português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
DOSSIER []
References found:
2336   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 117
go to page                         


1 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Força de la imatgeria festiva / Sònia Tubert, coordinació ; Cristina Cantal, Guerau Palmada, Ángel Vergé, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 64-93 : il. (Dossier


Matèries: Tradicions populars ; Festes populars ; Imatgeria ; Bestiari
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2020]
Autors add.:Tubert i Torrent, Sònia (Ed.) ; Cantal, Cristina ; Palmada Auguet, Guerau ; Vergés i Gifra, Àngel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/369017 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Lluita per la igualtat de gènere / Marina PUig i Carme Vinyoles, coordinadores; Laia Pèlach Saget, Pia Bosch i Codolà, Dolors Bassa i Coll, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 48-91 : il. (Dossier


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Moviment feminista ; Treball de la dona ; Discriminació sexual ; Violència de gènere
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2020]
Autors add.:Puig, Marina (Ed.) ; Vinyoles i Casas, Carme (Ed.) ; Pèlach Saget, Laia ; Bosch i Codolà, Pia ; Bassa i Coll, Dolors
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/364892 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió dels residus : Experiències i propostes / Manel Poch, coordinador ; Francesc Canalias Farrés, Marta Ball-Llosera, Josep Maria Tost i Borràs, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 318 (gener-febrer 2020), p. 64-91 : il. (Dossier


Matèries: Residus ; Tractament de residus ; Neteja pública ; Política del medi ambient ; Administració local
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2020]
Autors add.:Poch, Manuel (Ed.) ; Canalias Farré, Francesc ; Ball-Llosera Font, Marta ; Tost i Borràs, Josep Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/362563 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Galeries d'art: Llegat i reptes de futur / Narcís Selles Rigat, coordinador ; Maria Lluïsa Faxedas Brujats, Jaume Fàbrega, Eudald Camps, [et al]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 317 (novembre-desembre 2019), p. 62 - 93 : il. (Dossier


Matèries: Galeries d'art ; Artistes ; Art
Àmbit:Girona
Cronologia:[1970 - 2019]
Autors add.:Selles Rigat, Narcís (Ed.) ; Faxedas Brujats, Maria Lluïsa ; Fàbrega, Jaume ; Camps, Eudald
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/361194 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Valentí Fargnoli, el fotògraf / Joan Boadas i Raset (coordinador del dossier) ; David Iglésias i Franch, Carmen Perrotta, Núria F. Rius, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 60-91 : il. (Dossier


Matèries: Fotògrafs ; Fotografia ; Noucentisme ; Crònica gràfica ; Biografia
Matèries: Fargnoli Iannetta, Valentí (1885-1944)
Àmbit:Girona
Cronologia:1885 - 1944
Autors add.:Boadas i Raset, Joan (Ed.) ; Iglésias i Franch, David ; Perrotta, Carmen ; Rius, Núria F.
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360214 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dones i terres catalanes medievals (segles X-XIII) / Coral Cuadrada
Cuadrada, Coral


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 35-63 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Dones i terres catalanes medievals és un estudi de llarga durada, a l'espai de la Catalunya Vella i la Nova. Les dones, majoritàriament, són dones amb poder: primer les feminae, després les dominae. Un poder que es palesa en l'assumpció de les polítiques masculines, però que, alhora, traspua autoritat, refl ectida en les polítiques femenines. L'objectiu principal, doncs, ha estat refl exionar sobre el rol de les dones al camp català als segles X-XIII. La metodologia emprada és la pròpia de la recerca històrica feminista, a més dels mètodes empírics clàssics: recull de dades arxivístiques, sistematització, tractament, comparació, exposició de resultats. Pel que fa a l'estat de la qüestió bibliogràfi ca, no hi ha referències per a l'època i l'òptica triada; per tant, aquesta anàlisi s'ha construït prenent com a base fonts primàries d'arxiu.


Matèries: Història de la dona ; Dona ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[900 - 1300]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372044
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Dones a les economies domèstiques preindustrials: treball, terra, dot i escreix a l'Alt Penedès del segle XVIII / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 103-127 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l'Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s'analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l'explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l'escreix al llarg de la seva vida, i l'evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d'aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l'estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l'autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència directa de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l'examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l'època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicionalment s'acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.


Matèries: Treball de la dona ; Dona ; Economia domèstica ; Propietat de la terra ; Explotacions agràries ; Transmissió de béns ; Dot ; Fonts documentals
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372048
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835) / Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Sanmartí i Roset, Carme


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 129-148 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l'educació dels fills i les filles, però no s'ha analitzat suficientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l'explotació d'un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l'herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l'única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d'enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d'òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar dificultats addicionals.


Matèries: Propietat de la terra ; Dona ; Transmissió de béns ; Explotacions agràries ; Biografia ; Fonts documentals
Matèries: Muntaner i Ardèvol, Maria (1861-1835)
Àmbit:Porrera
Cronologia:1761 - 1835
Autors add.:Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372049
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme a partir de les estimes dels anys 1445 i 1541 / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 151-186 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la comptabilització de les terres i altres béns rurals anotats en dos llibres d'estimes, es fa una radiografi a, en primer terme, de les diferents tipologies de conreus presents a l'antic terme de Reus entre les dues fi tes cronològiques referenciades. En segon lloc, s'analitza, també des d'un punt de vista comparatiu, la distribució de la riquesa rural entre la població vilatana i del terme. Els resultats obtinguts, malgrat que evidencien un quadre bastant continuista, serveixen per constatar certs canvis evolutius entre els segles XV i XVI, en consonància amb el desenvolupament socioeconòmic de la localitat en qüestió.


Matèries: Renda agrària ; Conreus ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Canvi social ; Canvi econòmic ; Propietat de la terra ; Fonts estadístiques
Àmbit:Reus
Cronologia:1445 - 1541
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372050
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle XX / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 187-220 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional -cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.


Matèries: Cooperatives agràries ; Cooperatives de consum ; Cooperativisme ; Esquerra política ; Conflicte rabassaire ; Rabassa morta ; Sindicats agrícoles ; Moviments socials
Matèries:Unió de Rabassaires
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf ; Anoia
Cronologia:[1900 - 1936]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372051
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Ebre, espai i àmbit literari / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 271-286 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article planteja una aproximació a l'estat actual de la li?teratura ebrenca des d'una visió interdisciplinària emmarcada en els conceptes de comunicació literària i de camp literari a partir de la lectura de sis obres publicades el 2017 i el 2018 per Zoraida Burgos, Marta Rojals, Jaume Benavente, Laura Pinyol, Andreu Carranza i Joan Todó, que permeten asse?nyalar la vitalitat i alguns dels problemes de l'àmbit literari d'interès, la renovació de l'imaginari dels espais de l'Ebre i les connexions entre les visions localitzades i dinàmiques literàries globals.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Novel·la ; Escriptors ; Escriptores
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2017 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365359
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Riquesa lingüística dels escriptors ebrencs. D'Arbó a Rojals / Carles M. Castellà Espuny
Castellà Espuny, Carles M.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 287-305 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Este article pretén donar una visió global de la riquesa lingüística que atresora la literatura produïda a les comarques de parla catalana que beuen de l'Ebre. La manera d'acostar-se a esta riquesa s'efectua a partir de la tria d'uns textos i d'uns autors concrets, seleccionats entre els més reconeguts del segle passat i també algunes de les veus actuals més destacades. Així, doncs, en el text es comentaran les aportacions dels següents escriptors: Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé, Jesús Moncada, Gerard Vergés, Desideri Lombarte, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Marta Rojals i Joan Todó. A banda de fragments de les seues obres respectives, el text recull valoracions de crítics sobre l'obra d'alguns dels autors triats i, també, comentaris dels mateixos escriptors sobre el fet creatiu o les circumstàncies que l'han envoltat. L'objectiu final és el de posar llum a les aportacions més rellevants de cada un d'ells.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Novel·la ; Escriptors ; Escriptores ; Llengua catalana ; Varietats dialectals
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Franja, la
Cronologia:[1901 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365360
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la literatura de l'Ebre / Marià Marín Torné
Marín i Torné, Marià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 307-328 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia i fonts. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'article es construeix des d'una mirada externa a la gènesi, les transformacions i l'estat actual de la Fira del Llibre Ebrenc. Metodològicament, planteja una doble anàlisi del paper de la Fira: com a agent dinamitzador del món del llibre d'aquest territori i com a difusor dels seus autors, dins i fora del seu àmbit espacial. Alhora, aquesta anàlisi particular, local, es vol comparada i entesa dins un "sistema" general i estructurat de fires, equipaments i esdeveniments capil·lars arreu del país. La recerca es fixa en la naturalesa de fira del cas d'estudi, atesa la importància dels impactes directes i indirectes, econòmics i de retorn social que genera l'activitat firal en l'economia catalana. A més, cal recordar que el sector del llibre és -amb l'audiovisual- el principal generador de producció, ocupació i impacte fiscal de les indústries creatives, l'aportació de valor afegit de les quals fa que siguin estratègiques per a l'economia de la UE.


Matèries: Fires i exposicions ; Llibres ; Literatura ; Indústria editorial i impremta ; Llibreters
Àmbit:Móra d'Ebre ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[2015 - 2016]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365361
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Noves veus de la narrativa ebrenca : el cas de Marta Rojas i Joan Todó / Laura Fabregat Aguiló
Fabregat Aguiló, Laura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 329-344 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi presenta una anàlisi de les tendències novel·lístiques que sobresurten en l'obra de Marta Rojals i Joan Todó, que tot sovint s'interrelacionen a través de línies de contacte en relació amb la forma, la temàtica i els motius narratius. Aquests elements literaris comuns són, de fet, la crisi identitària i la recerca de sentit, el doble identitari, la influència del realisme social i el context contemporani i el paper de la dona, pel que fa a la temàtica i els motius tractats, i la fragmentació, l'aspecte metaliterari, el model lingüístic i l'autoficció, en referència a la forma literària.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Novel·la ; Escriptors ; Escriptores
Matèries: Rojals i del Álamo, Marta (1975-....) ; Todó Cortiella, Joan (1977-....)
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365362
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sant Pere d'Ègara : Arquitectura i litúrgia en èpca del bisbat. Segles VI-VIII / Antonio Moro i García, M. Gemma Garcia Llinares
Moro i García, Antoni


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 59-68 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La construcció del conjunt episcopal d'Ègara respon a un patró, a una exigència del culte i a unes necessitats litúrgiques evidents. La relació de l'espai físic, l'arquitectura i la litúrgia esdevenen una simbiosi obligada on s'entreveu aquesta relació funcional. Per tal de comprendre la funció de cadascun dels espais i àmbits que configuren l'església de Sant Pere al segle VI analitzarem les diferències entre el que es coneix com a espai arquitectònic i l'espai litúrgic. L'espai arquitectònic és el que s'ha de relacionar amb la forma de l'edifici, i que correspon a l'escenari físic de l'església amb les diferents parts que la integren (pòrtics, peus, absis...). L'espai litúrgic fa referència a les activitats que s'hi realitzen i, per tant, al culte.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Construcció d'edificis ; Litúrgia ; Alta edat mitjana
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[500 - 800]
Autors add.:Garcia i Llinares, Gemma
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370314
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Retaule mural de Sant Pere i la memòria de l'Èxode / Carles Sànchez i Márquez
Sànchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 69-90 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Descobert l'any 1895 amb motiu de la gran campanya de restauració a l'església de Sant Pere duta a terme per l'arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar i Carmona, el retaule mural situat al lòbul central de la capçalera de Sant Pere és una de les obres més excepcionals i alhora enigmàtiques que conservem a l'Occident medieval. L'objectiu principal d'aquest article és presentar les noves dades sobre la iconografia del retaule, obtingudes gràcies a la restauració realitzada entre els anys 2009-2010 en el marc del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere.


Matèries: Esglésies ; Art religiós ; Retaules ; Pintura mural ; Restauració i conservació
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1895; 2009 - 2010
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370316
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Domus de Sant Pau d'Ègara / Joan Soler i Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 91-124 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 958 apareix per primera i última vegada la casa eclesiàstica de Sant Pau d'Ègara. L'any 963 ja apareix Sant Pere d'Ègara i, a la vegada, la primera menció explícita a la documentació medieval de la seu d'Ègara. La proposta d'aquest article és que Sant Pau apòstol era l'advocació visigòtica d'aquesta església i que un seguit de raons socials, econòmiques i polítiques que tenen lloc entre el període 940 i 970 a la Marca Hispànica, permeten explicar perquè es produeix aquest canvi d'advocació. Lluny de ser una decisió estrictament religiosa, al darrere d'aquest canvi d'advocació hi ha un interès molt clar de part de l'arquebisbat de Narbona i del bisbat de Barcelona per reorganitzar jurídicament l'activitat religiosa del terme del castell de Terrassa i per aturar definitivament qualsevol voluntat de restauració de l'antiga seu episcopal d'Ègara.


Matèries: Edificis ; Fonts documentals ; Esglésies
Matèries:Domus de Sant Pau d'Egara ; Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:958 - 970
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370317
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sant Pere, en temps del romànic : A la recerca de l'arquitectura oblidada / Domènec Ferran i Gómez
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 125-134 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'església de Sant Pere presenta una estructura arquitectònica complexa a causa de les diverses transformacions de diferents èpoques, tant anteriors al període romànic (part del transsepte i la capçalera) com posteriors. La nau romànica ens ha arribat despullada de totes les seves possibles decoracions interiors i exteriors. Només la façana sud, la porta d'entrada i la cornisa conserven una decoració escultòrica molt degradada que destaquem en aquest estudi.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Elements arquitectònics ; Escultura ; Romànic ; Art religiós
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1249 - 1300[
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370318
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Retaule de Sant Valentí de l'esglèsia de Sant Pere : Un exemple del "Barroc ocult" a Terrassa / Maria Garganté i LLanes
Garganté i LLanes, Maria


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 135-150 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Notes. Resums en català i anglès.

El retaule de Sant Valentí, a l'església de Sant Pere, fou realitzat entre les darreries del segle XVII i inicis del XVIII i constitueix avui l'únic exemple de retaule barroc conservat a Terrassa. D'autor desconegut, l'objectiu del treball serà relacionar-lo amb altres obres del seu entorn cronològic i geogràfic, apuntar una possible autoria i, finalment, fer una petita reflexió sobre "l'oblit" que ha patit el barroc.


Matèries: Esglésies ; Retaules ; Art religiós ; Barroc
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1650 - 1750]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370319
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2336
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Capella del Santíssim i altres incorporacions artístiques a la parròquia de Sant Pere durant el segle XX / Gemma Ramos i Serra
Ramos i Serra, Gemma


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 151-169 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia i notes. Resums en català i anglès.

Aquest article se centra en l'estudi de la capella del Santíssim i altres obres artístiques realitzades durant el segle XX, com la reforma de l'altar major de Sant Pere duta a terme per Rafael Masó i l'altar de la Mare de Déu de Montserrat. Tanmateix, no es té en compte l'anàlisi d'altres intervencions realitzades durant aquesta centúria, com el Crist de Carles Armiño, o bé l'orgue, atès que són temes ja tractats per la historiografia local.


Matèries: Esglésies ; Capelles ; Art religiós ; Elements arquitectònics ; Restauració i conservació
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1901 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370320
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 117
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3