El Triangle arquitectònic d'un enginyer : tres edificis modernistes de Josep Reig a Vilabertran, Empúries i Poblet / Francesc Montero, text
Montero i Aulet, Francesc


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 255 (juliol-agost 2009), p. 52-57 : il. (Arts) 

Sadurní Brunet, creador modernista / Joan Sala, text
Sala i Plana, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 254 (maig-juny 2009), p. 74-78 : il. (Arts) 

Un Càntir modernista al Museu del Suro de Palafrugell / Xavier Rocas, text
Rocas i Gutiérrez, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 253 (març-abril 2009), p. 80-83 : il. (Patrimoni) 

Joan Roca Pinet, un arquitecte entre el modernisme i el racionalisme / Gemma Domènech, Rosa Maria Gi, Sara Manté
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 248 (maig-juny 2008), p. 46-52 : il. (Arts) 

Rafael Masó i el seu món



En: Revista de Girona. Girona. Any 52, núm. 239 (novembre-desembre 2006), p. 52-85 : il. (Dossier) 

Conté: Nota biogràfica ; La geografia física de Rafael Masó / Rosa Maria Gil i Tort ; La geografia humana: clients, col·laboradors i amics / Rosa Maria Gil i Tort ; Els altres col.laboradors de Masó / Josep Pujol i Coll ; L'arquitecte vist pel seu delineant / Pere Joan Sureda Canals ; Una carta inèdita de Rafael Masó ; Rafael Masó, més enllà de l'arquitecte / Narcís-Jordi Aragó ; Rafael Masó, un home del segle XX / Rosa Maria Gil i Tort.

Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.

1000 anys del cultiu de vinya a Ripollet : En el centenari del "Celler Cooperatiu" (1920-2020) (Ripollet-Cerdanyola) / Ramon Martos, Josep Marínez
Martos, Ramon


Ripollet : Ajuntament de Ripollet, 2023
206 p.
ISBN 9788413035178

El novembre de 2020 s'acomplí el primer centenari de la fundació del Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola per part del Sindicat Agrícola de Ripollet. Aquesta iniciativa, presa majoritàriament per petits conreadors de vinya, parcers i rabassaires per donar sortida a les petites produccions individuals, comptà amb l'assessorament econòmic i tècnic de la Mancomunitat de Catalunya. El projecte va tenir, a més, la col·laboració de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, per al disseny i la construcció de l'edifici d'estil modernista.Aquest llibre posa en coneixement la trajectòria del Celler Cooperatiu al llarg d'aquests cent anys i la importància econòmica i social que el cultiu de la vinya va tenir a Ripollet i Cerdanyola, ja notori des del segle x. Els autors proposen un viatge de mil anys que s'endinsa en les relacions dels pagesos amb el monestir de Sant Cugat, propietari de la major part dels terrenys agrícoles de la zona, i en la seva vida social, tot ubicant els masos i les problemàtiques entre els seus propietaris i els pagesos remences i, posteriorment, els rabassaires.1000 anys del cultiu de vinya a Ripollet mostra com, a partir del cultiu de la vinya, es teixeix la microhistòria de la pagesia del Vallès Occidental i com s'explica la seva desaparició a les acaballes del segle XX, fets que mantenen una relació inequívoca amb els esdeveniments històrics del nostre país. (Editorial) .

Els Hexàgons daurats: l'Apis coneix Lluís Domènech i Montaner / text de Carme Merlo Montagut ; il·lustracions de Núria Capella Pujals
Merlo Montagut, Carme


La Bisbal d'Empordà : Edicions Sidillà, 2023
53 p. : pral. il. col. ; 21 cm (El Trebinell, 6) 

ISBN 9788412730814

Les abelles viuen en cases plenes de cel·les: els ruscos. Feinegen tot el dia i han de treballar de valent per tal que el rusc creixi i que, a una generació d'abelles, en segueixi una altra. L'Apis és una abella que viu a Reus. Un dia, volant de flor en flor, s'adona que, pels carrers de la ciutat hi ha un munt d'hexàgons daurats com les cel·les del seu rusc. Gràcies a la seva curiositat i ajudada per alguns animalons que anirà coneixent, d'hexàgon a hexàgon, descobrirà l'obra modernista de Lluís Domènech i Montaner, descobrirà les cases bellíssimes que va construir als carrers de la ciutat, i descobrirà també tot un món de gent activa, creativa i enlluernadora que va fer de Reus un referent cultural. Voltant per la ciutat, l'Apis acaba descobrint tot un camí de vida. (Editorial).

Actuació de l'arquitecte Guitart a Sant Feliu de Guíxols / per Lluís Esteva i Cruañas
Esteva i Cruañas, Lluís


En: 248810 Estudis sobre temes guixolencs. Sant Feliu de Guíxols ; Girona : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols : Museu Municipal : Diputació de Girona, 1980. p. 23-53

Ceràmica i arquitectura. Els Coromina, Rafael Masó i la gènesi de la Gabarra : exposició produïda i organitzada per Terracotta Museu en commemoració del centenari del naixement de la fàbrica La Gabarra (Can Coromina) de la Bisbal d'Empordà / Xavier Rocas Gutiérrez
Rocas i Gutiérrez, Xavier


[Sant Feliu de Guíxols] : Institut d'Estudis del Baix Empordà : Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà, 2011
94 p. : il. ; 25 cm

Reforma integral de la Torre de les Punxes a Girona [Fitxer informàtic] / Christian Fernández Padilla ; [dirigit per: Janina Puig Costa]
Fernández Padilla, Christian


2020
Dirigida per: Puig Costa, Janina. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Todo nace de un veraneo en las playas de S' Agaró cuando un edificio con sus picos reclamó en la lejanía mi atención. De aquí parte todo este proyecto en el que se estudia los orígenes de este edificio situado en la playa de Sant Pol, entendiendo su historia y recorriendo sus estancias con un punto de vista más que técnico. La motivación nace de la recuperación de este edificio, con una distribución acorde a nuestros tiempos y una tecnología que prevé el futuro de la casa como un lugar próspero en el que pasar un verano despreocupado. Esta finca llamada oficialmente Casa Estrada actualmente se encuentra en estado semiabandonada, ya que a finales de 2008 se intentó recuperar gracias a una licencia que la permitía convertir en un Restaurante. Finalmente, debido a los altos costes económicos, altos costes burocráticos y del vecindario, el proyecto fue abandonado. La reforma integral interior que propongo es la de volver habitable este espacio, que ha sido deteriorado con el paso del tiempo, partiendo de las reformas que fueron abandonadas, intentando aprovechar las modificaciones realizadas e intentando hacer el mínimo impacto posible sobre la estructura. El edificio de nueve torres con sus punxes azuladas se trata de un edifico central de dos plantas con un ala de la planta baja que se extiende a lo largo de la calle, con dos casetas en su exterior y un gran jardín.

El Somni medieval de Gaudí : Torre Bellesguard / Text de Pere Puig i fotgrafies d'EnriqueMarco
Puig, Pere


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 263 (febrer 2024), p. 70-73: il. (L'experiència) 

El Panteó de la família Font Montaner. Una obra de Domènech i Montaner al cementiri de Canet / Francesc Rodríguez Santos
Rodríguez Santos, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 86 (2023) , p. 18-22 : il.
Bibliografia. Notes. Títols i resums en català i anglès.

L'autor fa un estudi del panteó Font- Montaner, una de les obres més interessants i poc conegudes del cementiri de Canet de Mar, projectada per Lluís Domènech i Montaner.

Dionís Puig (1853-1921) i els inicis de la meteorologia a Catalunya / Josep Ramon Miró
Miró, Josep Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 45-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Dionís Puig i Soler (1853-1921), nascut a Puigcerdà però resident a Granollers des del 1882, fou el màxim exponent del modernisme científic a Catalunya. Escrivà del jutjat de primera instància de Granollers, va dedicar la major part del seu temps lliure a l'estudi de la meteorologia, una ciència que aleshores encara estava a les beceroles. Fou el primer home del temps de la Catalunya de la seva època, i publicà els seus pronòstics a La Publicidad i La Veu de Catalunya. Participà en diferents comissions d'estudi sobre les pe-dregades i la possibilitat de pluja artificial, i va publicar un voluminós tractat amb les seves pròpies teories meteorològiques. Molt actiu en la vida social granollerina, va ser diverses vegades president del Casino de Granollers i també va estar vinculat amb la Unió Liberal i la Societat Coral Amics de la Unió. L'any 1910 se li concedí el títol de fill adoptiu de Granollers.

Un Teatre modernista al cor de Montblanc / Joan Pau Jàvega València
Jàvega València, Joan Pau


En: El Foradot. Montblanc, núm. 139 (desembre 2023), p. 5-7 : il.

Cent anys de la casa Viader. Factors emblemàtics d'un edifici / Marc Auladell Agulló, Quim Díaz Oliveras, Jordi Gaitx Moltó
Auladell i Agulló, Marc


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 42 (març 2002), p. 26-29 : il. (El patrimoni) 

El Patrimoni oblidat de Terrassa / Cristina Coll Márquez, Sílvia Comellas Compte, M. Gemma Garcia Llinares, antonio Moro Garcia



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 36-49 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.

La Defensa del patrimoni arquitectònic com a defensa de la ciutat (1970-1977) / Pau Monterde Farnés, Òscar Monterde Mateo, Pere Vidal Palet
Monterde i Farnés, Pau


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 67-93 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El 26 de maig del 1973, el diari Tarrasa Información publicava una carta al director sota el títol "Es preciso conservar el patrimonio modernista", signada pels presidents de tres entitats i un grup d'arquitectes i estudiants d'Arquitectura de la ciutat1, motivada per la destrucció de la casa Roig Llauger, al carrer Nou de Sant Pere, 56, obra de Lluís Muncunill, datada el 1910, i que contenia a l'interior uns frescos de 1944 del pintor terrassenc Joan Duch. A la carta, a més de destacar la passivitat de les persones directament responsables de protegir el patrimoni artístic urbà de la ciutat, manifestaven una serie de consideracions.

Josep Pla, els espais i els temps de la memòria / Cristina Badosa
Badosa i Mont, Cristina


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 15 (May 2013), p. 12-17 (Dossier. Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i títol en català i anglès.

En aquest arAquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials.

Imatges d'abans, projectes d'ara / M. Concepció Saurí
Saurí i Ros, M. Concepció


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 120 (octubre 2003), p. 31