Mirades d'un "veranejant" de Llívia / Jaume Bragulat Bertran
Bragulat Bertran, Jaume


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 37 (hivern 2025), p. 166-173 : il. (Llívia als anys 70) 

Vies d'entrada de l'esport a la comarca de la Selva a la fi del segle XIX i l'inici del segle XX / Jaume Busquets Artigas
Busquets Artigas, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 119-125 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La revolució industrial que va viure el Regne Unit la segona meitat del segle XIX va generar uns canvis socials, econòmics i de mentalitat que van transformar la societat britànica. Aquests canvis van desencadenar el naixement d'alguns esports moderns tan importants com el futbol, el golf, el tennis o el tennis taula, entre d'altres, que van gaudir d'una difusió a nivell mundial. Alguns d'aquest esports van arribar a Catalunya de la mà d'estrangers residents al Principat.

Pagesos vora la mar : Vilafortuny abans de la urbanització / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 5 (juny 2002), p. 3-9 : il.
Notes. Bibliografia.

Converses amb Consol de Garganta : escenes domèstiques i de carrer / Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 61 (octubre 2012), p. 7 : il.

Converses amb Consol de Garganta : viatges, trens i hotels / Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 57 (març 2012), p. 7 : il.

La Fusteria i la platja de Caldetes / Xavier Torrentó Molas i Pau Salvat
Torrentó Molas, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 155-158


L'arribada del tren a Mataró, 1848, i la posterior ampliació cap a Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, el 1857, van marcar un canvi en les estructures de les poblacions que encara avui, estem palpant. El tren va portar molts beneficis, també va segmentar l'accés natural a les platges, va tallar vials cap a negocis preexistents, com va ser el cas de les drassanes de la platja de Mataró, va canviar el transport per cabotatge, però per sobre de tot va donar accés al mar a moltíssima població que, malgrat viure molt a prop, com el cas dels barcelonins, que hi vivien junts però allunyats d'ell.

Activitat esportives i lúdiques a la platja de Caldetes i Sant Vicenç de Montalt / Lluís Grau Molist, Núria Gifra Fores, Rosa Grau Molist i Xavier Torrentó Molas



En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 71-76


El litoral, gairebé en exclusiva la platja, dels municipis de Caldes d'Estrac i St. Vicenç de Montalt han estat l'escenari, durant el darrer segle i mig, de tota mena d'activitats lúdiques i no només vinculades al mar. El que, fins al darrer quart del segle XIX, havia estat un espai que feia més por que goig on els pescadors n'eren, gairebé, els únics usuaris es va convertint, amb el temps, en el principal espai d'activitats, tant a l'aire lliure con en interiors, de caire col·lectiu i molt vinculat al fenomen de l'estiueig, que ho provoca i se'n aprofita.

Cerdanyola del Vallès desapareguda / Isidre Grau Antolí, Andreu Salillas García
Grau Antolí, Isidre


El Papiol : Efadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Vallès Occidental) 
ISBN 9788419736970

Cerdanyola és un poble jove dins d'un municipi mil·lenari. En aquestes pàgines fem un recorregut per les contínues desaparicions i transformacions al llarg de gairebé dos segles de nucli urbà, en especial des de finals del segle XIX, quan l'estiueig es va aliar amb la pagesia, i fins a principis dels anys setanta, quan la indústria i el creixement demogràfic ho van reconfigurar tot, amb l'obertura de nous barris, fins a convertir Cerdanyola en una ciutat de serveis. Tot un mosaic de costums que es mostren a través d'una multitud d'imatges. (Editorial).

Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró desaparegut / dels textos: Pere Barreda i Masó ; pròleg: Ángel Jiménez Navarro
Barreda i Massó, Pere


El Papiol : Efadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Baix Empordà) 
ISBN 9788419736963

La condició de municipi turístic de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró des de començaments del segle xx ha fet que se'n conservin un bon nombre d'imatges, particularment de la part costanera, mentre que a Castell d'Aro, la capital històrica, l'activitat d'estiueig ha propiciat també el registre fotogràfic, tot i estar situada més a l'interior. D'altra banda, s'Agaró és un cas a part, car el seu particular tret urbanístic i social va convertir la ciutat residencial en el punt de mira constant dels fotògrafs. Tot plegat ha permès seguir l'evolució radical del conjunt del municipi des de principis del segle passat fins ara. (Editorial).

El Teatre de la natura a Catalunya / Francesc Viñas
Viñas, Francesc


Barcelona : Godall Edicions, 2024
190 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788412843323

El Teatre de la Natura a Catalunya descriu un fenomen teatral que reivindicava el paisatge com a escenari. Va començar, per la influència de les representacions que a finals del segle XIX es feien en alguns llocs de França i es va desenvolupar durant tot el primer quart del segle XX, lligat a dos fets: les idees estètiques del Modernisme i la moda burgesa de l'estiueig. De 1898 a 1928 es van representar tot un seguit d'obres de teatre en boscos, parcs, places de braus, velòdroms, jardins i fins i tot platges de molts indrets de Catalunya: Barcelona, Viladrau, Prada, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, La Garriga, Sabadell, Roses, Martorell, Badalona, Manresa, Cardedeu, Olot, Caldes de Montbui, Ribes de Freser, Girona, Piera, Ceret, Cerdanyola, Matadepera i Tarragona. Algunes eren obres ja clàssiques dirigides per directors consagrats com Adrià Gual; altres eren escrites expressament per als escenaris naturals, com Flors de cingle d'Ignasi Iglesias, pensada per ser representada al Bosc de can Terrés de la Garriga. El nombre de localitats, l'èxit de públic i els articles de premsa que aquestes representacions van generar ens indiquen que el Teatre de la Natura va ser un fenomen no només teatral sinó també social. Aquest llibre neix amb la voluntat de ser un recull complet d'aquest moviment teatral, que és part indiscutible del patrimoni artístic català i que de forma sistemàtica encara no havia estat recopilat. (Editorial).

Joan Maragall a Olot / Margarida Casacuberta
Casacuberta i Rocarols, Margarida


[Olot] : Esquerra Republicana de Catalunya Olot, [2020]
70 p. ; 19 cm (Històries d'Olot, 3) 
Escrits publicats a El Cartipàs del 2010 al 2011.
ISBN 9788409204533

Olot considerat com a estació d'estiu / J. Danés Colldecarrera
Danés i Colldecarrera, Joan


En: 015700 Exposició regional olotina de Belles Arts é Indústries Artístiques: Catàlech de les obres exposades precedit d'algunes breus ressenyes de Olot y sa Comarca. Olot : Impr. Narcís Planadevall, 1900. p. 39-43

Memòries de quan anàvem a marina [Enregistrament de vídeo]



Olot : Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, DL 2013
1 disc òptic (DVD) (48 min) : so, col., (Pal)
Guió i muntatge: Eduard Miguel.

Els Bungalous dels alemanys. Testimoni d'un paradís perdut. / Susanna Subias-Auswitz
Subías-Auswitz, Susanna


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 30-41: il. (Recerques, 02) 

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Pío Rubert Laporta i Montmeló / Maria Antònia Carrasco Martí
Carrasco Martí, Maria Antònia


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 14 (novembre 2024), p. 35-39 : il.
Notes a peu de pàgina.

Breu història de la casa Sala, torre d'estiueig d'un navilier / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 60-61 : il.

La casa Sala està situada en el número 9 del carrer de Campoamor, aleshores rambla de Cortada. Fou construïda l'any 1861 pel mestre d'obres Frederic Farreres.

La Misteriosa finca del carrer Arc de Sant Martí / Joan Corbera Palau
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 86-93 : il (Documents d'arxiu) 

Història d'una torre d'estiueig anomenada Caseta Blanca que va acabar okupada amb el nom de la Jungla.

Els Milà de la Roca i el seu palau d'Horta / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 10 (desembre 2020), p. 82-85 : il

Durant el segle XVIII alguns nobles i ciutadans de Barcelona amb un alt poder econòmic i/o polític, van escollir la vall d'Horta per construir la seva finca d'esbarjo, que era en l'època un signe distintiu important que posava en evidència el prestigi i domini social de la família. Els Milà de la Roca van ser uns d'ells. Molts d'aquests ciutadans van viatjar a les Amèriques a la fi de fer fortuna i situaven a germans i demés família en punts clau dels ports de les colònies per de controlar el mercat colonial. Alguns no van tenir sort però molts d'ells, denominats en la península indians, varen fer-se rics amb el comerç que s'hi va establir. Tractarem aquí com una d'aquestes famílies va arribar a ser una de les més importants i riques del país i com finalment va acabar arruïnant-se per múltiples causes, i malgrat no ser l'única si de les més importants, els canvis polítics que es van donar durant els segles XVIII-XIX a Espanya.

La Casa Bech del Carmel / Jordi Vilanova
Vilanova, Jordi


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 10 (desembre 2020), p. 86-89 : il

Una de les cases d'estiueig del Carmel, la d'una família vinguda a començaments de segle XX, fou la d'en Francesc de Paula Bech, que va fer construir una vil·la prou majestuosa ben a prop de l'ermita-santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel.