português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
AUSA []
References found:
1398   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 70
go to page                         


1 / 1398
select
print
Text complet
Aproximació a la circulació de béns en la Primera Edat del Ferro (segles VIII-VI ANE) : el cas de les conques fluvials del Llobregat-Cardener i el Ter mitjà / Biel Soriano Elias
Soriano Elias, Biel


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 5-50 : il.
Bibliografia.

La circulació de béns, idees i persones ha estat un dels principals motors de difusió, canvi i creació del registre arqueològic al llarg de la Història. El present treball se centra principalment en el període de la primera edat del ferro, ja que en aquesta etapa l'arribada de productes, com el mateix metall del ferro, jugaren un paper definitiu en l'assentament de diversos canvis vinculats amb les desigualtats socials i els patrons d'assentament estables, introduint estudis estadístics i geoespacials i revisant els materials considerats com a elements de circulació en el context dels darrers Camps d'Urnes i l'aparició de la cultura Merlès a les conques fluvials del Llobregat-Cardener i mig Ter, i aporta una nova perspectiva a l'estudi de la circulació de béns aquest àmbit durant els segles VIII-VI cal ANE.


Matèries: Primera edat del Ferro ; Arqueologia ; Comerç ; Mobilitat territorial ; Objectes arqueològics ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Osona ; Catalunya
Cronologia:[800 aC - 500 aC]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001461
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1398
select
print
Text complet
Assentament de colons i transformació agrària als prats de Vic arran de la conquesta comtal (segles IX-XI) / Jaume Oliver-Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 51-66 : il.
Notes a peu de pàgina.

La conquesta d'Osona pel comte Guifré I al final del segle ix va comportar la fragmentació jurisdiccional dels prats de la plana de Vic, l'assentament de colons, la proliferació d'explotacions fortificades i la conversió de la pastura original en un mosaic agrícola senyorialitzat. Simultàniament, Osona s'incorporà a un sistema ramader entre la Plana i el Pirineu, en què els prats s'articulaven amb les pastures de muntanya i les seves produccions amb el mercat de Vic. El cas dels prats de la plana de Vic té paral·lelismes amb casos identificats en el marc de les conquestes feudals posteriors.


Matèries: Conquesta cristiana ; Comtes ; Repoblament ; Transformació agrària ; Alta edat mitjana ; Pastures ; Ramaderia
Àmbit:Vic ; Osona ; Catalunya
Cronologia:[800 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001462
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1398
select
print
Text complet
L'Episcopat català i Felip V : el cas de Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment, vicari general de Tarragona (1715-1721) i bisbe de Vic (1721-1744) / Martí Roca Vilajuana
Roca Vilajuana, Martí


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 67-85 : il.
Notes a peu de pàgina.

Acabada la Guerra de Successió, la monarquia borbònica es trobava en la necessitat d'assegurar la fidelitat d'una Església catalana que s'havia mostrat granment partidària del candidat austríac. La promoció d'eclesiàstics adeptes a la nova dinastia, doncs, va esdevenir un eficaç mecanisme per afermar aquesta voluntat. Tanmateix, la complexa conjuntura sorgida del període bèl·lic sovint va comportar l'aparició, en els eclesiàstics, d'una doble fidelitat: com a súbdits del rei i de l'Església. D'aquesta manera, l'episcopat català de la primera meitat del segle xviii estava immers enmig de l'adhesió a les disposicions de la monarquia, les voluntats reformistes formulades per l'Església hispànica i les reticències a les pretensions centralitzadores de la Corona, especialment en la defensa dels privilegis eclesiàstics. Així, en aquest sinuós escenari, el bisbe de Vic, Ramon de Marimon, va esdevenir un interlocutor excepcional.


Matèries: Nova planta ; Relacions església-estat ; Bisbes ; Monarquia ; Edat moderna
Matèries: Marimon de Corbera-Santcliment, Ramon de (1670-1744)
Àmbit:Catalunya ; Vic
Cronologia:[1715 - 1744]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001463
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1398
select
print
Text complet
El Bet de la Beya : el darrer combatent carlí (ca 1843-1876) / Carola Duran Tort
Duran i Tort, Carola


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 87-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aiguafreda, situada en el punt més elevat de l'engorjat que facilita el pas entre Osona i el Vallès, era el nucli habitat més important que oferia els serveis necessaris tant per afrontar el pas del Congost venint del Nord com per solucionar els possibles problemes soferts en la travessa si es venia del Sud. Per això durant la darrera carlinada (1872-1876) contempla com pel seu terme, transiten, s'aturen i/o s'enfronten les partides carlines i les columnes de l'exèrcit liberal. El pas obligat pel camí ral fa que la població sigui espectadora de la desfilada del principals protagonistes del fets bèl·lics. L'article recull aquestes anades i vingudes, tretes de la premsa de l'època i d'altres documents coetanis.


Matèries: Guerra carlina III ; Carlisme
Matèries: Serra i Mas, Josep (1843-1876) ; Bet de la Beya
Àmbit:Aiguafreda ; Osona ; Vallès Oriental
Cronologia:1872 - 1876
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001464
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1398
select
print
Text complet
L'Exportació a Galícia d'instruments musicals de la torneria Reig de Torelló / Àngel Vallverdú Rom, Montserrat Castellví Martí, Núria Besora Serra, Teresa Soler Llobet, Rafel Mitjans Berga



En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 113-130 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els escrits de Ramon Violant i Simorra parlen d'uns "flabiols gallecs", unes flautes llargues de tres forats que la torneria Reig de Torelló devia produir cap a 1900 i que ell va adquirir el 1945. Aquesta notícia ha intrigat des de fa molts anys els interessats en l'organologia popular catalana. En el treball, s'estudien l'aplegada dels instruments per Violant i lesproduccions i exportacions de la torneria. S'hi inclouen també dades de context del tema i de la investigació, i s'arriba a conclusions sobre què eren aquells flabiols gallecs.


Matèries: Instruments musicals ; Comerç
Matèries:Torneria Reig de Torelló
Àmbit:Torelló ; Galicia
Cronologia:[1900 - 1945]
Autors add.:Vallverdú i Rom, Àngel ; Castellví Martí, Montserrat ; Besora Serra, Núria ; Soler Llobet, Teresa ; Mitjans i Berga, Rafel
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001465
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1398
select
print
Text complet
Verdaguer: ¿Jacint o Jacinto? / Ignasi Moreta, Oriol Ponsatí-Murlà
Verdaguer i Pajerols, M. Àngels


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 131-142 : il.
Bibliografia.

Verdaguer signava les seves obres amb el nom de fonts Jacinto. Posteriorment, la tradició pòstuma va normalitzar-ne el nom en la forma Jacint. Tanmateix, la forma Jacinto és la catalanització de la forma internacional d'aquest nom tal com arriba a Catalunya; la caiguda de la -o respon a la sospita, sovint acientífica, sobre les terminacions de substantius en -o. A més, els hàbits més consolidats en l'edició filològica dels textos prefabrians es fonamenten en el respecte per la morfologia i la fonètica dels mots editats. Tant, doncs, per raons gramaticals com per raons ecdòtiques, cal restituir el nom de Jacinto Verdaguer, abusivament normalitzat fins avui.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Poetes ; Onomàstica ; Normalització lingüística ; Llengua catalana
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2025
Autors add.:Giramé-Parareda, Ricard
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001466
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1398
select
print
Text complet
Els Homenatges pòstums de la vila de Manlleu a Jacint Verdaguer (1911-2022) / M. Àngels Verdaguer Pajerols, Ricard Giramé-Parareda
Verdaguer i Pajerols, M. Àngels


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 143-178 : il.
Notes a peu de pàgina.

L'article examina diversos reconeixements en l'àmbit literari i en l'àmbit social i cultural que Manlleu ha fet a Jacint Verdaguer. Començant per les vetllades necrològiques en commemoració del poeta organitzades per l'Associació Catalanista En Rafael de Casanova de 1911 a 1914 -amb els discursos anuals de Lluís Coll i Espadaler i Joan Grivé- i altres homenatges d'escriptors manlleuencs, després es fa un repàs a altres contribucions de Manlleu al record i homenatge a Verdaguer en forma de publicació de fotografies verdaguerianes fetes per Coll i Espadaler, diverses exposicions, un monòlit en honor del poeta o la dedicació d'un carrer al nomenclàtor manlleuenc.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Poetes ; Literatura ; Homenatge
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Àmbit:Manlleu
Cronologia:1911 - 2022
Autors add.:Giramé-Parareda, Ricard
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001467
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1398
select
print
Text complet
Les Traces musicals en el Trio de Mitilene : una banda sonora per a "Viola d'Amore", "Artemísia" i "El violí d'Auschwitz" / Irene Tarrés Canimas
Tarrés Canimas, Irene


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 179-197 : il.
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

L'article que presentem a continuació té per objectiu resseguir les traces musicals en el Trio de Mitilene, és a dir, en les tres novel·les que Anglada volgué incloure sota el paraigua d'un nom de ressonàncies clares: "Viola d'amore", "Artemísia" i "El violí d'Auschwitz". Partint de la idea que aquestes tres novel·les són "relats musicals", en proposem una lectura atenta acompanyada de la banda sonora que hi va fent presència, no com a rerefons decoratiu sinó com el teixit bàsic que les vertebra. En l'annex, voldríem parar esment en els personatges músics que interpreten les peces en les novel·les citades, alguns dels quals foren inspirats, d'alguna manera, en músics reals o també provinents del món de la ficció.


Matèries: Escriptores ; Literatura ; Música
Matèries: Anglada i d'Abadal, Maria Àngels (1930-1999)
Àmbit:Vic
Cronologia:[1930 - 1999]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001468
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1398
select
print
Text complet
Deixar que tot ocorri com en un somni / Rafael Subirachs i Vila
Subirachs i Vila, Rafael


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 199-205


Matèries: Premis i guardons ; Discursos
Matèries:Patronat d'Estudis Osonencs
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2025
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001469
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1398
select
print
Text complet
Bibliografia 2025 / Biblioteca Pilarín Bayés



En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 207-226


Matèries: Bibliografies
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2025
Autors add.:
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001657
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1398
select
print
Text complet
Memòria 2025 / Patronat d'Estudis Osonencs

Patronat d'Estudis Osonencs.


En: Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 229-234


Matèries: Centres d'estudis locals ; Patronats ; Memòria d'activitats
Matèries:Patronat d'Estudis Osonencs
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2025
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/1000000000001658
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1398
select
print
Text complet
Miquel dels Sants Gros i Pujol (Vic, 1933 - 2024) / Ramon Ordeig i Mata
Ordeig i Mata, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 229-242 : il.

L'article repassa la vida i les aportacions del Dr. Miquel S. Gros, liturgista, historiador, i arxiver. La seva infància i Joventut a Vic, el període de formació a Vic fins la seva ordenació i posteriorment la seva formació a París i a Alemanya. Els seus nombrosos viatges d'estudi per Europa, Terra Santa, l'Orient Mitjà, Estats Units. L'estudi repassa també els seus càrrecs als arxius eclesiàstics, la Biblioteca Episcopal i el Museu Episcopal, la seva tasca docent al Seminari i les seves principals línies d'estudi.


Matèries: Biografia ; Historiadors ; Arxivers ; Clergues ; Església ; Litúrgia ; Documentació eclesiàstica
Matèries: Gros i Pujol, cMiquel S. (1933-2024)
Àmbit:Vic
Cronologia:1933 - 2024
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900182
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1398
select
print
Text complet
Llegit en cartes molt velles : ultima lectio / Jesús Alturo i Perucho
Alturo i Perucho, Jesús


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 243-262 : il.

L'estudi presenta la darrera recerca sobre escrivans i escriptors del temps de la protoCatalunya. Un d'ells fou Guibert de Lieja que fundà una família de gran relleu i influència cultural a tot el bisbat d'Osona, destacant el seu fill Berill i la seva filla Alba. Amb Berill preparà una edició crítica de les obres de Virgili, posades per escrit pel propi Berill. Aquesta edició causà un gran impacte i se'n va fer una "commemoració numismàtica" amb l'encunyació dels diners "dels bous". L'article introdueix el concepte de biblioteca familiar i d'escola d'escriptura, i tracta del significat de biblioteca i scriptorium, i de la formació de les col·leccions bibliogràfiques eclesiàstiques.


Matèries: Edat mitjana ; Escriptors ; Notaris ; Numismàtica ; Biblioteques particulars ; Fonts documentals ; Famílies ; Dona
Matèries: Guibert, Alba ; Guibert, Berill ; Alba de Vic ; Guibert de Lieja
Àmbit:Vic
Cronologia:[1000 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900184
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1398
select
print
Text complet
La Galeria hidràulica de la Plaça de la Pietat de Vic i la seva relació amb el Temple Romà i el poblament antic d'Auso / Pau Alberch, Anna Bach Gómez, Núria Romaní Sala
Alberch i Calm, Pau


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 263-287 : il.
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es presenta la troballa excepcional de la galeria descoberta el 2016 a la plaça de la Pietat de Vic (Osona) al subsòl del Temple Romà i se'n proposa una aproximació cronològica i funcional. Es planteja la seva possible adscripció cronològica al voltant del s. I aC-II dC, contemporània a les restes de l'antic nucli habitat d'Auso, tot i que també presenta una reforma entorn del s. XIII, en el context de l'ampliació del nucli poblacional medieval de la ciutat.


Matèries: Epoca romana ; Edat mitjana ; Arqueologia urbana ; Infraestructures d'aigües ; Excavacions arqueològiques ; Poblament
Matèries:Temple romà de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[2024]
Autors add.:Bach Gómez, Anna ; Romaní i Sala, Núria
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900185
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1398
select
print
Text complet
Un Capbreu del terme jurisdiccional de Seva i el Brull de 1376-1377 / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 289-324 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

En aquest article presentem l'estudi d'un capbreu que la família Brull, castlans menors del terme jurisdiccional de Seva i el Brull, va ordenar l'any 1376. Actualment es conserva a Saragossa, al fons dels ducs d'Híjar. Permet fer-se una bona idea de quines eren les rendes obtingudes per una de les famílies que tenia drets en un terme que depenia jurisdiccionalment de la mitra de Vic. El detall dels masos, terres i drets que es capbreven permet visualitzar la densitat poblacional del segle xiv i com estaven establerts vincles entre senyors i vassalls.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Masos ; Castlans ; Capbreu ; Famílies ; Fonts documentals
Matèries: Brull, família
Àmbit:Seva ; Brull, el
Cronologia:1376 - 1377
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900186
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1398
select
print
Text complet
La Impremta com a arma política : Ignasi Valls, un impressor vigatà al servei de l'Altar i el Tron (1814-1832) / Laura Corrales Burjalés
Corrales Burjalés, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 325-360 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Pels volts de 1814, el santpedorenc Ignasi Valls intenta guanyar-se la vida com a impressor i llibreter a Vic. Primer ho fa a l'ombra de noms ja consolidats com Joan Dorca, Felip Tolosa i Domingo Feyner, però cap a l'abril de 1823, amb l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya, es crea un nou marc polític que li permet ser el principal impressor de la ciutat i del Corregiment de Vic. No hi ha dubte que resseguir les trajectòries personal i professional d'Ignasi Valls, fins ara poc conegudes, ens apropa a entendre no tan sols la seva figura, sinó també la participació pública o encoberta d'alguns impressors i llibreters catalans en els conflictes polítics i bèl·lics de les primeres dècades del segle XIX.


Matèries: Revolució liberal ; Liberalisme ; Absolutisme ; Impressors ; Indústria editorial i impremta ; Vida política ; Propaganda política
Matèries: Valls, Ignasi
Àmbit:Santpedor ; Vic
Cronologia:1814 - 1832
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900187
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1398
select
print
Text complet
I les campanes van callar : un incident en la proclamació d'Isabel II a Vic (1833) / Joan Xavier Quintana i Segalà
Quintana i Segalà, Joan Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 361-381 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El 6 de desembre de 1833 va tenir lloc l'acte de proclamació d'Isabel II a la ciutat de Vic. Quan la comitiva festiva, amb els penons reials alçats, va realitzar el recorregut per la ciutat les campanes de la Catedral i de la Pietat no van repicar. Aquest fet va ser el motiu d'acusació de desafecció política (carlisme) de l'Ajuntament cap al Capítol catedralici. Un delicte greu si es té en compte la tensió política entre reialistes, liberals i isabelins la qual estava a punt d'esclatar en forma de guerra civil. No obstant això, s'analitza la rivalitat entre l'Ajuntament de Vic i el Capítol catedralici, l'organització dels actes i els fonaments de les acusacions. Un incident històric i polític que es va manifestar amb les campanes com a testimoni de càrrec.


Matèries: Isabel II d'Espanya ; Liberalisme ; Carlisme ; Revolució liberal ; Església ; Festes oficials ; Monarques
Àmbit:Vic
Cronologia:1833
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900188
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1398
select
print
Text complet
75è Aplec de Matagalls : setanta-cinc anys de festa al Montseny / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 383-403 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Al juliol 2025 es celebrà el 75è Aplec de Matagalls. Per commemorar aquest aniversari es van organitzar algunes activitats, i el present article s'afegeix a la celebració, recordant de manera abreujada les característiques principals de l'Aplec de Matagalls. Podreu llegir sobre el pare Faustí Illa, les fonts arranjades per l'Aplec, els premis a la constància, el foc de camp, les sardanes, el concurs de rams de flors boscanes de Matagalls, i les celebracions que es van portar a terme en el 25è i 50è Aplec. Un petit resum de la història d'aquest aplec que es celebra a redós de la Creu més altiva del Montseny.


Matèries: Muntanyes ; Tradicions populars ; Aplecs ; Catalanisme cultural ; Devoció als sants ; Commemoració
Matèries:Aplec de Matagalls
Àmbit:Brull, el ; Viladrau ; Montseny
Cronologia:1950 - 2024
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900196
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1398
select
print
Text complet
Jaume Collell i Bancells : els anys de construcció d'un ideari (1846-1878) / Santiago Izquierdo Ballester, Benjamí Montserrat Satorre
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 405-428
Notes a peu de pàgina.

L'article repassa la trajectòria biogràfica de l'eclesiàstic Jaume Collell i Bancells, figura clau en la vida religiosa vigatana i en el procés de construcció del catalanisme de matriu catòlica. Els anys estudiats corresponen als de la seva etapa de formació teològica i intel·lectual, entre el 1846 i el 1878. Estem davant d'una etapa fonamental, en la qual es va forjant l'ideari del jove Collell, que a partir de 1878 i arran de la fundació de La Veu del Montserrat esdevindrà un dels màxims representants del vigatanisme i un dels millors exponents del catalanisme catòlic.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Periodistes ; Escriptors ; Pensament polític ; Ideari polític ; Carlisme ; Catolicisme ; Catalanisme ; Vigatanisme ; Tradicionalisme
Matèries: Collell i Bancells, Jaume (1846-1932)
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:1846 - 1878
Autors add.:Montserrat Satorre, Benjamí
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900197
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1398
select
print
Text complet
"Sic transit Glòria Swanson" d'Emili Teixidor : Un retrat de la mort en la literatura de postguerra / Irene Solanich-Sanglas, Núria Camps-Casals
Solanich Sanglas, Irene


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 429-442
Bibliografia.

Aquest estudi explora Sic transit Glòria Swanson d'Emili Teixidor, una antologia de nou relats emmarcats en la postguerra. L'antologia, guardonada amb el Premi de la Crítica Serra d'Or el 1980, descriu de manera vívida els entorns de postguerra, principalment a la Plana de Vic, i presenta una visió de la crueltat humana, tot contextualitzant-la dins un marc social i històric. S'analitza com Teixidor utilitza la mort com a dispositiu narratiu i de crítica per mostrar l'impacte de la guerra i la repressió, amb l'objectiu de millorar la comprensió dels enfocaments narratius i temàtics de Teixidor.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Literatura ; Narrativa ; Escriptors
Matèries: Teixidor i Viladecàs, Emili (1932-2012)
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:[1939 - 1950]; 1979
Autors add.:Camps Casals, Núria
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/9900198
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 70
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3