Contribució al protocol de reproducció i cultiu larvari de l'espècie salaria fluviatilis [Fitxer informàtic]
/ Laura Miranda Biel Orus ; [dirigit per: Lourdes Reig Puig]
Biel Orus, Laura Miranda2015
Dirigida per: Reig Puig, Lourdes. Universitat Politècnica de Catalunya, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.
Les condicions de vida al riu Ebre s'han vist agreujades en els últims anys a causa de la contaminació de l'aigua, la pèrdua de la qualitat de l'hàbitat, les alteracions físiques del curs de l'aigua, la sobrepesca i la introducció arbitrària d'espècies exòtiques invasores. Totes aquestes raons posen en perill la vida de les espècies autòctones del riu Ebre i l'equilibri d'aquest ecosistema es veu perjudicat. Aquest estudi es centra en l'espècie Salaria fluviatilis (Asso, 1801), considerada en perill segons la normativa nacional. La seva distribució a Espanya s'estén als rius Ebre, Júcar, Fluvià i Guadiana. Aquesta és una espècie sense interès econòmic, però la seva conservació és de vital importància en temes de biodiversitat. Per una part, cal evitar que es converteixi en una espècie en perill d'extinció i per altra part, la seva presència ha de permetre recuperar una espècie que ja ho és, la Margaritifera auricularia (Spengler, 1793). M. auricularia és una nàiade en perill d'extinció que només es troba en tres rius en tot el món: a França als rius Charente i Loire i a Espanya al riu Ebre. En aquest últim és on es troba la població més gran. Una de les causes per les quals M. auricularia està en perill d'extinció és perquè necessita una població estable de peixos hoste de les seves larves, sense la qual la nàiade no es pot reproduir. Només es coneixen dos peixos natius que poden ser hostes dels gloquidis: l'esturió, Acipenser sturio, i la rabosa de riu, Salaria fluviatilis. El primer està extingit a l'Ebre, per tant Salaria fluviatilis és l'única espècie que pot garantir que el cicle reproductor de la M. auricularia finalitzi amb èxit. L'objectiu principal d'aquest treball és aconseguir establir un protocol de reproducció en condicions controlades de Salaria fluviatilis per tal d'aconseguir una màxima supervivència. L'objectiu secundari és la identificació d'una dieta viable per a alimentar les larves de Salaria fluviatilis en condicions controlades. Tot el treball s'ha realitzat a les instal·lacions de l'Aquari de Saragossa que disposa d'un programa de recuperació de S. fluviatilis. S'ha dut a terme en un entorn d'empresa, el que ha condicionat molts aspectes del disseny experimental i del seguiment dels experiments. Les variables que es van avaluar en aquest experiment són la temperatura i el volum de cultiu. Es va treballar amb una població de 28 peixos reproductors, els quals es van repartir en aquaris de diferents volums (dos de 687 L i dos de 338 L) i a diferents rangs de temperatures. D'aquesta manera es pretén conèixer quina variable afecta més a la producció de postes i quina combinació és la més adequada.