Les Plaquetes dels premiats a l'Exposició Agrícola de Lleida de 1928 / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 61-66 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Exposició Agrícola de Lleida de 1928, organitzada per la Confederació Sindical Hidrogràfica de l'Ebre i celebrada al recinte dels Camps Elisis, va ser l'esdeveniment més destacat que la ciutat visqué durant el primer terç del segle xx. Milers de persones la visitaren, i un centenar d'empreses participaren en el concurs de maquinària agrícola i hidràulica. La seva importància també es pot percebre a partir de les plaquetes que s'entregaren a les empreses mereixedores del primer i segon premi del certamen. El seu disseny anà a càrrec de l'artista Ángel Díaz Domínguez i l'encunyació va ser realitzada per l'empresa Pedro Faci, de Saragossa.

L'Escut municipal d'Almenar : dades històriques, numismàtiques i heràldiques per a la seva recuperació (segles XIV-XXI) / Josep Forns i Bardají, Albert Vilà i Casol
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 125-131 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El símbol parlant d'Almenar és una ala a mig vol abaixat. Des del segle xiv, com a escut es reflecteix en monedes d'emissió local i altres representacions heràldiques de la vila. A finals del segle XVI o el XVII, l'ala a mig vol, es començarà a emprar als flancs dels quatre pals catalans, com a vila de domini reial. La forma d'escut encartutxat que adopta, amb els dos elements heràldics mencionats, portarà a interpretar durant el segle XIX, sense cap fonament històric, que l'escut municipal seria l'àguila de dos caps de la casa d'Àustria, el qual és vigent en l'actualitat, deixant en l'oblit el senyal parlant propi que és l'ala.

La Pellofa, una moneda eclesiàstica / Lluís Eroles Benabarre
Eroles i Benabarre, Lluís


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 42-61: il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En un article anterior publicat a la revista número 38, del 2023, tractava de les encunyacions de moneda vilafranquines que tingueren lloc durant els segles XVI-XVIII, sobre la base dels estudis de Miquel Crusafont i Xavier Sanahuja, els quals també havien fet esment d'un tipus monetari d'ús eclesiàstic. Aprofitant aquesta eventualitat i el fet que alguns exemplars d'aquest tipus de monetari, conservat en algunes col·leccions particulars, han sortit darrerament al mercat numismàtic, he considerat d'interès tractar el tema, tota vegada que alguns exemplars eren d'origen vilafranquí.

Diner inèdit del comtat de Besalú / Anna M. Balaguer
Balaguer i Prunes, Anna M.


En: Acta Numismática, Núm. 17-18 (1987-1988) , p. 220-223
Referències bibliogràfiques.

Redescoberta del diner comtal urgellès de Pere el Catòlic / Anna Maria Balaguer Prunes
Balaguer i Prunes, Anna M.


En: Acta numismática, Núm. 12 (1982) , p. [167]-171 : il

Un Fals omeya hallado en el antiguo camino de Besalú ¿Un testimonio de la conquista musulmana del territorio de Gerona? / Maarc Bouzas Sabater, Joan Frigola Torrent
Bouzas Sabater, Marc


En: MEAH, Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam. vol. 71 (2022) , p. 35-50

En el siguiente artículo se presenta un fals omeya, fechado a principio del siglo VIII, que fue encontrado al lado de un camino en Esponellá (Pla de l'Estany, Gerona). Primeramente, se exponen detalles sobre la emisión de este tipo de moneda -sus orígenes, sus cecas y su evolución-, así como otros aspectos generales de los feluses, para luego pasar a tratar cuestiones más concretas de la pieza estudiada, desde su identificación exacta hasta su iconografía y leyenda. Finalmente, se esbozan algunos detalles sobre la circulación de los feluses en la península ibérica y se desarrolla el contexto histórico y geográfico del lugar del hallazgo. Es precisamente el análisis de la relación de la moneda, muy ligada a la presencia de tropas procedentes de Siria, con la vía donde fue encontrada -que comunicaba el litoral gerundense con Besalú, dirigiéndose luego hacia los Pirineos-, el que nos permite proponer que este fue uno de los puntos de penetración militar en el territorio durante los momentos iniciales de la conquista musulmana.

Aproximación a la circulación monetaria en Besalú (Gerona, Cataluña) (s. II a.C.- s. XVIII d.C.): catalogación, estudio y contextualización del numerario recuperado en intervenciones arqueológicas / Marc Bouzas Sabater, Joaan Frigola Torrent
Bouzas Sabater, Marc


En: Revista Nvmisma. vol. 2018-2019, núm. 262 (2021) , p. 27-73

El presente artículo pretende dar a conocer todas las monedas recuperadas en Besalú (Gerona, Cataluña), dando especial importancia al numerario procedente de excavaciones arqueológicas. A lo largo del texto se intentará poner en relación cada pieza con su contexto arqueológico, con el fin de apreciar los patrones de circulación monetaria existentes en los distintos periodos históricos, desde la baja república romana a los siglos modernos. El artículo, a su vez, busca ser un catálogo exhaustivo y actualizado de moneda de la población, siendo la primera vez que las piezas se publican conjuntamente.

Las Monedas de la Bisbal / Celestino Pujol y Camps
Pujol i Camps, Celestí


En: Revista de literatura, ciencias y artes : Órgano de la Asociación Literaria de Gerona. Tomo I. Año II, núm. 10 (junio 1877), p. 249-255
Notes.

Necrología : Don Celestino Pujol y Camps / Enrique Claudio Girbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo XVI. Año XVII, núm. 1 (enero 1892), p. 14-21

Notas para el estudio de las monedas catalanas de la época de los condes y en especial de las de Gerona / Joaquin Botet y Sisó
Botet i Sisó, Joaquim


En: Revista de Gerona. Tomo XIII. Año XIV, núm. 4 (abril 1889), p. 98-94

Una Moneda inédita de Olot / Celestino Pujol y Camps
Pujol i Camps, Celestí


En: Revista de Gerona. Tomo V. Año VI, núm. 11 (noviembre 1881), p. 419-423
Notes.

Monedas de Palamós : Sr. D. Celestino Pujol y Camps, Gerona / José Pella y Forgas
Pella i Forgas, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 12 (diciembre 1879), p. 497-504

Estudio de las monedas de Empúrias y Rhode con sus imitaciones, por D. Celestino Pujol y Camps / Joaquin Botat y Sisó
Botet i Sisó, Joaquim


En: Revista de Gerona. Tomo II. Año III, núm. 12 (diciembre 1878), p. 569-573 (Bibliografía) 
Ressenya de:
. Estudio de las monedas de Empúrias y Rhode con sus imitaciones / por D. Celestino Pujol y Camps. Sevilla : Jose M. Ariza, 1878

Palamós en sus relaciones con la numismàtica : Sr. D. José Pella y Forgas / Celestino Pujol y Camps
Pujol i Camps, Celestí


En: Revista de Gerona. Tomo II. Año III, núm. 8 (agosto 1878), p. 376-379

Diner inedit de Banyoles amb l'ordinal del Rei / M. Crusafont i Sabater
Crusafont i Sabater, Miquel


Barcelona : Asociación Numismática Española, 1979
[7] p. ; 24 cm
Separata de Gaceta Numismática. Misceláneas, n. 54, p. 23 a 30.

Real cedula de S.M. y señores del Consejo ... [Fitxer informàtic] / [don Carlos ... rey de Castilla ...]



1791
1 recurs electrònic
1791, març, 15. Edició electrònica: Arxiu Històric de Girona. Nota manuscrita del batlle d'Esponellà sobre un plet, adreçada al governador de Girona, el 25 d'agost de 1791.

Reial cèdula sobre la pròrroga per a recollir monedes antigues.

Dues possibles monedes municipals de plom de Valls / Fermí Roig Ferré
Roig Ferré, Fermí


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 119-123 : il
Notes a peu de pàgina.

Descripció i justificació amb exemples gràfics de dos possibles senyals medievals de plom de Valls. Serien els primers documents monetaris de Valls amb una iconografia que es repetirà en el llautó posterior.

El Conjunt numismàtic de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragona) / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 131-140 : il
Notes a peu de pàgina.

Es presenta un conjunt de 20 monedes recuperades en les prospeccions arqueològiques de la vil·la romana del mas dels Frares (Constantí, Tarragona).

Les Monedes de l'excavació al solar de les cases de la catedral de Tortosa. La circulació monetària als segles V - VI dC / Xavier Sicart Chavarria, Ramon Ferré Anguix
Sicart Chavarria, Xavier


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 177-193 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant les excavacions del 2016 i 2017 al solar de les cases de la catedral de Tortosa, ha aparegut una gran quantitat de monedes El numerari baix imperial i de l'Antiguitat Tardana representa el conjunt més nombrós i està format per encunyacions de procedències molt diverses, així com d'imitacions de les monedes oficials romanes Hi ha aportacions monetàries del nord d'Àfrica, entre aquestes, un nummus del rei vàndal Trasamund i un pentanummium bizantí de Justinià encunyat a Cartago.

Les Monedes en els contextos funeraris del suburbi oriental de Tàrraco : més enllà de Caront / Judit Ciurana
Ciurana i Prast, Judit


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 30 (2008) , p. 123-139 : il.
Bibliografia.