claus geomètriques i constructives de la nau gòtica de Santa Maria dels Turers, a partir del valuós treball de recerca del professor sorià i banyolí Erundino Sanz, matemàtic i arqueòleg, descobridor de les traces geomètriques emprades pels mestres constructors en els dos períodes d'execució: entre 1270-1284 i 1294-1333. En aquest descobriment fet pel professor Erundino Sanz de les ocultes claus euclidianes del projecte s'afegeix la interpretació constructiva dels autors, que comparen la traça hemidecagonal de les voltes de l'absis dels Turers amb les naus centrals de les catedrals gòtiques primigènies del nord de França, del traçat de les quals és directament tributari el de Santa Maria, la qual cosa acredita així l'ADN més pur del primer gòtic. Un segon nivell de comparació amb les més significatives esglésies gòtiques occitanes demostra l'avançada potència constructiva de la societat civil banyolina i els seus mestres constructors. Alhora, obre una nova recerca de verificació de l'existència de traces pentagonals, relacionades amb la proporció àuria a les esglésies esmentades, que parteix de les descobertes geomètriques del professor Sanz, un autèntic i contemporani mestre de Banyoles.



Matèries: Edat mitjana ; Arquitectura religiosa ; Esglésies parroquials ; Gòtic ; Mestres d'obres ; Artistes
Matèries:Església de Santa Maria dels Turers de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1270 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 508
select
print

Bookmark and Share
Santa Maria dels Turers. Dubtes i certeses sobre el procés de construcció (1269-1330) / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: 181997 Arquitectura gòtica a les terres de Girona : la construcció de l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2018. p. 95-116 : il

Bibliografia.

D'una banda, la pèrdua de documentació d'època medieval -singularment els llibres d'actes municipals i els protocols notarials- i, de l'altra, les vicissituds, ampliacions i reformes que ha patit el temple són les causes de les dificultats principals amb què ens enfrontem a l'hora de plantejar el procés de construcció de l'edifici durant la baixa edat mitjana. En vista de les notícies escadusseres que tenim, proposem tres etapes constructives: una primera de 1269 a 1293, en què es va plantejar el perímetre, es varen fer rases i fonaments i s'alçaren els murs de les tres darreres crugies, segurament fins a l'altura dels finestrals, la traça dels quals fa la impressió que és anterior a l'absis i al primer tram, obra feta en un segon moment (1293 - 1305/1310) sota el mestratge de Pere Pedrer. La tercera i última etapa finalitzà després de 1330, quan s'acabà el temple, arran de la visita pastoral del bisbe de Girona Gastó de Montcada. Finalment, matisem la cronologia del portal sud i de la seva ornamentació escultòrica, i completem la iconografia de les pintures del timpà.



Matèries: Edat mitjana ; Arquitectura religiosa ; Gòtic ; Esglésies parroquials ; Construcció d'edificis ; Fonts documentals ; Escultura ; Pintura
Matèries:Església de Santa Maria dels Turers de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:1269 - 1330
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 508
select
print

Bookmark and Share
Els Pedrer de Torroella de Fluvià : una nissaga de mestres picapedrers empordanesos / Miquel Àngel Fumanal, Josep Maria Gironella
Fumanal, Miquel Àngel


En: 181997 Arquitectura gòtica a les terres de Girona : la construcció de l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2018. p. 69-94 : il

Bibliografia. Apèndix documental.

La nissaga Pedrer, originària de Torroella de Fluvià, va tenir un fort protagonisme en el desenvolupament de l'arquitectura al nord-est català a cavall dels segles XIII i XIV. La família tingué diversos membres dedicats a l'ofici de la construcció, entre els quals destaquen mestre Pere Pedrer (I), que dirigí les obres de Santa Maria dels Turers de Banyoles i de Santa Maria de Castelló d'Empúries, entre d'altres, i Bernat Pedrer, que fou mestre major de Sant Feliu de Girona en la dècada de 1340. La intervenció de tots ells fou determinant en la configuració de capçaleres i portalades de diversos edificis religiosos tals com grans parròquies, canòniques i convents.



Matèries: Edat mitjana ; Mestres d'obres ; Oficis ; Construcció ; Famílies ; Arquitectura religiosa ; Esglésies parroquials ; Fonts documentals
Matèries: Pedrer, família
Matèries:Església de Santa Maria dels Turers de Banyoles
Àmbit:Torroella de Fluvià ; Banyoles ; Castelló d'Empúries
Cronologia:[1200 - 1400]
Autors add.:Gironella i Granés, Josep Maria
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 508
select
print

Bookmark and Share
De la parròquia a la universitat : el cas de Banyoles, segles IX-XIV / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: 181997 Arquitectura gòtica a les terres de Girona : la construcció de l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2018. p. 13-43

Bibliografia.

L'església de Santa Maria dels Turers, documentada per primer cop el 1017, depenia directament de l'abat i dels monjos del veí monestir de Sant Esteve, fundat a inicis del segle IX. Aquest temple, fins al segle XI, va ser l'únic centre a partir del qual es va organitzar la societat del territori de Banyoles, situat entre els comtats de Besalú i Girona. A través dels delmes i altres drets parroquials, es van vincular diverses vil·les i vilars que acabarien formant el terme de Banyoles. Des del 1086, s'observa un canvi de tendència per l'existència d'un mercat a les portes del monestir. Això va atreure nous pobladors que van obligar els monjos a traslladar la cura d'ànimes dels feligresos a l'església de Santa Maria, que va esdevenir el pal de paller de l'organització interna dels habitants de Banyoles. A partir de l'obreria parroquial, a la fi del segle XIII va néixer la universitat local.



Matèries: Edat mitjana ; Parròquies ; Ajuntament ; Feudalisme ; Delmes ; Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[800 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 508
select
print

Bookmark and Share
Reforçament del ferm carretera GI-513 : tram: Banyoles a Orriols



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques : GISA, 1999
4 p. 1 díptic : il. ; 30 cm (Inauguracions
nauguració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.



Matèries: Carreteres ; Xarxa viària ; Obres públiques
Àmbit:Banyoles ; Orriols - Bàscara
Cronologia:1999
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial Obres Públiques ; GISA


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 508
select
print

Bookmark and Share
Hidrología superficial y subterránea de la provincia de Gerona : estudio sobre los lagos y manantiales de Bañolas, Espolla y San Miguel de Campmayor / Horacio Bentabol y Ureta
Bentabol y Ureta, Horacio


En: Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España. 2a serie, Tomo 10 (1909) , p. 129-208 : 2 map. pleg.



Matèries: Estanys ; Recursos hídrics ; Fonts naturals ; Aigües subterrànies ; Aigües superficials
Àmbit:Banyoles, estany de ; Espolla, clot d' ; Sant Miquel de Campmajor ; Banyoles ; Porqueres ; Pla de l'Estany
Cronologia:1910
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 26
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3