Arqueta arábiga de la Catedral / Enrique Cláudio Girbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo XVII. Año XVIII, núm. 1 (enero 1893), p. 1-4 : il.
Notes.

Réplica á cuatro palabras de Dn José Brunet y Bellet / José Puiggarí
Puiggarí i Llobet, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo XV. Año XVI, núm. 5 (mayo 1891), p. 129-135

Cuatro palabras sobre la hoja de un juego de naipes encontrado en Gerona por Don Enrique C. Girbal / J. Brunet
Bruneti Bellet, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo XV. Año XVI, núm. 4 (abril 1891), p. 108-118
Traducció d'un article de la revista catalana L'Avens de novembre de 1890.

Juego de naipes catalán del siglo XV / José Puiggarí
Puiggarí i Llobet, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo XV. Año XVI, núm. 3 (marzo 1891), p. 65-72 : il.
Notes.

Arqueta arábiga de la Catedral de Gerona / Enrique Claudio Girbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo X. Año XI, núm. 6 (junio 1886), p. 161-171
Notes.

Les Capelletes de carrer de la Sénia com a mostra de religiositat popular / Eva Garcia Lleixà
Garcia Lleixà, Eva


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 43-59 : il. (Racó de la memòria) 
Resum en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari de les nou capelletes de carrer que es conserven a la Sénia i recupera la memòria de dues capelles actualment desaparegudes. De cadascuna, se'n detalla la descripció, la iconologia i la història que s'ha pogut recopilar. Les. capelles de carrer són una mostra de religiositat popular presents en les façanes d'algunes cases del casc antic del nostre poble en relació amb el nom del carrer o per devoció del veïnat.

L'"Abueurador" del Palau de Foixà (Maçanet de la Selva), el calcatorium de la vil·la de l'Hort d'en Bach / Josep Maria Nolla Brufau, Joaquim Tremoleda Trilla, Joan Llinàs Pol
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Fundus. International Journal on the Rural World in the Roman Period. Banyoles, núm. 1 (2024) , p. 17-27
Bibliografia.

L'existència d'una peça de pedra en forma de receptacle a l'era del Palau de Foixà, que apareix en fotografies antigues, i que es va recollir en la publicació dels resultats d'una monografia arqueològica de la vil·la romana de l'Hort d'en Bach, al terme municipal de Maçanet de la Selva, no s'havia pogut atribuir fins ara a una funció concreta. Gràcies als paral·lels que aporta un llibre recent de Yolanda Peña, hem pogut associar la peça esmentada al receptacle que recollia el resultat del premsa en un calcatorium de la vil·la. Un element determinant és la decoració, en forma de cap de lleó, que decorava el broc de sortida.

Iconografia de Santa Maria de Porqueres : 8è centenari : 5-IV-1182 - 5-IV-1982



[S.l.] : [s.n.], 1982
28 p. : pral. il. ; 22 cm

Sant Miquel de Campmajor / Jordi Galofré
Galofré i Lillamola-Simal, Jordi


En: 229531 Iconografia religiosa del Pla de l'Estany ; Galofré i Lillamola-Simal, Jordi. Banyoles : [els autors], 2022

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec / Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 69-82 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un estruç amb ferradura al bec i el lema llatí formen part d'un emblema heràldic (també conegut com a divisa). Està compost d'una imatge, sovint enigmàtica, i acompanyada per una frase o llegenda (el lema) que ajuda a desxifrar el significat ocult, sovint en clau moral; al final, en clau literària, també acostuma a tenir un text explicatiu o epigrama, que no trobarem en cap dels casos relacionats amb la família dels Cardona de Bellpuig. Per quina raó usen aquest emblema? Intentarem explicar el context d'on sorgeix aquest motiu i el seu significat.

Dues possibles monedes municipals de plom de Valls / Fermí Roig Ferré
Roig Ferré, Fermí


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 119-123 : il
Notes a peu de pàgina.

Descripció i justificació amb exemples gràfics de dos possibles senyals medievals de plom de Valls. Serien els primers documents monetaris de Valls amb una iconografia que es repetirà en el llautó posterior.

Dos estatuillas de Erotes halladas en 1868 en Tarragona / Julio C. Ruiz
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 143-165 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa de l'estudi de dues escultures romanes, prestant especial atenció a les seves circumstàncies de troballa Ambdues tenen relació amb la iconografia dels erotes o putti, i s'havia considerat prèviament que es desconeixia la seva procedència, sent estudiades per separat No obstant això, a través d'un manuscrit de Buenaventura Hernández Sanahuja, sobre les troballes arqueològiques ocasionades en 1868 arran de l'enderrocament del Baluard de Cadenes, és possible conèixer el lloc aproximat on van sortir a la llum La constatació d'aquesta circumstància permet reprendre l'estudi de totes dues peces, així com realitzar algunes reflexions sobre el context original de les escultures i la seva funcionalitat.

Les Antefixes romanes de la granja mitjana (Poblet, Tarragona) / Jordi López Vilar, Lluís Piñol Masgoret
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 33 (2011) , p. 121-134 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es publica en aquest treball un conjunt de cinc antefixes romanes trobades a la granja Mitjana, a prop del monestir de Poblet, inèdites fins ara.

Nou mosaic amb represntació de soleae balneares, procedent de la vil·la romana de Barrugat (Bítem, Tortosa) / Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, Jordi López Vilar
Muñoz i Sebastià, Joan Hilari


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 33 (2011) , p. 135-149 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present treball se centra en l'estudi d'un fragment de mosaic, inèdit fins ara, provinent d'una estança calefactada que representa dues sandàlies. És un dels materials recollits per l'arquitecte Joan abril l'any 1910 a la vil·la romana de Barrugat (Bítem, tortosa) mentre s'estava construint el Canal de l'Esquerra de l'Ebre. actualment es conserva al Museu de Tortosa.

La Producción tarraconense de lastras campana / Jordi López Vilar, Lluís Piñol Masgoret, Víctor Revilla
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 32 (2010) , p. 637-670 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Mosaico cupular de Centcelles. Un programa iconográfico ¿En vías de descifrarse? / Achim Arbeiter
Arbeiter, Achim


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 32 (2010) , p. 671-684 : il.
Notes a peu de pàgina.

Glossari terminològic i iconogràfic de l'ofici de ferrer i les seves activitats productives (s. XIV-XV) / LluÏsa Amenós
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 28 (2006) , p. 211-279 : il
Notes a peu de pàgina.

L'any 2005 es va llegir a la Universitat de Barcelona una tesi doctoral sobre l'activitat i les produccions dels ferrers a l'obra de la Seu de Barcelona en època medieval. La recerca s'ha articulat a partir de l'estudi sistemàtic de les fonts documentals conservades: la sèrie de llibres de l'obra de la Catedral de Barcelona, conservada a l'Arxiu Capitular, la documentació notarial conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i al mateix Arxiu Capitular i la documentació gremial i els inventaris de ferrers conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El buidatge documental ha estat molt fèrtil en dades i la seva ordenació i sistematització ha donat lloc a diversos catàlegs i corpus documentals específics. Un d'aquests corpus és el glossari terminològic sobre l'activitat i les produccions dels ferrers, l'objectiu del qual és servir de manual d'ús als professionals de les diverses disciplines històriques. Les dades procedents de les fonts escrites es completen amb l'inventari d'elements de serralleria documentats en la plàstica catalana al llarg dels segles medievals. Per a elaborar el buidatge de les fonts iconogràfi ques, ens hem servit del fons fotogràfic d'art català aplegat a l'arxiu de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, on hem consultat els apartats de pintura -pintura mural, sobre taula i miniatura-, escultura i, en menor mesura, orfebreria i tapisseria.

Nous segells de terra sigillata italica amb motius mitològics, procedents de Tarragona / Jordi López Vilar, Inma Mesas Torronteras
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 27 (2005) , p. 105-110 : il.
Notes a peu de pàgina.

Es publiquen dos segells impresos en els fons de sengles vasos de terra sigillata trobats a Tarragona. Es tracta d'impressions de gemmes amb motius mitològics: Prometeu creant l'home del fang i Victòria.

El Mosaic de Centcelles i III : la passió dels màrtirs de Tàrraco a Centcelles / Ramon Galdón i Garcia
Galdón i Garcia, Ramon


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 26 (2004) , p. 79-174 : il.
Notes a peu de pàgina.

Expliquem el procés de deïficació dels emperadors romans; la presència del mite de la serp en la seva naixença. El serpent i el drac a les legions romanes. L'estat romà. Constantí, Constanci i Julià, en relació al cristianisme. L'amfiteatre i la seva expressió de la religió pagana. Nèmesi a l'amfiteatre. La significació de l'amfiteatre pels cristians.Significat de les estacions al nivell A del mosaic. La litúrgia cristiana dels s. II i III al mosaic i a la Passio. Significació dels dies i les hores. Jonàs i la resurrecció de Llàtzer.

Noves aportacions a la iconografia de la deessa Cíbele de la vil·la dels Antigons (Reus) / Raquel Chaves Garcia
Chaves Garcia, Raquel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 24 (2002) , p. 97-109 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'escultura de la deessa Gíbele destaca per la seva originalitat, tant en la temàtica, ja c]uc és una de les poques trobades a Hispània, com en la seva iconografia, en ser un deis casos on la divinitat apareix dreta i flanquejada per lleons. El context on es trobà també és força inusual: un nimfeu d'una vil·la agrària, que sens dubte indica una mera funció decorativa de l'escultura. La seva iconografia és poc habitual a l'Occident romà, trobant els línies paral·lels a la zona d'Àsia Menor i, més concretament, a la Frigia, d'on procedeix el culte, cosa que ens faria pensar en el possible origen oriental de l'escultura.