português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
RECERQUES []
References found:
534   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 27
go to page                         


1 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Restauració de Sant Feliu de Monars (Montagut-Oix) / Bibiana Agustí Farjas, Lluís Bayona Prats, Lluís Buscató Somoza, Irene Llusent Guillamet



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 13-31 (Recerques

Al llarg d'aquests darrers anys, el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, en col·laboració amb l'entitat Amics de l'Alta Garrotxa i amb el suport de l'Ajuntament de Montagut-Oix i del Bisbat de Girona, ha rehabilitat l'església de Sant Feliu de Monars. Es tracta d'un edifici religiós -l'antiga parròquia de la població- d'estil romànic, que estava abandonat des de principis del segle XX. La intervenció restauradora ha consistit, bàsicament, en netejar el conjunt arquitectònic i a reparar-ne la coberta perquè es pugui conservar i, alhora, afavorir-ne l'estudi i la visita.


Matèries: Esglésies parroquials ; Restauració i conservació ; Edat mitjana ; Romànic ; Arquitectura religiosa
Matèries:Església de Sant Feliu de Monars
Àmbit:Monars - Montagut i Oix
Cronologia:[2020]
Autors add.:Agustí i Farjas, Bibiana ; Bayona i Prats, Lluís ; Buscató i Somoza, Lluís ; Llusent Guillamet, Irene
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397202
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De jurista a inversor. La figura de Dalmau Costa a Besalú a principis del segle XIV / Joel Colomer Casamitjana
Colomer Casamitjana, Joel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 33-56 (Recerques

A la baixa edat mitjana, Besalú era la capital regional i el centre urbà de referència respecte al seu entorn rural. Gràcies a la conservació de la documentació notarial, s'ha pogut reconstruir la trajectòria de determinats personatges rellevants de l'època. Aquest seria el cas del jurista Dalmau Costa, del qual, mitjançant la transcripció i l'estudi del seu inventari post mortem, s'han pogut conèixer detalls de la seva vida, la seva llar i les activitats de tipus econòmic, ben significatives.


Matèries: Biografia ; Juristes ; Inversió ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Matèries: Costa, Dalmau
Àmbit:Besalú
Cronologia:[1300 - 1350]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397204
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Monuments funeraris dels Coll : l'escultura al servei d'un llinatge olotí del segle XIV / Miquel Àngel Fumanal Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 57-87 (Recerques

La família Coll constitueix un dels llinatges coneguts més antics de la contrada d'Olot. Durant la primera meitat del segle XIV, diversos membres de la nissaga van ostentar alguns càrrecs civils i eclesiàstics de rellevància arreu del Principat, d'Elna a Tortosa. Els seus monuments funeraris formen un interessant conjunt dins l'escultura catalana entre 1325 i 1350.


Matèries: Famílies ; Art funerari ; Escultura ; Gòtic
Matèries: Coll, família
Àmbit:Olot ; Banyoles ; Catalunya
Cronologia:1325 - 1350
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397206
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joan Boer, mestre dels fonedors de campanes olotins / Xavier Pallàs Mariani
Pallàs Mariani, Xavier


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 89-99 (Recerques

Durant gairebé 500 anys, Olot ha estat un dels centres productors de campanes més importants de Catalunya. Tot i que ja es té constància d'algun fonedor anterior, aquesta activitat arrenca al segle XVI i, encadenant tres grans nissagues (Calsa, Coromina i Barberí), s'allarga fins a les acaballes del XX. L'artífex d'aquesta tradició és un mestre campaner de la Conca d'Orcau, Joan Boer. És una figura poc estudiada i la seva obra encara és molt desconeguda. Aquest article dona les claus per reconèixer-la i reivindica Boer com un dels grans fonedors de campanes catalans: un mestre de mestres.


Matèries: Campanes ; Artesans ; Indústria del metall
Matèries: Boer, Joan
Àmbit:Olot
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397207
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Formació i creixement dels nuclis urbans de Sant Privat d'en Bas i Riudaura entorn de les seves places públiques (segles XVI i XVII) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 101-120 (Recerques

Durant els segles XVI i XVII es creen,es formen i creixen els nuclis urbansde Ridaura i de Sant Privat d'en Bas a l'entorn de les places, uns espais públics de primer ordre, on es resolen ambeficiència les dificultats del terreny. La plaça del Gambeto de Ridaura, presidida pel mas Saula i la capella de Sant Marçal, lluny de la parròquia i priorat de Santa Maria, s'expandeix i s'engrandeix a l'interior d'unes muralles, que no s'han conservat. En el cas de Sant Privat, les mateixes cases, presidides per l'església parroquial i cal Monjo, desenvolupen una funció protectora i defensiva simultània, sense necessitat de murs.


Matèries: Transformació urbana ; Estructura urbana ; Places ; Edat moderna
Àmbit:Riudaura ; Sant Privat d'en Bas - Vall d'en Bas, la
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397208
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Imposició militar de l'absolutisme a Catalunya i els seus efectes a Olot i la Garrotxa (1640-1736) / Josep Catà Tur
Catà i Tur, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 121-140 (Recerques

L'objectiu d'imposar el model absolutista castellà a Catalunya, anunciat per escrit l'any 1624 pel privat reial comte-duc Olivares, es va resoldre, manu militari, durant el segle transcorregut entre 1640 i 1736. En aquest període, la Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1652), la Guerra dels Catalans (1713-1715) i la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718- 1720), constitueixen exemples clars de la utilització, per part dels exèrcits reials absolutistes, del "terrorisme militar" com a mètode més adequat a l'hora d'imposar el paradigma polític de l'absolutisme al Principat, tant a una banda com a l'altra dels Pirineus. Com comprovarem, els efectes a la Garrotxa, així com el protagonisme d'aquesta contrada, per mor de les circumstàncies, seran diferents en cada un d'aquells episodis bèl·lics. I amb força més intensitat en el cas del darrer conflicte armat. primera línia de front. Després de la derrota republicana a la batalla, el dietari de l'Esteve es converteix en una magnífica font d'informació del caràcter de la retirada republicana fins a la frontera francesa, en els primers dies del mes de febrer del 1939. El retorn des d'aquest exili, via Irun i el camp de presoners de Deusto, a Bilbao, també mostra les penalitats i les dures condicions que esperaven la població en els primers anys de franquisme.


Matèries: Edat moderna ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Exèrcit ; Operacions militars ; Absolutisme ; Pactisme
Àmbit:Olot ; Garrotxa
Cronologia:[1640 - 1736]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397209
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Testimoni personal sobre la batalla de l'Ebre. Historial de Campanya. Esteve Espadalé / Jordi Espadalé Vergés, Jesús Gutiérrez Martínez
Espadalé i Vergés, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 141-200 (Recerques

A partir del dietari personal de l'Esteve Espadalé s'intenta reconstruir el seu periple vital com a conductor d'ambulància destacat al front en les evacuacions. de ferits i malats entre els diferents hospitals de campanya situats en la primera línia de front. Després de la derrota republicana a la batalla, el dietari de l'Esteve es converteix en una magnífica font d'informació del caràcter de la retirada republicana fins a la frontera francesa, en els primers dies del mes de febrer del 1939. El retorn des d'aquest exili, via Irun i el camp de presoners de Deusto, a Bilbao, també mostra les penalitats i les dures condicions que esperaven la població en els primers anys de franquisme.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre ; Ocupació de Catalunya ; Memòries ; Dietari ; Hospitals ; Sanitat militar ; Assistència sanitària ; Franquisme ; Primer franquisme
Matèries: Espadalé, Esteve
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Baix Ebre ; Terra Alta ; Matarranya ; Olot
Cronologia:[1938 - 1943]
Autors add.:Gutiérrez Martínez, Jesús
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397210
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Museo de Arte Moderno de Olot, o l'exemple paradigmàtic d'un museu creat en plena postguerra / Maria de Lluc Serra Armengol
Serra Armengol, Maria de Lluc


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 203-221 (Recerques

El Museo de Arte Moderno de Olot, inaugurat el 1943, és un exemple paradigmàtic de museu creat en plena postguerra, seguint les directrius que el règim franquista imposava en matèria de patrimoni artístic i museus. En l'article que a continuació presentem n'analitzarem el procés de creació, així com el marc històric i polític en el qual els museus tornaren a obrir-se just després de la Guerra Civil.


Matèries: Museus d'art ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Política cultural ; Patrimoni històric i artístic
Matèries:Museu d'Art Modern d'Olot
Àmbit:Olot
Cronologia:1943
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397213
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Imatge de Sant Esteve i altres obres religioses de l'escultor olotí Josep Clarà i Ayats / Josep Murlà Giralt
Murlà i Giralt, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 223-256 (Recerques

Dins la gran producció escultòrica de Josep Clarà i Ayats, la creació d'imatgeria religiosa va ser més limitada, però igualment interessant. Fou en la darrera etapa de la seva vida que l'escultor va modelar i cisellar més obres religioses, per encàrrec en la seva majoria, i es va donar el cas que el darrer treball sortit de les seves mans anà destinat a Olot, la població natal.


Matèries: Escultors ; Escultura ; Art religiós ; Imatgeria
Matèries: Clarà i Ayats, Josep (1878-1958)
Àmbit:Olot ; Catalunya
Cronologia:1878 - 1958
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397214
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Memòria personal sobre la revista Qüern / Narcís Selles Rigat
Selles Rigat, Narcís


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 257-269 (Recerques

Qüern és una revista cultural que es va publicar a Olot durant la segona meitat dels anys vuitanta. Aquest article, escrit per un dels seus impulsors, explica. la història interna i les principals característiques de la publicació. També es refereix al seu entorn de relacions, comenta alguns aspectes de la seva recepció i emmarca la iniciativa editorial en el context sociocultural del moment.


Matèries: Memòries ; Premsa cultural ; Revistes ; Literatura
Matèries:Qüern, revista
Àmbit:Olot
Cronologia:[1985 - 1990]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397215
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
SomVallBas, un projecte de sostenibilitat cultural / Meritxell Martín i Pardo, Michael Atwood Mason
Martín i Pardo, Meritxell


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 271-306 (Recerques

Malgrat que el món de la sostenibilitat cultural és relativament jove, el marc teòric d'un projecte de sostenibilitat cultural com SomVallBas, encapçalat per un grup de recerca de l'Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, està ben establert. Aquest article examina com posant al centre d'un projecte de. recerca de patrimoni cultural immaterial els principis de conservació ecològica, no només identifiquem i documentem les tradicions més estimades per als basencs, sinó que també ens sabem capaços de desenvolupar estratègies per fer les tradicions i expressions culturals vitals, visibles i viables, és a dir, sostenibles. Suggerim que la protecció d'un element cultural té lloc quan els individus o les comunitats, per als quals aquella expressió té sentit, en mantenen l'agència cultural.


Matèries: Patrimoni cultural ; Tradicions populars ; Canvi social ; Desenvolupament sostenible ; Projectes ; Investigació científica
Matèries:SomValBas
Àmbit:Vall d'en Bas, la
Cronologia:[2019]
Autors add.:Atwood Mason, Michael
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397217
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Agrupacions musicals a la Comunitat Valenciana i Catalunya : agents per al desenvolupament sociocultural / Salvador Oriola Requena, Josep Gustems Carnicer, Joan Santacana Mestre
Oriola Requena, Salvador


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 149-165 (Estudis i recerques
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Les bandes a la Comunitat Valenciana i les corals a Catalunya conformen dos fenòmens d'associa-cionisme musical amateur referents tant a nivell nacional com internacional. El present article, realitzat a partir d'una exhaustiva revisió bibliogràfica de tipus multidisciplinari, consisteix en un estudi descriptiu amb el qual es pretén mostrar com les funcions socioculturals que han exercit les dues tipologies d'agrupacions, des dels seus orígens fins a l'actualitat, han anat en augment tant en quantitat com en qualitat. Per això s'ha realitzat una retrospectiva històrica en la que es pot obser-var com ha anat evolucionant aquest fenomen fins arribar al moment d'esplendor actual. Tot aquest progrés ve avalat per l'existència de 547 bandes a la Comunitat Valenciana i més de 900 corals a Catalunya, les quals s'han convertit amb els anys en un referent identitari, cultural, social, educatiu i patrimonial de primer ordre.


Matèries: Agrupacions musicals ; Agrupacions corals ; Vida cultural ; Associacions culturals ; Música popular
Àmbit:Catalunya ; País Valencià
Cronologia:[2021]
Autors add.:Gustems Carnicer, Josep ; Santacana i Mestre, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/390363
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Ràdio com a eina pedagògica en l'ensenyament de la llengua catalana. Percepcions i reflexions de docents de primària i secundària / Anna Felipe i Villalobos, Vanesa Amat i Castells
Felipe i Villalobos, Anna


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 167-189 (Estudis i recerques
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Aquest article té com a objectiu posar de relleu les percepcions i reflexions de mestres i professors que han dut a terme experiències radiofòniques a l'aula i esbrinar si creuen que pot ser una bona eina pedagògica en l'ensenyament de la llengua catalana, tant a primària com a secundària. Gràcies a la meva experiència laboral com a periodista radiofònica m'he adonat de les nombroses possibilitats educatives d'aquest mitjà de comunicació i el seu llenguatge. Estic convençuda que la realització d'un programa de ràdio com a eina pedagògica en l'ensenyament de la llengua catalana pot contribuir a augmentar la motivació de l'alumnat i repercutir en la millora de l'expressió escrita i oral. De fet, una experiència d'aquestes característiques pot revertir la poca rellevància de l'expressió oral que es manifesta sobretot a l'ESO i que denuncien Vilà i Castellà (2016). Aquests dos autors confirmen que la inversió notable de temps que suposa treballar la llengua oral a l'aula i la dificultat per avaluar-la ha relegat aquesta compe-tència a un segon pla.


Matèries: Ensenyament del català ; Llengua catalana ; Ràdio ; Educació ; Recursos educatius ; Ensenyament primari ; Ensenyament secundari
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2021]
Autors add.:Amat i Castells, Vanesa
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/390364
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Josep Estalella i Graells (1879-1938) : el científic que va renovar l'educació secundària / Jaume Baltà i Moner; Salvador Domènech i Domènech
Baltà i Moner, Jaume


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 57 (2019) , p. 219-239 (Estudis i recerques
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Pocs docents són recordats més enllà del temps vital del seu alumnat. I encara menys els honorats dins el camp de la Història de l'Educació. Un d'aquests professors privilegiats és el doctor Josep Estalella (1879-1938), per les aportacions originals envers la millora de la metodologia i la utilització de recursos didàctics. De l'educació activa en va fer l'objectiu de la seva vida. Un tarannà voluntariós i un vigor dirigent van fer possible el canvi pedagògic a l'educació secundària catalana mitjançant el funcionament de l'Institut-Escola, paradigma de la renovació. Una de les seves obres, Ciencia Recreativa., cent anys després de la publicació, encara és per al professorat una valuosa eina didàctica per aconseguir l'objectiu inicial: cridar i captar l'atenció de l'alumnat mitjançant el joc intel·lectual.


Matèries: Biografia ; Professors ; Científics ; Ciències de l'educació ; Ensenyament secundari ; Renovació pedagògica
Matèries: Estalella i Graells, Josep (1879-1938)
Àmbit:Vilafranca del Penedès ; Catalunya
Cronologia:1879 - 1938
Autors add.:Domènech i Domènech, Salvador
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/376302
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pla d'Escolaritazió Extensiva : el cas de Banyoles / Anna Roura Ballell, Mireia Martí Soria
Roura Ballell, Anna


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 56 (2019) , p. 259-272 (Estudis i recerques
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Banyoles es va posar en marxa, durant el curs 1998-1999, el Pla d'Escolarització Extensiva, una eina de planificació educativa que vetlla per l'escolarització equilibrada de l'alumnat als centres educatius del municipi. Basat en quatre pilars fonamentals -el consens, la planificació, la sensibilització i els recursos- el Pla ha permès equilibrar l'alumnat a les aules, evitar la segregació d'escoles i aconseguir que la ciutat sigui considerada un dels municipis de Catalunya amb un índex més baix de segregació escolar. El Pla d'Escolarització Extensiva es va engegar amb un gran pacte de ciutat i amb el suport del Departament d'Educació. Fruit d'això, avui es pot afirmar que ha esdevingut una eina bàsica de planificació educativa, que vehicula l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques a tots els centres del municipi i fomenta la igualtat d'oportunitats en l'accés al sistema educatiu. Els elements clau de l'èxit del Pla han estat el caràcter preventiu i precoç amb què es va iniciar i la consolidació del consens i el treball en xarxa al llarg de tot aquest temps. Banyoles és ciutat educadora, i com a tal vetlla per un model de ciutat que ofereix un marc de convivència i cohesió social al conjunt de la ciutadania. El Pla d'Escolarització Extensiva és, en aquest sentit, una bona pràctica que ha assolit els seus objectius i un model que cal donar a conèixer.


Matèries: Educació ; Política educativa ; Escolarització
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1998 - 2018]
Autors add.:Martí Soria, Mireia
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/360534
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Acció social i educativa des de les arts a Barcelona / Ricard Huerta
Huerta, Ricard


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 55 (2018) , p. 191-211 (Estudis i recerques
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Des de fa uns anys, a Barcelona hi ha tot un moviment d'acció educativa que neix des de les arts i que fomenta la participació ciutadana en base a la cohesió social. Les noves propostes de l'educació artística tenen una forta component social, ja que impulsen la participació, tot redefinint els conceptes tradicionals de l'educació en arts. Hem entrevistat alguns dels promotors d'aquestes iniciatives per indagar en els models d'activitats i en les formes d'organització que representen. Hem descobert les problemàtiques que afecten a aquest model organitzatiu (precarietat, dependència institucional, canvis constants, atenció a tot tipus de públics), però també hem descobert els avantatges de generar art i educació per tal de millorar la cohesió social (impuls creatiu, assumpció de les possibilitats personals i grupals, generació d'entitats i xarxes independents, col·laboració entre diferents estaments de la ciutadania, cohesió als barris). Hem plantejat la recerca des de la perspectiva de l'estudi de cas, havent aconseguit una àmplia recollida d'informació, comprovant que existeix una veritable xarxa col·laborativa, compromesa amb la millora de la cohesió social, especialment als barris més desfavorits.


Matèries: Art ; Educació ; Activitats culturals ; Vida cultural ; Participació ciutadana ; Canvi social ; Entrevistes ; Barris
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2018]
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/348749
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Projecte de suport escolar "Enxaneta" / Jordi Collet, Joan Carles Martori
Collet i Sabé, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 54 (2018) , p. 93-110 (Estudis i recerques
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

L'article presenta els resultats obtinguts en el marc del Projecte "Enxaneta" de suport escolar a 154 alumnes d'escola primària d'Osona amb baixos resultats acadèmics. Partint del model d'anàlisi dels codis educatius de Basil Bernstein i de les pedagogies mixtes (Morais), el projecte es planteja construir ponts entre la pedagogia institucional (escola) i la segmental o informal (família) entre els codis elaborats de l'escola i els restringits d'algunes famílies i entre els diferents models pedagògics (invisible i personal versus visible i posicional). Els resultats obtinguts (disseny quasiexperimental) permeten afirmar que els infants enxaneta milloren significativament més que els no enxaneta en les proves competencials (reducció de desigualtats), però no en canvi, en les notes escolars.


Matèries: Discriminació social ; Assistència social ; Infància ; Ensenyament primari ; Projectes ; Fracàs escolar
Àmbit:Osona
Cronologia:[2018]
Autors add.:Martori i Canas, Joan Carles
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/340846
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Rol del tercer sector en la inclusió dels joves : estudi de cas d'una entitat socioeducativa del barri del Raval (Barcelona) / Luis Parcerisa, Alejandro Montes
Parcerisa, Lluís


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 53 (2017) , p. 143-162 (Estudis i recerques
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

En el context actual de crisi econòmica i social, les entitats i organitzacions del tercer sector s'erigeixen com a un pilar bàsic a l'hora de promoure la inclusió socioeducativa dels joves en situació de vulnerabilitat social. En aquest article s'analitza el paper de Xamfrà, una entitat socioeducativa del barri del Raval [(]Barcelona) i l'impacte multidimensional que té en els joves i infants que hi participen. Metodològicament, hem realitzat 60 qüestionaris a joves i famílies del centre, 8 entrevistes a professionals i equip directiu i un grup de discussió a entitats de la xarxa associativa del barri, així com sessions d'observació i anàlisi documental. Entre els principals resultats, trobem l'increment de les expectatives educatives i professionals dels joves, l'augment de la seva autoconfiança i de la motivació per la pràctica formativa o l'avivament del seu sentiment de pertinença envers l'educació i les institucions/professionals que la constitueixen, entre d'altres.


Matèries: Marginació social ; Assistència social ; Joventut ; Associacions culturals ; Enquestes ; Entrevistes
Matèries:Xamfrà
Àmbit:Raval - Barcelona
Cronologia:[2017]
Autors add.:Montes, Alejandro
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/331984
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Joc del "rescat" a Catalunya. Un projecte educatiu a l'Escola del Mar de Pere Vergés / Jordi Brasó i Rius, Javier Torrebadella Flix
Brasó i Rius, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 47 (2014) , p. 191-212 (Estudis i recerques
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Catalunya durant el primer terç del segle XX, el moviment de l'Escola Nova va prendre l'opció d'utilitzar el joc com a eina pedagògica. Entre l'ampli ventall de jocs populars de la mainada, el complex joc del rescat, riscat o marro, tenia d'antuvi una llarga herència tradicional. La necessitat de protegir-lo davant la possible desaparició dels jocs autòctons, a causa de la popularitat entre el jovent dels esports d'origen anglosaxó, era evident. Des de l'àmbit escolar, el joc del rescat, considerat com a genuïnament català, va esdevenir un poderós recurs per a coadjuvar en l'educació i fer front a les importacions lúdiques estrangeres. Aquesta pràctica a l'Escola del Mar de Pere Vergés, a més, va arribar a un alt grau d'institucionalització pedagògica, i esportiva, a partir d'un projecte compartit i facilitador de la cessió de l'autonomia en l'alumnat.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Projectes ; Jocs populars ; Educació física
Matèries: Vergés i Farrés, Pere (1896-1970)
Matèries:Escola del Mar de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1900 - 1939]
Autors add.:Torrebadella i Flix, Javier
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/286025
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 534
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Esdevenint comunistes de partit : els comunistes-sindicalistes i els orígens del PCE a Catalunya, 1922-1924 / Arturo Zoffmann Rodríguez
Zoffmann Rodríguez, Arturo


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 7-32 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

La Revolució russa tingué inicialment un fort ressò al moviment obrer ibèric i en particular entre els anarquistes de la CNT catalana. Resulta paradoxal doncs que el comunisme nasqués a començaments dels anys 20 a Espanya com un moviment fràgil i minoritari. Aquesta feblesa era especialment palesa a Catalunya. Aquí, tanmateix, sorgí als anys 1921-24 un petit corrent de partidaris del bolxevisme al si de la CNT, que desenvoluparen una política sui generis, vinculada a altres grups anàlegs a altres països, i orientada a atreure la militància anarcosindicalista per refundar el comunisme espanyol des de Barcelona, romanent independents del PCE. En un context de depressió per a l'obrerisme a Catalunya i arreu d'Espanya, l'estratègia dels anomenats comunistes-sindicalistes fracassà i, aïllats i afeblits, acabaren integrant-se al PCE a contracor a finals de 1924. Mantingueren però un esperit independent que en gran mesura ajuda a explicar la integració de la majoria d'aquests militants a les files del comunisme heterodox i catalanista del Bloc Obrer i Camperol el 1931. Aquest article rastreja la història d'aquests pioners del comunisme a Catalunya als anys 1921-24 utilitzant fonts noves dels arxius soviètics, que permeten reconstruir els orígens del grup i entendre la seva evolució posterior.


Matèries: Revolució russa ; Ideari polític ; Partits polítics ; Comunisme ; Anarquisme ; Sindicalisme ; Fonts documentals
Matèries:Partit Comunista d'Espanya : PCE
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1922 - 1924
Accés: https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33489
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 27
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3