"Amors" i "Desamors" de Maria Serres, la primera redactora d'El Llamp / Joan Marco Arroyo
Marco i Arroyo, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 163-182 : il. (Llengua i literatura) 
Resums en català, castellà i anglès.

Dels Castellvell als Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 299-313 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Interpretació climàtica de 50 anys d'història meteorològica i fenològica a la Serra d'Almos / Clara Campos Borrell
Campo Borrell, Clara


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 385-390 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

Fulls d'història de la Vila de Tivissa i del seu territori antic / [ressenya de] Juan F. Cabestany
Cabestany i Fort, Joan F.


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. I, núm. 5 (1957) , p. 265-266 (Bibliografia) 
Ressenya de:
. Fulls d'història de la vila de Tivissa i del seu territori antic per ... obra pòstuma revisada i addicionada / F. Màrius Bru i Borràs. Barcelona : Aymà, 1955

Col·lecció diplomàtica de la baronia d'Entença (1174-1411) / [edició a cura de: Manuel Romero Tallafigo, Maria Teresa Palet Plaja]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
727 p. ; 24 cm (Diplomataris, 84) 
Índex toponímic i antroponímic.
ISBN 9788413034201

Dins la ingent obra de preparar la totalitat dels documents de totes les èpoques i tots els llocs de la baronia d'Entença, aquest llibre recull una col·lecció documental d'una època (1174-1411) i d'uns llocs determinats: Vandellós, l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa, Pratdip i Mòra seguint un ordre cronològic. No s'inclouen aquí dos documents ja publicats: 1) el Capbreu de la Baronia d'Entença (s. XIV) (1987) i 2) el manuscrit Usatges de Tivissa, Vandellòs i Coll de Balaguer. Informació d'en Borràs de Pegueroles (2022). Els autors ofereixen el seu estudi històric a modus de preàmbul per tal de fer més assequibles els documents, les persones, els fets i els llocs. Aquests documents revesteixen un particular interès, no solament per a la història d'aquella terra, sinó també per l'onomàstica, la toponímia i l'antroponímia. Per això, aporten els índexs corresponents. Així mateix, han elaborat un lèxic català ordenat alfabèticament. (Editorial).

La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles : resultats de l'excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010) / Asensio Vilaró, David; Jornet i Niella, Rafel; Miró i Alaix, Maite; Sanmartí i Greco, Joan



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2009-2010 (2012) , p. 243-264 : il.
Bibliografia.

Análisis arqueométrico de elementos numismáticos argénteos en el nordeste peninsular / Rosa María Mercado Guirado ; [Maria Carme Belarte Franco, Ignacio Montero Ruiz (Eds.) ; [Pròleg: Núria Rafel i Fontanals]
Mercado Guirado, Rosa María


Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2021
112 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788494974762

Edición a título póstumo, del Trabajo de Fin de Máster (TFM) de Rosa María Mercado Guirado. La publicación examina la composición y procedencia de la plata utilizada para acuñar monedas griegas y otros objetos a los yacimientos de Mas Castellar, Puig de Sant Andreu, Castellet de Banyoles y Empúries. Para el estudio, se utilizaron técnicas de análisis arqueométrico como la fluorescencia de rayos X y los análisis de isótopos de plomo, con el objetivo de determinar el grado de impacto de los pueblos mediterráneos entre la población indígena. El libro ha sido revisado por los profesores Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) e Ignacio Montero (CSIC-CCHS), directores del TFM de Rosa M. Se incluye también un prólogo, a cargo de la profesora Núria Rafel (Universidad de Lleida), mentora de Rosa M. Mercado en su etapa universitaria. La publicación de este volumen no hubiera sido posible sin el apoyo de los codirectores del TFM, el Instituto Catalán de Arqueología Clásica, el Departamento de Historia de la Universidad de Lleida, la Asociación de Jóvenes Investigadores de Arqueología de Tarragona (AJIAT) y la empresa leridana Iltirta Arqueologia. El libro es fruto de la iniciativa de las compañeras y los compañeros de Rosa M. que, canalizando el dolor provocado por su desgraciada y excesivamente prematura muerte, decidieron rendirle este sentido homenaje. Así, y gracias al apoyo de familia, pareja y amigos, esta obra ha podido llegar a buen puerto. No se puede acabar esta presentación sin hacer un merecido reconocimiento al esfuerzo, tiempo y paciencia que Rosa M. dedicó a esta investigación.

Vèrtex geodèsic de la Tossa de Tivissa / Ester Barceló Perelló
Barceló Perelló, Ester


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XL, núm. 228 (abril-juny 2019), p. 48-51 : il. (Geovoltes) 

Darmós, la Serra d'Almos, Llaberia i altres noms de nuclis de població del terme de Tivissa / Ventura Castellvell Díez
Castellvell i Díez, Ventura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 15-32 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Bibliografia, fonts i notes. Resums en català, castellà i anglès.

El municipi de Tivissa conté dins dels límits del seu terme dos nuclis de població que mantenen la vitalitat (la Serra d'Almos i Darmós) i un tercer de població irregular (Llaberia), al costat d'altres que han tingut una important presència humana i actualment són considerats partides de terra (Banyoles i Vilanova). L'article parla d'aquests topònims i d'altres que hi estan lligats estretament (Tartacó i l'Algira). S'hi tracten les diverses versions de l'origen etimològic dels noms, segons la documentació consultada, així com altres aspectes nous, i se n'exposen els dubtes encara existents.

Maria Serres Margalef, una dona lliure / Joan Miró Oró, Encarna Codina Baena, Rosa Giné Benaiges
Miró i Oro, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 33-60: il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Serres, nasqué a la Serra d'Almos el març de 1901. Aviat se li despertà l'amor per la literatura, en concret per la poesia. A partir dels 20 anys publicà versos i articles en les revistes El Llamp (on conegué Artur Bladé i Desumvila i Salvador Estrem i Fa), La Riuada i Tivissa. El 1926, fou premiada en un concurs femení de poesia. La seva vida fou trasbalsada per la guerra civil. Malgrat tots els entrebancs que patí fins a la seva mort, mai deixà d'escriure. A part del llegat recuperat en les revistes, més el llibre de poesia Cantan las golondrinas, la resta de la seva obra s'ha perdut. Segons diversos testimonis va escriure, com a mínim, l'obra de teatre El collar de la leona; la novel·la costumista Tierra de lobos i el guió radiofònic Bandera blanca. No se n'han pogut trobar els originals.

Les Observacions meteorològiques a la Serra d'Almos : la sèrie de dades fenològiques / Josep Borrell Bargalló
Borrell Bargalló, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 61-75 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es parla de climatologia, tot fent especial atenció a la fenologia, que és la branca de l'ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració, foliació, maduració i caiguda de fulles de les plantes, també arribada i migració dels ocells). L'estudi es desenvolupa a partir de l'extensa base de dades climàtiques recollides a l'estació meteorològica de la Serra d'Almos, durant més de cinquanta anys. Per tant, en aquest treball s'expliquen, en primer terme, els orígens de l'estació meteorològica de la Serra d'Almos, però també s'hi relacionen les dades i espècies observades; a més, s'hi aporta una anàlisi sobre l'evolució climàtica a la Serra d'Almos, així com del ressò mediàtic que ha tingut la informació objecte d'aquesta observació.

La Creació d'una cooperativa de consum a la Serra d'Almos a principis del segle XX / Pere Audí Ferrer
Audí i Ferrer, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 77-82 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Notes.

La Tradició musical a Darmós. De les bandes a la projecció internacional / Joan C. Blanch i Anguera
Blanch i Anguera, Joan C.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 83-89 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Resums en català, castellà i anglès.

En un recorregut des de principis del segle xx fins a principis del xxi, es relata la tradició musical a la població de Darmós començant per la formació de dues bandes l'any 1916, amb tota la càrrega musical que va comportar per al poble també es deixa entreveure l'ambient que es vivia en aquell moment, l'experiència dels seus membres, les seves vivències i les de les seves famílies. Com va afectar la Guerra Civil espanyola a aquestes formacions i, sobretot, com va deixar la llavor, un cop dissoltes les bandes, per a una continuïtat musical que, represa quasi tímidament, es va desenvolupar fins a arribar a escenaris internacionals i a portar el nom del poble i del país als millors teatres.

Proposta de model 3D interpretatiu de l'entrada a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / Ramon Gironès Blanch
Gironès Blanch, Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 91-114 : il. (Història) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest treball es presenta una proposta de model 3D interpretatiu, duta a terme amb el programari informàtic SketchUp, de l'entrada a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles durant l'últim quart del segle IIIaC, consistent en la restitució de les dues torres pentagonals bessones que flanquejaven la porta principal d'accés d'on partia, a banda i banda, una muralla de compartiments; i, passats els tres primers trams del recinte de la muralla, s'hi adossaven dos habitatges enfrontats que delimiten un espai en forma de plaça trapezoidal.

Tivissa : bressol dels senders de gran recorregut a Catalunya / Maria Montané i Montané, Manel Aguilar Clufen
Saladié Borraz, Òscar


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 115-128 : il. (Història) 
Webgrafia. Resums en català, castellà i anglès.

Tivissa va ser inici i centre dels camins de gran recorregut a Catalunya i Espanya. Aquí va començar el camí cap a Europa dels excursionistes als qui el país se'ls feia petit pel seu afany de fer camí ara fa quaranta-cinc anys. Un fet que lluny d'oblidar hem de renovar i conèixer pel gran avenç que va suposar no només per a l'excursionisme, sinó també per al reconeixement de Catalunya com a país europeista, modern i capdavanter en l'associacionisme i l'esport. Enguany, per raó de la pandèmia, la FEEC, Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, en el seu 100è aniversari, va haver de posposar la segona edició del Catalonia Trek Festival, en què els més de cinc-cents senderistes de tot el món assistents eren convocats a una excursió a Sant Blai, entre altres indrets com el congost de Fraguerau, Siurana o Capafonts. Esperem que la celebració ajornada es pugui reprendre el proper any i, així, es faci efectiu el reconeixement a Tivissa, les Terres de l'Ebre, Tarragona i Catalunya.

M. Dolors Cabré i Montserrat, mestratge d'amor / Josep-Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 161-175 : il. (Patxetins) 
Resums en català, castellà i anglès.

Dolors Cabré i Montserrat (1914-1995) amb la seua vida i obra és un exemple de la millor tradició de l'humanisme cristià. Catedràtica d'institut, va fer de la filologia i de la història disciplines que emmarquen els seus estudis, centrats en bona part en els pobles de la Ribera d'Ebre, on trobem les seues arrels familiars. En l'article, que commemora els vint-i-cinc anys de la mort de la qui fou membre d'honor del CERE, es fa un recorregut per la seua vida i obra destacant el caràcter decidit d'una dona que en temps especialment difícils es va saber fer escoltar amb la tenacitat, el saber i la dedicació als altres com a principi.

Periodista de trinxera : Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suàrez, Jordi


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2020
213 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 18) 
ISBN 9788493767921

Llibre que narra alguns dels fets més rellevants de la història de la Catalunya contemporània, des de l'evolució del carlisme fins al món dels sindicats lliures, passant pels fets de la Setmana Tràgica, la Guerra Civil o l'evolució del franquisme. Tot això, a través dels ulls de Josep Bru i Jardí, el periodista tivissà que, juntament amb el seu germà, Lluís Bru, va contribuir a forjar una nissaga política única a la Ribera d'Ebre.

Periodistes que denunciaven companys / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 733 (gener 2021), p. 31-32 : il. (Premsa) 
Ressenya de:
- Duran i Suàrez, Jordi. Periodista de trinxera : Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2020

Un Pas silenciós per la història : crònica d'un temps / Joaquim Margalef Llebaria
Margalef i Llebaria, Joaquim


[S.l.] : l'autor, DL 2014
118 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia.

Additio pro Syndicis Vniversitatvm de Mora, Falcet et Tivissa contra excellentissimvm dvcem Cardonae, baronem baroniarum de Entença : in ivdicio de conferant relatores / [Figverola, De Amat, Gvell V.I.D.]

Ajuntament de Móra d'Ebre.


[[Catalunya] : [s.n.], [post. a 1682]
[8] p. ; 30 cm
Fris i capllera ornada. Data més moderna al text 1682. Menció de resp. al final de l'obra. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per: Iesus, Maria, Ioseph.