português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
PONENCIES []
References found:
222   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 12
go to page                         


1 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament públic als municipis del Vallès Oriental entre els segles XVI i XVIII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 7-39 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant l'època moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats, és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s'ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou règim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l'ensenyament públic entrés en una fase de declivi.


Matèries: Edat moderna ; Ensenyament primari ; Alfabetització ; Escola pública
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386078
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Art urbà a Granollers. El procés creatiu com a eina comunitària i educativa / Pau Farell i Lozano
Farell i Lozano, Pau


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 41-68 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

En els últims temps les fronteres de l'autoria i del lloc que ocupa la creació artística s'han anat difuminant. Per una banda, ja fa molts anys que alguns artistes consolidats han establert el carrer, els murs i l'espai públic com un context perfectament vàlid per a l'art, i els murs de les ciutats s'han convertit en suport d'imatges colpidores d'artistes de tots els estils. D'altra banda, l'autoria i la mà de l'artista ha anat perdent importància en pro del col·lectiu, sovint també de la comunitat, que té una participació important en el procés creatiu. En el panorama internacional, i Catalunya no n'és una excepció, hi ha molts artistes que fan de l'art urbà o de la pintura mural el seu terreny de creació. Aquest article aborda, a través d'intervencions realitzades a la ciutat de Granollers, les potencialitats que l'art pot tenir en l'àmbit educatiu i comunitari, més enllà de la pintura mural.


Matèries: Art ; Pintura mural ; Grafit ; Artistes ; Societat urbana ; Activitats escolars ; Metodologia didàctica
Matèries:Murs que parlen
Àmbit:Granollers
Cronologia:2014 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386080
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El BM Granollers i l'esport femení / Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa, Andrea De La Torre



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 69-90 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgin. Resums en català i anglès.

Des de l'any 2014, el BM Granollers és l'únic club de l'Estat espanyol que té els primers equips masculí i femení jugant en la màxima categoria dels seus respectius campionats. En el marc del 75è aniversari del club BM Granollers, aquest article explica la història i les circumstàncies que van emmarcar la progressiva incorporació de les dones a la pràctica de l'handbol a Granollers, i molt especialment en la trajectòria de l'equip sènior femení d'handbol, des dels seus orígens fins al moment actual en què, ja molt consolidat, juga en la divisió d'honor femenina. Aquesta trajectòria es divideix en tres etapes, que coincideixen amb tres moments històrics i socials molt determinats: els darrers anys del franquisme, els primers anys de democràcia i els primers anys del segle XXI. L'evolució de l'equip femení del BM Granollers és resultat tant del context d'aquests moments històrics com de la forma en què el club va intentar donar-hi resposta.


Matèries: Esport ; Dona ; Handbol ; Clubs esportius
Matèries:BM Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:1944 - 2021
Autors add.:Barbany, Gemma ; Botey i Prat, Lambert ; Caussa i Moreno, Ricard ; Torre, Andrea de la
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386081
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica dels anys 1920 i 1930 / Ricard Bellera
Bellera, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 91-125 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article reconstrueix la tasca pedagògica dels mestres Celestí Bellera (1889-1940) i Rita Gibernau (1898-1958) a les escoles de Palou durant les dècades 1920 i 1930. S'han utilitzat fonamentalment les fonts documentals del fons personal de Celestí Bellera i Rita Gibernau, donat el 12 de març de 2020 a l'Arxiu Municipal de Granollers, que inclou un gran nombre de documents administratius, butlletins d'inspecció, correspondènccia, fotografies, treballs escolars i notes personals, així com les entrevistes enregistrades audiovisualment l'any 2011 a exalumnes i persones de l'àmbit més proper. A través d'aquesta documentació i d'aquests testimonis, s'ha intentat recuperar l'experiència educativa d'aquests dos mestres en un petit poble rural de la Catalunya d'ara fa un segle, en un període d'intensa renovació pedagògica com la que ells mateixos van protagonitzar a les escoles públiques de Palou, un poble rural que des del 1928 forma part del municipi de Granollers.


Matèries: Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Mestres ; Centres d'ensenyament ; Escola pública ; Escoles rurals
Matèries: Bellera, Celestí (1889-1940) ; Gibernau, Rita (1898-1958)
Àmbit:Palou - Granollers
Cronologia:[1921 - 1940]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386082
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Cacera de bruixes al Vallès (1619-1622) : processos locals i causa general / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 7-30 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou annex. Resums en català i anglès.

Com en altres comarques de Catalunya, la cacera de bruixes al Vallès es va produir de manera especialment intensa en els anys 1619-1622. La repressió va afectar prop d'una vintena de viles i llocs. S'han pogut documentar cinquanta persones processades, la majoria de les quals van ser penjades a la forca en processos incoats per les corts dels batlles locals. L'article identifica algunes coincidències entre aquests processos pel que fa als procediments processals i a la presència d'uns mateixos professionals, com ara jutges ordinaris, cirurgians, escrivans o torturadors, vinculats a les batllies reials o a la mateixa cort del veguer de Barcelona. També s'analitza el paper del Tribunal de la Inquisició de Barcelona, que va intentar reiteradament l'avocació dels casos. D'aquesta manera es pretén relacionar les dinàmiques locals i les dinàmiques generals, a càrrec de la justícia reial inferior (veguers i batlles) i del Sant Ofici.


Matèries: Bruixeria ; Procés judicial ; Inquisició ; Control social ; Dona ; Repressió ; Edat moderna
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental ; Catalunya
Cronologia:1619 - 1622
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367682
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Indústria al Vallès (2000-2018) : evolució recent i situació actual / Joaquim Solà, Xavier Sáez
Solà i Solà, Joaquim


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 31-62 : il. (Ponències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'exposa l'evolució recent i la situació actual de la indústria del Vallès, en una anàlisi amb una triple perspectiva: territorial, sectorial i empresarial. L'enfocament territorial ajuda a entendre com s'ha arribat a la ubicació actual de la indústria de la comarca, especialment en l'àmbit municipal, i també aporta informació sobre la dotació de sòl industrial, un aspecte fonamental per a l'esdevenidor d'aquesta activitat. La perspectiva econòmica ens informa sobre l'estructura de la indústria vallesana per branques d'activitat i els seus canvis més significatius considerant les variables més rellevants: el producte interior brut (o valor afegit brut), que reflecteix el comportament de la producció; l'ocupació, que informa sobre la creació o destrucció de llocs de treball, i la grandària de les empreses. Finalment, la perspectiva empresarial permet conèixer quines són les principals empreses industrials tant en l'àmbit comarcal com en el context català així com la branca a la qual pertanyen i l'origen del capital (autòcton o forà).


Matèries: Indústria ; Empreses ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:2000 - 2018
Autors add.:Sáez Bárcena, Xavier
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367683
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Estudi dels ratpenats al Museu de Ciències Naturals de Granollers / Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 63-83 : il. (Ponències
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els ratpenats són animals fascinants. El seu èxit evolutiu s'explica per la seva capacitat d'ocupar nínxols ecològics on hi ha poca competència i molt d'aliment. Els estudis realitzats en el Museu de Ciències Naturals de Granollers des dels anys 1990 van donar lloc a la creació de l'Àrea d'Investigació de Quiròpters, que s'ha convertit en un equip de referència en el seguiment, estudi i conservació dels ratpenats en els espais naturals de Catalunya. Actualment s'hi duen a terme treballs de màster i de doctorat sobre els ratpenats tant en l'àmbit català com en l'internacional. Aquest article resumeix la trajectòria i les principals línies de recerca de l'Àrea de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals, així com la seva associació amb l'educació, la difusió del seu estudi i la importància de la participació ciutadana a través d'activitats com la "Nit dels ratpenats" o el portal www.ratpenats.org.


Matèries: Museus municipals ; Museus científics ; Mamífers ; Ratpenats ; Espècies protegides
Matèries:Museu de Ciències Naturals de Granollers
Àmbit:Granollers ; Vallès Oriental ; Catalunya
Cronologia:2020
Autors add.:Flaquer, Carles ; Puig-Montserrat, Xavier ; López-Baucells, Adrià ; Mas, Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367684
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Palaus rurals del Vallès Oriental. Implantació i deriva d'una institució d'època islàmica (segles VIII-XI) / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 85-117 : il. (Ponències
Notesa a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els nombrosos palaus rurals que existiren a Catalunya durant l'alta edat mitjana constituïen el patrimoni públic de l'estat, molt probablement com a conseqüència de la conquesta islàmica, d'acord amb tots els indicis. Així es comprova a l'actual comarca del Vallès Oriental, on en consten una vintena d'exemples, que habitualment es troben en l'entorn d'antics esta - bliments i mereixen la consideració de villae , sovint relacionades amb to - pònims àrabs. Com a propietats públiques que eren, aquests palaus van ser assignats a personatges rellevants i es relacionarien amb l'aprovisionament de l'exèrcit, tant durant el període andalusí com en època carolíngia i comtal. El cas de Marata permet resseguir amb detall la trajectòria d'un d'aquests palaus, d'ençà d'implantar-se fins a convertir-se en parròquia. Durant tot aquest temps les seves terres s'atribuïren a poderoses famílies que partici - paren activament en la guerra.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Epoca carolíngia ; Toponímia ; Onomàstica
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[700 - 1100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367688
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Caritat i assistència social a l'Antic Règim / Miquel Borrell i Sabater
Borrell i Sabater, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 15-48 (Ponències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La ponència realitza una visió general sobre la pobresa, classes de pobres i les solucions a la mateixa: les almoines del pa, les del vestuari, el maridatge de donzelles i el funcionament dels hospitals amb les persones a qui atenien: malalts, bojos, expòsits... Analitza també el pas de la caritat al gran tancament de pobres en els hospicis, per diferenciar els vertaders i els falsos pobres.


Matèries: Beneficència ; Assistència social ; Antic Règim ; Pobresa ; Establiments benèfics ; Desafavorits socials
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/387505
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Antics hospitals de Girona : diferències i semblances, segles X-XV / Anna Gironella i Delgà
Gironella i Delgà, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 49-76 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre els segles XIII i XV a la ciutat de Girona existiren quatre hospitals. Estaven situats en diferents zones de la ciutat, tots fora muralles, i es dedicaven a l'acollida de persones pobres i malaltes. Alguns estigueren vinculats a l'autoritat episcopal i d'altres eren administrats pel govern municipal. Els seus fons documentals no s'han conservat de forma homogènia, no obstant en tenim prou dades per intentar reconstruir la seva història i la seva acció assistencial.


Matèries: Beneficència ; Assistència sanitària ; Hospitals ; Pobresa ; Establiments benèfics ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:[900 - 1500] (esp. 1200 - 1500)
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/387507
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Transcendint pobresa i moral : dones i supervivència a la Casa de la Misericòrdia de Girona (1769-1781) / Céline Mutos Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 77-108 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Casa de Misericòrdia de la ciutat de Girona, una institució exclusivament femenina que va obrir portes l'any 1769. En primer lloc, es pretén fer un breu repàs del pensament assistencial del segle XVIII incidint en l'òptica de gènere, visió que permetrà entendre com s'hi integra l'establiment gironí. En segon lloc, descobrir els aspectes fundacionals de la institució. En tercer lloc, analitzar-ne l'organització tant des del punt de vista estructural, de les rendes i del personal, com funcional, tractant sobre l'aspecte del treball captiu. Finalment, s'aprofundirà en el perfil de les nenes i dones que hi ingressaven per tal de fer emergir pautes d'ús de la institució. El propòsit del treball, a més de l'interès que representa la institució per se, és mirar més enllà de l'obvietat del control i del càstig, per incidir en el rol social i econòmic, vist com una eina utilitzada per les mateixes dones amb la finalitat de maximitzar les seves oportunitats de futur.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Treball de la dona ; Pobresa ; Moralitat ; Control social ; Beneficència ; Fonts documentals
Matèries:Casa de la Misericòrdia de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1769 - 1781
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/387508
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 222
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De la caritat de l'Antic Règim a la benificència pública contemporània : el pas de pobres a ciutadans en el segles XIX i XX / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 109-134 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'evolució de les institucions benèfiques, des de l'època medieval als nostres equipaments actuals es basa en el procés d'especialització de l'atenció i dels centres, i en la professionalització dels curadors. Dels hospitals alberg dels primers temps a les institucions actuals, on la terapèutica hospitalària més avançada es combina amb els equipaments sociosanitaris, hi ha tot un món. Una història que es relliga amb la solidaritat en l'atenció als desfavorits, i amb la consolidació de l'estat de benestar dels països desenvolupats actuals.


Matèries: Beneficència ; Assistència social ; Antic Règim ; Edat contemporània ; Establiments benèfics ; Equipaments d'assistència ; Desafavorits socials ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1700 - 2000
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/387510
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 222
select
print

Bookmark and Share
El Municipio bajomedieval y altomoderno en los Territorios Vascos y en el Reino de Navarra / María Rosa Ayerbe Iríbar
Ayerbe Iríbar, María Rosa


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 235-340
 (Ponències



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Administració local ; Dret local
Àmbit:País Basc ; Navarra
Cronologia:[1300 - 1600]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 222
select
print

Bookmark and Share
El Municipio en el Reino de Mallorca / Antonio Planas Rosselló
Planas Rosselló, Antonio


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 205-234
 (Ponències



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Administració local ; Dret local
Àmbit:Mallorca - Balears, illes
Cronologia:[1100 - 1700]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 222
select
print

Bookmark and Share
Els Orígens del dret municipal al Regne de València (1232-1284) / Vicente García Edo
García Edo, Vicent


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 189-204
 (Ponències



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Administració local ; Dret local
Àmbit:País Valencià
Cronologia:1232 - 1284
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 222
select
print

Bookmark and Share
El Municipio aragonés en el sistema de Fueros y Observancias / Jesús Morales Arrizabalaga
Morales Arrizabalaga, Jesús


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 151-188
 (Ponències



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Administració local ; Dret local
Àmbit:Aragó
Cronologia:[1100 - 1700]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 222
select
print

Bookmark and Share
El Régimen gubernativo municipal en los reinos de León y Castilla (siglo X-principios del XVIII): notas para el estudio de una evolución institucional / Félix Javier Martínez Llorente
Martínez Llorente, Félix Javier


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 131-150
 (Ponències



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Administració local
Àmbit:Castella i Lleó
Cronologia:[900 - 1700]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 222
select
print

Bookmark and Share
El Model municipal català abans de la Nova Planta / Antoni Passola Tejedor
Passola i Tejedor, Antoni


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 113-130
 (Ponències



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Administració local ; Ajuntament ; Dret local
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1716]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 222
select
print

Bookmark and Share
Visita comentada a la vila : la ruta dels Perxes de la Fatarella / Gemma Camarasa Álvarez
Camarasa Álvarez, Gemma


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 93-110
 (Ponències



Matèries: Guies generals ; Elements arquitectònics ; Arquitectura
Àmbit:Fatarella, la
Cronologia:[2013]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 222
select
print

Bookmark and Share
Les Ordinacions de la Fatarella de 1705 / Vicenç Subirats Mulet
Subirats Mulet, Vicenç


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 71-90
 (Ponències



Matèries: Edat moderna ; Administració local ; Ordenances municipals
Àmbit:Fatarella, la
Cronologia:1705
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 12
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3