Miquel dels Sants Gros i Pujol (Vic, 1933 - 2024) / Ramon Ordeig i Mata
Ordeig i Mata, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 229-242 : il.

L'article repassa la vida i les aportacions del Dr. Miquel S. Gros, liturgista, historiador, i arxiver. La seva infància i Joventut a Vic, el període de formació a Vic fins la seva ordenació i posteriorment la seva formació a París i a Alemanya. Els seus nombrosos viatges d'estudi per Europa, Terra Santa, l'Orient Mitjà, Estats Units. L'estudi repassa també els seus càrrecs als arxius eclesiàstics, la Biblioteca Episcopal i el Museu Episcopal, la seva tasca docent al Seminari i les seves principals línies d'estudi.

Llegit en cartes molt velles : ultima lectio / Jesús Alturo i Perucho
Alturo i Perucho, Jesús


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 243-262 : il.

L'estudi presenta la darrera recerca sobre escrivans i escriptors del temps de la protoCatalunya. Un d'ells fou Guibert de Lieja que fundà una família de gran relleu i influència cultural a tot el bisbat d'Osona, destacant el seu fill Berill i la seva filla Alba. Amb Berill preparà una edició crítica de les obres de Virgili, posades per escrit pel propi Berill. Aquesta edició causà un gran impacte i se'n va fer una "commemoració numismàtica" amb l'encunyació dels diners "dels bous". L'article introdueix el concepte de biblioteca familiar i d'escola d'escriptura, i tracta del significat de biblioteca i scriptorium, i de la formació de les col·leccions bibliogràfiques eclesiàstiques.

La Galeria hidràulica de la Plaça de la Pietat de Vic i la seva relació amb el Temple Romà i el poblament antic d'Auso / Pau Alberch, Anna Bach Gómez, Núria Romaní Sala
Alberch i Calm, Pau


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 263-287 : il.
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es presenta la troballa excepcional de la galeria descoberta el 2016 a la plaça de la Pietat de Vic (Osona) al subsòl del Temple Romà i se'n proposa una aproximació cronològica i funcional. Es planteja la seva possible adscripció cronològica al voltant del s. I aC-II dC, contemporània a les restes de l'antic nucli habitat d'Auso, tot i que també presenta una reforma entorn del s. XIII, en el context de l'ampliació del nucli poblacional medieval de la ciutat.

Un Capbreu del terme jurisdiccional de Seva i el Brull de 1376-1377 / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 289-324 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

En aquest article presentem l'estudi d'un capbreu que la família Brull, castlans menors del terme jurisdiccional de Seva i el Brull, va ordenar l'any 1376. Actualment es conserva a Saragossa, al fons dels ducs d'Híjar. Permet fer-se una bona idea de quines eren les rendes obtingudes per una de les famílies que tenia drets en un terme que depenia jurisdiccionalment de la mitra de Vic. El detall dels masos, terres i drets que es capbreven permet visualitzar la densitat poblacional del segle xiv i com estaven establerts vincles entre senyors i vassalls.

La Impremta com a arma política : Ignasi Valls, un impressor vigatà al servei de l'Altar i el Tron (1814-1832) / Laura Corrales Burjalés
Corrales Burjalés, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 325-360 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Pels volts de 1814, el santpedorenc Ignasi Valls intenta guanyar-se la vida com a impressor i llibreter a Vic. Primer ho fa a l'ombra de noms ja consolidats com Joan Dorca, Felip Tolosa i Domingo Feyner, però cap a l'abril de 1823, amb l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya, es crea un nou marc polític que li permet ser el principal impressor de la ciutat i del Corregiment de Vic. No hi ha dubte que resseguir les trajectòries personal i professional d'Ignasi Valls, fins ara poc conegudes, ens apropa a entendre no tan sols la seva figura, sinó també la participació pública o encoberta d'alguns impressors i llibreters catalans en els conflictes polítics i bèl·lics de les primeres dècades del segle XIX.

I les campanes van callar : un incident en la proclamació d'Isabel II a Vic (1833) / Joan Xavier Quintana i Segalà
Quintana i Segalà, Joan Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 361-381 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El 6 de desembre de 1833 va tenir lloc l'acte de proclamació d'Isabel II a la ciutat de Vic. Quan la comitiva festiva, amb els penons reials alçats, va realitzar el recorregut per la ciutat les campanes de la Catedral i de la Pietat no van repicar. Aquest fet va ser el motiu d'acusació de desafecció política (carlisme) de l'Ajuntament cap al Capítol catedralici. Un delicte greu si es té en compte la tensió política entre reialistes, liberals i isabelins la qual estava a punt d'esclatar en forma de guerra civil. No obstant això, s'analitza la rivalitat entre l'Ajuntament de Vic i el Capítol catedralici, l'organització dels actes i els fonaments de les acusacions. Un incident històric i polític que es va manifestar amb les campanes com a testimoni de càrrec.

75è Aplec de Matagalls : setanta-cinc anys de festa al Montseny / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 383-403 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Al juliol 2025 es celebrà el 75è Aplec de Matagalls. Per commemorar aquest aniversari es van organitzar algunes activitats, i el present article s'afegeix a la celebració, recordant de manera abreujada les característiques principals de l'Aplec de Matagalls. Podreu llegir sobre el pare Faustí Illa, les fonts arranjades per l'Aplec, els premis a la constància, el foc de camp, les sardanes, el concurs de rams de flors boscanes de Matagalls, i les celebracions que es van portar a terme en el 25è i 50è Aplec. Un petit resum de la història d'aquest aplec que es celebra a redós de la Creu més altiva del Montseny.

Jaume Collell i Bancells : els anys de construcció d'un ideari (1846-1878) / Santiago Izquierdo Ballester, Benjamí Montserrat Satorre
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 405-428
Notes a peu de pàgina.

L'article repassa la trajectòria biogràfica de l'eclesiàstic Jaume Collell i Bancells, figura clau en la vida religiosa vigatana i en el procés de construcció del catalanisme de matriu catòlica. Els anys estudiats corresponen als de la seva etapa de formació teològica i intel·lectual, entre el 1846 i el 1878. Estem davant d'una etapa fonamental, en la qual es va forjant l'ideari del jove Collell, que a partir de 1878 i arran de la fundació de La Veu del Montserrat esdevindrà un dels màxims representants del vigatanisme i un dels millors exponents del catalanisme catòlic.

"Sic transit Glòria Swanson" d'Emili Teixidor : Un retrat de la mort en la literatura de postguerra / Irene Solanich-Sanglas, Núria Camps-Casals
Solanich Sanglas, Irene


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 429-442
Bibliografia.

Aquest estudi explora Sic transit Glòria Swanson d'Emili Teixidor, una antologia de nou relats emmarcats en la postguerra. L'antologia, guardonada amb el Premi de la Crítica Serra d'Or el 1980, descriu de manera vívida els entorns de postguerra, principalment a la Plana de Vic, i presenta una visió de la crueltat humana, tot contextualitzant-la dins un marc social i històric. S'analitza com Teixidor utilitza la mort com a dispositiu narratiu i de crítica per mostrar l'impacte de la guerra i la repressió, amb l'objectiu de millorar la comprensió dels enfocaments narratius i temàtics de Teixidor.

Reconeixement a Pere Tió Puntí / Pep Paré, Pol Serrabassa
Paré, Pep


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 443-454 : il.

Textos dels parlaments de l'"Acte de reconeixement a Pere Tió" que va tenir lloc al Temple Romà de Vic el divendres 5 d'abril de 2024.

Bibliografia 2024



En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 455-475

Memòria 2024 / Patronat d'Estudis Osonencs

Patronat d'Estudis Osonencs.


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 477-483

El Plànol geomètric de Vic de 1846-1852 : una eina urbanística i un testimoni històric / Carme Montaner Garcia
Montaner i Garcia, M. Carme


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 5-23 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ran d'una Reial ordre de 1846, l'Ajuntament de Vic impulsà la realització del plànol geomètric de la ciutat per dibuixar-hi un pla d'alineacions dels carrers. En aquest article expliquem les dificultats que sorgiren en la confecció del plànol, que s'allargà de 1846 a 1852, i descrivim i analitzem aquest document, que ha perviscut fins ara. Tot i que molt poc conegut, és un instrument bàsic per entendre la transformació urbana de la ciutat antiga cap a la ciutat moderna tal com la coneixem avui en dia.

Un Registre dels pergamins dels segles XIV-XVII, actualment perduts, del mas Valldaneu de Sant Marti de Centelles (Osona) / Jaume Oliver Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 25-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article té com a objecte la publicació d'un registre de pergamins del mas Valldaneu (Sant Martí de Centelles), consistent en un inventari i resum en català de pergamins en llatí que integraven l'arxiu de la casa. Aquests pergamins es troben actualment perduts. El document data d'entre finals del segle XVII i principis del XVIII i, tot que després també va patir escapçades, avui és l'únic testimoni de l'arxiu medieval i modern del mas. Per això té una importància considerable tant per a la recerca històrica com per a la salvaguarda del patrimoni documental del país en general.

Mestres, escoles de minyons i alfabetització rural : alguns casos a Osona, la Garrotxa i la Selva (segles XVI-XVIII) / Xavier Solà i Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 39-55 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El procés d'alfabetització rural es pot resseguir a través dels contractes que les universitats (amb una presència notable de paraires entre els seus membres) fan a diferents mestres de minyons per ensenyar les primeres lletres a mitjan segle XVI, tal com hem trobat a Rupit (1558) i a Sant Feliu de Pallerols (1559-1573). En paral·lel, les autoritats eclesiàstiques donen permisos als capellans per ensenyar a escriure, llegir i la doctrina cristiana a gairebé totes les parròquies. Altres indicatius (llibres de comptes i de memòries, àpoques, procures i signatures) ens donen pistes dels assoliments entre la població pagesa i menestral durant els segles XVII i XVIII.

El Concili del Collsacabra : relat d'una tempesta / Josep Boatella Riera, Pilar Riera Figueras
Boatella Riera, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 57-74 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'agost de 1933 va tenir lloc a la finca El Llorà, a Pruit (Collsacabra), una trobada dels Minyons de Muntanya amb assistència de diferents autoritats eclesiàstiques, encapçalades pel cardenal Vidal i Barraquer. Aquesta trobada va coincidir en el temps amb l'existència d'un debat sobre el perfil que calia donar als candidats a ocupar algunes seus episcopals vacants de Catalunya i això, juntament amb la presència d'alguns polítics a l'esmentat acte, va obrir un intens debat a la premsa, amb implicacions relacionades no tan sols amb l'Església, sinó també amb diferents forces polítiques. Aquest article, amb imatges inèdites de la jornada, analitza l'impacte d'aquells fets en la premsa i l'opinió pública, en una polèmica que si bé no va tenir conseqüències concretes rellevants, sí que reflecteix els termes del debat ideològic del període.

Mn. Lourdes F. Costa (1885-1965) : un ripollès a les missions de Texas / Florenci Barniol Boixader
Barniol i Boixader, Florenci


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 75-127 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Francesc Costa i Roca, missioner (Ripoll, 1885 - El Paso, Texas, 1965), va acudir a la crida de manca d'eclesiàstics a Texas a principis del segle XX. Va iniciar els estudis a Vic, però els va acabar a Louisiana (EUA), amb Gerard Alsina, de Borredà, i Pere Baqué, de Vic. Conegut sempre com a Lourdes Francesc Costa, la seva obra es va moure en tres eixos: l'assistència espiritual i defensa de la població mexicana; el combat contra la implantació d'esglésies pentecostals, i l'erecció d'un monument dedicat a Crist Rei a la frontera amb Mèxic. Va esdevenir prelat domèstic de Sa Santedat i bisbe auxiliar, i va deixar una fonda empremta en la població hispanoparlant de Texas, però ni ell ni els seus companys de ministeri consten en el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya ni en la bibliografia sobre els catalans a Amèrica.

Joan Amils, un "amic de Verdaguer" imparable / Joan Vilamala
Vilamala i Terricabres, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 129-162 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article presenta i comenta diversos documents del Fons Amils que des de 2022 custodia la Fundació Verdaguer de Folgueroles, gràcies a la generositat de la seva filla Maria Rosa Amils i Espinet, de Ripoll. L'autor hi fa evident la persistència de Joan Amils i Pla com a franc tirador i divulgador en temps difícils de la vida i obra del poeta de Folgueroles i l'estreta relació que va mantenir sempre amb l'entitat Amics de Verdaguer. I hi deixa ben clar que moltes de les iniciatives que Amils va dur a terme, com ara l'edició del bitllet de 500 pessetes per part del Banc d'Espanya i l'emissió d'un segell, amb la popular estampa de Mn. Cinto amb barretina, van ser mèrit seu.

Entorn de tres versos de Jacint Verdaguer a "Canigó" / Joan Requesens Piquer
Requesens i Piquer, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 163-181 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article consta de dues parts fixant l'atenció en uns pocs versos del poema Canigó de Jacint Verdaguer. A la primera sobre una imatge floral de la muntanya homònima i el nom d'una altra muntanya que avui, amb nom diferent, pot originar una mala interpretació d'uns versos. La segona part es fixa en la variació de gènere d'una paraula que porta a una lectura d'abast significatiu més ampli del poema "Los dos campanars", el que clou el llibre.

L'Obra historiogràfica de Manuel Rovira i Solà (Vic, 1951 - Barcelona, 2023) / Ramon Ordeig i Mata
Ordeig i Mata, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 183-190 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El vigatà Manuel Rovira i Solà, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i arxiver de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, del qual fou director els anys 1990-2002, ha destacat pels seus estudis sobre l'edat mitjana de Catalunya. És autor de diversos articles publicats en revistes especialitzades i, en col·laboració amb altres historiadors i arxivers, del volum V de "Catalunya carolíngia" (2003), del "Llibre verd de Barcelona" (2004), del "Llibre del Consell de la ciutat de Barcelona" (2007) i del "Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona" (2005-2013).