Els Corrents migratoris a la Alta Noguera / P. Sanuy P.
Sanuy P., P.


En: La Cabanera. Àger. Any 3, núm. X (1988) , p. [11-120]

De camino hacia otra parte : Jordi Nadal y la despoblación rural / Fernando Collantes, Vicente Pinilla
Collantes, Fernando


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 129-161
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest assaig repassem aquelles parts de l'obra de Jordi Nadal més relacionades amb la història de la despoblació rural a Espanya. Nadal proporciona diverses claus que s'insereixen sense grans tensions en el quadre més ampli de l'estat actual de la qüestió, entre elles el paper de la industrialització com a inductora de moviments migratoris des del camp cap a la ciutat i la decisiva acceleració que en aquest sentit es va produir durant la segona part del franquisme. Majors tensions trobem en canvi en temes com el paper del canvi agrari o el futur de la despoblació, en els quals es percep (com no podia ser d'una altra manera) la influència del context historiogràfic i demogràfic en què Nadal va escriure les seves obres. Com a conclusió incidim en la importància d'estudiar la dinàmica de la població rural com un tema interessant en si mateix, i no com a estació de pas cap a altres temes i debats..

Dinamitzar el Pirineu, avui / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 103-106


Plantejar una reflexió sobre les Accions dinamitzadores al Pirineu implica reconèixer explícitament que el Pirineu es troba afectat per una sèrie de problemes greus que el desvitalitzen i l'immobilitzen, alhora que el buiden a poc a poc d'activitat humana permanent i sostenible.

Montserrat Manén i Folch, records vius / text: David Pagès i Cassú
Pagès i Cassú, David


En: Revista de Girona. Girona, núm. 341 (novembre-desembre 2023), p. 14-20 : il. (Entrevista) 

Micropobles : solidaritat veïnal contra problemes de mobilitat / text i fotos: Clara Julià
Julià, Clara


En: Revista de Girona. Girona, núm. 341 (novembre-desembre 2023), p. 22-25 : il. (Reportatge) 

Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

La Vila, gairebé desapareguda de Fitor / Evarist Puig
Puig i Dunjó, Evarist


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 241 (novembre 2013), p. 31 : il. (Geografia humana) 

L'Impacte de la immigració a Sant Hilari Sacalm 1900-1980 / Pep Molist
Molist, Pep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 51 (juny 2022), p. 22-23 : il. (Recerques) 
Resum del Treball final del Màster en Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Director: Enric Saguer Hom. Data de lectura: setembre de 2021.

Exilis i evacuacions : l'impacte immediat de la guerra civil sobre el despoblament al Pallars Sobirà / Noemí Riudor i Garcia
Riudor i Garcia, Noemí


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 11-24
Bibliografia. Notes. Inclou annex gràfic. Resum en català i anglès.

Els pobles de Tírvia, Farrera i Alós d'Isil presenten, entre 1930 i 1940, una davallada poblacional superior al 40 per cent. Són els únics pobles del Pallars Sobirà de més de 100 habitants que presenten uns percentatges tan elevats. Observant els fets viscuts pels habitants d'aquests pobles durant la guerra, sembla que es pot establir una correlació entre la davallada poblacional i les migracions sobrevingudes com a conseqüència d'exilis i evacuacions.

"Urbanitzeu el camp, ruritzeu la ciutat" : el planejament territorial, una eina contra el despoblament a muntanya? / Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 25-38
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Mitjançant exemples il·lustratius en entorns de muntanya al Prepirineu i als Alps orientals, aquest article reflexiona sobre les causes complexes i les nefastes conseqüències territorials i sòcioecològiques del despoblament. L'absència d'un planejament territorial sòlid al nostre país, que arrenca amb el tergiversament del llegat d'Ildefons Cerdà, explica, en bona mesura, per què ens trobem en la situació actual. Només si som capaços de superar determinades fronteres mentals (com, per exemple, la que separa ®el camp» de ®la ciutat»), estarem en disposició d'afrontar amb garanties els reptes presents i futurs relacionats amb les dinàmiques demogràfiques i el canvi climàtic, per posar dos exemples. Aquestes fronteres mentals tenen a veure amb la poca tolerància amb tot allò que sigui diferent. Per això, argumento que, per a esdevenir una eina eficaç contra el despoblament, cal que el planejament esdevingui una arma contra l'®heterofòbia» i que assumeixi el lideratge en la coordinació de polítiques públiques amb impacte territorial. En la part final de la meva reflexió, introdueixo elements de judici pràctic: dues iniciatives de revitalització rural al Berguedà i a Andalusia, i els resultats d'un informe recent sobre la percepció al voltant de les polítiques de despoblament a Espanya.

Del superpoblament a l'abandonament. Les conseqüències de la immigració francesa a Catalunya dels segles XVI i XVII en les seves àrees d'origen / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 39-52
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació té per objectiu mostrar les causes que van abocar els habitants del Migdia francès cap a terres catalanes i les conseqüències que va suscitar aquest moviment de població en forma de pèrdues demogràfiques i abandonament de pobles en les seves zones de procedència. Per assolir aquests propòsits, s'analitzaran els llibres de matrimonis i els capítols matrimonials dels segles XVI i XVII de més d'un centenar de parròquies catalanes per identificar quines van ser les principals àrees subministradores d'immigrants a Catalunya, i a partir de la bibliografia i les fonts coetànies de les zones d'origen s'aprofundirà en el seu context socioeconòmic i en la percepció que van tenir les fonts de l'època sobre les conseqüències d'aquestes migracions per al Migdia francès.

Cal Riera (Puig-reig, Berguedà), una colònia tèxtil en procés de despoblament / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 53-64
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia tèxtil de Cal Riera (Puig-reig, Berguedà) neix a finals del segle XIX en el context d'industrialització i poblament de l'alta vall del Llobregat. De totes les colònies de Puig-reig, la de Cal Riera, anomenada també Colònia Manen, és una de les menys conegudes i reconegudes. La seva història està estretament vinculada a la de la masia que li dona nom, la Casa Gran de Cal Riera de Merola, els orígens de la qual es remunten als temps medievals; també a la de la família d'industrials Manent, després Manen, una de les moltes que van fer de Ca- talunya la fàbrica d'Espanya, i de la indústria tèxtil un motor de desenvolupament del país i del Berguedà. Fins als anys setanta del segle XX es va mantenir oberta la botiga i l'escola, però en tancar- se l'escola i haver-se de traslladar els nens i nenes a Puig-reig o a Navàs, moltes famílies van optar per abandonar els pisos de la colònia, molt envellits. El despoblament, accentuat per la davallada dels serveis i de les condicions de manteniment, precipità l'abandonament. Quan la fàbrica va tancar les portes l'any 1979 hi treballaven 370 persones, però a la colònia n'hi vivien moltes menys. La fàbrica fou adquirida per un industrial berguedà que reinicià l'activitat fabril amb una moderna filatura que es manté activa. Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i de Sant Antoni M. Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va arranjar i els va vendre a la gent que hi vivia. La resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa bar- celonina i es troben en un procés de degradació molt notable. Els esforços que l'Ajuntament de Puig-reig ha fet en els últims anys per revertir aquesta situació -urbanització de carrers i places, dotació de serveis bàsics de sanejament i servei d'aigües, enllumenat, serveis de recollida d'escombraries i centre cívic, entre les més notables- no semblen donar fruits. Dels 105 habitants del 2000 s'ha passat als 68 del 2020.

El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Una de les principals causes que explicaria l'abandonament de nuclis de població a les comarques pirinenques és, i ha estat, el conflicte. Conflictes molt diversos que es poden ca- talogar com a econòmics, socials, territorials, polítics i culturals. Tanmateix, sovint, aquestes desavinences humanes amaguen dificultats i disputes en relació amb l'accés, l'ús i la gestió dels recursos naturals. Són, per tant, conflictes ambientals. Un exemple d'això és la creixent problemàtica entorn a les persones desplaçades i migrants ambientals associades a les conseqüències del canvi climàtic d'origen antròpic i l'escalfament global. Però si bé aquest concepte és relativament nou (de fet, encara s'està debatent), el fenomen a què fa referència no ho és pas. En són un exponent clar els processos migratoris i el despoblament que va patir el Pirineu des de la segona meitat del segle XIX i sobretot durant les dècades centrals del segle XX. Els testimonis ens parlen de persones que es van veure empeses a deixar la seva terra per motius ambientals i per confrontacions relacionades amb els recursos naturals. En aquesta contribució analitzaré el cas concret de la construcció d'embassaments com un conflicte ambiental que va contribuir a la pèrdua de població a les comarques pirinenques durant el segle passat .

Montmajor (Berguedà) : molts pobles, un municipi / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 75-87 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Montmajor, al Berguedà, és un extens municipi rural de 76,49 km veí del Solsonès i el Bages, entre els rasos de Peguera al nord i les Hortes de Cardona al sud. Es va formar amb l'agregació de diferents parròquies, els habitants de les quals van optar al segle XIX, durant el llarg procés de formació dels municipis, per integrar-se a la parròquia de Sant Sadurní de Montmajor, compresa entre la riera de Navel (límit oriental) i l'Aigua d'Ora (en part límit occidental), formant un singular terme municipal, de perímetres complexos. Comprèn els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà, situats als rasos de Peguera, i el de Valielles dins el Solsonès. El sector de Montmajor comprèn les antigues parròquies i els pobles de Montmajor, Sorba i Gargallà, i les caseries del Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles i Correà, compartida aquesta amb l'Espunyola. La singularitat i la composició complexa d'aquest municipi -que es va formar per interessos dels grans propietaris rurals i per la força de la tradició de la parròquia rural, molt potent en els anys en què el bisbat de Solsona consolida la seva estructura parroquial- s'han accentuat amb la nova xarxa de comunicacions i els moviments de població dels últims cent anys. En els últims cent anys la fesomia del terme ha canviat; el poble de Montmajor ha esdevingut un centre d'atracció de la població del terme municipal, alhora que s'ha ac- centuat el despoblament i l'abandonament dels pobles més allunyats d'aquesta centralitat. Ara els límits del terme municipal tenen menys sentit que mai. Dinàmiques locals sobre les quals pesa també la d'un territori intercomarcal amb personalitat pròpia, el comprès en aquest sector de confluència entre el Berguedà, el Solsonès i el nord del Bages.

L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Un dels principals factors de despoblament del món rural ha sigut l'aplicació d'un model agrari industrialitzat i globalitzat, que ha tendit a concentrar la producció d'aliments i matèries primeres agràries en poques mans i a desplaçar una bona part de la població rural cap a les zones urbanes. Aquest procés ha tingut lloc en el marc del que es coneix com a extractivisme, un procés mitjançant el qual s'extreuen uns recursos mentre que el territori queda fracturat i espoliat, alhora que els beneficis se'ls enduen els inversors globals. En aquesta comunicació es descriu el procés extractivista implantat a la comarca de la Llitera i es posa l'èmfasi en la necessitat d'estratègies de dinamització local més ambicioses, basades en models agroalimentaris alternatius, com l'agroecologia i la sobirania alimentària, que facilitin una major sostenibilitat econòmica i social i promoguin un món rural viu.

Equívocs de la ruralitat. La vall d'Erillcastell i Peranera / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 127-147 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'espacialitat cohesiona el coneixement compartit per una comunitat. Hem construït eines que permeten recollir i difondre la memòria sobre el territori, per tal de restablir el lligam que hi té la comunitat. Els materials ens aporten evidències sobre aspectes poc atesos en la història del despoblament, i volen ser una eina per reconnectar la comunitat amb el coneixement del seu medi i de la seua història.

Els Efectes de la pandèmia de la COVID-19 en zones de muntanya : el cas de la comarca del Ripollès / Ester Noguer-Juncà, Ricard Rigall
Noguer-Juncà, Ester


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 159-165
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Des de mitjans del segle XX, el Pirineu català, així com els altres entorns rurals de Catalunya i d'Espanya, s'ha vist afectat pel despoblament, cosa que ha generat canvis econòmics, socials, culturals, paisatgístics, etc. No obstant, les restriccions imposades per frenar la crisi sanitària de la Covid-19 van fer créixer l'interès de la població urbana pels espais rurals on es gaudeix d'una bona qualitat de vida però on hi ha unes limitacions a nivell laboral, de connexions telefòniques, etc. En aquest sentit, aquesta investigació té com a finalitat fer un estudi exploratori, a partir de dades estadístiques, dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 en les tendències poblacionals de la comarca del Ripollès.

Bordius, el despoblat més conegut de l'Aran / Joan-Ramon González Pérez, Maria José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 167-201 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

La Val d'Aran no té l'alarmant despoblament de la resta del Pirineu. La singularitat política i cultural del petit país occità i la potencialitat econòmica per la pràctica de l'esquí, complementada pel gaudi de la natura i del patrimoni la resta de l'any, sobretot durant l'estiu, són les raons perquè no hi hagi un buidatge com a les altres contrades de la serralada. Tanmateix, també hi ha despoblats, alguns amb una discreta recuperació, d'altres ja gairebé oblidats si no fos pels admiradors de la seva bellesa desolada. La vall de Toran, en el terme municipal de Canejan, concentra el major nombre de petits assentaments de tot l'Aran, que estan, segons la facilitat d'accés, en un grau o un altre en l'habitual procés de despoblament o de recuperació. Als peus del Montlude destaca el nucli de Bordius, entre mític i mig perdut, amb una pista que s'apropa, però que no arriba, amb la ruïna i l'abandó de les seves cases, però amb tímids intents de recuperació. El mític llogaret fou immortalitzat per Juli Soler Santaló l'any 1907 amb una icònica fotografia, quan era ple de vida. La comparació d'aquella imatge amb l'actual és un magnífic exemple de com han canviat aquells llocs. Després de segles de vida en total equilibri amb el difícil entorn, els atractius del segle XX convidaren els seus habitants al trist abandó de les seves cases. Bordius té encara una oportunitat?

Una Actuació positiva en un despoblat de les Lloses : el cas del Pujol de Llentes / Antoni Llagostera Fernández, Josep Sagués i Matas
Llagostera i Fernández, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 189-201 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El tema dels pobles despoblats ofereix un camp ampli on veure com aquest fenomen s'expandeix i es fa una realitat crua. Però també hi ha actuacions que han aconseguit, d'alguna manera, frenar les conseqüències del despoblament, donant noves oportunitats al territori, al seu ús i a l'existència de cases emblemàtiques. Aquest és el cas del procés que s'ha portat a terme a la finca del Pujol de Llentes, a les Llosses (el Ripollès), un important lloc de returada i tria del camí ramader del Lluçanès, amb una oportuna reparació i reconstrucció, una recuperació i ampliació dels terrenys de pastura i la promoció del seu passat emblemàtic.

El Projecte "Pobles abandonats", una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori i iniciatives catalanes per combatre el despoblament / Ernest Cabré Sedó
Cabré Sedó, Ernest


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 221-235
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El fenomen del despoblament es troba en una situació prou crítica en diverses comarques interiors catalanes, on factors com la manca d'oportunitats econòmiques, de serveis i l'aïllament territorial l'han accentuat al llarg de les darreres dècades. Ara bé, el desenvolupament del projecte Pobles Abandonats (Pobles Abandonats, una herència per al coneixement i desenvolupament del territori), pretén donar un valor afegit a aquell patrimoni humà, social i espacial sovint oblidat. També l'aparició de diverses iniciatives públiques amb l'objectiu de frenar el despoblament i una creixent estima cap a la ruralitat en un escenari postpandèmic semblen aflorar, però seran suficients per a revertir aquesta tendència?