Jordi Oliva. El cost humà de la guerra civil a Catalunya : "Entre 80 i 90.0000 catalans van morir per causes relacionades amb la guerra" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 273 (desembre 2024), p. 78-79 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

Demografía Gerona año 1882 / José Pascual y Prats
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo VII. Año VIII (1883) , p. 151-161

Demografía : Gerona, año 1881 / José Pascual, Joaquin Botet
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo VI. Año VII, núm. 10 (octubre 1882), p. 293-298

Demografía : Gerona, año 1880 / José Pascual, Joaquin Botet
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo VI. Año VII, núm. 9 (setiembre 1882), p. 275-281

Demografía : Gerona 1879 / J. Pascual, J. Botet
Pascual i Prats, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo IV. Año V, núm. 6 (junio 1880), p. 226-235

Datos estadísticos / C. Hornós, J. Botet
Hornós, C.


En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 1 (enero 1879), p. 17-23

La Duración de la vida en los primeros siglos de nuestra Era / José Sánchez Real
Sánchez Real, José


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año LV (julio-diciembre 1955), p. 117-126
Notes a peu de pàgina.

L'Evolució de la població del Bages del 2000 al 2021 : de l'explosió de les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 34-42 : il. (Premi Antoni Esteve 2022) 
Notes.

Es descriu, s'analitza i s'interpreta l'evolució de la població bagenca i la seva relació i contextualització en el marc català, així com també s'estudien les dinàmiques dels fenòmens demogràfics. En el marc temporal és el període que es considera el primer segle XXI demogràfic, des de l'any 2000 (quan s'inicià la gran explosió de migrants globals) fins al punt d'arribada de l'1 de gener de 2021, després de l'any 2020 trasbalsat per la sobremortalitat pandèmica. Junt al global comarcal es caracteritza l'evolució dels municipis, agrupats territorialment i per la seva dinàmica demogràfica.

Causes de mort a Puigcerdà a finals del segle XIX (1880-1892) / Josep Roig Garcia, Puri Merino Palomar
Roig Garcia, Josep


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 5 (2023) , p. 119-125 : il.

Mortalitat a Amposta : 1873 a 1936 / Mario López i Alemany
López i Alemany, Màrius


En: 253270 Fira de mostres d'Amposta : 29 ena Fira Ramadera i de Maquinaria Agrícola : 9 era mostra Hortícola de Catalunya : Catàleg Programa Oficial. Amposta : Fira de Mostres, 1989. p. [61-65]

Anàlisi de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 / Màrius López i Alemany ; [dirigida per: Jacint Corbella i Corbella]
López i Alemany, Màrius


1989
Dirigida per: Corbella i Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària, 1989
603 f. : gràf., taules ; 32 cm
També disponible en microforma. Bibliografia.

La Grippe de 1918 a Sabadell / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 56-77 : il. (Dossier) 
Fonts i bibliografia.

Amb l'entrada de la tardor de l'any 1918 va arribar a Sabadell, com de fet, a tot arreu, l'anomenada grip espanyola amb una virulència remarcable. Una grip amb un elevat nivell de contagi i amb una letalitat impressionants, capaç de dur a la tomba les persones en tan sols dos o tres dies. La ciutat es trobava travessada per una creixent conflictivitat social darrere de la qual es trobava l'increment del preu dels articles de primera necessitat, els quals durant els anys de la Primera Guerra Mundial, de 1914-1918, assoliren un increment del 133,2.

La Grip espanyola als pobles. El cas de Sentmenat / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 96-109 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1917 Sentmenat aconseguia pujar de catalogació administrativa passant a ser una vila. Això fou gràcies en molta part a l'increment continuat de població per sobre dels 1.500 habitants en el decenni 1910-1920. Aquest creixement demogràfic des de principis de segle es va produir sobretot per l'efecte reclam de les diverses indústries del tèxtil. La Gran Guerra les havia posat en bones perspectives econòmiques i d'èxit empresarial. L'arribada de l'epidèmia de grip de l'any 1918 no sembla que tingués una incidència remarcable en el nombre de morts pel que fa a la primera i segona onada del 1918. Pel que fa a la tercera onada, la del 1919, hi ha un increment de defuncions a la primavera, tot i que de l'anàlisi particularitzada de les causes de defunció i edats no sembla que el motiu es pugui atribuir clarament a la grip espanyola. El present article intenta informar i evidenciar tots aquests aspectes, sempre amb una mirada de reüll al que va passar a les ciutats i els pobles veïns.

El Combat contra les malalties endèmiques d'un poble de pagès vallesà. Santa Perpètua de Mogoda, 1900-1930 / Ernesto Vilàs Galindo
Vilàs Galindo, Ernesto


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 110-127 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'aproximació al fenomen pandèmic de la grip del 1918 a les petites localitats vallesanes, com era el cas de Santa Perpètua de Mogoda, constata una important diferència en la incidència sobre la població. Als municipis i ciutats més grans l'afectació va ser molt notable, però als nuclis més petits i ubicats en zones rurals les defuncions s'emmascararen amb altres malalties com la verola, la tuberculosi o les febres tifoides, que provocaven onades de mortalitat regularment. La grip del 1918 va compartir el nínxol biològic amb totes aquestes altres malalties endèmiques, de manera que no pot parlar-se d'una incidència destacada de la grip. Del conjunt de la situació sanitària al nostre municipi és del que tracta aquest treball, concloent que el combat contra el conjunt de malalties infeccioses i una residència menys densa en els seus nuclis els va afavorir per minimitzar els efectes de la pandèmia.

Epidèmies, pandèmies, i mort durant el primer franquisme a Terrassa : 1939-1959 / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 61-99 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aproximació a l'estudi de les causes de la mort per epidèmies, pandèmies i malalties infeccioses durant el franquisme a Terrassa: 1939-1959. El treball recull les dades de mortalitat, morbiditat, mortalitat infantil, esperança de vida i altres variables relacionades i per quatre àmbits geopolítics: Espanya, Catalunya, Barcelona (capital) i Terrassa. La salut pública va millorar progressivament durant la dictadura, però mostra unes deficiències extraordinàries, fins a la dècada dels anys cinquanta, quan el canvi de política econòmica del règim permetrà oferir uns serveis sanitaris mínims a la població. El règim utilitzarà les malalties infeccioses per culpabilitzar el règim republicà i les classes populars i treballadores, eludint sempre, inclús en l'últim període, les seves responsabilitats en la propagació de les malalties infeccioses (poliomielitis).

Evolució de l'esperança de vida al Pinell / Simó Ferré Serres
Ferré Serres, Simó


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 97 (octubre 2020), p. 3-4 : il (La nostra terra) 

COVID-19 a Canet de Mar (II) : estudi comparatiu de l'afectació de la grip de 1918 i la COVID-19 a la vila / Francesc Arcas Ruscalleda
Arcas Ruscalleda, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 84 (2023) , p. 10-14 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

En poc més de cent anys de diferència, Canet de Mar ha viscut dues grans pandèmies d'origen víric. Aquest article investiga les similituds i les diferències respecte al tipus de virus, simptomatologia, afectació per grups d'edat, tractament mèdic i farmacològic, mesures per a la contenció i mortalitat.

COVID-19 a Canet de Mar (I) : estudi de les dades de casos apareguts, mortalitat i vacunació / Francesc Arcas Ruscalleda
Arcas Ruscalleda, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 83 (2023) , p. 15-21 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article analitza les dades publicades sobre l'evolució de la COVID-19 a Canet de Mar en el període comprès entre el gener de 2020 i el juliol de 2022. En concret, s'estudia el nombre de casos, la mortalitat i la vacunació registrada i també les diverses mesures utilitzades pel govern per tal de minimitzar la transmissibilitat del virus.

Picamoixons 1768-1968 / J.M. Sánchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXII], Núm. 607 (juliol 2000), p. 31

La Mortalitat a Valls l'any 1641 / J. M. Sànchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 505 (abril 1991), p. 31-32 : il.