Juan Oliva Moncasí y el atentado contra Alfonso XII / Julián Vadillo Muñoz
Vadillo Muñoz, Julián


En: Historia Social. Valencia, núm. 112 (2025) , p. 53-78 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els atemptats polítics i els intents de regicidi van ser una pràctica que es va utilitzar en tota Europa els segles XIX i XX. L'objectiu era amb què l'assassinat del Cap de l'Estat es pogués desenvolupar un aixecament general o es mostrés on estava la responsabilitat de la injustícia social del moment. Aquesta va ser la idea de Juan Oliva Moncusi quan va atemptar contra la vida d'Alfons XII en 1878. Atemptat a penes conegut per la historiografia, on es va intentar vincular al moviment obrer en la seva execució. El present article reconstrueix el succés, aprofundit en la personalitat del regicida i en el que va suposar en l'època.

Sobre la història de l'art i la historiografia dels republicanismes / Narcís Selles Rigat
Selles Rigat, Narcís


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 94 (abril 2016), p. 1 (Opinió) 

Revoltes i repressions als territoris de parla catalana (segle XVI i XVII) / Òscar Jané (Coord.)



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2023
221 p. ; 22 cm (Historiografia local, 3) 
ISBN 9788418618666

Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots i altres són alguns dels termes que s'utilitzen des de la historiografia dels territoris de parla catalana quan es fa referència a les reaccions de la població durant l'època moderna. Aquest període es troba a l'origen de les estructures polítiques dels posteriors estats contemporanis, però també és un termòmetre de les consciències socials i col·lectives i fins i tot, de manera anacrònica, d'una mena de justícia social. Aquest llibre pretén fer emergir tot allò que els estudis locals han analitzat sobre les revoltes i les repressions que van tenir lloc entre la conformació d'un nou escenari polític amb la monarquia hispànica abans de la Guerra de Successió, és a dir, durant els segles XVI i XVII. Aquesta anàlisi existeix a escala nacional, tot referint-se sovint a aspectes eminentment polítics. Ara era necessari un balanç d'elements transversals i universals com a pròpiament polítics de les mateixes revoltes des d'una renovada historiografia local. A partir d'una mirada social, jurídica i política es palesen les causes i les conseqüències de les diferents revoltes. Finalment, es poden percebre quines han estat les revoltes que, des del món local, han tingut una repercussió major en la historiografia i com ha evolucionat en el temps la mirada sobre elles. (Editorial).

El Sexenni Democràtic i els límits de l'Estat liberal (1860-1880) / [a cura de David Cao Costoya]



Catarroja : Editorial Afers, 2024
309 p. ; 21 cm (Historiografia local, 4 ) 
ISBN 9788418618963

El Sexenni Democràtic (1868-1874), cent cinquanta anys després dels fets, resta un dels períodes més interessants i més complexos de la nostra vida política contemporània. L'intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d'entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d'una pugna intensa entre diversos actors socials i institucionals per mirar de fer prevaldre els respectius ideals i interessos, la qual cosa dificultà l'assentament d'un règim polític estable. En definitiva, hom dirimia el contenciós sobre els límits i la configuració de la societat i de l'Estat liberal. A partir de les ponències de diversos especialistes i amb la perspectiva més àmplia del període 1860-1880 el volum aborda algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni, alhora que s'examina quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals a la comprensió d'aspectes com ara la Revolució de 1868, la Primera República, la Tercera Guerra Carlina, la mobilització i la representació polítiques, els poders locals, el canvi i la conflictivitat social o el context cultural, entre d'altres. (Editorial).

Pierre Vilar i Catalunya : l'ofici d'historiador com a compromís : [cartes inèdites de Pierre Vilar (1927-1931)] / Rosa Congost, Enric Pujol



[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic, 2025
129 p. ; 22 cm (Memòries, 10 ) 
Referències bibliogràfiques. Conté: El paper de Catalunya en el procés de formació de Pierre Vilar com a historiador : algunes reflexions / Rosa Congost -- Transcripció i traducció de 21 cartes escrites per Pierre Vilar a la seva tia Rose i a la seva germana Marie des de Barcelona i Madrid (1927-1931) / Rosa Congost (edició crítica) -- Vigència de Pierre Vilar : de la utilitat de les commemoracions / Enric Pujol.
ISBN 9788410393486

El desembre de 2023 es complien vint anys del decés de Pierre Vilar (1906-2003). Atesa la transcendència cívica i social que l'historiador havia tingut a Catalunya durant les darreres dècades del segle XX, el Memorial Democràtic va organitzar un petit i intens homenatge que va comptar amb Rosa Congost, catedràtica d'Història Econòmica i experta en l'obra de Pierre Vilar, i amb Enric Pujol, historiador que ha dedicat bona part de la seva tasca investigadora a l'anàlisi de la historiografia catalana. Aquest llibre recull les intervencions d'ambdós i, a més, inclou vint-i-una cartes inèdites que Pierre Vilar va escriure durant les seves primeres estades a Catalunya entre el 1927 i el 1931, una etapa que serà decisiva en la seva formació com a historiador. Tal com afirma a la presentació de l'obra Jordi Font (director del Memorial Democràtic) Pierre Vilar, a banda de ser un mestre eminent de l'ofici d'historiador, durant les darreres dècades del segle XX havia esdevingut a Catalunya un referent que transcendia els cercles universitaris. En aquest sentit, la publicació en català entre el 1964 i el 1969 de la seva tesi doctoral sobre la Catalunya del segle XVIII, va tenir un impacte remarcable en una societat que majoritàriament desconeixia la seva pròpia història a causa de l'erm cultural que va establir la dictadura franquista. Aquesta tesi es va convertir en una obra historiogràfica que consolidà Pierre Vilar com a referent acadèmic. En paral·lel, l'influx de les seves recerques anirà més enllà dels murs de les aules universitàries i arrelarà en la represa cultural, cívica i política del país durant els anys del tardofranquisme, la transició a la democràcia i les dues dècades que la seguiren. Quan ja s'enceta el segon quart del segle XXI, aquest volum també planteja un balanç a l'entorn de la vigència d'aquest llegat intel·lectual i historiogràfic, que anys enrere va gaudir d'una preeminència considerable i que, en conseqüència, va tenir, fins i tot, un paper rellevant en la mateixa conformació de l'imaginari col·lectiu del país. (Editorial).

Panorama de la historiografía local / por Rafael Torrent Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: 015712 Olot : Fiestas de Ntra. Sra. del Tura, año 1957. Olot : Ayuntamiento, 1957. p. 17-20

The Splendor and opulence of the past : studying the Middle Ages in Enlightenment Catalonia / Paul H. Freedmaan
Freedman, Paul Harris


Ithaca, NY : Cornell University Press, 2023
340 p. ; 24 cm
Bibliografia. Inclou apèndixs.
ISBN 9781501772221

The Splendor and Opulence of the Past traces the career of Jaume Caresmar (1717-1791), a church historian and a key figure of the Catalan Enlightenment who transcribed tens of thousands of parchments to preserve and glorify Catalonia's medieval past in the face of its diminishing autonomy. As Paul Freedman shows, Caresmar's books, essays, and transcriptions -some only recently discovered- provide fresh insights into the Middle Ages as remembered in modern Catalonia and illustrate how a nation's past glories and humiliations can inform contemporary politics and culture.From the ninth to the sixteenth centuries, Catalonia was a thriving, independent set of principalities within what would become modern Spain. In the wake of the dismantling of its autonomy by the eighteenth-century Spanish state, Catalan scholars looked to the region's medieval independence and wealth as a means of maintaining a distinct Catalan identity and resisting Castilian hegemony. Through their writings and archival investigations, Caresmar and the canons at Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, where Caresmar was abbot, laid the foundations for not only the scholarly exploration of the Middle Ages but also the development of Catalan national sentiment. Although the eighteenth century is often regarded as a low point for the Catalan language and culture, The Splendor and Opulence of the Past emphasizes the importance of this period's antiquarians to Catalan projects of modernization and economic progress and links their historiography of the Middle Ages to struggles over Catalonia's relationship to the Spanish state over two centuries. (Editorial).

Víctor Balaguer, sant dessacralitzat / Magí Sunyer Molné
Sunyer i Molné, Magí


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 17 (2024) , p. 64-87 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Consideracions per a l'estudi del poblament humà al Maresme en època postglacial (9000-6000 BP) / David Farell i Garrigós
Farell i Garrigós, David


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 7-20 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

The Splendor and Opulence of the Past. Studying the Middle Ages in Enlightenment Catalonia / [ressenya] Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 1 (2024) , 2 p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. The Splendor and Opulence of the Past. Studying the Middle Ages in Enlightenment Catalonia / Paul Freedman. Ithaca ; Londres : Cornell University Press, 2023

Novetats entorn de l'evolució historicoarquitectònica del convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries, antic palau d'Enric II / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig Griessenberger, Anna Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 47-66 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La construcció d'aquest gran immoble, que destaca en monumentalitat i superfície enmig de l'urbanisme medieval del centre històric de la vila, fou una gran empresa constructiva, començada a final del segle XVII. La necessitat dels frares dominics de traslladar-se a un nou edifici, buscant la seguretat intramurs, els va portar a emprendre una obra pràcticament inassequible, per costosa i sobredimensionada. Malgrat aprofitar materials i parts del palau comtal existent en el mateix lloc -coincidència que encara mereix un estudi aprofundit-, els frares van estar tot el segle XVIII en obres. Si bé l'església i les dependències conventuals es van concloure, no es va acabar de tancar el claustre amb la quarta galeria, alhora que s'anaven simplificant els acabats i s'utilitzaven altres tipus de materials. Les dues grans guerres del XVIII i la de principi del XIX també van afectar l'empresa, en especial durant la primera, la de Successió, que va frenar l'inici de les obres i va obligar a reprendre la construcció pràcticament des de zero, a mitjan segle. L'església es va començar en l'estil barroc, mentre que s'acabaren emprant les formes del neoclassicisme a l'interior, estil que també es va aplicar al claustre i a les façanes.

Sobre el llibre dels racionaris de la vila del castell de Llers / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 67-84 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El llibre manuscrit de Gregori Pallisser, pagès de Llers (que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII), Liber intitulatum rationarium primum, de gran interès per a la història local i de l'entorn, es va considerar desaparegut durant molt de temps. L'article dona notícia de les còpies mecanoscrites que se'n van fer, del seu promotor, dels seus posseïdors i de l'ús que diversos autors han fet d'aquestes còpies en els seus treballs històrics. Per la importància de l'obra, es propugna la recuperació pública del manuscrit o, almenys, d'una còpia mecanoscrita ben conservada.

Tibi dabo : Abdon Terradas, Los mártires de la República i la temptació de Perpinyà / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article qüestiona que la versió que dona el llibre Los Mártires de la República (1873), d'autor o autors anònims, sobre uns fets ocorreguts a Perpinyà el novembre de 1842 amb Abdon Terradas com a protagonista, pugui ser redactada pel mateix Terradas, tal com afirma el text. S'aporten obres de diversos autors que recullen els fets en llibres publicats en dates molt anteriors, incidint especialment en l'obra de José Segundo Flórez Espartero. Historia de su vida militar y política, de 1845.

Discurs d'inauguració del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya : El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII / Jaume Dantí Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 9-12 (Acte inaugural) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

Inaugurar aquest IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya representa un nou repte i alhora una responsabilitat per a l'Àrea d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona (UB). Un repte perquè significa afegir una nova convocatòria que dona continuïtat a l'encetada el 1984 i que de manera periòdica ha marcat la vitalitat de les diferents línies de recerca dins de la historiografia modernista catalana. Es tracta d'aconseguir, doncs, el mateix alt nivell d'interès i de novetat que s'han assolit en les trobades anteriors. Ho deia fa quatre anys i és bo de recordar que, ara que tot es mesura, segons les anàlisis biomètriques els textos recollits en les actes dels nostres congressos estan en els nivells més alts de citació dins dels treballs d'història moderna de l'àmbit peninsular. No hi ha dubte que les conferències, les ponències i la cinquantena llarga de comunicacions que es presentaran durant aquests dies quan es publiquin seran també de referència obligada.

Un Mundo de Ignacio de Loyola : una historia natural y moral / Antonella Romano
Romano, Antonella


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 281-312 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

La reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el "món" d'Ignasi: qüestiona la categoria de "món" des d'una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle XVI com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el "món" d'Ignasi s'enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està "englobat" com a part d'un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement. És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d'Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.

Memòria final del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 315-320 (Acte de cloenda) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

¿De una República a otra? El legado de la Primera República en el proceso de construcción del republicanismo catalanista (1904-1917) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 129-162 (Dosier) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

¿Lugares de memoria profesionales o políticos? : las representaciones del Doctor Robert (1902-C. 2020) / Lluís Codina Verdaguer
Coromina Verdaguer, Lluís


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 223-257 (Miscelánea) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Cultura catalana en la Edad Contemporánea / Montserrat Corretger Sàez
Corretger i Sàez, Montserrat


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 17 (1999) , p. 299-306
Exemplar dedicat a: "La historia transnacional (y II))".

Cal destacar l'esforç metodològic d'aquesta història cultural dirigida per Pere Gabriel en concretar una primera relació entre societat catalana i cultura contemporànies si entenem per cultura a la manera de Raymond Williams un "sistema global de vida". Ens trobem, doncs, davant un programa intel·lectual que uneix recerca i socialització pedagogia historiogràfiques lliurades a la reordenació reflexiva, a l'ampliació dels propis coneixements i a l'evocació pausada de les experiències personals, tenint en compte el concepte de cultura exposat en el volum VIII per Enric Ucelay Da Cal, segons el qual "els *moviments culturals o artístics són una mena de microcosmos [exponent] davant la macrorealitat social".

Lengua, literatura y nacionalismo en Cataluña / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 17 (1999) , p. 307-313
Exemplar dedicat a: "La historia transnacional (y II))". Resums en castellà i anglès.

Pere Anguera, amb El català al segle XIX, aporta un aspecte dels orígens del catalanisme en clau de sociolingüística centrat en l'estudi del pas d'una llengua d'ús, sense que els connacionals tinguessin una consciència política de la seva defensa (llengua del poble), a un estadi marcat pel procés de construcció de l'Estat espanyol liberal decimonònic en què la reivindicació de la llengua apareix com a exponent d'un moviment de nacionalització cultural i polític: el catalanisme (llengua nacional). En la primera part de l'assaig, compresa en els dos primers capítols ("El català a la crisi de l'Antic Règim" i "Ús polític del català"), Anguera demostra que el català no va conèixer una "decadència" (segons Jordi Rubio o Nuria Sales) en l'ús social al llarg del segle XVIII (abans i després de 1714) i al mateix temps posa en evidència la seva funció com a instrument de nacionalització política en ser utilitzat per a socialitzar una ideologia nacional (espanyola), ja que la llengua catalana era la vehicular de la pràctica totalitat dels sectors populars.