El Poblament de la regió de Tortosa (Baix Ebre i Montsià) i l'agricultura (segles XII-XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 11-49 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg del text expliquem l'evolució demogràfica de la regió de Tortosa entre mitjan segle XII i el 1900, i la seva relació amb l'agricultura, principal activitat econòmica de la població. Durant tot el període hi hagué un marc institucional estable basat en els usos comunals i especialment en l'aprisió. Distingim dos períodes: un primer, fins al 1700, caracteritzat inicialment per un intens moviment repoblador (segle XIII), amb èxits importants basats en l'agricultura de regadiu i fracassos on l'agricultura era de secà, seguit per un llarg període d'estancament; i un segon període, entre el 1700 i el 1900, d'intens creixement demogràfic i agrícola basat en la intensificació (ampliació del regadiu) i l'especialització (conreu de l'olivera). El resultat serà el predomini d'una petita propietat molt parcel·lada.

Poblament i despoblament a la Catalunya del Nord, segles XIX i XX : un estat de la qüestió / Nicolas Marty
Marty, Nicolas


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 87-124 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article pretén fer un estat de la qüestió relativa a l'evolució de la població a la Catalunya del Nord, és a dir, l'actual departament dels Pirineus Orientals, terra catalana annexada a França el 1659 i transformada en departament francès el 1790. Es pretén fer balanç dels treballs realitzats sobre la història de l'evolució del poblament i el despoblament d'aquest territori, a través d'una revisió dels treballs realitzats, la posada en valor de les fonts dispo-nibles i la proposta dels treballs que s'han de dur a terme per aconseguir un coneixement profund d'aquests elements estructuradors de la història d'aquest territori, vinculant-lo a les comparacions i la historiografia catalana. L'article es construeix cronològicament al vol-tant de tres grans períodes: el primer, des de la Revolució Francesa fins al 1856, està mar-cat per un relatiu equilibri territorial i una població plena a les muntanyes occidentals; el segon, entre el 1856 i els anys cinquanta del segle passat, mostra l'aparició d'un important desequilibri amb el despoblament de les muntanyes i el creixement de la plana del Rosselló; l'últim, des dels anys seixanta del segle XX, es caracteritza per la metropolització al vol-tant de la ciutat de Perpinyà i la costa i canvis significatius en la naturalesa de la població.

Despoblación rural y urbanización en Cataluña. Una aproximación demoespacial (1900-2021) / Joaquin Recaño
Recaño Valverde, Joaquin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 125-163 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es dibuixa una panoràmica de l'evolució demogràfica i territorial de la població local catalana al període 1900-2021 a partir de diferents escales geogràfiques: una primera que integra els 947 municipis catalans i, una altra, la derivada de la classificació DEGURBA que permet distingir els municipis rurals, les localitats i àrees semi-denses i les ciutats. Els objectius d'anàlisi seran: la despoblació de la Catalunya interior; la consolidació de la Regió Metropolitana de Barcelona gràcies als fluxos d'immigració de la resta d'Espanya; la desconcentració urbana després de l'ocàs de la migració interna; la massiva arribada de la immigració de l'estranger des del començament i del segle XXI i, finalment; els mecanismes de despoblació rural vinculats a l'envelliment. L'estudi d'aquests processos es durà a terme mitjançant l'aplicació de distintes tècniques estadístiques i d'anàlisi espacial que permetran identificar el paper de diferents factors de naturalesa geogràfica i demogràfica en aquestes evolucions.

Els Rovira de la Nou i els Rovira de Salomó, anotacions històriques des dels primers registres fins a inicis del segle XIX / Aleix Lluís Rovira i Miró
Rovira Miró, Aleix
Centre d'Estudis del Gaià.


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 61-92 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En aquest article s'estudien els individus que duien el cognom Rovira a la Nou de Gaià i Salomó des de l'inici dels registres documentals fins a principis del segle xix. La informació presentada és part d'una recerca més àmplia que abasta tots els assentaments del Baix Gaià, entenent aquest territori com la comarca natural vertebrada al voltant del riu en el seu últim tram i enquadrada dins dels termes municipals moderns d'Altafulla, el Catllar, Creixell, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Tarragona (en la part corresponent a l'antic terme de Tamarit), Torredembarra, Salomó i Vespella de Gaià. Aquesta recerca s'insereix en el context de l'anàlisi sociodemogràfica i històrica dels grups familiars estudiats en les seves relacions entre ells i amb el territori que habiten.

Mobilitat laboral i geogràfica dels menestrals i professionals que es casen al districte parroquial de l'Espluga de Francolí (1815-1840) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 155-199 : il. (Història contemporània) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet.

Prèvia presentació de les variables demogràfiques de l'Espluga de Francolí de la primera meitat del segle XIX, s'analitzen les dades que aporten els matrimonis no pagesos, especialment l'origen geogràfic dels nuvis forasters, que en un 43,3 per cent provenen de la resta de comarca, on hi destaca Montblanc a causa de la seva proximitat i model econòmic. El segon bloc es dedica a la transmissió intergeneracional dels menestrals del ram tèxtil, construcció, fusta, metall, cistelleria, calçat, botam i molins. Pel que fa al sector terciari, cal destacar el comerç, transport, sanitat i seguretat. S'adjunta un apèndix documental amb les dades individualitzades de les núpcies.

Els Aveïnaments a la ciutat de Lleida entre 1641 i 1686 / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 24-30 : il. (Onomàstica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels actes d'aveïnament produïts en la ciutat de Lleida en el període 1641-1686 segons un volum manuscrit dipositat a l'arxiu de la Paeria.

Eines per a l'estudi demogràfic de Mollet del Vallès al segle XIX / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 93-104 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Tots som conscients de la manca de dades demogràfiques de Mollet del Vallès relatives al període immediatament posterior a la guerra de Successió i el primer terç del segle XX. A la falta de documents propis conservats a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA) o a l'Arxiu Parroquial, s'uneix la disgregació d'altres fonts i fins i tot la seva identificació. També sabem que per a la majoria de les investigacions i recerques ens és necessari disposar, en la mesura que es pugui, de dades fiables i documentades per poder dur a terme una interpretació adequada de les condicions socials i demogràfiques en cada moment històric. Amb aquest propòsit, l'article és una primera aportació a l'estudi demogràfic de Mollet al segle XIX com una eina oberta a ulteriors aportacions, complementacions i rectificacions que intenta ser d'utilitat per a les tasques de recerca i d'investigació demogràfica i històrica de la nostra ciutat.

El Burg de Sant Feliu de Girona a l'edat mitjana / J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera



En: Punxa. Girona, núm. 33 (2002) , p. 5-77 : il. (Monogràfic) 
Versió reduïda del llibre: "El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV". Girona : Ajunament, 2000 (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 5).

Desenvolupament sostenible, espais protegits i àrees de transició : Estudi aplicat als municipis de les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols / Carme Freixa Dalmau ; [dirigit per: Margarida Castañer i Vivas ; col·laboració: Martí Puig i Cabeza]
Freixa Dalmau, Carme


Olot : PNZVG, 1995
204 f.
A portada consta: "Convocatòria amb codi 04.04.95, de concurs per a la concessió de beques [...] del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Ordre de 30 de gener de 1995). Apèndixs.

Demografía Gerona año 1882 / José Pascual y Prats
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo VII. Año VIII (1883) , p. 151-161

Demografía : Gerona, año 1881 / José Pascual, Joaquin Botet
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo VI. Año VII, núm. 10 (octubre 1882), p. 293-298

Demografía : Gerona, año 1880 / José Pascual, Joaquin Botet
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo VI. Año VII, núm. 9 (setiembre 1882), p. 275-281

Demografía : Gerona 1879 / J. Pascual, J. Botet
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo IV. Año V, núm. 6 (junio 1880), p. 226-235

La Població de Vilassar de Mar a través dels anys / Damià Bas
Bas i Macià, Damià de


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 4 (1987) , p. 6-12 : il.

Línies interpretatives de l'evolució de la població del Moianès del 2000 al 2021 : de l'explosió de les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 69 (2n. semestre 2023), p. 5-28 : il. graf. (Articles) 

Se sintetitza, en quinze línies interpretatives, l'evolució de les poblacions dels municipis del Moianès. Es fa especial èmfasi en els dos principals fenòmens esdevinguts els primers vint anys del present segle: la gran arribada de migracions globals i l'extraordinària sobremortalitat causada per la pandèmia del Covid-19.

Migración francesa y transmisión intergeneracional de la ocupación en la Cataluña Moderna / Miquel Amengual Bibiloni, Joana Maria Pujadas Mora
Amengual-Bibiloni, Miquel


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 31-60
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article busca analitzar la transmissió intergeneracional de l'ocupació entre els migrants francesos arribats a Catalunya en els segles XVI i XVII i els seus descendents a través de la vinculació nominal de pares i fills/as (gendres) registrats en els Llibres de Esponsales de la Catedral de Barcelona -Barcelona Historical Marriage Database- i de la Matrícula de francesos de 1637. S'observa que la transmissió ocupacional resultava l'opció majoritària entre pagesos i artesans, encara que la mobilitat era major en el cas de les filles. Un comportament similar al de la població catalana coetània. No obstant això, s'observa una mobilitat rellevant en alguns sectors socials, com en els fills de jornalers, fet que podria indicar un nivell d'assimilació major que el dels seus progenitors.

El Reto de reconstituir procesos migratorios. Diferentes modelos de migraciones francesas en la diócesis de Girona en la época moderna / Arnau Barquer Cerdà, Rosa Congost Colomer, Céline Mutos-Xicola
Barquer i Cerdà, Arnau


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 61-88
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En 1960, els joves Nadal i Giralt van obrir la porta a l'estudi de la migració francesa a Catalunya en els segles XVI i XVII, un fenomen la magnitud del qual havia passat desapercebuda fins llavors. En aquest article, centrat en la regió de Girona, insistirem en la necessitat de considerar l'impacte d'aquell procés en les estructures socials i econòmiques, posant especial èmfasi en els treballadors i els serradors, dos col·lectius qua ja havien reclamat l'atenció de Nadal i Giralt. La prolongació de l'estudi fins a fins del segle XVIII permetrà caracteritzar un altre model d'immigració francesa, relacionat amb la primera industrialització, un altre dels grans temes de Nadal, per als casos de la indústria suro taponera i la mediería de cotó. El conjunt d'experiències analitzades portarà als autors a reflexionar sobre la necessitat de discernir, en qualsevol procés migratori, sobre les fonts i els mètodes de recerca més adequats per a la seva detecció i correcta reconstrucció històrica.

Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des dels seus inicis fins al segle XVIII / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 139-185 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball, a partir de les fonts documentals i de l'anàlisi de la trama urbana del poble de Bonastre (Baix Penedès), es fa un estudi de l'evolució demogràfica i de l'urbanisme des dels inicis fins el segle XVIII. Es basa sobretot en l'anàlisi dels dos capbreus que es conserven: un del 1562 i l'altre del 1694. A més, presenta la peculiaritat de que la seva església parroquial està allunyada del nucli urbà, un fet anòmal en els pobles de la Catalunya Nova.

La Población de la ciudad de Tarragona entre 1621 y 1670 / Josep Maria Recasens i Comes
Recasens i Comes, Josep Maria


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, año LVIII (enero-diciembre 1958), p. 97-114
Notes a peu de pàgina.

La Duración de la vida en los primeros siglos de nuestra Era / José Sánchez Real
Sánchez Real, José


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año LV (julio-diciembre 1955), p. 117-126
Notes a peu de pàgina.