português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
AUSA []
References found:
1357   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 68
go to page                         


1 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis de l'esport modern a la Catalunya interior : Francisco Venus, acròbata i professor de gimnàstica a Vic (1866-1868) / Josep Casanovas Prat, Xavier Torrebadella Flix
Casanovas Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 393-418
Notes a peu de pàgina.

A partir de premsa antiga com a principal font històrica, aquest article presenta els primers passos de la gimnàstica a Vic durant el segle xix. Primer es fixa en els jocs i pràctiques de lleure tradicionals arrelades a la ciutat, el substrat on es va començar a inserir l'esport modern. A continuació explica el pas per Vic de Francisco Venus, un gimnasta d'una companyia itinerant d'espectacles acrobàtics, que l'any 1867 va obrir el primer gimnàs higiènic de la ciutat i va treballar de professor de gimnàstica en un col·legi privat. En conjunt, tracta sobre la introducció de l'esport modern a una ciutat de la Catalunya interior, per contribuir des d'un àmbit local a la història de la gimnàstica esportiva i de l'educació física.


Matèries: Esport ; Educació física ; Gimnàstica ; Gimnasos ; Professors
Matèries: Venus, Francisco
Àmbit:Vic
Cronologia:1866 - 1868
Autors add.:Torrebadella i Flix, Xavier
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407273
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Santiago Rusiñol i Manlleu, una relació poc cordial : la Font de la Teula, precisions sobre una placa commemorativa / Juan Carlos Rodríguez Esteban
Rodríguez Esteban, Juan Carlos


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 419-428
Notes a peu de pàgina.

En aquest article s'analitza el text d'una placa commemorativa d'homenatge a Santiago Rusiñol, instal·lada a la Font de la Teula a Manlleu, a la riba dreta del Ter, on es poden trobar diverses imprecisions relatives a la vida de l'artista. Aquest fet puntual és indicatiu de la desconnexió entre Rusiñol i la ciutat, de la qual s'estudien les causes.


Matèries: Artistes ; Homenatge ; Commemoració ; Fonts
Matèries: Rusiñol i Prats, Santiago (1861-1931)
Àmbit:Manlleu
Cronologia:1910; 1982
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407271
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Commemoracions d'homenatge a Verdaguer a Madrid : el cas del monument al Parque del Retiro / Laura Vilardell
Vilardell Domènech, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 429-442 : il.
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es presenten les commemoracions d'homenatge a Jacint Verdaguer (1845-1902) a Madrid, en tres ocasions: el 1927, el 1945 i el 1952. Per poder entendre l'interès de Madrid per Verdaguer, l'estudi viatja fins als últims anys de la vida del poeta-sacerdot i repassa la lluita per recuperar les llicències sacerdotals, retirades el 1895. Com a estudi de cas, l'article dona notícia, mitjançant documentació extreta de l'Archivo de la Villa de Madrid, de la gènesi del monument a Verdaguer al parc del Retiro, inaugurat el 1961, en plena dictadura franquista.


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Clergues ; Homenatge ; Commemoració ; Monuments
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Àmbit:Catalunya ; Madrid
Cronologia:1927, 1945, 1952, 1961
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407268
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Monografies del Montseny", obra científica i cultural insigne dels 40 anys de l'associació Amics del Montseny / Òscar Farrerons
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 443-470
Notes a peu de pàgina.

En 40 anys d'existència de l'associació Amics del Montseny s'han publicat 37 volums de Monografies del Montseny, en què han participat quasi 400 autors en més de 600 articles que han abraçat tot l'espai de coneixement cultural i científic entorn del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al Montseny. Entre els autors, hi podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans premis i distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del currículum de l'autor.


Matèries: Premsa cultural ; Història local ; Ciències naturals ; Dades estadístiques ; Revistes ; Associacions culturals
Matèries:Associació d'Amics del Montseny ; Monografies del Montseny
Àmbit:Montseny, massís del
Cronologia:[1982 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407270
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Anuari Verdaguer" (1986-2021) : trenta-cinc anys al servei de la memòria de Verdaguer i dels estudis literaris / Ricard Giramé-Parareda, M. Àngels Verdaguer Pajerols
Giramé-Parareda, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 471-492
Notes a peu de pàgina.

L'Anuari Verdaguer. Revista d'estudis literaris del segle XIX ha contribuït a la formació de la identitat acadèmica de Jacint Verdaguer, aportant el valor científic dels seus mantenidors i col·laboradors a l'estudi del poeta, cosa que al mateix temps ha suposat la fixació d'aquesta identitat com a un nou principi en la formulació de la marca 'Verdaguer'. El buidatge, la sistematització i l'anàlisi dels elements descriptius, formals i de contingut de la revista corrobora que l'Anuari ha complert i segueix complint amb la seva missió fundacional.


Matèries: Premsa cultural ; Literatura ; Poesia ; Revistes
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Anuari Verdaguer
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1986 - 2021
Autors add.:Verdaguer i Pajerols, M. Àngels
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407269
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Lloa de la "Presa y mort y passió de Christo Nostre Senyor" (ms. 264 de la Biblioteca Episcopal de Vic) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 493-505
Notes a peu de pàgina.

Estudiem i transcrivim la lloa, una mena de pròleg, que encapçala una obra de teatre passionístic del segle xviii, conservada a la Biblioteca Episcopal de Vic. Es tracta d'una peça singular, ben escrita, dialogada, de matriu conceptista, en la qual participaven vuit actors. Defuig els monòlegs poc elaborats que figuren a la majoria de les tragèdies populars de la passió. El text també dona detalls escènics de com s'havia de representar.


Matèries: Teatre religiós ; Teatre popular ; Obres de teatre ; Passió ; Edat moderna ; Biblioteques esclesiàstiques ; Fonts documentals
Matèries:Biblioteca Episcopal de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407272
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Final alternatiu per a "Los dos campanars" de Jacint Verdaguer / Joan Santanach i Suñol
Santanach i Suñol, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 507-519
Notes a peu de pàgina.

Els autògrafs conservats de Canigó, en els quals Jacint Verdaguer va donar forma al seu poema, contenen una gran quantitat d'informació sobre la seva composició. No sols inclouen versions inicials de versos i passatges, sinó també assajos finalment desestimats. En diversos esborranys localitzem referències a un volcà latent a sota del massís de Canigó, que no va arribar a la versió impresa l'any 1886. I al darrer foli del ms. 375/2 de la Biblioteca de Catalunya trobem, a més d'esborranys de dues de les tres darreres estrofes de "Los dos campanars", un seguit de versos que componen dues estrofes alternatives, amb un final diferent de l'epíleg -i, per tant, de Canigó-, fins ara no advertit, en el qual té un paper destacat el volcà inèdit.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Literatura ; Poesia ; Manuscrits ; Fonts documentals
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1886 - 1901]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407267
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Art de la paraula : una lectura de l'obra poètica de Jaume Medina / Josep Camps Arbós
Camps i Arbós, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 521-529

L'obra poètica de Jaume Medina consta de sis llibres publicats entre 1974 i 2020; el darrer aplega, a més de material inèdit, la producció que l'autor ha considerat que calia rescatar dels reculls anteriors. L'objectiu de l'article és oferir una lectura de la trajectòria poètica de Medina i, més en concret: 1) analitzar cadascun dels sis llibres (context, contingut, fonts, recepció crítica...); 2) resseguir-ne els trets comuns (l'exigència lingüística, la preferència per la tanka i el sonet, l'ús de materials procedents del món clàssic...); i 3) relacionar-los amb la tasca investigadora i traductora de l'autor.


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Literatura ; Poesia
Matèries: Medina i Casanovas, Jaume (1949-....)
Àmbit:Vic
Cronologia:1974 - 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407266
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Josefa Contijoch. Les raons d'una obra literària / Maria Carme Codina i Contijoch
Codina i Contijoch, M. Carme


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 541-560
Aquest article és la base de la conferència llegida al Temple Romà, el 21 d'octubre de 2021, amb motiu del nomenament de Josefa Contijoch com a membre de Mèrit del Patronat d'Estudis Osonencs de 2020.

Josefa Contijoch és una escriptora manlleuenca d'extensa carrera literària que començà amb la poesia, continuà amb la novel·la i en els darrers anys ha cultivat l'assaig i la traducció. L'article repassa tota aquesta activitat literària, des dels inicis de la seva obra poètica, amb poemaris com Congesta i Baix continu, continuant per l'obra narrativa amb un total de vuit novel·les, una de les quals, Sense alè, és considerada la més representativa. Més endavant, i a l'empara del PEN CLUB català i amb el primer comitè de dones escriptores comença la seva aportació a l'assaig i la traducció. L'article realitza una aproximació als trets definitoris de tota l'obra de Contijoch, marcada per la reflexió sobre el propi jo en el curs del temps en la poesia i per una personal perspectiva feminista i biogràfica en la novel·la. Finalment, en l'assaig i la traducció visibilitza i reivindica la literatura escrita per dones.


Matèries: Escriptores ; Literatura ; Dona ; Biografia
Matèries: Contijoch i Pratdesaba, Josefa (1940-....)
Àmbit:Manlleu
Cronologia:1940 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/408742
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Fonts documentals ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Jaciments arqueològics
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les
Cronologia:1348
Autors add.:Díaz Carvajal, Antonia
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400762
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV i XVI / Francesc de Rocafiguera i Garcia
Rocafiguera i Garcia, Francesc de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 75-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els llibres d'acords permeten conèixer les determinacions del consell municipal en el govern de la ciutat, també en moments de dificultat. Un d'aquest moments és quan hi ha risc imminent d'arribada d'epidèmia, quan el consell ha de prendre mesures preventives de diferents tipus per evitar que la malaltia entri a la ciutat i mesures pal·liatives en cas que les preventives no ho impedeixin. La base d'aquest article són aquests acords que permeten conèixer aquestes mesures i els recursos per aplicar-les.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Consell municipal ; Actes administratives ; Crònica ; Fonts documentals
Àmbit:Vic
Cronologia:1428 - 1591
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400764
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Vila de Rupit enfront les epidèmies de pesta bubònica dels segles XVI, XVII i XVIII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 123-147 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La vila de Rupit va patir una parell de brots virulents de pesta bubònica durant l'època moderna: un a finals del segle xvi -de manera intermitent entre 1589 i 1599- i un altre a mitjan segle xvii -entre 1651 i 1654. El baró de Rupit -el senyor jurisdiccional de la vila- va obligar a la universitat a prendre un seguit d'estratègies de contingència i prevenció, a voltes ineficaces i poc útils: el tancament de muralles, la creació de la junta del morbo, o l'obligació als estrangers de portar un salconduit. Molt després de les pestes, trobem els primers doctors en medicina treballant i vivint al poble que, tal vegada, haguessin pogut ajudar a aturar les epidèmies anteriors.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Pesta
Àmbit:Rupit - Rupit i Pruit
Cronologia:1589 - 1599; 1651 - 1654
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400765
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Barrera física per a molts problemes sanitaris : la clausura del morbo (Vic, Osona, S. XVI-XIX) / Anna Bach Gómez, Elisenda Foradada Vilarrasa
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 149-167 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Muralla del Morbo forma part d'un dels recintes closos de la ciutat de Vic. La seva construcció i desenvolupament engloba la ciutat medieval i els ravals sorgits a partir del segle XIII. Aquesta construcció mostra les necessitats polítiques, sanitàries, militars i econòmiques de la ciutat durant el segle XVI, si bé la muralla presenta constants reformes fins al segle XIX. Només és a partir d'aquest moment, i en el context de creixement urbanístic, que la ciutat va aconseguir trencar aquesta segona barrera física i conceptual fins a perdre, en l'actualitat, bona part del seu traçat.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Muralles ; Arqueologia ; Salut pública
Àmbit:Vic
Cronologia:[1500 - 1900]
Autors add.:Foradada Vilarrasa, Elisenda
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400766
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Episodis de malalties contagioses als segles XVII i XVIII a Osona i el Ripollès : contra un enemic invisible / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 169-183 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia els diferents episodis de malalties contagioses durant els segles XVII i XVIII, sobretot a les comarques d'Osona i del Ripollès. Se centra, especialment en la gran pesta de 1650-1654 i en l'episodi de l'anomenada pesta de Marsella, de 1720-1724. En ambdós casos, les estratègies d'afrontament varen ser força diferents, sobretot a causa del canvi de règim polític ocorregut arran de la Guerra de Successió. De tota manera, es conserven algunes semblances.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Salut pública
Àmbit:Osona ; Ripollès
Cronologia:[1650 - 1724]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400767
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Canvis sociopolítics i epidèmies a Osona durant el segle XIX / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 185-205 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El segle XIX va comportar canvis generals molt importants, com la modificació del pensament i la mentalitat predominant de resultes de la Il·lustració, la caiguda de l'antic règim, la implantació del liberalisme i la industrialització. El present article vol explicar els efectes d'aquestes transformacions en la sanitat, així com les successives epidèmies i malalties endèmiques que amenaçaren i afectaren Osona i en especial la ciutat de Vic al llarg de la centúria. S'exposen les mesures de prevenció i cura preses en cada moment i els estralls provocats per les malalties, tot comparant-los fins on és possible amb fets similars d'altres regions.


Matèries: Epidèmies ; Liberalisme ; Industrialització ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Salut pública ; Sanitat
Àmbit:Osona
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400768
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mostres de devoció popular a Osona com a resposta contra les epidèmies (S. XVII-XX) / Joan Arimany i Juventeny
Arimany i Juventeny, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 207-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les calamitats naturals, com les epidèmies, suposaven greus efectes en la societat dels segles passats. L'incipient coneixement científic i tecnològic deixava l'explicació de l'origen i de la seva virulència en mans de l'Església catòlica, que els interpretava com a càstigs imposats per Déu a la humanitat pecadora. La població fidel només podia mostrar el seu penediment mitjançant rogatives i precs adreçats als sants que la comunitat considerava millors intercessors. Quan els efectes de les desgràcies minvaven o desapareixien, la comunitat exterioritzava l'agraïment a través d'exvots, amb la dedicació d'altars, la col·locació de capelletes de carrer o amb l'edificació de modestos santuaris.


Matèries: Epidèmies ; Devoció ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Religiositat popular ; Santuaris
Àmbit:Osona
Cronologia:[1600 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400769
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Afectació de la grip "espanyola" a la comarca d'Osona (1918-1920) / Alba Masramon Cruzate
Masramon Cruzate, Alba


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 233-259 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El present article pretén aproximar-se per primera vegada a la pandèmia gripal a Osona (1918-1920) des de la vessant històrica. L'estudi de tretze municipis osonencs ens han servit per, en primer lloc, poder quantificar les conseqüències de la grip "espanyola" a la nostra comarca. En segon lloc, observar quina va estar la resposta social i institucional a la pandèmia, fent especial èmfasi al rol de l'Església. Aquest pas cap al coneixement de la grip espanyola a Catalunya ha estat possible gràcies a l'estudi del Registre Civil, les fonts dels ajuntaments corresponents, les de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i de l'Arxiu Comarcal d'Osona. Esperem que aquest estudi de cas serveixi per completar el coneixement que tenim sobre aquest fenomen global.


Matèries: Epidèmies ; Grip ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Dades estadístiques
Àmbit:Osona
Cronologia:1918 - 1920
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400770
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Clínica militar de Vic, un inici marcat per un episodi de febre tifoide (abril i maig de 1938) / Cinta Sadurní Bassols, Paola Galbany Estragués, Gloria Gallego Caminero
Sadurní Bassols, Cinta


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 261-281 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Clínica Militar de Vic, integrada en les Brigades Internacionals, va començar a funcionar el mes d'abril de 1938 i, molt aviat, s'hi visqué un episodi de febre tifoide que es donà per controlat el 29 de maig del mateix any. L'ús de múltiples fonts documentals ha permès elaborar un relat a l'entorn de la causa que el provocà, els factors que hi contribuïren, les mesures aplicades, així com les conseqüències que aquest episodi va tenir. En l'article es pot observar com els elements locals es combinen amb d'altres de més generals que permeten contemplar el caràcter social de la malaltia.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Hospitals ; Sanitat militar ; Brigades internacionals ; Enfermetats infeccioss ; Epidèmies ; Tifus
Matèries:Clínica Militar de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:1938
Autors add.:Galbany Estragués, Paola ; Gallego Caminero, Gloria
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400771
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1357
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies : salut humana i salut ambiental / Jaume Terradas
Terradas, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 283-295 : il.

L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris. L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris.


Matèries: Epidèmies ; Salut pública ; Medi ambient
Àmbit:Món
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400772
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 68
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3