Impactes socioculturals de l'estiueig. Unes reflexions / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 21-26 (Dossier. El turisme al Baix Llobregat) 

L'objectiu d'aquests article és oferir una sèrie de reflexions sobre l'estiueig que posin, per una banda, especial èmfasi en els aspectes més conceptuals i interpretatius d'aquest fenomen social durant els anys 1850-1950; i, per l'altra, que identifiquin els seus principals impactes econòmics, socials i culturals, amb especial referència a les comarques del Baix Llobregat i Barcelonès. Finalment, es faran unes breus reflexions sobre les petjades patrimonials que han quedat d'aquest fenomen social.

La Restauració del rellotge de sol de Salvador Dalí (Can Serraclara - Cabrils, el Maresme) / Laura Bosch, Mireia Ferrerons i Francesc Tornero
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 49-51 : il
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021. Bibliografia.

Memòries culinàries : a mitjan agost celebrem una festa campestre / Josepa M. Santos Ametlla
Santos Ametlla, Josepa M.


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 126 (2019) , p. 111-115 (XVIII Premi de Memoria Alcoverenca) 
Segon premi memòries culinàries.

La Floresta (pearson) desapareguda / Claudia Arruga, Adam Vernet
Arruga, Claudia


El Papiol : Efados, 2023
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Vallès Occidental) 
ISBN 9788419239792

L'acurada selecció de documents gràfics que formen aquest recull retraten l'origen i l'evolució del barri de la Floresta, des que es va fundar com a colònia d'estiueig, el 1919, fins a la dècada del 1970, ja convertit en un lloc referent de l'anomenada "cultura hippy". Les primeres cases i carrers, el baixador del ferrocarril, el Casino Tarruell, les escoles, els comerços i, com a testimonis de tots els canvis, les persones que, primer com a estiuejants i després com a florestans i florestanes de tot l'any, van construir el present d'aquest barri. (Editorial).

La Gran casa de Vallmanya : estructures familiars, econòmiques i polítiques / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 177-187 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la casa de Vallmanya, pertanyent a la família Macià Lamarca, des d'una vessant social, econòmica, familiar i política. També avaluarem com aquesta casa, envoltada d'una gran finca de 3.700 hectàrees, fou una de les més emblemàtiques de la zona, sobretot quan, amb l'arribada de l'aigua en 1910, va poder regar-ne una part important. Llavors, va passar de ser una finca d'esbarjo, molt adient per a la caça i descansar, a una residència habitual del president de la Generalitat Francesc Macià Llussà, acompanyat de la seva família.

El Tren, l'estiueig i el termalisme a la Cerdanya : els testimonis d'Emmanuel Brousse i de Pau Vila / text: Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Revista de Girona. Girona, núm. 334 (setembre-octubre 2022), p. 26-30 : il. (Reportatge) 

Hi ha llibres que són clàssics perquè, malgrat el pas del temps, continuen essent referents de consulta obligada i constitueixen valuosos testimonis documentals de com en un moment determinat s'estudiava i interpretava un fenomen concret. La Cerdanya, per sort, en té uns quants, d'aquesta mena de llibres. Aquí en destacarem dos. En primer lloc, Les Pyrénées inconnues: La Cerdagne française (1896), d'Emmanuel Brousse Fils (1866-1926), periodista, impressor del diari de Perpinyà L'Indépendant i diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la Gauche Républicaine Démocratique durant els anys 1906-1924. En segon lloc, La Cerdanya (1926), del geògraf Pau Vila (1881-1980), destacat introductor a Catalunya de la geografia humana possibilista, a la manera de Paul Vidal de la Blache.

Aiguafreda a les primeres postals
Duran i Tort, Carola


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 75-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant quatre anys s'ha analitzat químicament 223 fonts de la Reserva de la Biosfera del Montseny. El 2020 s'ha dut a terme una investigació a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, per estudiar un tractament estadístic a fi de trobar similituds i diferències dels paràmetres analitzats. Les anàlisis estadístiques han determinat diferències mineralògiques en les aigües de les fonts de tres zones del Montseny. Les anàlisis de components principals i de clústers ha determinat quins paràmetres són els diferenciadors de cada zona. El Montseny oest té una mineralització alta a causa de la gran quantitat de roca calcària present. Les zones est i nord del Montseny són d'aigües de mineralogia dèbil. La seva diferenciació ha estat realitzada per l'altitud de les mostres. Aquesta recerca permetrà valorar químicament l'aigua de les fonts segons la guia del MITECOA començaments del segle XX van coincidir dos fenòmens socials que es van complementar: un és l'estiueig, o sigui el canvi estacional de domicili durant l'època calorosa, i l'altre, la popularització de les targetes postals amb imatges fotogràfiques de pobles, ciutats, monuments i paisatges. Com a lloc d'estiueig, Aiguafreda té una important participació en la creació de postals, amb diferents edicions esglaonades al llarg dels anys, i aquest treball es proposa classificar, datar i intentar identificar els autors i els editors de les diverses sèries.

Família Permanyer Mon, Viladrau i Montesa / Marco Permanyer Bel
Permanyer Bel, Marco


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 195-200 : il.
Resums en català i anglès.

La família Permanyer Mon és originària de Viladrau per part d'àvia, Rosa Mon Pradell. L'article comença a partir de la seva pròpia àvia, Maria Pujol Palou, fins la generació d'avui. Rosa Mon Pradell es va casar amb el jove industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner qui va fundar l'empresa de motocicletes Montesa. El relat resum l'apassionada història de la creació d'aquesta marca, els seus inicis, d'on ve el nom i la trajectòria resumida per dècades. Finalment apareix el relat més personal de l'estiueig dels darreres 40 anys a Viladrau.

De l'estiueig dels forasters a la invasió dels visitants / Lluís Mundet i Cerdan
Mundet i Cerdan, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 107-116 : il. (El turisme) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

La Colònia d'estiuejants d'Arenys de Munt / Jordi Julià
Julià Sala-Bellsolell, Jordi


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 237-249


Arenys de Munt, com moltes altres poblacions del Maresme, comptava amb una colònia d'estiuejants o "colonia veraniega". Aquesta colònia perdurà des de principis del segle XX fins a mitjans dels setanta, i estava formada, majoritàriament, per famílies benestants de Barcelona que hi passaven els tres mesos d'estiu. Moltes de les famílies tenien arrels familiars amb Arenys de Munt, però d'altres venien recomanades pel metge o per amics que hi estiuejaven.

Estiueig i estiuejants a Vilassar de Mar / Alexis Serrano i Teresa Sierra
Serrano Méndez, Alexis


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 223-236

De les llargues vacances del 36 a San Sebastián a tot un 1938 d'estiueig diplomàtic a Caldetas / Jordi Sellarés
Sellarés, Jordi


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 211-222


Les vacances acostumen a ser a l'estiu, època de viatges. L'estiu de 1936 van suposar per a molts ambaixadors a Espanya, una situació provisional que va allargar-se fins el final de la guerra civil, que van passar a San Sebastián i el País Basc francès. En canvi, els segons de les ambaixades van anar viatjant, primer a València, després Barcelona, i es van quedar al Maresme el 1938, fins que en van fugir el 25 de gener de 1939. Localitzem on.

Sant Cebrià de Vallalta : primers forasters, primers turistes / Marta Colell
Colell Rotger, Marta


En:


Sant Cebrià de Vallalta, en la comarca de l'Alt Maresme, és un poble d'interior que, fins a la dècada dels setanta del segle XX, va viure gairebé replegat en sí mateix i amb molt poca projecció a l'exterior. Format per un nucli urbà molt petit i per una munió de cases disseminades, la població vivia essencialment del sector primari: agricultura i ramaderia en petites propietats. Tanmateix, la seva situació privilegiada entre tres valls -Sant Andreu, Vallfogona i Vallalta-, la proximitat de la costa, el bon clima i la bellesa de l'entorn van propiciar, ja en el primer terç del segle XX, l'arribada dels primers forasters.


Conté:
- 000009  Díaz. José Antonio. Luchas internas en Comisiones Obreras (Barcelona 1964-1970).

Els Banys a Premià de Mar : El Bellamar / Maria Carme Carmona
Carmona Marín, Maria Carme


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 201-204


Premià de Mar, gràcies al seu contacte amb el mar i la bona comunicació que li garantia la línia de ferrocarril, la primera de la península, va resultar ser un bon punt d'estiueig, a finals del segle XIX i al segle XX. Gràcies a aquest fet, es van establir al municipi, tota una sèrie de casetes o edificis destinats al bany i oci relacionat amb el mar. Aquestes iniciatives van tenir més o menys èxit, però és indubtable que l'edifici del Bellamar ha estat el més arrelat a la memòria col·lectiva de Premià.

Estiueig a Argentona (1952-1975) : ni pijos ni vilatans / Josep Puig-Pla
Puig i Pla, Josep


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 175-190


Aquest és un treball molt personal, de caire memorialístic. Narra l'estiueig, el "meu estiueig" d'infantesa i joventut a Argentona i alguns trets de la vida al poble. No és, per tant, cap estudi sociològic o històric, si bé té algun tret que ens hi pot fer pensar. A casa no ens relacionàvem gaire amb la colonia veraniega, famílies benestants de Barcelona i Mataró. Ens fèiem més amb famílies amb qui el meu pare tenia relació comercial o patrimonial, el carnisser Pepet Ros, en Francisco Massaguer de les serres i els regents de la farmàcia, el matrimoni Majoral-Arnau, per parentiu. Però, està clar, no érem gent del poble, dels de sempre. Quedàvem entre dues aigües. D'aquí ve el títol de la meva comunicació, que no vol ser provocador sinó definidor de la nostra realitat.

La Contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval del Maresme / Joaquim Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 79-93 : il


A finals del s. XIX i a principis del s. XX alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme, es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els varen acollir. Al llarg de l'article es presentarà una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d'exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d'Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937), entre altres.

Lluís Doménech i Montaner i l'estiueig a Canet de Mar / Carles Sàiz
Sàiz i Xiqués, Carles


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 27-32 : il


Si des de Canet de Mar hem de fer alguna aportació sobre l'estiueig, sens dubte és impensable no parlar de la figura de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que des de ben petit va passar els estius al nostre poble.

Destinacions d'estiueig i producció literària : una retroalimentació / Narcís Figueras Capdevila
Figueras i Capdevila, Narcís


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 17-25


L'estiueig històric i les produccions literàries són dos fenòmens que es van retroalimentar en el seu moment àlgid i que poden fer-ho encara avui, si sabem excavar en les fonts disponibles i exposar-ne els resultats no sols de manera erudita sinó també amb els dispositius i estratègies de l'actual "patrimoni literari".

Impactes socioculturals de l'estiueig : unes reflexions / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 9-15

Bibliografia.

L'objectiu d'aquestes ratlles és oferir una sèrie de reflexions sobre el tema que posin, d'una banda, especial èmfasi en els aspectes més conceptuals i interpretatius d'aquest fenomen social durant els anys 1850-1950; i, de l'altra, identifiquin els seus principals impactes econòmics, socials i culturals. Finalment, es faran unes breus reflexions sobre les petjades patrimonials que han restat sobre aquest fenomen social.

Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme / [Alexis Serrano Méndez, Georgina Sánchez Baños (Eds.) ; Narcís Figueras i Capdevila, [et al.]]

Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (14a : 2021 : Santa Susanna )


Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022
292 p. : il. ; 21 cm
Referències bibliogràfiques.

Conté:
- 229561  Puigvert i Solà. Joaquim M. Impactes socioculturals de l'estiueig : unes reflexions.
- 229562  Figueras i Capdevila. Narcís. Destinacions d'estiueig i producció literària : una retroalimentació.
- 229563  Sàiz i Xiqués. Carles. Lluís Doménech i Montaner i l'estiueig a Canet de Mar.
- 229564  López. Héctor. El Maresme: al "Viage de España" d'Antonio Ponz.
- 229565  Llamas i Mantero. Antoni. De fora vingueres i així ho veieren: els viatges privats pel Maresme de D. Francisco Zamora, 1786.
- 229566  Clariana i Roig. Joan Francesc. Referències sobre desplaçaments i viatgers relacionats amb la indústria del vidre mataronina (segles XVI-XVIII).
- 229567  Soldevila i Temporal. Xavier. Els Inicis de l'hostaleria al Maresme gironí (Baronies de Montpalau i Palafolls, segles XIV i XV).
- 229568  Graupera i Graupera. Joaquim. La Contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval del Maresme.
- 229569  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Vinya, puntes i comerç : les bases de l'economia del Maresme segons els viatgers a l'època moderna.
- 229570  Ramis i Nieto. Josep. Els Viatgers estrangers pel Camí de la Marina.
- 229571  Armangué i Herrero. Joan. Josep Fiter, les puntes de coixí i primer excursionisme al Maresme (1876-1878).
- 229572  Estol i Pérez. Josep. Els Banys Estol de Pineda de Mar, Els d'en Quim dels Banys. Records de la família de en Josep Estol Maresma i na Mercè Pérez Sánchez i els seus fills 1922-2010.
- 229573  Forn i Salvà. Francesc. Colònies escolars a Arenys de Munt: els nens de la Telefònica confinats a Arenys de Munt (juliol de 1936 a desembre de 1937).
- 229574  Campoy Collado. Glòria. Els Anarquistes anglesos patrocinen una guarderia de nens refugiats al Masnou: Spain and the world.
- 229575  Puig i Pla. Josep. Estiueig a Argentona (1952-1975) : ni pijos ni vilatans.
- 229576  Nubiola de Castellarnau. Xavier. Viatges regis en tren al Maresme.
- 229577  Carmona Marín. Maria Carme. Els Banys a Premià de Mar : El Bellamar.
- 229578  Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró. Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 205-210. Colell Rotger. Marta. Sant Cebrià de Vallalta : primers forasters, primers turistes.
- 229579  Sellarés. Jordi. De les llargues vacances del 36 a San Sebastián a tot un 1938 d'estiueig diplomàtic a Caldetas.
- 229580  Serrano Méndez. Alexis. Estiueig i estiuejants a Vilassar de Mar.
- 229581  Julià Sala-Bellsolell. Jordi. La Colònia d'estiuejants d'Arenys de Munt.
- 229582  Alcalde i Vilà. Sergi. La Coliflor de l'arxiduquesa i els petards de la reina Ma. Cristina.
- 229583  Grau i Molist. Lluís. Del Balís al Túnel. Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar.
- 229584  Nubiola de Castellarnau. Xavier. El Maresme yeyé : targeta postal turística moderna al Maresme.