El Inicio de la contienda en el Maestrazgo. La guerra de partidas / Javier Posada Moreiras
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 6-13 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Ramón Cabrera va passar, en poc més de setze mesos -de novembre de 1833 a abril de 1835-, de simple guerriller i cap de la seva pròpia partida a comandant general del Baix Aragó i creador del segon exèrcit carlista, el del Maestrat. Això li va permetre controlar bona part dels antics regnes d'Aragó i València, alhora que va suposar un important salt qualitatiu i quantitatiu en l'esforç de guerra carlista. I és que, contra el que sol pensar-se, els homes de don Carlos van poder sortir victoriosos. Però els començaments no van ser gens falaguers. En iniciar-se l'aixecament del carlisme a l'octubre de 1833, ni un sol escamot de l'Exèrcit de Ferran VII es va pronunciar a favor de la legitimitat. D'aquí ve que els carlistes haguessin d'articular diverses iniciatives i respostes bèl·liques per gairebé tota la Península amb un denominador comú: el protagonisme indiscutible de les guerrilles.

Cabrera y la regulación de la guerra / Francesc Closa Salinas
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 14-21 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després de la junta carlista celebrada al març de 1834 es va designar a Manuel Carnicer com a comandant general d'Aragó, encara que la pressió governamental isabelina va afeblir seriosament la causa. Cabrera, llavors subordinat del nou cap, va començar a guanyar reconeixement entre les partides aragoneses. Malgrat això, a la fi de 1834 i començaments de 1835 la insurrecció carlista en aquesta regió es trobava en un moment especialment delicat. Al febrer de 1835 Cabrera es va traslladar a la caserna general carlista per a exposar personalment a don Carles la greu situació d'Aragó i València. Poc després, Carnicer va caure presoner i va ser executat, amb el que Cabrera va quedar com a líder provisional de les forces carlistes del Baix Aragó, València i Tortosa. El seu comandament es va afermar ràpidament fins a erigir-se en figura central i indiscutible del carlisme llevantí.

La Administración carlista en el Maestrazgo / Antonio Manuel Moral Roncal
Moral Roncal, Antonio Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 22-25 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Des de data primerenca, la necessitat d'administrar el territori controlat es va imposar entre els comandaments carlistes, puix que podia aparentar l'existència d'un Estat que legitimava la seva causa i que havia de facilitar l'extracció de recursos. Així, imitant el moviment juntista dels dies de la invasió napoleònica, els legitimistes van crear diverses juntes de govern. Al començament de la guerra, els alçats contra el tron d'Isabel II van constituir una Junta de Govern a Morella presidida pel baró d'Hervés, formada per sis vocals i pel governador militar, el coronel Carlos Victoria, que, el 13 de novembre de 1833, va victorejar al rei Carles V de Borbó en la plaça del mercat. També es va crear una Junta d'Aliments, formada en la seva majoria per eclesiàstics, encara que aviat aquestes dues institucions van desaparèixer, després de vèncer les tropes de la reina als rebels i prendre Morella.

El Cénit carlista. La campaña de Morella / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 26-35 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

La plaça de Morella, completament emmurallada i amb un castell en bon estat de defensa, era, en començar la Primera Guerra Carlista, una de les principals fortificacions de la província de Castelló. Per això, els carlistes van posar especial interès a apoderar-se d'ella, alguna cosa que van aconseguir breument a la fi de 1833. Una vegada perduda la població, van tractar de recuperar-la a partir de 1837 i van establir un bloqueig sobre aquesta. El 25 de gener de l'any següent van aconseguir prendre-la per sorpresa. Amb la seva ocupació, el cap carlista comptava ja amb dues poblacions fortificades, la qual cosa li va permetre dur a terme una guerra molt diferent a partir de llavors. Va poder així disposar d'una sèrie de serveis més propis d'un exèrcit regular que d'unes partides guerrilleres. D'aquesta manera intentava equiparar-se als seus enemics i anar creant un petit Estat en el cor del Maestrat.

Mito y realidad de Ramón Cabrera y Griñó / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 36-41 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

No tot han de ser sants, herois i constructors en les biografies, i, per descomptat, Ramón Cabrera no encaixa en aquestes categories. La primera semblança d'ell, apareguda en 1839, ja ho deia, i aquí se subscriu: "no són menys importants les lliçons que tanca per als pobles la història de l'heroisme que la del crim". La guerra de paper es va declarar uns anys després que acabés la civil. Després de la treva del trienni esparterista de 1840-1843, van obrir foc alguns liberals moderats que buscaven la concòrdia: Buenaventura de Córdoba, amb una autoritzada biografia (1844-1846), i Dámaso Calvo i Rochina de Castro. Altres liberals, progressistes, que havien sofert en carn pròpia els danys de la contesa, van rebutjar l'apaivagament: així ho van fer Francisco Cabello, Francisco Santa Cruz i Ramón María Temprado (1845-1846), així com Wenceslao Ayguals de Izco amb la seva novel·lesca "El Tigre del Maestrazgo" (1846).

La Batalla de Maella. "Una lucha encarnizada" / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 42-47 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després del fracàs de l'Exèrcit del Centre davant els murs de Morella a l'agost de 1838, Cabrera no va perdre el temps. Mentre els seus enemics es recuperaven i reorganitzaven lentament, els carlistes es van abalançar sobre la Plana de Castelló, la ribera del Túria i fins i tot van aconseguir el riu Xúquer. Va haver-hi un comandament isabelí, el general de divisió Ramón Pardinyes, de trenta-sis anys d'edat, que va prendre la iniciativa i una actitud ofensiva que li va portar a buscar una batalla campal decisiva enfront de Cabrera, qui va tornar al Maestrat de la seva expedició valenciana amb un gran comboi. L'1 d'octubre de 1838 va tenir lloc la batalla de Maella a la província de Saragossa. En ella es van enfrontar dos exèrcits similars en número. Per als primers va ser una "derrota desastrosa"; per als segons, "una corona triomfal". Del que no hi ha dubte és que va ser un combat molt sagnant.

En la cúspide de la brutalidad. Cabrera y la espiral de represalias en el Maestrazgo / Eduardo González Calleja
González Calleja, Eduardo


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 48-53 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El Maestrat, un espai geogràfic d'uns 5000 km² situat entre les capitanies generals de Saragossa, Barcelona i València, mai ha despertat un gran interès estratègic. El seu caràcter fronterer entre entitats administratives diverses, el seu allunyament de les grans ciutats, la seva limitada riquesa agropecuària, el rudimentari de les comunicacions i la complicada orografia la van fer una àrea d'operacions propícia per a conduir la guerra irregular en totes les seves manifestacions, inclosa la cruesa de la violència desplegada contra l'enemic i la població civil. Va ser en el Baix Aragó i el Maestrat on es van produir els actes més reprovables de la contesa, especialment des del nomenament de Cabrera com a comandant general del Baix Aragó.

La Ofensiva final de Espartero. Asedio al Maestrazgo / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 54-61 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El 31 d'agost de 1839 va acabar la guerra civil en el front nord basc-navarrès amb el Conveni de Vergara entre el liberal Espartero i el carlista Maroto. Però en el Maestrat, teatre bèl·lic en auge, Cabrera es va negar a adherir-se a la pau i es va mantenir lleial al seu rei. La seva resistència numantina entorn d'una xarxa de fortificacions va obligar a desplaçar al gruix de l'exèrcit de la reina contra ell, a la fi de 1839, amb una campanya militar, en la primavera de 1840, dirigida pel general Espartero. La Primera Guerra Carlina encara es va prolongar així pràcticament un any més. Cabrera estava preparat: tenia la moral alta, en els seus tretze, una administració eficaç del territori, una reforçada línia de fortificacions i vint mil homes en armes. No obstant això, tota la força de l'estat isabelí es dirigiria contra ell, desembarassat ja d'altres enemics, fins a la seva derrota i expulsió d'Espanya, en l'estiu de 1840.

Els Oficis i comptadories d'hipoteques (1768-1861) : A propòsit de l'inventari dels fons de Tarragona, Montblanc, Reus i Tortosa / [Jordi Piqué i Padró]
Piqué i Padró, Jordi


En: Arxius : Butlletí del Servei d'Arxius, Núm. 4 (desembre 1994), p. 2-3

La Producció terrissera de Tortosa al segle xx. Nissagues d'obrers, tipologies formals i lèxic / per Elena Espuny
Espuny Arasa, Elena


En: Quaderns d'Història Local. L'Hospitalet de l'Infant, Núm. 4 (2025) , p. 83-94 (Dossier. Terrissa o terrissers de l'Ebre: de Miravet a Gandesa) 

La Formació desperta el talent : Cicles formatius de grau superior a les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus, Tarragona i Tortosa



Tarragona : Diputació de Tarragona, [2019]
35 p. : il. ; 21 cm

La Batalla del Ebro : asedio de Tortosa y combates de Amposta. Del río Guadalope al Gaià con las ocupaciones de Falset, Montblanc, Valls, Reus y Tarragona (1938-39) / per Lluís M. Mezquida i Gené
Mezquida i Gené, Lluís Maria


Tarragona : Diputació de Tarragona, 1994
71 p., [46] p. de làm. : il. ; 25 cm
ISBN 8488618107

Memòria / [redacció: Maria teresa Cubí i Guillen, Joan Galbany i Padrós, Gerard Pellejà i Estivill, [et al.]]

Gestió de Serveis Sanitaris de Reus.


1995-
Reus : SAGESSA, 1995-
Il. ; 30 cm. Anual?
A la portada: Grup Sagessa.

­Viajar...! : libros de viajes para muchachos, circuito 7§ : Lérida, Reus, Tortosa, Sitges, Barcelona, Gerona, Ripoll / por Antonio J. Onieva ; ilustraciones de Angel Esteban
Onieva, Antonio J.


Madrid : Boris Bureba, [19??]
94 p. : il. ; 17 cm (Viajar, 7) 

Memorias de Cataluña : Revista dedicada a Tarragona y protocinada por los Excelentísimos Ayuntamientos de Tarragona, Reus, Valls y Tortosa : [Revista de publicidad] / Director propietario F. de Zayas



[192?]
[Barcelona] : [s.n.], [192?]
[20] p. : il. ; 35 cm. Periodicitat desconeguda.

Festina lente : pintura a l'IES Gabriel Ferrater : [catàleg de l'exposició] : realitzada a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa l'hivern de 2007, i al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona la primavera de 2007 / proposta de Josep Salmeron dins del batxillerat artístic de l'IES Gabriel Ferrater de Reus



Reus : Ajuntament, [2006]
[32] p. : il. ; 21 cm

Informe de Conjuntura : Anàlisi de l'economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre / Informe elaborat per Grup de Recerca d'Indústria i Territori (GRIT)



2005-
Reus ; Tarragona ; Tortosa ; Valls: : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona ; Tortosa : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Valls ; Barcelona : Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), 2005-
32 cm. Trismestral.
És continuació d' Avanç : Informe de la conjuntura de Tarragona. Disponible en versió digital. Inclou informació sobre atur, treball, ocupació, preus, comerç interior i exterior i anàlisi trimestral. No consta numeració. Descripció basada en: núm. del primer trimestre de 2005.

Tarragona estadística



199?
Tarragona : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, 199?-
18 cm. Anual.
A portada: Cambra Oficial de Comerç i Indústria i Navegació de Reus ; Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ; Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Valls. Descripció basada en: 1998.

Anuario industrial de la provincia de Tarragona



1971-
Tarragona : [s.n.], 1971-. Anual.

Tarragona económica



[197?]-
Tarragona : Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Tarragona, 197?-
22 cm. Anual.
Posteriorment publicada també per la: Cámara Oficial de Comercio e Industria de Reus, Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Tortosa i Cámara Oficial de Comercio e Industria de Valls. Descripció basada en: 1982.