L'Arqueologia a la Garrotxa : una història i estat de la qüestió / Arnau Brosa i Planella, Núria Martínez Jiménez, Biel Soriano Elias, Sandra Picart Salas, Carlota Masó Giralt



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 11-48 (Recerques) 

L'arqueologia ha estat i és una disciplina present a la Garrotxa. Aquest treball fa un repàs a l'origen i evolució d'aquesta activitat a la comarca, des dels primers exemples d'interès pel patrimoni arqueològic a finals del segle XIX fins a l'actualitat, i presenta un estat actual de l'arqueologia a la Garrotxa a partir de l'anàlisi de la carta arqueològica.

"Atura, companyó!". Domenjó de Bigorra i altres bandolers de la Garrotxa (segle XVI) / Joan Antoni Padrós i Estivill
Padrós i Estivill, Joan Antoni


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 49-132 (Recerques) 

A la Garrotxa del segle XVI hi trobem totala gamma d'episodis de gent d'armes que constitueixen el bandolerisme estructural: bandes de fugitius i saltejadors de camins, actuació de grans quadrilles que es mouen de manera habitual en comarques veïnes, i especialment professionals al servei del poder local. En aquest article es fa, d'una banda, un recull sistemàtic de tots els episodis documentats i de les estructures repressives que es teixeixen a la comarca (des dels sometents locals fins al poder virregnal); d'altra banda es ressegueix el cas de Domenjó de Bigorra, condemnat a mort per bandolerisme: la seva petita història permet fer un acostament microhistòric a la complexa xarxa de proteccions i interessos (des del poder municipal fins al senyorial) que envolten el fenomen del bandolerisme.

El Mas Caritat de Sant Cristòfor les Fonts (Olot) : entre la història i la llegenda / Antònia Caritat Compte, Miquel Àngel Fumanal Pagès
Caritat Compte, Antònia


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 133-145 (Recerques) 

Al sud dels afores d'Olot s'estén el terme de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts, esmentada com a tal ja al segle XI. Un dels masos més importants del terme era el Mas Caritat, documentat des de finals del segle XIV. Ara bé, la tradició popular fa que s'associï a aquesta casa la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Tura, quelcom que podria haver succeït al segle XII, justament quan els historiadors de l'art daten la talla de la figura conservada fins avui. En aquest treball donem a conèixer les primeres dades del mas Caritat, confrontades a la llegenda publicada pel pare Narcís Camós al segle XVII.

Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720 / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 147-188 (Recerques) 

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l'ocupació, per part de l'exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l'esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el "semestre francès" propicià, amb l'ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l'exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d'Olot i la seva comarca, la Garrotxa.

Contribució al catàleg dels pous de gel de la Garrotxa / Gener Aymamí Domingo
Aymamí i Domingo, Gener


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 189-204 (Recerques) 

Inventari de set pous de glaç de la Garrotxa, amb els següents apartats: ús del gel al llarg dels temps; finalitats terapèutiques; la petita edat del gel; construcció dels pous i obtenció del gel; transport i comercialització; abandonament dels pous i la corresponent fitxa de cada pou. Alguns han desaparegut, d'altres es troben enrunats, però encara n'hi ha que resten en peu i tots formen part del nostre patrimoni rural.

L'Esquerra revolucionària a Olot : els comunistes / Joan Barnadas Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 205-253 (Recerques) 

El cop d'estat de juliol de 1936 va capgirar completament el sistema polític i social espanyol, també l'olotí. Els actors socials tradicionals varen perdre tota o gran part de la seva influència social i política en benefici d'uns nous actors polítics. L'objectiu d'aquest treball és estudiar l'esquerra revolucionària olotina. Concretament, els comunistes. Per conèixer els seus orígens, els seus dirigents, la seva ideologia i sobretot la seva actuació. També la relació que mantenien amb els anarcosindicalistes i els partits republicans.

La Guerra Espanyola als pobles de la vall d'en Bas (1936-1939) / Jesús M. Gutiérrez Martínez
Gutiérrez Martínez, Jesús M


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 255-319 (Recerques) 

La Guerra espanyola és un dels temes històrics que han despertat més interès i passions en la comunitat d'investigadors, potser al mateix nivell de la Revolució francesa o de la Revolució soviètica. Hi ha milers i milers de llibres, monografies i articles dedicats a analitzar-ne alguns aspectes o a la seva totalitat. Podrien omplir diverses biblioteques especialitzades. Amb tot, no hi ha encara monografies de la Guerra a la Vall d'en Bas, localitat on aquest període es viu com a la majoria dels municipis catalans: amb la liquidació de les estructures polítiques i administratives tradicionals, la creació de noves formes d'organització econòmica i social, canvis en l'estructura de propietat, destrucció d'edificis religiosos i arxius parroquials, arribada de refugiats i, finalment, repressió política i sortida de desenes de veïns cap a l'exili.

Joan Costa Viñas (Mieres, 1906-Girona, 1981), un capellà bru i un docent pintoresc / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 321-334 (Recerques) 

Fill de Mieres, Joan Costa Viñas va ser un capellà amb personalitat pròpia. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València. Va ensenyar al Seminari Menor del Collell i a l'Institut de Girona, i es dedicà també a la construcció de carreteres. Compaginà els deures i els lleures, l'oci i el negoci. Se'l podia veure al bar, jugant a cartes, i al camp de futbol cridant contra l'àrbitre. Era modern i tradicional alhora, ben vist per les autoritats del règim, a les quals va complaure com a orador de la religió patriòtica. Regentà vla parròquia rural de la Sala, al Baix Empordà (Girona).

Mostres d'una etnografia de gènere i alimentació a Sant Joan les Fonts (Girona) en l'actualitat / Xavi Berdonces Serra
Berdonces Serra, Xavi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 335-361 (Recerques) 

Aquest treball de recerca etnogràfica es proposa com a objectiu metodològic el desenvolupament i examen de determinades propostes teòriques sobre la perspectiva de gènere des de la crítica feminista i des de diferents coneixements i perspectives de l'antropologia de l'alimentació, de perfil postestructuralistes. Es van seleccionar unes mostres teòriques com a referents pel seu contrast, i la proposta metodològica ha estat contextualitzada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa, Girona).

New consumer desires : consumption in Fifteenth Century Catalonia. The cases of Barcelona, Vic and Amer / Aina Palarea Marimon
Palarea Marimon, Aina


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXV, núm. 53 (juny 2023), p. 23 (Recerques) 
El text del resum és en català.

Tesi doctoral de l'Institut Universitari Europeu. Direcció: Luca Molà i Regina. Data de defensa: 24 de març de 2023.

La Conquesta i la feudalització del Montsià a través de la documentació (segles XI-XIV) / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 15-17 : il. (Recerques) 
Resum del treball final del Màster en Cultures medievals de la Universitat de Barcelona. Direcció: Maria Soler Sala (UB) i Antoni Virgili Colet (UAB). Data de lectura: 4 de juliol de 2022.

Dans l'ombre du démarrage industriel : les manufactures des maisons de charité : l'Hospice de Géreone et la bonneterie de coton en Catalogne (1750-1830) / Céline Mutos-Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 17-18 : il. (Recerques) 
Resum de la tesi doctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. Programa de doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura. Direcció: Rosa Congost i Colomer i Montserrat Carbonell i Esteller. Data de defensa: 27 de juny de 2022.

Entre la coerció i la coordinació : la correspondència de la Junta de Comerç de Barcelona com a font per a l'estudi del canvi social (1760-1847) / Dion Baillargeon Binimelis
Baillargeon Binimelis, Dion


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 18-19 : il. (Recerques) 
Resum del Treball final del Màster en Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Data de lectura: 14 de setembre de 2022.

La Redempció de censos i censals eclesiàstics afectats per la desamortització de Mendizábal. Un apropament provincial : Girona (1836-1854) / Sergi Torrent Gubau
Torrent Gubau, Sergi


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 51 (juny 2022), p. 19-20 (Recerques) 
Resum del Treball final del Màster en Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Directora: Rosa Congost Colomer. Data de lectura: Març de 2019.

Els Oficis de la construcció a la segona meitat del segle XVIII : una anàlisi a través del Registre d'Hipoteques / Pep Molist
Cufí Jou, Maria


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 51 (juny 2022), p. 20-21 : il. (Recerques) 
Resum del Treball final del Màster en Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Director: Enric Saguer Hom. Data de lectura: setembre de 2021.

L'Impacte de la immigració a Sant Hilari Sacalm 1900-1980 / Pep Molist
Molist, Pep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 51 (juny 2022), p. 22-23 : il. (Recerques) 
Resum del Treball final del Màster en Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Director: Enric Saguer Hom. Data de lectura: setembre de 2021.

La Vila de Berga a l'edat mitjana : la família dels Berga / M. Dolors Santandreu i Soler
Santandreu i Soler, M. Dolors


Berga : Àmbit de Recerques del Berguedà : Ajuntament de Berga, 2022
2 vols. ; 23 cm (Recerques) 
ISBN 9788409431380

Filant cultura : història del conjunt industrial del Molí Paperer Can Basté i Tecla Sala / Natalia Piernas, Manuel Domínguez, Carles Ferrer i Josep M. Vilumara



L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat, 2023
1 vol (Recerques/Retrats del CELH, 11) 

El conjunt fabril que avui és ocupat pel Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, ubicat gairebé al centre de l'Hospitalet de Llobregat, té una història de més de segle i mig. Els edificis que conservem, no tots els que hi eren, han estat sobretot un seguit d'indústries, on milers d'homes i, majoritàriament, dones han teballat i conviscut. Avui és un equipament cultural al servei de la població, que mereix conèixer el passat de l'espai del que ara gaudeix.

La Premsa excursionista a Sabadell, 1917-2020 / Carles Capellas i Cabanes
Capellas Cabanes, Carles


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 154-181 : il. (Recerques) 
Bibliografia.

A Catalunya la presència d'entitats dedicades a l'excursionisme ha estat sempre destacada. La majoria d'elles han recollit les seves activitats en publicacions periòdiques pròpies, tantes que el mateix Joan Givanel no dubta a afirmar que "la publicació d'excursionisme és la més nombrosa de les revistes catalanes dedicades a una sola matèria". Sabadell no ha estat una excepció i ha comptat des d'inicis del s. xx amb nombroses entitats i clubs excursionistes que han deixat els seus testimonis en revistes i butlletins propis. Des d'aquestes pàgines es fa un recull de tota aquesta producció hemerogràfica de Sabadell, essent un precedent per a una futura i més exhaustiva publicació.

Francesc Layret i Sabadell / Jordi Serrano Blanquer
Serrano i Blanquer, Jordi


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 182-231 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina.

En aquest article farem esment a les troballes de la investigació prèvia a l'exposició "Francesc Layret Diputat per Sabadell. El fil roig del catalanisme", de la qual vaig ser comissari i que s'exposà al Museu d'Història de Sabadell entre gener i abril de 2021. Ens detindrem molt especialment en les novetats aportades. Destaquem en aquest àmbit el fet que de les darreres 48 hores de Layret abans que l'assassinessin vint les passa a la nostra ciutat i fins i tot la darrera nit Layret la va passar a l'Hotel Espanya de Sabadell. A més, en tenim una explicació amb un detall que un historiador quasi mai aconsegueix. Ho devem al periodista Francesc Madrid, que el va acompanyar en tot moment. També hem prioritzat l'explicació sobre una famosa conferència de Layret sobre la creació d'un partit comunista català, però de la qual no se'n tenia cap mena de detall. Per primera vegada publiquem una extensa descripció de la proposta, realitzada precisament al Círcol Republicà Federal de Sabadell. En l'exposició per raons òbvies vam haver de sintetitzar la informació, així com en el catàleg. En aquest article podem explicar a bastament i amb tota mena de detall la relació de Layret i la ciutat, i aportar al coneixement històric aspectes importants fins ara desconeguts.